divendres, 6 de juny de 2008

Fer amistats.




Després de molts anys acudint a carreres vas fent moltes amistats entre els corredors i és curiós la quantitat de formes amb les quals hem aconseguit començar una conversació que després s'a transformat en una amistat.
Hi ha vegades que quan portem alguns quilòmetres d'una carrera i nos en adonem que algunes vegades davant, altres darrere, altres en els costats, esta el mateix corredor i estem en una carrera en què no pensem realitzar una marca en especial resulta quasi inevitable, fer la típica pregunta Quin temps penses fer? I a partir d'eixe moment si coincidim en el ritme, sol començar una conversació que moltes vegades sol durar el que dura la carrera, però si un dels dos realitza marca personal o una bona marca eixa conversació passa a convertir-se en una amistat que dura molt de temps, i sempre que coincidixes amb eixa persona en alguna carrera el tema de conservació sempre torna a eixe dia tan assenyalat.
Este és només un exemple, segur que tots tenim una anècdota semblant, que hem començat una xicoteta xarrada en carrera i que s'ha convertit en una amistat, també hi ha amistats que creixen en les innumerables vegades que hem hagut de competir amb la mateixa persona i que després de molts enfrontaments no ens queda mes remei que compartir les nostres impressions, són formes de fer amistats, són xarrades mentres ens prenem el café, explicacions que donem de perquè hem utilitzat una tàctica o una altra mentres ens prenem una cervesa després de la carrera.
Quan ja fa temps que participem en carreres, resulta que et vas donant compte que normalment sempre corres acompanyat dels mateixos corredors ja que tenim el mateix estat de forma i carrera rere carrera les seues cares se'ns fan familiars i sempre arriba el dia en què és inevitable, comencem una conversació que pot ser amb un tema sense importància però que és el principi d'una sèrie de conversacions en altres carreres que ens porten a saludar i parlar amb eixes persones en totes les ocasions en què ens trobem i va creixent una amistat, que es va formant segons anem compartint experiències, algun café i perquè no alguna cervesa.
Així que procurem fer i conservar eixes amistats i com va dir Sir Francis Bacon "Sense l'amistat, el món és un desert" i resulta molt trist anar a córrer rodejat de molts corredors però estar sol com en un desert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada