IN MEMORIAM

dissabte, 31 de maig del 2008

“Memento Audere Semper”


Quan Gabriele d'Annunzio va escriure en el seu avió la frase “Memento Audere Semper” no esperava que les sigles M. A. S. es convertiren en un dels emblemes mes utilitzats en les esquadrilles de l'aviació, i segur que tampoc va pensar que molts corredors ho utilitzarien al motivar-se per a aconseguir cada vegada èxits mes importants.
I és que “Recordeu d'atrevir-se sempre” o una altra traducció molt utilitzada “Recorda't sempre atrevir-se” és una de les frases que millor s'adapten al pensament del maratonià.
I és que si no ens atrevim a intentar-ho no ho aconseguirem, ja que a vegades hi ha coses que són impossibles i és perquè no ens hem atrevit mai a intentar-les.
Amb la marató sol passar, quants de nosaltres no correríem maratons si algun dia no ens haguérem atrevit, i és que M. A. S. és un lema que hem de mirar de tant en tant, perquè hi ha moltes coses que podem intentar.
Des de la nostra marca personal, passant per les carreres de muntanya, els 100 KM., una marató i inclús una mitja marató són carreres que encara que ens puguen paréixer que no estan al nostre abast, amb un poc d'entrenament i molta tranquil·litat segur que les podem acabar només hem de ser M. A. S..
De totes maneres cal parar atenció, per a enfrontar-nos amb estos reptes abans deuríem fer-nos algunes reflexions.
Encara que ja sóc un maratonià, i puc comprendre els motius pels quals ens enfrontem als 42195 metres, voldria fer hui unes breus reflexions sobre el Per què?.
La primera reflexió que em ve al cap és la següent: perquè córrer al limite, fins a l'extrem? Que ens porta fins a eixe extrem?
Penseu que córrer 42 Km. És córrer al limite de la nostra resistència.
No és possible que molts dels que emprenguen este repte, siga a la busca de comportaments que signifiquen un risc psico-fisico. Però val la pena arriscar tant? Quina és la gratificació de tot açò?.
Una lectura que em permet fer, em porta a pensar que el maratonià de hui conscientment o inconscientment vol eixir de la lògica i dels models proposats quotidianament, al descobriment de l'heroi que tots portem dins.

Molts interpreten “l'heroisme de la carrera” com una necessitat de posar-nos a prova nosaltres mateixos.
No és nou este comportament: en la història passada ja ha existit.
“l'home viator” que amb els seus llargs pelegrinatges fins als santuaris religiosos (S. Santiago de Compostel·la, Roma, Terra Santa..) posava a prova el seu “heroisme”, però no sols eixia a la busca de l'esforç màxim amb si mateix, sinó que a través del llarg camí, intentava acostar-se a Déu i els seus Santos per a tindre protecció i ajuda.
Són preguntes que cada un ens hem de respondre abans i després d'aplicar-nos el M. A. S..
Continuarem reflexionant en veu alta altres dies.

ELS NOSTRES CIRCUITS.





Continuarem amb els nostres circuits, en l'ultim capitul ens vam quedar en l'ermita de Sant Sebastià aproximadament en el Km. 3, hui continuarem fins a l'ullal de Bullent que esta en el Km. 11.
La primera cosa que ens trobem al continuar corrent és el Poet de Cotes, hui és simplement un pou semi-abandonad que esta tapat amb una fusta, però a principis del segle passat era un punt de reunió de tots els que estaven treballant per la zona, la seua aigua sèrbia a persones i animals i a l'ombra dels seus arbres es reunien per a xarrar o esmorzar i inclús era molt utilitzat per a anar a berenar la "mona" en Pasqua.


Continuem en suau descens fins a arribar al carril bici just en la carretera de Dénia, és ací on tenim el primer avituallament, estem ja en el Km. 5,4.
Ara ens queden 3 Km. pel carril bici, una autentica autopista per a córrer que ens servix per a poder arribar al El Verger i tornar sense tindre cap tipus de problema amb el trafic, pràcticament 25 Km., però hui només anirem fins a l'encreuament de la Bassa del Sineu.


Quan arribem ací i després de creuar la carretera de Dénia entrarem en una joia per a tot corredor, passarem del dur asfalt a la terra, passem a la Marjal Pego-Oliva, podríem realitzar molts Km. el la blaneta terra, però en este circuit només la creuarem per la part de dalt, res mes entrar ja correrem al costat del riu Molinell-Racons que ens acompanyara durant algun Km..



Després de creuar la carretera de la platja ja ens trobarem en el final de l'etapa de hui, lloc obligat d'avituallament i descans, tindrem aigua i bona ombra perquè l'Ullal de Bullent ens donarà tot açò i unes resplendides vistes a la Marjal, algun dia parlarem de la Marjal Pego-Oliva, hui només observarem i disfrutarem d'este paisatge, ja tenim en les nostres cames 11 Km.

Així que aprofitem estos instants i recordem que fa ja alguns Km. que estem en un espai natural protegit, i que per a contribuir a la seua conservació hem d'intentar anar en grups reduïts, fer el menor soroll possible, no eixir de les sendes delimitades, respectar als animals i plantes, i no deixar fems, residus, ni empremtes del nostre pas per l'itinerari.

Un altre dia continuarem.

dimecres, 28 de maig del 2008

GRACIES A www.calygat.blogspot.Com/.



Quan utilitzem internet per a buscar informació quasi sempre mirem les mateixes webs, bé perquè ens donen mes confiança o perquè ens donen la informació que busquem, hi hi ha afortunadament moltes webs on trobar informació sobre el nostre esport, no totes donen informació escrita sinó que hi ha unes poques que donen informació gràfica, i vull des d'ací fer menció de la que jo mes utilitze, a la que s'ha convertit en una visita obligada per a veure a tots els nostres corredors per a saber com han realitzat la carrera.
Veient els seus reportatges es pot saber els que van eixir davant, si van avançar o van ser avançats, si feien bona cara o van patir, com ja sabem "una imatge val mes que mil paraules", i per a la meua les millors imatges de corredors estan en www.calygat.blogspot.Com/.
Des d'ací vull donar les gràcies a Claudia pels magnífics reportatges que publica i per deixar-nos descarregar les seues fotos que tantes vegades utilitze en este blog, així com agrair que ens haja inclòs en la seua llista d'enllaços, cosa que també faré ara mateix, si trobe la forma.
Espere poder continuar descarregant fotos de tots els corredors de Dorsal 19, de l'Ambra i de Pego.

Gata




Este cap de setmana com ja sabeu es corría en Gata, i com també sabeu la majoria de pegolinos han estat allí, la carrera va ser un poc dura però a esta altura del circuit de la Marina ja estem acostumats, de moment sol El Verger a sigut plana.
Continuem amb una gran participació, sempre per damunt dels 20 corredors en la carrera gran, esta setmana han sigut 22.

PALACIOS COSTA, JOSEP 0:41:09
IVARS DESCALS, DARIO 0:41:21
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 0:41:39
COMPANY PUIG, PASCUAL C. 0:43:22
VICENS PASTOR, FERNANDO 0:43:37
MAS SISCAR, FERRAN 0:44:31
IVARS DESCALS, FRAN 0:45:58
SENDRA REIG, FERNANDO 0:46:31
PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 0:47:51
CAMPS SENDRA, DAVID 0:48:26
ARBONA ESCRIVÀ, JUAN JOSE 0:49:12
MENGUAL COTS, CARLES VICENT 0:49:52
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 0:49:54
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 0:50:04
PÉREZ GARCIA, ANGEL 0:51:28
FRAU FERRER, JUAN FRANCISCO 0:52:46
PASCUAL PASCUAL, LAURA 0:53:07
SALA FERRER, XIMO 0:53:54
MENGUAL MOLL, JOSE 0:55:09
ESPLUGUES BAÑULS, JOSE MARIA 0:59:02
ALEMANY SENDRA, RAMON 1:02:34
PASCUAL ESCRIVÁ, SALVADOR 1:02:55
PONS SENDRA, CRISTINA 1:03:44

I en la carreres infantils 15, dels quals cal destacar a Maria Sastre Moll que ha aconseguit el primer lloc en la seua categoria com també el segon lloc aconseguit per Pau Sendra Giner, com podeu comprovar són els mas xicotets els que mes alegries ens donen.


VICENS PONS, JÚLIA 0:00:16
FRAU GARCIA, SANDRA 0:00:18
SENDRA GINER, JÚLIA 0:03:21
FRAU GARCIA, ARNAU 0:05:32
MOYA MUÑOZ, JAUME 0:05:33
SASTRE MOLL, MARIA 0:00:16
SISCAR SALA, JUDITH 0:00:19
ESTELA MUÑOZ, EVA 0:00:22
ARBONA CARDONA, ANDREA 0:00:23
SALVÁ CERESOLA, LAIA 0:00:24
MENGUAL GONZALEZ, MAR 0:00:26
SISCAR CERESOLA, CLARA 0:00:29
SENDRA GINER, PAU 0:00:40
VICENS PONS, ALEX 0:00:41
COMPANY SOLER, CARLOS 0:00:45
Se que em queden alguns corredors sense anomenar però continu disculpant-me per no conéixer els seus noms i no poder-los posar en les llistes.

diumenge, 25 de maig del 2008

Sagunt i Gata.



Esta setmana ha passat en un sospir, quasi no hem tingut temps per a res, sense donar-nos compta ja estem en diumenge i ja han passat les carreres del cap de setmana, Mitja de Sagunt i la Volta a Peu a Gata.
En estes dos carreres hem estat tots, la majoria en Gata i només tres a Sagunt, ja que al coincidir dos circuits ens hem hagut de repartir.
De moment no tinc les classificacions de Gata però si les de La Mitja de Sagunt i he de dir que els que ens vam desplaçar fins allí, ja siga per la classificació o pel temps realitzat vam tornar contents.
La vesprada estava complicada ja que va estar amenaçant pluja i el vent ens dificulta molt els quilòmetres que vam realitzar per la platja però al final tot va anar bé.
Estos són els nostres temps:


Carmen Sala 1:24:10
Vicent Sala 1:30:21
Gerardo Ortola 1:46:55.

dimarts, 20 de maig del 2008

Pedreguer va ser una festa.

Bona carrera la del dissabte passat a Pedreguer, encara que les carreres infantils van estar passades per aigua esta no molesta per a res en la carrera dels majors inclús minuts abans de donar l'eixida ja lluïa el sol que ja no ens abandoná.
Molta gent amb què poder xarrar abans i després, també molta gent de Pego que van acudir a córrer i que fea temps que no veia amb pantalons curts en carreres fora de Pego.
M'alegre de veure tanta gent de Pego que sense pertànyer encara al nostre club tenen ja ficat en el cos el cuquet de la carrera a peu, i lamente no conéixer amb exactitud els seus noms per a poder-los posar en les nostres llistes de resultats, fallada que espere anar corregint a poc a poc.
Si mirem els resultats del nostre club veiem que segons van passant les setmanes nostres corredors van estant en millor forma, en les ultimes carreres de la Volta a la Marina ja serem molts els que estarem en molt bona forma i espere que no la deixem perdre perquè en l'estiu hi ha moltes carreres interessants a què hauríem d'acudir encara que també és veritat que hauríem d'anar amb atenció per a no passar-nos de forma perquè el competir totes les setmanes és un risc que cal saber gestionar per a no tindre cap lesió, l'interessant seria triar carreres per a competir i altres per a passejar depenent del gust de cada u.











SALA FERRER, CARMEN 0:42:32IVARS DESCALS, DARIO 0:42:34
COMPANY PUIG, PASCUAL C. 0:43:23
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 0:45:01
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 0:45:20
MAS SISCAR, FERRAN 0:45:39
VICENS PASTOR, FERNANDO 0:46:48
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 0:47:10
SALA GONZÁLEZ, VICENT 0:47:27
IVARS DESCALS, FRAN 0:48:54
PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 0:49:10
SENDRA REIG, FERNANDO 0:49:50
ARBONA ESCRIVÀ, JUAN JOSE 0:50:20
MENGUAL COTS, CARLES VICENT 0:50:21
CAMPS SENDRA, DAVID 0:53:32
PASCUAL PASCUAL, LAURA 0:53:33
PÉREZ GARCIA, ANGEL 0:54:18
MENGUAL MOLL, JOSE 0:56:24
SALA FERRER, XIMO 0:58:12
PERELLÓ GUARDIOLA, HECTOR 1:00:40
ESPLUGUES BAÑULS, JOSE MARIA 1:03:13
PONS SENDRA, CRISTINA 1:05:22
ALEMANY SENDRA, RAMON 1:05:22
PASCUAL ESCRIVÁ, SALVADOR 1:12:40
CAMPS PASCUAL, ALBA

SALA OLTRA, MAR
SENDRA GINER, JÚLIA
COMPANY FAES, NURIA
SISCAR CERESOLA, CLARA
PONS NAYA, AMANDA
SALVÁ CERESOLA, LAIA
CHAMORRO TORRES, ANA
MENGUAL GONZALEZ, MAR
SENDRA GINER, PAU
CHAMORRO TORRES, SERGI
SENDRA SANCHIS, FERRAN
VALDIVIESO MENGUAL, JOAN
BODÍ PALMER, SERGI
COMPANY SOLER, CARLOS


En roig els premiats

Com veiem molts participants del nostre club a Pedreguer cal destacar la quantitat de Pegolinos que van pujar a arreplegar els seus trofeus encara que per a ser exactes han sigut sol un i tres Pegolinas que es van emportar a casa un bonic record i deixaren al nostre club en el mes alt.
En total 39 corredors de l'Ambra encara que com he dit hi ha molts mes de Pego que se m'escapen, com a mostra a i estan algunes de les seues fotos

dilluns, 19 de maig del 2008

A Pego la nit és més fosca.



Entrarem en les pròximes setmanes en una sèrie d'eclipsis que deixaran a les nostres nits un poc mas fosques, dos de les nostres estreles mes brillants patiran un eclipsi, Carlos Siscar estarà en eclipsi total durant un mes per culpa de la ruptura d'un xicotet os del peu encara que estic segur que és el mas gran de tot el club.
I Vicent Franquesa en eclipsi parcial per un tall en els dits que li ha trencat un altre os xicotet d'un dit però en este de la mà.
Com veieu els nostres dos millors maratonians estan lesionats, un poc mas greu Carlos que després del mes d'escaiola haurà de tornar a poc a poc a agafar la forma així que fins a mitjans de l'estiu no tornarem a tindre al nostre Bay de sempre.
Per a Vicent Franquesa serà molt mes ràpida la recuperació, tan sols fins que desaparega el dolor i després a córrer això si amb el dit enguixat.
En estos dos casos són accidents que res tenen a veure amb el nostre esport però que ens impedixen practicar-lo, i haurem de traure si es pot alguna cosa positiva d'això, a Carlos li talla la millor temporada de la seua vida i hauria de prendre's este mes com un merescut descans, recuperar tot el desgast que a patit durant tota la temporada i així poder començar la pròxima ben carregat d'energia, per a Vicent estos set o huit dies de descans li seran de gran ajuda per a llevar-se de damunt tot l'estrés que porta acumulat després de tants caps de setmana competint a límit per a aconseguir els màxims punts per a l'equip.
Si volem sempre podrem trobar alguna cosa positiva, però per al nostre club no trobe cap benefici, dos de les nostres mas brillants estreles han perdut temporalment un poc de llum, l'Ambra estarà fins a l'estiu un poc en la penombra, en les nostres nits hi haurà menys llum i només ens deurem alegrar a veure com van apareixent en el cel xicotets puntets lluminosos que cada dia ens estan il·luminant un poc més i que esperem que acaben per convertir les nits de Pego en les més estrelades.

diumenge, 18 de maig del 2008

La salutació, una forma de mostrar cortesia i bon fer












Quan anem a carreres com la de Pedreguer, que estan prop de casa ocorre un fenomen, que si bé sol succeir en totes les carreres no amb tanta quantitat i és la Salutació.
Si pensem bé el que ens passá el dissabte veurem que no paràvem de saludar a corredors i organitzadors, arriba un moment en què no podíem calfar, estàvem contínuament parant-nos per a saludar, vam haver de buscar carrers tranquils per a poder realitzar un bon calfament.
Esta clar que no saludem de la mateixa manera a tota la gent, heu pensat en la quantitat de formes diferents amb què saludem.
Ja que la Salutació té un gran valor simbòlic perquè depenent de com ho expressem serà entés com un gest de proximitat, de relacions professionals o afectives o un mer gest de cortesia i de bons costums. La seua absència, demostra un possible enuig o irritació. D'ací sorgix la frase de "retirar la salutació" com a clar reflex d'una actitud hostil o poc amigable.
Quan estem calfant i veiem que s'acosta un corredor que coneixem veureu que tenim moltes opcions i depenent de qual triem donarem a entendre una cosa diferent, les formes en què es pot realitzar la salutació són múltiples: una mirada, una lleu inclinació del cap, unes paraules, estretir les mans, besar-se, etcètera.
Una cosa hem de tindre clara és la que sempre que ens saluden s'ha de correspondre a este, com a senyal de cortesia. Rebutjar la salutació és considerada com a falta d'educació o símptoma d'un gran enuig.
Per a nosaltres el gest més utilitzada és estretir les mans. En el seu origen, esta acció era una manifestació de pau, ja que a l'estendre la mà es demostrava que no es portaven armes ni instruments agressius. També, el fet de mostrar la palma de la mà s'identifica amb una persona honesta i lleial.
Quan saludem transmetem molta informació i hem d'observar amb atenció la forma en què ho realitzem. A què devem estar atents?
Però clar quan estem corrent el millor és una expressió verbal; el tradicional "bon dia" o "bona vesprada" o simplement, "hola" "Què tal està?"; este tipus ve donat quan ens encreuem amb persones que coneixem, com a forma de bona educació i cortesia. Encara que la forma més tradicional de realitzar la salutació és estretir les mans, però clar cal parar-se. Sempre que anem a estretir la mà a una persona hem de mirar-li als ulls.

No fer-ho, pot dir-li que som persones poc segures, tenim intencions ocultes o estem mentint. Igual que observem amb atenció el cuidat del nostre aspecte físic, el vestuari, etc., hem de cuidar les nostres mans i estes han d'estar netes, les ungles cuidades, així com, han d'estar hidratades per a no fer la sensació d'aspror; una altra qüestió a observar és la humitat en les mans. És poc agradable donar la mà a una persona que té la mà humida, a més de ser un possible senyal d'estar nerviós o insegur, així que a córrer ben dutxats i endreçats ja que amb la el nou equip devem donar una bona impressió.
Al estretir les mans l'encaixada ha de ser curta i ferm però sense rudesa. Massa curt pot demostrar falta d'interés i poca motivació, mentres que una salutació més llarga pot indicar il·lusió i ganes de col·laborar.
També podem saludar amb un abraç, és una manera més efusiva i s'utilitza entre persones que es coneixen prou o de vegades especials; sol donar-se quan porten molt de temps sense veure's, per a felicitar o per a expressar un sentiment de major proximitat o sentiment, com per exemple, al donar el condol.
Esta forma de cortesia és molt més utilitzada pels hòmens i és poc habitual entre les dones; en algunes ocasions va acompanyada amb uns colps en l'esquena, sobretot si fa temps que no s'han vist.
I el bes, és una altra forma de salutació i que origina tot tipus de controvèrsies. Sobretot perquè estem suats però a pesar de tot és un mètode cada vegada més utilitzat, tant entre dones, com entre hòmens i dones.
S'utilitza per a expressar afecte i és empleat entre familiars, encara que com he comentat abans, cada vegada més, s'utilitza en la vida social i empresarial.
Comentava anteriorment que este tipus de salutació està alçant controvèrsia i diferents opinions, ja que cada vegada més, s'està estenent el seu ús en la vida social, principalment a Espanya. És habitual acudir a trobades empresarials o a on acudixen polítics, on este tipus de salutació s'utilitza de manera habitual, demostrant els que el realitzen, un major acostament a persones de rellevant posició i que denota proximitat a ells, així com que se'ls coneix prou, perdent-se les formes tradicionals de estretir les mans.
De qualsevol manera, l'ús d'esta manera de saludar s'ha de fer amb prudència i observar una sèrie de requisits:
En la salutació en un bes entre hòmens i dones, ha de ser esta la que trie de quina forma vol ser saludada, facilitant un gest que ho demostre.
Entre hòmens és una forma de salutació que es queda en l'àmbit familiar, no sent així entre les dones, que ho solen utilitzar amb major freqüència.
No és aconsellable besar una persona que ens acaben de presentar.
Este tipus de salutació és una forma més íntima i de major confiança i s'ha de pensar que, hi ha persones que no desitgen ser saludades així.
Per a concloure, unes recomanacions per a tindre en compte sempre que vaja a saludar. Sempre que inicie una salutació has d'estar atent a la mirada, el somriure, l'expressió verbal i el tipus de salutació a utilitzar.
Quan iniciem una salutació hem de mirar als ulls del nostre interlocutor perquè senta que és un gest sincer i d'acostament; no hem d'oblidar el somriure que produïx un sentiment més favorable, i tota salutació, sempre ha d'anar acompanyat d'unes paraules agradables i finalment, triar el tipus de salutació a realitzar; quan tingues dubtes, el millor, l'encaixada.
Per a concloure, unes recomanacions; si la salutació és calfant i portem les ulleres de sol deurem devarmoles paque el nostre interlocutor puga veure'ns els ulls; en el cas d'usar guants haurem de fer el mateix; és molt fred saludar o que algú ens salude amb la mà coberta.
Com veieu tot en esta vida té els seus xicotets trucs, però en estos casos és millor saludar a tot el món i per a calfar buscar un lloc apartat i tranquil.

divendres, 16 de maig del 2008

LA GLUCOSA I L'ESPORT. Per Rafa Escriva.


La glucosa és l'hidrat de carboni més elemental i essencial per a la vida que existix i es troba en forma de midó en els vegetals i les hortalisses, i en forma de fructosa en les fruites i la mel.
És la principal font d'energia del cervell, consumint-se sobre els 140gm al dia. Quan no n'hi ha prou glucosa en sang, s'utilitza l'existent en el fetge, on es troba com glucogen. Per esta raó, en moments de decaïment o sobreesforç, el prendre una beguda o menjar amb alt nivell de sucre, ens ajuda a trobar-nos millor.
Per a obtindre energia de la glucosa, esta es degrada en les cèl·lules donant lloc a aigua, que reutilitzem o eliminem, i anhídrid carbònic que eliminem en la respiració. Este és el mode principal d'obtindre energia per a realitzar totes les activitats que la requerisquen. Quan falta este glúcid, les proteïnes essencials es metabolitzen per a convertir-se en energia i evitar danys irreparables.
La prova que mesura el nivell de glucosa en sang rep el nom de glucometría i es realitza per mitjà de l'anàlisi d'una gota de sang i s'expressa, normalment, en mil·ligrams per decilitre (mg/ml). Esta prova sol donar uns valors normals entre els 72 i els 145 mg/ml al llarg del dia, encara que sol ser major dos hores després del menjar i descendix darrere de la presa de begudes baixes en sucre o la realització d'un esforç. Quan els nivells són anormalment alts, podem parlar de diabetis. Les persones amb esta malaltia han de portar un major control per a evitar tant els alts nivells com els baixos; ja que un desajust en els nivells de glucosa pot portar a lesions en el sistema nerviós, en la retina dels ulls o en els renyons.
Darrere d'esta explicació, passarem a la pràctica i a aplicar-ho a l'esport, en especial a l'atletisme.
Les carreres, i sobretot la marató, són proves que exigixen un alta aportació de glucosa per a mantindre totes les funcions del cos en el millor estat possible. Per esta raó, cal tindre suficients reserves de glucosa en el cos. Per a això és important una bona alimentació que continga verdures i fruites, a més de poder prendre begudes amb un important aportació d'ensucres com poden ser els refrescos.
També podem trobar la glucosa en forma de pastilles o pastilles preparades especialment per a un aportació instantània en el moment que ho necessitem durant la prova.
Cuant i com es deu de pendre ja heu vorem en següents articles.

dijous, 15 de maig del 2008

XVII Cursa Popular Vila de Pedreguer



Este cap de setmana ens toca Pedreguer, despres de Pego, és la carrera més veterana de la Marina, sempre a sigut on amb mes afecte s'ha tractat al corredor, les seues bosses d'avituallament sempre han guardat alguna agradable sorpresa, algunes vegades un rellotge, altres un joc de tasses café, altres vegades un joc de desdejuni i inclús una vegada un matalafet unflat este any ja veurem que ens sorprenen, amb els guanyadors també solen ser originals, ja fa anys que no entreguen les clàssiques copes sinó uns trofeus que ells mateixos confeccionen i que solen ser molt originals, una altra cosa especial que tenen és que és l'única carrera de la Marina que als primers els donen premis en metàl·lic el que afig un poc de qualitat als participants i dic només un poc perquè solen ser tres o quatre els corredors que solen acudir a pels diners.

En el que es referix al circuit, sol variar un poc, en els últims anys però sempre reunix les mateixes característiques, sol començar cap avall, aproximadament el primer KM. Després llanea pel polígon per a després molt suaument tornar a pujar fins al poble, para a continuació repetir el mateix esquema però esta vegada per la part del terme que unix Pedreguer amb Ondara i només en la part final quan es torna al poble es posa dur, a l'haver de pujar i abaixar dos vegades, és molt possible que enguany la part final siga mes plana del que ens té acostumats.
En fi 11 km no molt complicats i que es poden fer prou ràpids.

I que dir del Cametes, com a club té una capacitat organitzativa increïble que li permet organitzar la carrera i tindre a quasi tots els seus membres en carrera, és capaç de tindre una escola d'atletisme capaç de col·locar els seus atletes en campionats autonòmics i nacionals, tota una garantia perquè la carrera isca bé.

Ara a esperar, el dissabte a les 19 hores ja esta ací, abans ens prendrem un café en algun bar de la zona i prepararem la millor tàctica per a arribar a meta sense cap problema despres calfarem un poc i a córrer.

diumenge, 11 de maig del 2008

A ALCASSER NO VA PLOURE.

Encara que sa suspés la carrera de Jesus Pobre, que és on estava centrada tota l'atenció del nostre club, no cal oblidar que hi havia mes carreres en el cap de setmana.
Hui diumenge sa celebrat una de les millors mitjes que se celebren a Espanya, la d'Albacete, en la clasificacio de l'any passat esta situada en el lloc 10, com veieu molt amunt en la classificació, els que la coneixem podem dir que el seu circuit és molt bo per a córrer ràpid i la seua organització esta molt per damunt de la mitjana, tot açò unit a la gran quantitat de premis en metàl·lic, dóna com resultat les marques que podeu veure tant en qualitat com la quantitat, molt bons els temps dels cinc primers tant hòmens com dones, en fi tot un plaer veure els temps.
1
SANG, SILAS 1:01:11
2
YATOR, JACOB 1:03:13
3
MHAMDI, HAFID 1:03:17
4
MIBEI, JAMES 1:03:30
5
KIBET, ERICK 1:03:39
6
BARNABA, SIGEI 1:03:43
7
IGLESIAS, RAFAEL 1:04:39

DONES

1
TADESSE, MIHRET 1:12:41
2
KHALDOUN, SALIHA 1:14:10
3
PERTOM, PAMELA 1:14:51
4
KERUBO, SARAH 1:15:20
5
ABEL, MARIA 1:16:03
6
AYACHI, FATIMA 1:16:19
7
CHEBURET, MERCY1:16:24
8
ARROYO ARROYO, RECUERDO 1:17:57
9
BENAALÍ, WAFIA 1:18:20
10
DE TORO SAIZ, MARIA JOSE 1:18:33

Però també hi ha participació d'algun corredor del nostre club, este cap de setmana només tres, en La Mitja d'Alcasser, una clàssica entre les clàssiques en la Comunitat València, molts de nosaltres vam comencar a córrer mitges en Alcasser, els de Pego tenim grans records d'esta carrera.
Qui no recorda les tertúlies que féiem mentres ens preníem un café abans de la carrera en el Bar Taurí, quantes tàctiques i estratègies s'han forjat en eixe bar.
I l'any que van posar en el cartell publicitari de la carrera una foto del nostre Enrique Llambies i que dir de Carmen Sala que esta considerada la reina d'Alcasser, ja que a vençut en 9 ocasions, tota una institució en esta mitja.


SALA FERRER, CARMEN
1:21:45

SALA GONZALEZ, VICENTE1:30:15

ORTOLA GARCIA, GERARDO
1:42:10

Com veieu sense Jesus Pobre també un gran cap de setmana per al nostre club.

Jesus Pobre,






Ahir a l'arribar a Alcasser m'assabente que la carrera de Jesus Pobre s'havia suspés, la meua sorpresa va ser gran perquè abans d'eixir de Pego confirmi que la carrera anava a celebrar-se.
És este un tema de conversació entre els corredors quan plou o la meteorologia es complica, sempre és un tema polèmic però per a moltes organitzacions esta clar, en el reglament sol haver-hi un articule en el que es diu que la carrera no se suspendrà per causes meteorològiques.


I quasi sempre se celebra la carrera, només cal recordar La Mitja de Torrevieja, d'enguany, en la que plovia abans, durant i despres, a pesar d'això en cap moment es parla de suspensió, cal dir que sol hi ha un motiu pel qual se suspén una carrera i és el que esta reflectit en el reglament de carreres populars i és el que teniu mes avant, i sempre esta unit al risc físic que puguen patir els participants.



Circular nº 184/07
REGLAMENTO – GUIA 2007-08
PARA LOS ORGANIZADORES DE CARRERAS POPULARES



F.- OTRAS CONSIDERACIONES.-
El Juez Árbitro podrá suspender la prueba en el momento en el que se
observen riesgos para los participantes u otros, y/o se incumplan las
condiciones reflejadas en la documentación presentada en la F.A.C.V.

Molts recordaren en la marató de València córrer amb molta pluja i molt de fred, jo mateix acabi la marató de Venècia corrent els últims tres quilòmetres amb aigua per damunt dels turmells.

És molt complicat també per a l'organització suspendre la carrera perquè en la majoria dels casos no es pot trobar una data en la es puga celebrar, ja que cal tornar a fer coincidir a moltes persones en un dia en què tal vegada no siga possible, només cal pensar en com seria de complicat si la informàtica no tinguera dies lliures o estos estigueren uns quants mesos despres.

No sabem el motiu en concret pel que C.E. La Faixa a suspés la carrera però cal pensar que hauran pres la millor solució, per a poder fer una critica mes concreta caldria conéixer bé el circuit i al ser nou, des d'ací no puc saber les dificultats que puga presentar, encara que pareix que no tènia cap lloc conflictiu, és a dir no presentava trams de terra ni s'encreuaven que es pogueren inundar, però segur que en la pròxima setmana en la reunió que realitzarem se sabrà el perquè.
Esperem que la carrera de Jesus Pobre es puga celebrar prompte i que siga un èxit.

MES ANTIOXIDANS; EL PEPINO O COGOMBRE.



Continuem amb els antioxidans naturals, miremt en la caixa l'Ejido i esta vegada ens toca el Pepino, i lo primer que ens crida la atencio es la traduccio al valencia, Cogombre, paraula de veritad per a mi desconeguda pero que intentare recordar, pues be el cogombre ens és de sobra conegut i segur que a quasi tots ens agrada però no esta de mes que repassem les seues propietats.
El cogombre és el fruit en baia procedent d'una planta herbàcia que rep el seu mateix nom. Pertany a la família de les Cucurbitàcies. Davall este nom s'engloben unes 850 espècies de plantes, quasi totes herbàcies, enfiladores o rèptils, que produïxen fruits molt grans i protegits per una corfa ferma. Fruites com el meló d'Alger i el meló pertanyen ,junt amb hortalisses tan comunes com la carabasseta o la carabassa, a esta mateixa família.
El cogombre és una hortalissa de baixa aportació calòrica a causa del seu reduït contingut en hidrats de carboni, en comparació amb altres hortalisses, i al seu elevat contingut d'aigua. Aporta fibra, xicotetes quantitats de vitamina C, provitamina a i de vitamina E, i, en proporcions encara menors, vitamines del grup B com ara folatos, B1, B2 i B3. En la seua pell es troben xicotetes quantitats de betacaroté, però una vegada que s'oela el cogombre, el seu contingut es reduïx quasi a zero.

CURIOSITATS.




Per a evitar l'amargor del cogombre hi ha diversos trucs senzills. Entre ells, deixar-ho a remulla amb sal uns minuts o bé, després de pelar-los, ratllar-los amb ajuda d'un forqueta per a fer que les substàncies amargues que es concentren en major grau baix la pell siguen eliminades.



En alguns països el cogombre es consumix cuit com a acompanyament de carns, o inclús, s'empren per a elaborar dolços junts amb un xarop ensucrat. Hui en dia el cogombre també s'empra en cosmètica per al tractament de l'afeccions de la pell, cabell i ungles.
El seu baix contingut calòric, a causa de la seua alta proporció d'aigua i a la baixa presència d'hidrats de carboni, convertix al cogombre en un aliment idoni per a incloure en dietes hipocalóricas.

És un aliment molt refrescant, per la qual cosa resulta perfecte per a elaborar saboroses ensalades i hidratar a l'organisme.

Potent depuratiu i diürètic.

Els cogombres són rics en potassi i pobres en sodi, la qual cosa els conferix una acció diürètica que afavorix l'eliminació de l'excés de líquids de l'organisme.
Són beneficiosos en cas d'hipertensió, hiperuricèmia i gota, càlculs renals, retenció de líquids i oligúria. Amb l'augment de la producció d'orina s'eliminen, a més de líquids, substàncies de rebuig dissoltes en ella com àcid úric, urea, etc.
Si els cogombres estan en conserva perden estes propietats diürètiques a causa del seu alt contingut de sodi que s'afig com a conservant. Per tant, els cogombrets en vinagreta no convenen en cas d'hipertensió i retenció de líquids, així com en persones que patixen de certes afeccions renals.

De fàcil digestió.

El cogombre és un aliment que, generalment, es digerix amb facilitat quan s'usa al natural i inclús es pot consumir amb la corfa, sempre que estiga tendre. És aconsellable menjar el cogombre sense sal ni vinagre perquè estos són els condiments que poden convertir-lo en un aliment indigest.

Cru i al natural és un aliment molt recomanable per a neutralitzar l'excessiva acidesa dels líquids corporals que pot produir-se en casos de diabetis, gota, artritis, etc. No obstant això, algunes persones no el toleren i, després de la seua ingesta, els repetix i continuen tenint el seu sabor present en la boca durant hores. Açò es deu a la presència de substàncies amargues en la pell que poden provocar la irritació de la paret intestinal en persones sensibles.

Regula la funció intestinal.

El seu contingut de fibra li conferix propietats laxants. La fibra prevé o millora el restrenyiment, contribuïx a reduir les taxes de colesterol en sang i al bon control de la glucèmia en les persones que tenen diabetis.
COM PREPARAR-lo .

El cogombre es consumix sobretot cru en ensalada i resulta molt refrescant. Els exemplars jóvens poden consumir-se amb pell per a mantindre tot el seu contingut en fibra i vitamines, no obstant això, és aconsellable pelar-los per a facilitar la seua digestió. El més adequat és consumir el cogombre cru i al natural, ben llavat i sense corfa, encara que també pot acompanyar-se de llima o iogurt, però sense sal o amb molt poca quantitat per a no reduir la seua acció depurativa i diürètica.
Hui la recepta serà molt fàcil, i ademes li donarem al cogombre el que no té, els hidrats de carboni.
Cogombre amb mel
Es tallen els cogombres a rodanxes fines o en cilindres i s'acompanyen de mel per damunt.
Veieu que fàcil i ademes molt nutritiva.

Els Nostres a Pego





Només ens faltava mostrar com vam quedar a Pego, a l'haver d'organitzar la carrera part dels nostres corredors no van poder participar però els que ho van fer van mantindre al nostre club en les llistes de participants amb una participació mes que acceptable, em falta localitzar a molts altres corredors de Pego que segons els vaja trobant els aniré col·locant.


21 PALACIOS COSTA, JOSEP 0:36:02
55IVARS DESCALS, DARIO 0:38:03
92PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 0:39:36
113SISCAR BAY, CARLOS 0:40:18
178IVARS DESCALS, FRAN 0:41:48
199SENDRA REIG, FERNANDO 0:42:10
279PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 0:43:47
317MENGUAL COTS, CARLES VICENT 0:44:37
410FRAU FERRER, JUAN FRANCISCO 0:45:40
451PASCUAL PASCUAL, LAURA 0:46:12
476CAMBRILS CAMARENA, JOAN CARLES 0:46:39
506PÉREZ GARCIA, ANGEL 0:46:51
564MENGUAL MOLL, JOSE 0:47:34
740SALA FERRER, XIMO 0:50:10
1010PERELLÓ GUARDIOLA, HECTOR 0:54:31
1067ALEMANY SENDRA, RAMON 0:55:55
1069PONS SENDRA, CRISTINA 0:55:55
1072MORELL I CAMBRILS, MARIA 0:56:03
1074PASCUAL ESCRIVÁ, SALVADOR 0:56:04
1139SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 0:57:35
1164SISCAR BONDIA, XIMO 0:58:30
1218LYNCH, KAREN PATRICIA 1:04:35
14IBIZA ORTOLÁ, ANA 0:03:49
15AGUD FERRER, MARIA JOSE 0:03:49
18SENDRA FERRANDO, ANGELA 0:03:57
20COMPANY FAES, NURIA 0:04:11
6NADAL SASTRE, DANIEL 0:03:13
14MOYA MUÑOZ, JAUME 0:03:40
15SISCAR ANDRES, XIMO 0:03:46
18TORREJÓN MIRALLES, CESAR 0:03:55
SISCAR ORTOLÁ, Mª JOSEP 0:06:51
11SISCAR ORTOLÁ, Mª CONSOL 0:07:22

dissabte, 10 de maig del 2008

XXVI Volta a Peu a Pego


A passat una ja una setmana i ja va sent hora de fer un xicotet balanç del que ha sigut la nostra carrera.
Hi ha moltes coses que dir com moltes altres que callar i és que la nostra carrera és ja una gran carrera, on caben tots els problemes però també moltes alegries, han sigut moltes les satisfaccions que hem tingut, a la fi i al cap han sigut 1236 corredors que han triat la nostra carrera per a passar una divertida vesprada, han sigut 300 mes que l'any passat açò ens fa pensar que l'any passat vam fer les coses bé, molts van tornar i al mateix temps van animar als seus companys a vindre a Pego.
Es podria pensar que molts dels corredors que han corregut a Pego per primera vegada són corredors ocasionals i que només preparen el Circuit de la Marina Alta però no seria del tot encertat perquè si triem el ritme de 5 minuts el Km. per a delimitar als que entrenen regularment i els que només ho fan els caps de setmana ens trobem que han corregut a 5 o menys de 5 minuts el Km., a Pego, 800 corredors que són quasi el total de què van córrer l'any passat.
Estos corredors són corredors habituals, corredors que ixen a córrer com a mínim 3 o 4 vegades a la setmana, són persones que en l'activitat diària ja han incorporat l'habite de córrer, i com sabem que este esport s'agafa molt a les nostres vides, podríem dir que són corredors fixos, corredors que no fallaran en els pròxims anys, són un gran planter.
Si mirem bé la classificació veurem que només 40 corredors de 1236 han passat de l'hora corrent, que ens diu açò, perquè que 1200 entrenen normalment, eixos 400 que han corregut entre 5 i 6 minuts el Km. Tenen ja l'habite de córrer, ja han provat la carrera a peu i segur que la voldran continuar practicant i que els tindrem en els pròxims anys participant en totes la carreres, és un esport que esta creixent molt i nosaltres com a organitzadors haurem d'estar preparats per a ajudar-los en el que ens siga possible.
Llavors per als pròxims anys haurem d'oferir un circuit ràpid i ben controlat per als corredors que volen fer marca, i que al mateix temps siga divertit i alegre per als que vénen a passar una bona vesprada, tindrem també que continuar fomentant la participació de les dones en la carrera i la carrera de la dona que hem celebrat per primera vegada enguany tal vegada siga el camí que s'ha de seguir, tal vegada aconseguir que es porten un record en forma de diploma acreditatiu de la seua participació també seria una cosa a tindre en compte, com veieu molts reptes per als pròxims anys.

dijous, 8 de maig del 2008

La XXVI Volta a Peu a Pego.









Quan ja estem a dijous i ja han passat diversos dies des de dissabte passat, ja és hora de parlar un poc de la nostra carrera, encara que encara no estan tots els problemes solucionats, només falten per aclarir les classificacions i les possibles desqualificacions, però l'important ja esta.
Dissabte passat com tots sabem, vam celebrar la XXVI Volta a Peu a Pego, i ha sigut esta una edició de rècord, ha sigut una edició en què hem fet coses noves, tots els números són més alts i com succeïx en totes les edicions també hem trobat coses en què devem millorar.
El primer gran numere que ens trobem és el dels participants, enguany hem tingut a 1236, són molts i pense que hem muntat una carrera que ha estat a la seua altura, no ha faltad aigua, tampoc camisetes, així com la bossa d'avituallament que hem pogut omplir per a tots.



Només hem fallat en dos coses i és que encara que sabíem que serien molts els corredors, fins que no els ham tingut en carrera no pots adonar-te realment del problema i encara que havíem ampliat la zona de meta es va demostrar que no era suficient i es formá en algun moment de la carrera una cua a l'entrar en meta, així com l'arreplega del tiquet, i això que vam col·locar una impressora de suport que resulta insuficient, estos han sigut les dos fallades mes importans que hem tingut enguany i dels quals hem pres bona nota per a l'any que ve esperem es puguen solucionar, el problema de les classificacions que també el vam tindre, encara que és un fallada de l'organització de la carrera no estava en les nostres mans el poder solucionar-lo.
Un altre gran numero d'enguany han sigut la quantitat de camisetes, estàvem preparats per a 1400 en la carrera gran i per a 300 en les infantils, com veieu un gran esforç econòmic.
La quantitat d'aigua que teníem per a repartir també ha sigut rècord, 4000 botelletes d'aigua així com sucs, pastissos, rosquilletes i revistes.
Però no sols hem millorat en els números també l'hem fet en les atencions i en la posada en escena de la carrera.
L'eixida, enguany ha estat preparada per a fer-la mes espectacular, l'eixida dels corredors ha estat acompanyada per una llarga traca i una pluja de serpentines que ha fet que els corredors estigueren rodejats per una atmosfera de festa, un però faltà la música.
Una altra novetat és que hem obsequiat totes les dones amb una rosa, una novetat que han provat res més i ni més ni menys que 156 dones, un número que encara que alt deu anar augmentant i que nosaltres devem fomentar perquè ancara hi ha molta diferència.
Una altra novetat d'enguany, amb la qual hem volgut repartir premis a molts participants, ha sigut la d'obsequiar a totes les centenes amb una botella de vi i un llomello embochao, cal dir que ens ha surtit mal perquè a l'espatlar-se la informàtica sol vam poder donar a les dos primeres centenes, però l'anirem repartint en les pròximes carreres de la Marina.
Un altre numere que ha augmentat i sense el qual no hauria sigut possible la carrera ha sigut la quantitat de col·laboradors que hem tingut, han estat en tots els sectors de l'organització, dorsals, entrega de camisetes i aigua, control de carrers.
Ha sigut molta la gent que desinteressadament ha estat ajudant, moltes les entitats que han posat al seu personal hi ha treballar perquè dissabte passat tot isquera quasi bé, és possible que no nomene algun, però serà per oblit, gràcies a:
M. I. Ajuntament per deixar que els seus treballadors ens ajuden.
A la Policia Municipal que ha posat a tots els seus agents a treballar perquè els corredors tingueren un circuit tancat al trànsit i que pogueren trobar un lloc on aparcar.
Al Coordinador d'Esports que ens ha donat totes les facilitats perquè tot estiguera en el seu lloc.
A l'Àrea de Turisme que ens ha donat tota la publicitat necessària perquè tots els participants quan tornen l'any que vénen estiguen perfectament informats de tots els llocs que poden visitar.
Al Club Triatlón d'Oliva, sense el qual no haguera estat el circuit completament tancat.
A Acció Urgent ja que amb la seua ambulància i els seus membres repartits per les pistes i el circuit ens han donat tranquil·litat per si succeïa algun accident.
Ja repassarem les participacions dels pegolins y les conclusions pa un altre dia.

diumenge, 4 de maig del 2008

FELIÇ 25 ANIVERSARI.



Aprofitarem esta vesprada de diumenge per a felicitar Carlos Siscar Bay en el seu 25 a Marató.
Este matí a Empúries, Girona, Carlos Siscar ha acabat la seua marató número 25, i ho ha fet a la gran, una gran marca i un gran lloc.


La seua marca 2:52:30, magnífica per a eixe circuit i per a la calor que fea, una altra vegada magnífica perquè a l'altura de la temporada que estem baixar de 2:55:00 és molt complicat, una altra vegada magnífica perquè quedar en el lloc 11 de la general en una carrera que era campionat català de marató té molt de merit, i fer-ho en el tercer lloc de la seua categoria és un gran regal que Carlos s'ha fet per a acordar-se durant molts anys d'este aniversari.


Segur que ell no ho oblidara fàcilment i nosaltres tampoc perquè coneixent-lo com el coneixem, segur que estarà amb ganes d'arribar a Pego per a contar-nos fil per randa com s'ha desenrotllat la carrera, jo des d'ací puc donar un xicotet avanç, ja se que li desbaratare la història però ell em sabrà perdonar.


En el KM 18 passa amb 1:12:19 i en el lloc 24 per a arribar a meta amb un temps de 2:52:30 i en el lloc 11, tenint en compte que el mes dur del circuit estava en la primera part vull pensar que ha sabut esperar per a començar a córrer en la segona i segur que sa haurà divertit perquè anar passant gent és una motivació especial, ja que a partir del Km. 27 es podia controlar molt bé a tots corredors, i estic segur que Carlos ho ha fet, i amb eixa capacitat de patiment que per a molts de nosaltres ens pareix impossible, a aconseguit arribar el mes amunt possible.

I ja ens contara per tant els últims Km. ja que hauran sigut interessants perquè el de darrere el tènia a 13'' i el de davant només a 12'' segur que hi haurà sigut un gran final.


Des d'ací FELICITATS.

dijous, 1 de maig del 2008

FASCITIS PLANTAR, per Rafa Escriva



Cuantes vegades hem tingut dolor en la planta del peu, moltes d'estes vegades haurà sigut la fascitis plantar, doncs bé ara teniu un poc d'informació sobre el maleït dolor que tants dolors de cap ens ha donat, encara que este localitzat en el peu.

Hi ha moltes causes potencials de dolor en l'àrea del taló, però la gran majoria de casos es deuen a la irritació de la inserció d'un teixit fort (fascia plantar) en l'os del taló (calcani). Este teixit suporta l'arc del peu i quan la seua inserció d'inflama, pot desenrotllar-se una condició crònica, dolorosa i invalidant. Esta síndrome, denominat fascitis plantar, constituïx una de les causes més freqüents de dolor en el peu.

SÍMPTOMESEl símptoma primari de la fascitis plantar és el dolor localitzat específicament en l'àrea de càrrega de pes del taló. Comunament és més sever durant els primers passos a l'alçar-se del llit, disminuïx en certa manera amb l'activitat per la distensió de la fascia, i reapareix de nou darrere d'un període de descans. Rares vegades hi ha inflamació visible, enrogiment, o altres canvis aparents en la pell. És freqüent entre persones que practiquen esports, individus amb sobrecàrrega, persones amb arc elevat o peu pla, i sovint són dones amb peus llargs i estrets.

ANATOMIA
La fascia plantar és un teixit fibrós gros i tens situat en la planta del peu que s'inserix en l'os del taló i es desplega cap avant per a ancorar-se en la base dels dits. La seua sobrecàrrega pot provocar esgarros en la seua inserció posterior amb inflamació dels teixits que la rodegen incloent l'os. Açò pot originar l'aparició d'un "esperó", que apareix en aproximadament el 50% dels casos. L'esperó és un fenomen secundari i no l'origen del dolor.

TRACTAMENTRepòs: Utilitze el dolor com guia. Disminuïsca la seua activitat o exercici.
Gel: El massatge amb gel, preferiblement un parell de vegades al dia o almenys una vegada al final del dia. Es pot omplir una xicoteta botella de plàstic amb aigua i congelar-la. Fer rodar el taló i l'arc del peu sobre la botella durant uns 20 minuts proporciona massatge, estirada i fred.
Fisioteràpia: La fisioteràpia pot ser útil, però pel seu cost i gasto de temps, s'empra generalment quan han fracassat altres mètodes de tractament. L'objectiu inicial de la teràpia física és disminuir la inflamació. Més tard, es poden potenciar els xicotets músculs del peu perquè presten suport a la fascia plantar debilitada.
Taloneres: Hi ha una gran varietat de coixinets per al taló o taloneres, i generalment són útils.
Calçat: Els calçats amb tacó bla i ampli, i amb sola relativament rígida proporcionen la màxima comoditat i protecció. El calçat esportiu és recomanable.
Esparadrap: L'aplicació de tires d'esparadrap en tota la longitud de la fascia plantar pot ser molt eficaç, especialment per al dolor agut i l'activitat esportiva. Al principi ha d'aplicar-se diàriament.
Algeps: En casos extremadament aguts o resistents, la col·locació d'un algeps de marxa curt durant tres a sis setmanes alleujarà i ocasionalment solucionarà el problema.
Fàrmacs: Els analgèsics antiinflamatoris orals proporcionen alleugeriment a molts pacients. Les injeccions de corticoides i anestèsics locals poden ser molt eficaços en casos resistents. Han de ser administrades per un metge experimentat en esta tècnica.
Cirurgia: Rares vegades està indicada. No obstant això, després de 6 a 12 mesos de tractament conservador, un alliberament quirúrgic parcial de la fascia plantar pot estar indicada. La recuperació després de la intervenció generalment és lenta, sovint no produïx una curació completa, i té algunes complicacions potencials.
Exercicis: Els exercicis d'estirada de la fascia plantar i del tendó d'Aquil·les i músculs del panxell són beneficis en la majoria dels casos, i especialment en gent amb tendons d'Aquil·les tensos que pareixen especialment susceptibles a esta condició.
Exercici amb tovalla
Col·loqua una tovalla davant. Amb els dits del peu afectat intenta portar la tovalla cap a tu. Augmenta la resistència amb un pes en l'extrem de la tovalla. Fes diverses repeticions amb descansos entre elles.
ESTIRADES.Posar-se a una certa distància d'una taula recolzant les mans sobre la mateixa, flexionant un genoll i amb l'altra estirada. Lentament incline's cap a la taula, pressionant cap avant fins que senta una tensió moderada en els músculs del panxell de la cama estirada. Mantinga esta posició durant 15 segons. Amb ambdós talons en el sòl, doble el genoll de la cama recta fins a sentir una tensió moderada en el tendó d'Aquil·les i mantinga esta posició altres 15 segons.

Espere que no hàgem d'utilitzar estos remeis, però ja sabeu que val “més previndre que curar”.