IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 23 d’abril de 2008

1 DE MAIG, PAELLA.



Com ja deveu saber el pròxim dia 1 de maig tenim preparat un entrenament, de tot el club, la idea com sempre és la de passar un matí corrent, xarrant de carreres, de lesions, d'entrenaments, en fi fent el que ens agrada.
Però este dia 1 de maig farem una cosa mes, provarem un nou sistema de recuperació per a despres d'un esforç. Hi ha moltes teories de com ens devem recuperar despres què d'una carrera i nosaltres anem hi ha afegir una nova, el dia 1 de maig farem la prova, nosaltres anem hi ha ser els "conillets d'índies" , que millor que experimentar amb els nostres cossos per a així estar mes segurs de com funciona.
Ens anem a recuperar amb una paella, posarem esta menjar típic valençia per damunt d'Acuarius, Isostars i altres begudes, demostrarem que el menjar de la pasta, tan apreciada pels maratonians, és un aperitiu al costat d'una bona paella, experimentarem en els nostres cossos l'efecte que produïx una paella en els nostres músculs, i com el nostre cos deixara de sentir el cansament despres de les primeres cullerades, i encara que només tinga efecte recuperador ja que no crec que es puga eixir a córrer despres, notarem en canvi l'efecte relaxant que ens assegurara una bona i recuperadora sesta, com podeu veure moltes coses ens esperen el pròxim dia 1 de maig.
Ara mentres esperem que arribe el dia 1, el millor serà que llegim un poc sobre este plat que sera d'ara en avant menjar maratonia.
Se suposa que inicialment el consum d'arròs a València estaria limitat al seu ús en forma de farina o sèmola. En el s. XVI ja es consumia a València arròs al forn en cassola de fang i, que tambe el provarem en una altra ocassio, des del s. XVIII, ja hi ha documentació sobre el plat conegut com la paella.
L'origen de la paella, com el de tots els plats de la cuina popular de cada zona, no és més que la conjunció dels elements que cada poble tenia al seu voltant. En la zona de València hi havia i hi ha (encara que cada vegada menys) una rica zona d'horta de regadiu que proveïa als habitants de la zona de verdures fresques. També era habitual criar pollastres i conills per al consum familiar i la proximitat de l'Albufera i els seus arrossars limítrofs proveïen d'arròs, i oferia a més la possibilitat d'afegir a la paella, de tant en tant, algun element cinegètic. Si a este fabulós rebost li afegim el marisc i el peix de les zones més costaneres, així com l'oli d'oliva propi de tota la conca mediterrània, ja tenim tots els ingredients amb què es realitzen la majoria de les paelles clàssiques. Només ens faltarà una cosa més, el recipient per a cuinar-les. I este recipient, no és un altre que la paella.
Així que ja tenim els ingredients possibles i el recipient adequat, ara només ens falta combinar-los correctament per a obtindre la paella.
I ací és on comencen les polèmiques perquè, entre els valencians, no hi ha cap consens en els assumptes culturals, lingüístic o d'identitat; per tant l'origen, composició i forma d'elaboració de la paella, no queda al marge de totes estes disputes.
Personalment crec que no hi ha la recepta de l'autèntica paella, és un plat popular i cada un utilitzava el que tenia més a mà en eixe moment. Si tenia carxofes, bajoqueta i pollastre, per tant la feia amb això; que no tenia carxofes, pues li posava pimentons o el que tinguera en eixe moment en el rebost... i a tota eixa barroca mescladissa d'ingredients, li afegien uns grapats d'arròs i ja tenien el menjar del dia arreglada, elaborada tota ella en un només recipient i que, a més servia de plat comunitari.
Tradicionalment la paella es menjava, i es menja, en el mateix recipient en què es cuinava amb el consegüent estalvi de treball per al patit cap de família. I amb els arrossos de peix o marisc, ocorria el mateix, es cuinava el que la barca portava del mar, cigales, sépies, crancs, galeres, llagostes, gambes, rap...
Segons els més puristes hi ha dos classes de paelles:
Paella valenciana, feta amb pollastre i conill, garrofó (una varietat local de fesol), tomaca, bajoquetes (a València li posem "tavella", "rotjet" i "ferraura", que són varietats locals de bajoquetes), pebre roig dolç, oli d'oliva i safrà o, si no n'hi ha, colorant alimentari i, per descomptat, l'arròs. En temporada també admet carxofa i pésols.
Paella de marisc o paella marinera, la que a més del conegut arròs es realitza amb productes del mar com la sépia, calamars, clótxina (varietat mediterrània del mejillo, però mes xicotet, fi i saborós) gambes, cigales, galeres, llagosta, cloïsses, all, oli d'oliva, tomaca, pebre roig dolç, safrà o colorant i un caldo realitzat amb peixos xicotets que a València diem morralla.
Però la paella a València és molt més que un parell de guisats amb arròs, hi ha centenars de receptes que són fidel reflex de les tradicions culinàries de la zona on s'elaboren.
Bueno en els pròxims dies donarem mes notícies, hora d'eixida, km....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada