IN MEMORIAM

dilluns, 31 de març del 2008

Les Tres Mentides Mes Grans de l'Esport





"No és en el clamor de les multituds en els carrers ni en els crits i aplaudiments de la gent, sinó dins de nosaltres mateixos on estan la victòria i la derrota". Henry Wadsworth Longfellow.





El que succeïx este 30 de març, serà una constant durant tot l'estiu, veurem a molts corredors de Pego en totes les carreres del Circuit de la Marina, ja són quasi tots identificables per l'equipació, ja no mos deuriem d'estranyar pel seu numere, som molts els pegolins que diumenge darrere de diumenge ens traslladem a ciutats i pobles veïns per a participar en carreres, la revolució de la carrera a peu esta donant els seus fruits, la majoria de nosaltres ja tenim assimilada el seu teoria.



Si ara jo preguntara, "Per favor, els que pensen que van fallar o van perdre en la carrera del diumenge, volen alçar la mà?, cap l'alçaria.


Potser açò només indique renúncia a admetre que vam fallar, però ho dubte.
És açò el que intenta la revolució de la carrera, que tots se senten guanyadors i desitgen continuar sent guanyadors. Participar ja és guanyar. Millorar és guanyar més i l'única forma de perdre en una carrera és quan ens retirem.
L'augment del numere de corredors és un efecte d'un canvi en la forma d'entendre el món de la carrera a peu, no la seua causa.
Abans que este esport poguera aconseguir el seu increïble impuls, vam haver de passar per un canvi d'actituds. Principalment vam haver de passar de sentir-nos perdedors a decidir-nos a guanyar.
Jo mateix sóc un perdedor reformat. Quan vaig començar a córrer en els anys 80, vaig acceptar el que ara considere són les Tres Mentides Mes Grans de l'Esport:


1) no pot haver-hi victòria sense dolor;


2) només pot haver-hi un guanyador;


3) no val la pena córrer si no es pot triomfar en la carreres.
Acceptar la primera mentida és creure que córrer ha de produir esgotament i dolor tot el temps; que sempre és un treball seriós i aclaparador; que ens hem de sacrificar i castigar el nostre cos fins a posar-lo en forma; que esta molèstia es tolera només si es triomfa en la carrera.
La segona mentida implica que un segon lloc no significa res; que només la persona que acaba en primer lloc té dret a ser feliç.
La mentida número tres diu que aquell al que el dolorós esforç no li siga gratificat amb primers llocs o la raonable perspectiva d'aconseguir-los, ha d'eixir-se d'este esport; ser un espectador dels més ràpids i que estan en millor condició física.
Quan este esport vivia recolzat en eixes mentides, com molts altres esports continuen vivint, no molta gent corria. Si fa 20 anys els haguérem preguntat a un grup de corredors: "Quan penseu deixar-ho?" la majoria hauria respost "En quant deix de millorar".
Si ahir haguérem fet la mateixa pregunta a tots els nostres pegolins, sobre quan pensen retirar-se la majoria respondria sense vacil·lació: "Mai?".


És mes estic segur que temen que una lesió li faça posar fi a la seua carrera esportiva.
Esta actitud mostra el canvi tan radical que ha tingut la carrera a peu, en les nostres idees sobre les carreres i el seu entrenament.


Córrer a peu a passat de ser dolorós a ser agradable, hem passat de ser admiradors d'herois a ser els nostres propis herois, participar en carreres ha deixat de ser una part asencial per a convertir-se en una cosa col·lateral.
Hem aprés que este esport és massa bo perquè ens danye, massa bo perquè pertanga només als corredors d'elit, massa bo per a deixar-lo quan les nostres marques deixen de millorar.
Ara estem en posició de córrer amb poc dolor, però qui pot dir que no estem guanyant? Estem en condició d'acabar molt arrere en les carreres, lluny dels primers, però ningú pot dir que no siguem guanyadors.


Els que correm per diversió volem córrer sempre, i esta és la nostra major victòria.
Hui tenim un grup de prop de 50 corredors que no pensen a acabar, una temporada, un circuit o una marató per a deixar de córrer sinó que estem buscant excuses per a eixir a córrer i anar a participar en carreres, sempre esperant passar-ho bé, i és apartir d'ací on entra el Club, per a encarregar-se sol de posar-los en contacte ja que quan hi ha corredors amb esta mentalitat només falta un xicotet impuls per a formar un grup per a eixir a córrer, xarrar de carreres, en fi tindre l'opció de passar unes hores disfrutant del que ens agrada, la carrera a peu.
En el nostre club, tenim tots els ingredients principals, com els bons circuits per a córrer, tenim pistes d'atletisme, tenim bon clima, bons bars on poder prendre'ns les cerveses i poder xarrar d'entrenaments, també bons corredors on poder-nos mirar i aprendre els molts trucs que existixen, però tot açò cal combinar-ho bé, perquè ens isca un bon guisat, i també pa això tenim bons cuiners, que si no es passen en la sal, segur que disfrutarem amb la carrera a peu.

Diumenge 30 de març.


Estes son les nostres participacions:



Mitja de Riba-roja.Carmen Sala Ferrer 1:24:10
Vicent Sala 1:38:09



Carrera de Muntanya d'Oliva.
David Camps Sendra 3:35:52
Fernando Satre Sendra 3:36:17



Mitja de Dénia
Carlos Siscar Bay 1:20:10
Pascual Company Puig 1:22:41
Vicent Sendra Franquesa 1:24:14
Fernando Vicens Pastor 1:27:23
Carlos Briones Ruiz 1:27:48
Pascual Sendra Franquesa 1:29:26
Ferran Mes Siscar 1:29:59
Juan Jose Arbona Escrivá 1:39:05
El Blanco M.P.
Curi M.P.

dissabte, 29 de març del 2008

Els Assaonats, 1ª part.



Assaonat: 1. Adj. Madur, arribat a la plenitud.
Per si algú tènia dubtes esta és la traducció d'ASSAONAT, arribat a la plenitud, quan ja tens algunes maratons ja estas madur, ja coneixes molts dels problemes de la marató, una altra cosa seria tindre les solucions i poder-les aplicar però conéixer el problema és el primer pas per a buscar la seua solució.
Tots estos corredors ja tenen unes quantes maratons en les seues cames i podríem dir que són veterans en anys o en carreres, si bé és veritat que en el món de la marató mai arribarem a la plenitud, però si a la maduresa, normalment a quasi tots estos corredors ja els ha passat de tot, podíem dir que són experts, però enguany no han pogut creuar eixa ratlla que és la marca personal, molts ni tan sols ho han intentat i és possible que tampoc els preocupe, però per algun lloc calia col·locar la ratlla per a separar els diferents grups.

Encara que ací hi ha grans marques.
Estos corredors són els següents:
Vicent Sala.
Gerardo Ortola.
Carmen Sala.
Pascual Sendra.
Pascual Company.
David Camps.
Ferran Mas.
Ferran Siscar.
Vicent Sendra .


Vicent Sala.
Començ per mi, dos vegades he corregut enguany, cada una d'elles per motius ben diferents, en Sant Sebastià ha realitzar marca personal, post. 50 anys, i es va aconseguir, la segona a València per a fer de guia i també ana bé, així que crec poder dir que bona temporada.


Gerardo Ortola.
Una sola marató a l'any li basta per a any rere any anar baixant el seu rècord, post 50 anys, enguany ho ha tornat a aconseguir, no era fàcil, els anys passen i abaixar la marca cada any és un poc mas difícil, però també s'és mes llest, Gerardo ha estudiat bé per on podia millorar i ho ha portat a la practica, no ha entrenat mes, però si diferent, ha preparat la marató des de lluny no ha esperat a les 12 setmanes que solen ser costum, València és l'escenari on any rere any ens demostra que es pot disfrutar fent maratons i anar abaixant la marca. Un exemple que s'ha de seguir.


Carmen Sala.Dir que sol una participació, en la marató de Sant Sebastià i amb dos motius en la seua ment, fer de guia i tornar a tindre bones sensacions durant la marató, després del canvi d'entrenament que realitza, podríem dir que tot va anar quasi perfecte, bon treball de guia durant 40 km.
I sobretot el demostrar-se a si mateixa que la marató és la seua segona casa, diríem que és on passa les seues vacacions, les bones sensacions que va tindre durant tots els 42 Km. segur que la portaran a anar de vacacions el pròxim any, podríem dir que el seu any ha estat bé.


Pascual Sendra Franqueza.
Dos han sigut les seues participacions enguany, la primera en Sant Sebastià que podríem valorar com regular, perquè la marató sol donar-nos sorpreses desgraciades algunes vegades, el fred va poder amb la seua esquena i prop del Km. 30 se li bloquega, però va saber patir i acabar amb un temps acceptable, tragué bones conclusions i en la seua segona participació que va ser a València, molt diferent de l'anterior, amb bona marca i sobretot agafant la confiança i la seguretat que li portaran, segur, la pròxima temporada a atacar el seu marca personal.

Enguany ha sigut bo, li servirà de molt allò que s'ha aprés durant estes dos maratons.


David Camps.David, és una incògnita la quantitat de maratons que haja pogut córrer esta temporada, en el sentit atlètic jo consideraria que només una, Sant Sebastià, però en carreres de muntanya no sabria dir si ha corregut alguna, és possible que en quilòmetres no, però en temps corrent segur que si, ja m'ho aclarira.
Sant Sebastià, es pot dir que va ser una bona marató, va estar molt maratonià, va saber traure-li moltíssim partit al seu entrenament, dosifiqua molt ben tota la carrera el que demostra que té cap per a la marató, va saber córrer quan devia i dosificar quan devia, sense cap dubte la temporada que ve si aconseguix enganxar un bon entrenament el seu marca personal passara a la història.

Com són tants dins d'uns dies continuarem amb els que queden.

Per què un 10.000?



Tots ja deuríem saber que la carrera de Pego se celebra el 3 de maig i que la seua distància és un 10.000, però perquè any rere any ens encabotem que la seua distància siga la mateixa, la veritat és que s'ha arribat a esta distància després d'haver passat per 4,5 KM., 8 Km. I per fi els 10 Km.
Es podria fer tot un tractat sobre els deu quilòmetres com la distància perfecta perquè el corredor popular puga participar en carreres.

Sense cap dubte, els 10 KM. És la carrera mes popular, que siga una distància olímpica tradicional encara que parega que no té importància i que molts dels corredors quan comencen desconeixen este fet, fa que siga un punt de referència en el poder mirar i fixar-nos, segur que la majoria de corredors populars seguixen les finals de les olimpíades, mundials o de qualsevol altre campionat en què es córrega un deu mil, i quantes vegades no haurem pensat la de vegades que ens doblarien, i que si tinguérem la sort de participar amb alguna de la figures, Bekele…, ens doblarien tantes vegades que només amb un xicoteta salutació cada vegada, acabaríem sent grans amics.
Però el principal atractiu d'esta carrera és la seua semblança a la nostra carrera diària. Les carreres típiques d'entrenament es duen a terme en un marge de mitja hora a una hora, i qualsevol corredor pot acabar una carrera de 10 KM dins d'eixe mateix marge. Per tant, és una distància que ens és familiar, i no és ni massa llarga ni massa curta.
Llavors que es diferencia la participació en una carrera de l'entrenament diari?, només la velocitat, córrer a una velocitat major del normal, amb només un dia a la setmana que practiquem un poc de velocitat és suficient.
No cal fer grans distàncies entrenant, com en les maratons, tampoc cal fer proves o tets sobre la distància, perquè la coneixem de sobra de quasi tots els dies, i una cosa molt important si ens agrada acudir a carreres els caps de setmana, esta és bona distància perquè ens permet recuperar-nos per al pròxim cap de setmana, i estar preparat una altra vegada per a competir.
Així que ja veieu és la distància ideal per al corredor que comença, així com el punt ideal perquè descansen els corredors que com jo venim de córrer maratons, també és bona per a utilitzar-la com prova per a qui esta preparant mitjes maratons o inclús maratons, com veieu si vos agrada córrer, un 10 mil és la vostra distància, i el 3 de maig en la XXVI Volta a Peu a Pego és una bona oportunitat per a saber si tot l'anterior és possible.

dijous, 27 de març del 2008

5 - 6 de Abril, moltes carreres.

Els corredors populars solem participar en moltes carreres durant l'any, i perquè siga així, hem de cuidar-nos, hi ha un sistema que utilitze quasi sempre, i és el de quan es dóna l'eixida de la carrera en què participaré no pense en la linia de meta sinó en la linia d'eixida de la carrera de la setmana que ve, açò em permet guardar-me un poc, reservar forces.
Per als que correrem este cap de setmana, deuríem de pensar en la linia d'eixida de les següents carreres que se celebraren el dissabte 5 d'abril i el diumenge 6 d'abril, per si ens abellix alguna.
Dissabte 5 d'abril.
Tenim dos carreres que considere les mas interessants, una seria un gran fons i una altra una mitja marató.
Gran Fons de Puçol.És una gran carrera, sobre una distància de 15 km, completament plans si no fa vent és molt ràpida, cal baixar a la platja i fer alguns Km pel seu passeig marítim, perfecta per a anar agafant fons, la seua bona organització ens garantix que no tindrem problemes en el circuit així com el mesurament dels km , sol tindre molt bon ambient i al ser la primera carrera del circuit diputació de València, un altre dia parlarem dels circuits de carreres, té assegurat la competividad i els ritmes practicament a límit de la majoria de corredors que segur no es guardaren res per a la setmana que ve.
http://www.carreraspopulares.com.es/carreras/puzol/


I Mitja Marató de la Valldigna.
Com veieu és una carrera nova, però els que fa anys que correm recordem un gran fons que practicament té el mateix recorregut.
L a eixida i meta estan a Simat de la Valldigna, davant de l'entrada del Reial Moñasterio de Santa Maria de la Valldigna, i passa per Tavernes de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la qual cosa sempre fa que estos circuits siguen entretinguts i divertits.
Al ser la primera edició poc mes podem dir, però el club La Llebre és una garantia que tot eixirà bé.
http://www.lavalldigna.es/


De les carreres del Diumenge cal destacar dos: Segorbe i Elx.


La Mitja de Segorb.

Es de les que jo denominaria de les dures, però en canvi té a favor seu que el circuit és molt bonic, es passa per algunes pinnades que ens fan oblidar el que costa arribar fins a elles, a mes tenim una bella ciutat que visitar, és una carrera per a disfrutar corrent sense voler que ens servisca de prova o test, perquè el circuit no és l'idoni.
http://www.clubsaltamontes.com/



La Mitja d'Elx.
La XXXVI edició de La Mitjana d'Elx, ja ens diu que estem segurament davant de la mas vella mig d'Espanya, i no s'arriba a esta quantitat d'edicions per casualitat, gran organització, el seu bon circuit, homologat, és ideal per a córrer ràpid, molts de nosaltres hem triat Elx per a aconseguir les nostres marques personals, ja que si et recuperes bé de la Marató de València, a Elx inclús pots aprofitar el fons que tens.

Per als acompanyants esta molt bé, primer que al donar tres voltes al circuit veuen molt la carrera i segon perquè si volen fer turisme Elx ens dóna molts llocs que visitar. El seu circuit no és bonic, és tot per ciutat però és molt ràpid, en fi una Mitja per a intentar la marca personal o una marca interessant.
http://www.atletismodecatlon.com/
En fi penseu este diumenge si vos interesa alguna del diumenge que ve.

dimecres, 26 de març del 2008

Primavera: calor i baixa forma.




El calor, típicament estiuenc, ja esta ací...Un poc abans del que ens pensàvem, fa ja alguns anys que l'estiu ens arriba abans, practicament s'avança un mes.
Em recorde que farà uns anys començàvem a notar les molèsties de la calor corrent a principis de juny, i ja sabíem que devíem patir el seu rigor fins a mitjans d'agost, quan la temperatura ja començava a baixar.
Però les coses estan canviant i comença a passar que com comença a fer calor molt prompte i la humitat és encara molt alta, no nia temps per aclimatarnos i sorgix una dificultat afegida.
Amb este clima molts corredors anem inevitablement a la crisi en moltes carreres o entrenaments, i no sabem molt bé perquè i ràpidament comencem a pensar que hem perdut la forma o no la podem aconseguir, i no cal preocupar-se, cal tindre en compte que l'eficiència física va condicionada pel fet que l'organisme i en mode particular l'aparell cardio-circulatorio, ha de fer front al procés de termoregulació.

Les altes temperatures de l'aire fa augmentar la temperatura corporal, i l'exigència del nostre cos a eliminar quan abans la màxima calor possible, per tant comencem a suar i el nostre cos comença a enviar sang a la superfície de la pell.
Com ens afecta? Per tant tota la sang que va a la pell fa que disminuïsca la quantitat que va als nostres músculs amb el que perdem eficiència en la carrera.
És este procés fisiològic el que fa que la nostra eficiència es resistisca, per la qual cosa es pot arribar a córrer a igualtat d'empenyorament, d'uns 10 – 15 segons per quilòmetre més lentament. No cal posar-se nerviós i pensar que hem perdut la forma de colp, ja que és normal i tot tornarà a la normalitat en quan el nostre cos assimile el canvi de temperatura.
Tot açò ve al cas ja que el pròxim cap de setmana les temperatures seran altes i no estem acostumats ancara, per la qual cosa no passa res si en la mitja de Dénia en els últims Km. notem un davallada física, cal esperar que el nostre cos s'aclimate.
Bona carrera.

dilluns, 24 de març del 2008

Temporada 07 - 08 de Marato. 1º Part.





Quan fem balanç d'una temporada i esta és de marató, és molt senzill fer el resum i traure conclusions, en primer lloc el resultat sempre deuria ser d'un gran èxit ja que enfrontar-se al repte de córrer una marató i acabar-la ja es pot considerar que la temporada ha anat bé.
Si açò ho ha realitzat mes d'una persona ja podríem elevar el nivell a molt bona i si han sigut diversos els corredors que han fet marca personal es podria elevar inclús mes el nivell i col·locar-la com una temporada extraordinària, però si a més tenim a diversos corredors que s'han iniciat en el món de la marató i han arribat a meta ja se la podria denominar de temporada històrica.
Com veieu ja estaria el balanç acabat només faltaria posar els noms i les marques. Però seria massa fàcil i li llevaria emoció.
El nostre club des de sempre ha sigut de corredors de marató, el mateix nom de l'associació que li dóna cobertura, Dorsal 19, posa ja el toc definitiu al seu principal característica, LA MARATÓ.
Així que es podria dir que la marató és la nostra raó de ser, i queda demostrat en esta temporada amb un total de 24 participacions en la nostra distància, açò significa que en 24 ocasions els nostres corredors han afrontat els 42195 m. per a poder disfrutar de la marató durant 1012,680 metres que són 1012 quilòmetres i pico, com tots nosaltres ja sabem la marató mes que una carrera és una experiència i seria per a mi molt difícil escriure sobre les 24 experiències, totes elles diferents.
Però bo, alguna cosa cal dir, i començarem pels NOVELLS, de moment donar-los la benvinguda i l'enhorabona per haver pres esta decisió, esta temporada tenim a dos:
Fernando Vicens i Toni Server.


Fernando Vicens.
Li costa, intentá el 25 de novembre a Benidorm començar, i no va poder ser, va haver d'esperar al 17 de febrer a València per a poder creuar la meta i ho va fer amb bona marca, baixar de 5 minuts el quilòmetre és córrer, a Benidorm és possible que tinguera massa ganes, el que es va convertir en un ritme un poc ràpid per a ser el seu primer marató, a València ja tènia la lliçó apresa, controla millor i el seu ritme mes tranquil li porta a creuar per primera vegada els 42195 metres, i no serà la ultima perquè la seua mentalitat de corredor a qui no li molesta devorar quilòmetres farà dell un gran corredor de marató.


Toni Server.
És un cas diferent, són molts els anys que porta corrent i ha sabut esperar, cal recordar que "la marató és l'art de saber esperar" , i quan s'ha trobat amb la confiança suficient per a afrontar el repte, es va posar mà a l'obra i a València el 17 de febrer a les 9 del matí va començar per a el una aventura que esperem que dure molts anys, enguany ha sigut la seua marató de supervivència i va complir en sobres i els numeros que va veure en el crono en la meta seran el punt d'eixida per al seu vinent marató.

Acabar dient que l'important en una primera marató és acabar bé i tindre un bon record per a així poder continuar pensant a córrer una altra marató, i els nostres dos novells ho han complit i en la temporada que ve, sense cap dubte, quan ja no seran novells i vullguen córrer mes ràpid, és quan realment la marató és convertira en una gran aventura.

La setmana que ve continuarem amb la segona part, la dels ASSAONATS.

LA FEDERACIÓN DE ATLETISMO VALENCIANA EN LAS PISTAS DEL PUJOL DE PEGO


La pasada semana fallera y también santa se celebró en Pego, Marina Alta, una , llamémosle informal reunión para debatir sobre la utilización de las pistas de atletismo del Pujol en un futuro próximo: para tratar sobre el tema acudieron a la cita, convocados por el concejal de deportes del Ayuntamiento de Pego Joan Carles Cambrils Camarena, el Presidente de la Federación Valenciana de Atletismo Vicent Revert, el atleta campeon autonómico de 10.000 metros Mohamed Said Day Day, el presidente de la Cultural Dorsal-19 Fernando Ferrando, el monitor de la Escuela Municipal de Atletismo Fernando Sendra, el, asesor de deportes del Ayuntamiento Sr. Santamaría y el coordinador de deportes e instalaciones Vicent Ahuir.
En las mismas pistas se abordó la posibilidad de que la firma MONDO que realizó las instalaciones fuera la encargada de traer una de sus reuniones atléticas a las pistas de Pego, realizar competiciones escolares comarcales, locales y promocionarlas para entrenamiento de equipos centroeuropeos para sus estancias de invierno. Actualmente está preparándose una reunión atlética infantil entre las escuelas de atletismo de Xàbia, Pedreguer y Pego que se celebrará el día 26 de abril.
Las instalaciones pegolinas necesitan ciertos elementos para realizar competiciones de alto nivel como es la preparación para realizar la “foto finis” reponer piezas en los círculos de lanzamientos, colchonetas para saltos y reponer las guías metálicas de la cuerda que han sido sustraídas por amigos de lo ajeno.
Actualmente las pistas se utilizan para salida i meta de la Volta a Peu a Pego, a celebrar la XXVI edición el día 3 de mayo, y para entrene y ocio de muchos pegolinos y pegolinas que acuden a rodar por sus pistas.


Ferran Ferrando.

divendres, 21 de març del 2008

Primer llarg de la temporada


Tot esta preparat per al Domingo, a les huit del matí en les pistes, els vestidors estaran oberts abans i despres per a tot el que els vullga utilitzar.



El primer llarg es posarà en marxa esta vegada amb 12 km, s'han eliminat els altres dos circuits per a així donar oportunitat a tots, i així poder anar augmentant la distància segons vagen passant les setmanes.



El ritme sera tranquil a fi que tots puguem xarrar, sense quedar-nos sense aire, intentarem evitar les conversacions complicades com les relacionades amb la política, ja siga local, nacional o internacional, les relacionades amb els efectes dels rajos gamma sobre les palometes o els corredors de fons així com les relacionades amb les relacions sexuals dels caragols, així com qualsevol tema que ens puga deixar sense aire.

En el circuit que veieu en la foto hi haurà un avituallament en l'encreuament amb el carril bici en la carretera de Dénia, aproximadament en el km 5, 450.




Despres a les nou i mitja ens reunirem en el Bar Balbino, a fi de realitzar un esmorzar.

dijous, 20 de març del 2008

Ultim cap de semana de Març



Resultats dels nostres corredors el passat cap de setmana.


Mitja Marató de Palma de Mallorca:

Carlos Siscar Bay 1 h. 21 m.


Mitja Marató de l'Ejido:
Carmen Sala 1 h. 24 m.
Vicent Sala 1 h. 33 m.


II Cursa Magdalena. Penyta Roja. Castello.
David Camps Sendra 3 h. 10 m.


El pròxim cap de setmana en què hi ha carreres sera el del 30 de març, i haurem de triar entre dos bones carreres, Riba-roja i Dénia.
Triar entre les dos sera un treball complicat, perquè si una és plana i esta prop de casa l'altra és dura i es troba lluny.
Com podeu endevinar la que esta prop és Dénia i la que es troba lluny Riba-roja, però les dos tenen el suficient al·licient per a decidir-nos per una d'elles, però que avantatges presenten cada una d'elles,? comencem per Dénia.
Dénia es troba a uns pocs quilòmetres de casa, tindrem un circuit pla que ens facilitara les coses per a córrer ràpid i aprofitar tambe que és una bona ocasió per a anar entrant en contacte amb el Circuit de la Marina, que començara el pròxim mes, i començar a veure a tots els corredors de la Marina amb què ens haurem de relacionar durant els pròxims 3 mesos.
Però en canvi Riba-roja ens presenta una Mitja Marathon amb un circuit dels denominats durs però amb uns atractius que no cal oblidar, tenim un ambient increïble, la majoria de corredors de València estaran allí i junt amb ells tindrem a corredors d'elit que ens recordaran que en este circuit es pot córrer ràpid, com a sera la presència del guanyador de l'any passat que realitza una marca d'1 h. 1 m. i qui conega el circuit sabrà el que cal córrer a Riba-roja per a realitzar eixa marca, en dones córrer en 1 h 12 m. és córrer molt i per a realitzar eixes marques cal ser un bon corredor, així que si volem ambient atlètic Riba-roja seria la nostra carrera, cal dir que esta homologada, la qual cosa significa que sera llarga, en les homologades els quilòmetres costen molt de passar.
En fi un altre assumpte a tindre en compte es la inscripció, a Riba-roja costara 12 € i a Dénia 10 € així que per la part econòmica esta la cosa igualada.
Només ens queda decidir entre una de les dos i a córrer.


Però que passa si no volem córrer en asfalt i ens agrada la muntanya o ens agrada caminar, perquè que en Oliva tenim una carrera o marxa interessant, a saber el diumenge 30 es correrà una carrera de muntanya de 30 km i junt amb esta una marxa senderista de 17 km. És una opcio a tindre en compte sobretot per a David que segur que no fallara, ja que és dels pocs corredors de muntanya que de moment tenim, però si algú vol caminar és també una bona opció, els 17 km no són massa i sempre estarem prop de casa, com veieu és impossible que el diumenge 30 ens quedem a casa.
Ja se que només tenim dos corredors de muntanya però és un sector que cal animar i dir només que en la Vall d'Uxo hi ha una altra carrera de muntanya esta vegada en la modalitat d'ascencion, la Pujada a la Pipa de només 13 km. Però pareix que es dura, en fi per a David i Ximo són dos opcions.

dimecres, 19 de març del 2008

El pròxim diumenge dia 23, eixirem a realitzar el primer entrenament de primavera, els circuits de carreres, Diputació i Marina Alta, començaran el pròxim mes d'abril i tota la temporada de primavera-estiu.
Així que hem preparat una única eixida a les 8 del matí en les pistes, però amb 3 circuits diferents a fi que tots puguem córrer sense esforçar-nos massa i acabar tots junts per a despres anar a esmorzar.
Així que a preparar les sabatilles i la roba de primavera i a córrer.
En les dades adjuntes estes els tres circuits amb les seues distàncies, abans d'eixir formarem els grups, els punts d'avituallament estaran en els llocs de costum per a estos circuits.

Hi ha un circuit de 21 km i 500 m. un altre de 15 km i un altre de 12 km, la intenció és la d'acabar en un temps màxim d'1 h i 45 m. així els del circuit llarg els eixiria a uns 5 minuts el km, els de 15 km entre 5' 30'' i 5' 45'' i els del circuit curt a 6', cal tindre en conter també les parades en els avituallaments.
Aviseu a tots els que pugau.