IN MEMORIAM

dimarts, 15 d’abril del 2008

Londres, LA MARATON DE LES MARATONS



Ja estic recuperat de la impressió que vaig patir ahir al veure els temps de la marató de Londres, estic també mes tranquil despres de comprovar en el Google Earth que Londres contínua estant en el nostre Planeta Terra, i que no estan en una altra galàxia.
En fi, com continuem tots en el mateix Planeta ja puc analitzar els números d'esta marató, em pareix estar davant de la millor carrera de marató de la història, almenys del que jo arribe a conéixer, i és que ho mire com ho mire és una cosa extraordinaria.
Mai he vist jo a 9 corredors passar la mitja marató en menys de 1 h. 3 m. i acabar la marató com la van acabar, i és que veure el pas de la mitja és per a posar-se a tremolar, és possible?, jo que m'emocione al veure acabar una mitja en menys de 1 h. 4 m., que dec pensar d'ara en avant, ¡¡que estos corredors són d'un altre planeta¡¡, vaig una altra vegada al Google Earth a comprovar si Àfrica contínua en la Terra, ¡¡si contínua en el nostre planeta¡¡, encara que deuria comprovar si Kenya o Etiòpia l'estan.
Bo ahí, teniu el pas per la mitjana, disfruteu.



I el temps final, si algú va veure la carrera en directe que me la compte ja, perquè els km. Finals van haver de ser impressionants.
Els tres primers van col·locar els seus marques com la 5a, 6a i 7a de tots els temps, senzillament increïble, ahí esta el rànquink.


01. 2:04:26 Haile Gebrselassie (ETH) Berlin, 09/30/2007
02. 2:04:53 Haile Gebrselassie (ETH) Dubai, 01/18/2008
03. 2:04:55 Paul Tergat (KEN) Berlin, 09/28/2003
04. 2:04:56 Sammy Korir (KEN) Berlin, 09/28/2003
05. 2:05:15 Martin Lel (KEN) London, 04/13/2008
06. 2:05:24 Samuel Wanjiru (KEN) London, 04/13/2008
07. 2:05:30 Abderrahim Goumri (MAR) London, 04/13/2008

I qui són estos corredors que s'atrevixen a córrer així, com s'atrevixen a córrer sense casc i sense cap tipus de coixí de seguretat, perquè per descomptat no són desconeguts, però ja parlarem d'ells un altre dia, només ressaltar que el guanyador, Martin Lel és la tercera vegada que guanya a Londres i amics meus cal ser molt bo per a guanyar a Londres una sola vegada.
Ahí estan els seus temps, per a enveja de terraqueos, i per a qui va tindre la sort de veure en directe esta marató que sàpia que el 13 d'abril del 2008 ha sigut el dia mes gran en la història de la Marató.



Una altra cosa, només un pronostique, Rayn Hall serà la gran esperança blanca en este món de la marató, Baldini ja té substitut, si no ja veurem en Pequín.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada