IN MEMORIAM

dilluns, 28 de juliol del 2008

GRACIES MARLENE.


Ahir vaig llegir que Marlene Ottey no ha aconseguit la marca minima per a poder acudir a Pequín a participar en els 100 m., és una notícia que ha tingut prou repercussió en els mitjans esportius, que una atleta no consiga la minima per a acudir a uns campionats és prou normal però és que Marlene ho porta aconseguint des de l'Olimpíada Moscou l'any 1980 i és que té 48 anys.El seu ultime intent va ser la setmana passada en Maribor i no va aconseguir millorar els seus 11'' 60 c. que tènia enguany necessitava 11''32c. així la seua ultima oportunitat se li ha escapat, no estarà en Pequín.
Recordem un poc els números de la seua llarga carrera, només li ha faltat un or Olímpic per a ser considerada sense dubtes la millor i la mas longeu esprintadora de tots els temps.
Ha corregut 53 carreres en les olimpíades que ha participat d'elles 14 han sigut finals amb totes eixes finals ha aconseguit 2 medalles de plata i 6 de bronze i atenció entre l'any 1980 i el 2000.
Ha sigut campiona mundial en 200 m. des del 93 al 95 i anterior ment havia aconseguit una altra en els relleus del 91.

També ha aconseguit en els mundials 3 medalles de plata i 5 de bronze entre el 1983 i el 1997 mes 1 de plata i 2 de bronze amb els relleus.
Però inclús ens queden els mundials indoor, 6 medalles ( 3 ors, 2 plates i 1 bronze)entre el 87 i el 95.
Manté inclús el rècord mundial indoor en 200 m. amb 21'' 87 c.
Però els seus 11'' 60 c. d'enguany amb 48 anys no han sigut suficients, però el millor i mes sorprenent és que si peguem un ullada a la final de 100 m. Femenins en el Campionat d'Espanya d'este cap de setmana veiem que amb eixa marca seria Campiona d'Espanya perquè en la final d'este cap de setmana es guanya amb una marca d'11'' 71 c. …. Si estos no són números d'una gran campiona….

diumenge, 27 de juliol del 2008

ESTIVELLA Y SIMAT


Bon cap de setmana este que acabem de passar, molts van triar córrer el divendres i altres el dissabte, este cap de setmana amb tres dies a presentat el problema de triar carrera però la cosa pareixia clara els que estan realitzant el Circuit Diputació de València a Estivella, mentres els altres van triar el divendres per a córrer a Simat i com va sent costum en l'estiu el diumenge l'hem dedicat a realitzar el llarg, per cert ja tenim ben definit el circuit per als diumenges té 23 km i com veieu en la foto l'eixida és
en el Blua del Garapatar -per a despres poder prendre un bany refrescant junt amb les cerveses de rigor- i tenim un poc de tot, terra i asfalt quasi a parts iguals però ja l'analitzarem un poc mas un altre dia, ara cal anar rodant-lo.
Estos són els resultats dels nostres participants este cap de semana:


ESTIVELLA

00:40:01 SALA FERRER CARMEN
00:43:24 SALA GONZALEZ VICENTE

SIMAT DE LA VALLDIGNA


PASCUAL COMPANY 00:34:50

FERNANDO VICENS 00:34:50

Els barcos a la mar i...

     Ja se que resulta molt còmode anar a la platja o refrescar-nos en la terrasses dels bars, també és mes descansat estar amb l'aire condicionat veient el Tour i deixar les carreres per a despres de l'estiu, però els ports també són els llocs on mes segurs se senten els barcos, és on estan protegits de les tempestats i dels vendavals, però els barcos no s'han construït per a estar en els ports sinó que es fabriquen per a estar en el mar, per a enfrontar-se a totes les dificultats que es presenten.



     I nosaltres estem fets per a acudir a carreres i resoldre tots els problemes que estes ens presenten, ja siga de calor, de costeres o de rivals, nosaltres com els barcos necessitem eixir a la mar on estan totes les dificultats però també totes les alegries i deurem tornar als nostres ports per a descansar i entrenar per a tornar a eixir ja siga amb temporal o amb calma "chicha ".
     I per que dic açò, perquè estic veient que cada vegada som menys els que els caps de setmana acudim a carreres, o tal vegada siga que estem en els nostres ports preparant-nos per a eixir a la mar de Set-aigües, perquè si és així ací, ahi va un avís per a navegants, els meus parcials en la carrera d'Estivella, molts ja sabreu de les seues pujades i de les seues baixades, jo també em prepare per al temporal de Setaigües però m'agrada eixir a navegar tots els caps de setmana.
4:05
4:06
4:09
4:27
4:12
4:20
4:26
4:31
4:59
3:40
0:27
Qui avisa no es traidor

divendres, 25 de juliol del 2008

Falten 22 dies, el 16 d'agost!




El Gran Fons de Siete Aguas torna com tots els anys, i nosaltres tornarem a córrer esta gran carrera, el nostre estiu no sera el mateix si ens llevaren Siete Aguas, entrenar sabent que el tercer cap de setmana d'agost cal pujar les celebres costeres de la urbanització i la ja coneguda com el "mur" res mes passar el quilometre i mig, és un al·licient per a tots que ens obliga a disfrutar de la carretera d'Ebo així com de les costeres del circuit de Sant Antoni però una cosa és entrenar i una altra córrer en Setaigües.
Si a Pego tenim bons circuits per a entrenar i quan arribem a Setaigües estem en forma i preparats per a pujar i baixar tot el que ens posen per davant, hi ha una cosa que any rere any ens supera i és l'ambient tan espectacular que ens rodeja res mes arribar, i no dic res de quan comença la carrera que ens porta a no poder controlar eixos ritmes que tantes vegades hem estudiat i que sempre ens agradaria respectar però és impossible any rere any pugem el "mur" mes ràpid del que teníem pensat i com sempre ens passem de "voltes" en la pujada a la urbanització i és que no es pot fer una altra cosa que córrer dins d'eixe mar de corredors que inevitablement ens porta a l'extenuació i com sempre en el sopar ens contarem com l'any que ve no cometrem els errors que portem repetint tants anys i és que Setaigües és especial.

Si mirem la classificació que fa la RFEA de totes les mitjes maratons d'Espanya ens col·loquen a Setaigües en el 9é lloc, el mes alt de totes les carreres de la Comunitat València i això que tenim Santa Pola i Riba-roja, però El Gran Fons de Setaigües els supera en qualitat només cal mirar qui a participat i ha guanyat ací però a nosaltres el que mes ens impressiona és l'organització i la gent el poble que es bolca amb la seua carrera i el seu circuit que encara que - de veritat – es dur, te la ventaja que estas veient contínuament a tots els corredors tant els que van davant com els que van darrere, i mentres estem patint en les pujades podem alcar la mirada per a veure com hi ha corredors que ja van baixant per a moments despues ser nosaltres els que creem enveges a tots els que pugen, en fi experiències inoblidables.

Enguany he tret la classificació de l'any passat perquè sapiem que atindre'ns, estos són els temps a batre, ja veurem.

28 Gran Fondo de Siete Aguas 2007
18-agosto-2007
Clasificación por clubs según corredores llegados
C. E. AMBRA
Arribats M: 9 Arribades F: 2 Total: 11
Carmen Sala Ferrer 1:03:46
Carlos Siscar Bay 1:04:21
Fernando Vicens Pastor 1:10:31
Vicente Sala Gonzalez 1:11:59
David Camps Sendra 1:11:59
Laura Pascual Pascual 1:12:58
Enrique Llambies Sendra 1:14:14
Juan Antonio Pascual 1:16:20
Juan Antonio Server Millet 1:20:55
Ximo Sala Ferrer 1:25:42
Jose Esplugues Bañuls 1:29:15


Estaria bé fer un grup per a anar a 4:30 el km. i intentar fer 1:08:10 però com he dit abans ja veurem.
Qui ve?

!QUE CALOR!

El dimecres i sobretot ahir suporti com vaig poder les altes temperatures que cap a les 20'30 havien- quan eixia a entrenar-, estava pensant en tot el que hem comentat sobre la necessitat beure, d'estar ben hidratats però he repassat el que em escrit i trobe a faltar algun consell de com entrenar o competir amb molta calor i mirant que estem a 3 setmanes de Set Aigües cal començar a preparara per a competir amb calor.

Les recomanacions generals per a un entrene o cursa són:
Abans de fer exercici.Prehidratació abans de l'exercici.
400 a 600 ml de líquid de 2 a 3 hores abans de l'exercici, fins i tot 20' abans de començar l'exercici, per a permetre l'absorció del fluid i l'eixida d'orina per a tornar als nivells normals d'hidratació.
El consum de begudes amb sodi i/o snack salats o xicotetes menjars amb begudes ajuden a estimular la set i retindre els fluids necessaris.


Durant l'exercici.
Es recomana la ingesta de 150 a 350 ml de liquide cada 15-20' des de l'inici de la carrera.
En exercicis de duració major a 40', El consum de begudes amb electròlits i carbohidratos (en carreres de llarga distància) pot ajudar a sustentar el balanç d'electròlits i el rendiment en l'exercici.


Després de l'exercici.
Amb el consum de begudes i menjars, es restablix l'equilibri normal de fluids, perduts amb la suor i l'orina.
Per a una ràpida recuperació, es pot beure 1,5 l de fluid per cada Kg. de pes corporal perdut.
El consum de begudes i snack amb sodi ajuden a accelerar la recuperació per estimular la set i retindre fluids.
A més es recomana 0,7 g/Kg. de pes de carbohidratos durant les primeres 4 a 6 hores després de l'exercici, per a potenciar al màxim la resíntesi de glucogen.


IMPORTANT EN ENTRENAMENTS AMB CALOR:
- Mai esperar a percebre la sensació de set per a començar a beure.
- Reposar les pèrdues de líquids i sals.
- Disposar d'aigua durant l'entrenament, hidratar-se cada 15-20' (100-150 ml cada vegada), no botar-se cap avituallament en carreres.
- EXEMPLE DE BEGUDA CASOLANA ISOTÒNICA:

1L. D'AIGUA, SUC DE DOS LLIMES, 1 CULLERADETA DE BICARBONAT, 1 CULLERADETA DE SAL, 2 CULLERADES DE SUCRE, I CONSERVAR A 15é C.- Equipament que permeta l'evaporació d'aigua.
- Aclimatar-se a la calor per a regular la freqüència cardíaca.
- Gorra, ulleres de sol, protecció solar, roba lleugera, beguda.


Si hi ha alta temperatura ambiental utilitzarem roba lleugera i abans de la carrera la mullarem un poc, sempre hauríem de beure en els avituallaments o mullar-nos en les carreres curtes i amb temperatura ambiental alta.

Procurarem prendre begudes isotòniques o hipotòniques no prendrem sucs abans, ja que són hipertònics i dificultem la hidratació.

Per a esforços de més de 40', beurem en cada avituallament però poca quantitat, amb ¾ de litre per hora serà suficient si no suem abundantment, començarem bevent en el Km. 5 que sol tindre el primer avituallament, evitarem beure massa en les dos hores abans de la carrera, si augmenta la calor i la suor ens anirem mullant també.

L'error de beure menys a l'hivern hem d'evitar-ho, ja que el nostre organisme sempre necessita la mateixa quantitat de líquids, i depenent de la sudoració que és individual procedirem a hidratar-nos un poc més o igual.
Encara que si suem hem de reposar les sals minerals perdudes siga quina siga la duració de la carrera.

Beurem amb més freqüència en dies calorosos.
Si esperem a tindre set, els corredors populars, potser tindrem ja un problema de deshidratació i disminuirem el nostre rendiment i resultat en la carrera.
Les begudes gasoses solen estar molt mineralitzades pel que s'aconsellen després de la cursa, si les bevem durant la cursa pot (en alguns corredors no acostumats a elles) provocar-los gasos i alteracions gàstriques.

En les bosses del corredor que ens donen al final de la carrera, solem trobar aliments i begudes molt útils per a després de la competició, així mateix fruites, etc.

Si tenim la sort de tindre, el blau del Garapatar prop sinó buscarem una platja o una piscina és aconsellable un bany després de la carrera.


Com veieu cal preparar-se Siete Aguas ja esta prop.

Mes informació del Centenari.

Si algú té curiositat per informar-se un poc mes sobre la marató de l'Olimpíada de Londres que mire la informació que ens ha deixat en el comentari el nostre amic Daniel Justribó 'danili', ací teniu l'enllaç directe.


Val la pena llegir este magnífic treball, i disfrutar de la cronica que ens fa de la carrera amb una gran quantitat de dades que complementen de meravella este xicotet homenatge a este centenari, de veritat que val la pena.
Gràcies Danili.

dimecres, 23 de juliol del 2008

Han passat 100 anys d'aquell 24 De Juliol de 1008.


Demà quan siguen les 14,33 hores hauran passat 100 anys d'aquell 24 De Juliol de 1008 i, llavors davant del Castillo de Windsor, estava a punt de començar la marató de les Olimpíades de Londres, estava a punt de començar la història d'una prova atlètica que s'ha convertit en una carrera mítica, estava també a punt de formalitzar-se una distància especial i també esta a punt de començar un dels episodis mes coneguts de la història dels moderns Jocs Olímpics, l'increïble carrera del nostre entranyable Dorando que amb el Dorsal 19 en el seu pit, entraria també eixe dia en la llegenda moderna de la marató, aquell dia van començar a córrer-se els 42195 m. Fa ara 100 anys d'aquell dia.
El nostre amic Dorando Pietri no era com es pot pensar un corredor ocasional eixe dia, no va decidir córrer la marató de sobte era ja un gran corredor, però per a entrar en la història cal guanyar una Olimpíada i encara que Pietri no ho va fer si que es el primer corredor a acabar els mítics 42195 metres i això és HISTÒRIA.
Pietri va nàixer en Mandrio una pedania de Correggio, Itàlia però va passar la seua joventut en Carpi en la província de Mòdena on va treballar d'ajudant en una fàbrica de confecció. Al setembre de 1904 el corredor més famós d'Itàlia en eixa època Pericle Pagliani, va prendre part en una carrera en Carpi. Pietri atret per la carrera va prendre part en la mateixa vestit amb la roba del seu treball. Així i tot va finalitzar la carrera per davant de Pagliani. Uns pocs dies després Pietri va debutar quedant segon en una carrera de 3.000 m'a Bolonya.
El seu primer èxit internacional arribaria l'any següent al véncer en els 30 Km de París. El 2 d'abril de 1906 Pietri va véncer en la marató de qualificació per als Jocs Intercalats que s'anaven a disputar a Atenes eixe mateix any. En la carrera olímpica va haver d'abandonar a causa d'una malaltia intestinal, quan liderava la prova amb un avantatge de 5 minuts.
En 1907 va véncer en el Campionat d'Itàlia. En eixe període era el millor corredor italià des dels 5000 m fins a la Marató.
Jocs Olímpics de 1908.
Dorando Pietri va preparar a consciència els Jocs Olímpics de Londres. En una carrera en Carpi va córrer els 40 km en 2 hores i 38 minuts. La prova de Marató de Londres mesurava 42.195 km (distància que es va convertir en l'oficial a partir de 1921) i en ella van prendre l'eixida un total de 56 corredors entre els que es trobaven Pietri i el seu compatriota Umberto Blasi. La carrera va començar a les 14.33 h del 24 de juliol, amb un temps molt calorós.
Pietri va començar la carrera amb un ritme lent però a partir de la segona mitat de la carrera va accelerar el ritme i en el km 32 es trobava situat en segona posició a 4 minuts del sud-africà Charles Hefferon. Quan Pietri va saber que Hefferson estava patint una crisi va accelerar encara més el ritme atrapant-li en el km 39. Però a partir d'este moment Pietri comença a patir els efectes de la fatiga extrema i la deshidratació. A l'entrar a l'estadi Pietri pren el sentit de la pista equivocat i quan els jutges li redirigixen cau a terra per primera vegada, davant dels ulls de 75.000 espectadors.

Encara caurà altres quatre vegades més i en cada ocasió és ajudat a alçar-se pels jutges. Finalment arriba a meta en 2 hores 54 minuts i 46 segons, tardant 10 minuts a recórrer els últims 350 metres. En segon lloc arriba el nord-americà Johnny Hayes. Immediatament la delegació Nord-americà presenta una reclamació per l'ajuda rebuda per Pietri que finalment és acceptada i Pietri és desqualificat.
Celebritat Internacional
Com a compensació per la pèrdua de la medalla la reina Alexandra li fa entrega d'una copa de plata.
Pietri es convertix ràpidament en una celebritat internacional. El compositor Irving Berlín li dedica una cançó titulada "Dorando" i comença a rebre invitacions per a participar en carreres d'exhibició als Estats Units. El 25 de novembre de 1908 en el Madison Square Garden té lloc una carrera entre Pietri i Hayes que és vençuda per l'italià. Una carrera semblant té lloc el 15 de març de 1909 també amb victòria de Pietri. En total vencerà en 17 de les 22 carreres que disputa en terres americanes.
Al seu retorn a Itàlia al maig de 1909 continua corrent professionalment durant dos anys més. El seu última marató el disputa en Bons Aires el 24 de maig de 1910 on aconseguix el seu millor marca personal amb un temps de 2 hores 38 minuts i 2 segons.
L'última carrera a Itàlia seran els 15 Km de Parma el 3 de setembre de 1911, en la qual venç. Després de la victòria en una carrera en Göteborg a l'octubre del mateix any posarà fi a la seua carrera atlètica a l'edat de 26 anys. Durant els seus anys com a professional va guanyar 200.000 lires una gran suma de diners per a eixa època.
En eixe moment es trasllada a Sant Remo a treballar en un taller allí viurà fins a la seua mort als 56 anys d'edat a causa d'un infart.
Com veieu ja ha passat un segle, cent anys en què el fenomen de la marató a crescut fins a uns llocs que eren impensables per aquelles dates, la quantitat de maratons que es corren en tot el món i sobretot el numere de corredors que els acaben asseguren que d'ací a cent anys es continuara el mateix entusiasme per esta carrera que Dorando Pietri amb eixe Dorsal 19 va fer entrar en la llegenda.

diumenge, 20 de juliol del 2008

Els MAS






Este és el nostre ultime informe sobre la marató, la temporada praticament esta acabada, De Juliol a Juliol, i com no podia ser d'una altra manera, ens toca parlar dels MAS, dels que s'han atrevit i que han realitzat el seua marca personal, si pensem que totes les marques personals són increïbles, cal tindre en compte que quan realitzem una marca personal vol dir que en cap de les nostres maratons anteriors hem corregut tan ràpid, la marca personal en el corredor popular és el màxim que se li podria exigir, siga la marca que siga – Els números no tenen importància- , estos corredors han realitzat el seu màxim esforç en la marató, aconseguir córrer mes ràpid que mai és alguna cosa que només és comparable a la primera marató, i té un punt afegit que li dóna la màxima importància, i és que no pots saber si aconseguiràs córrer alguna altra vegada un poc mas ràpid, és com arribar a la cima d'una muntanya i et dónes compte que en esta muntanya ja no pots pujar mes alt, cal baixar i tornar a començar, buscar una altra muntanya, buscar una altra marató i començar a entrenar així que una altra vegada a pujar sense saber si esta vegada podràs arribar a la cima, i és que en açò de la marca personal no hi ha ningú mas important que un altre, quan a l'escalador William Hergoz li van preguntar qui era per a ell, el mas gran escalador de la història contesta "No és més, qui més alt puja sinó aquell que induït per la bellesa que el rodeja, més intensament la sent" i així deuria ser en la marató popular, el mas gran és el que mes ho ha disfrutat, el que tinga la més bella història que contar de la seua marató i aquell que cada vegada que recorde la seua marató se senta orgullós del que realitza.

En esta temporada nostres MAS són:

Laura Pascual.
Briones.
Enrique Llambies.
Carlos Siscar.



Laura Pascual.Començare per Laura, dos maratons ha corregut esta temporada, les dos ha molt alt nivell, en Sant Sebastià prop del seu marca personal, i és que quan corres una marató amb l'únic fi d'acabar i t'acostes a la teua marca personal diu molt del teu estat de forma, i és que la muntanya de Laura s'anomena Marató, la subira moltes vegades i en la majoria d'elles arribara a la cima però té l'avantatge que disfruta del paisatge, gaudix de cada revolta de la senda i es divertix cada vegada que ha de fer un esforç, com el va fer a València.
I és que la marató de València és la seua carrera, és on se sent a gust, on els 42 Km. són per a ella mes curts, mai ha fallat a València ni València li ha fallat, sempre la a acabat bé i amb marca personal, els últims Km. de la marató de València són els seus millors quilòmetres.


Briones.
Enguany, una marató, una sola oportunitat i l'aprofita, sap triar el seu ritme i mantindre'l, en Sant Sebastià va estar perfecte, sempre concentrat en el ritme no es despista en cap moment, sàvia el que volia i ho va aconseguir, no va caure en cap de les nombroses trampes que presenta la marató, es podria dir que és un corredor segur i consistent, és capaç de mantindre un ritme fort durant molts quilòmetres, virtut que aprofita molt bé en els "llargs" aconseguint així traure molt de rendiment al seu entrenament.
Segons el meu paréixer el seu marca personal no representa la seua qualitat, però a poc a poc la anira baixant sense massa esforç en la pròxima temporada tornarà segur a esta secció.


Enrique Llambies.Per fi realitza el seua marca personal, val molt més i vull insistir en el fet que val molt mes, és per mi sens dubte el corredor de Pego amb mes qualitat, el seu físic és capaç de suportar qualsevol tipus d'entrenament ja siga en resistència com en velocitat, però té el seu tendó d'Aquil·les, i s'anomena treball, gasta moltes energies treballant, té un treball massa físic per a poder assimilar bé els entrenaments, el que en marató és un problema perquè no arriba a transformar la qualitat dels seus entrenaments en una resistència suficient per als 42 Km. Però la seua qualitat i el seu marca en marató ens diu que continuara baixant la seua marca moltes vegades.


Carlos Siscar.
Porta ja dos temporades extraordinàries, és el nostre millor corredor en Maratons i en Mitjes, és un cas especial, en quantes ocasions en les nostres tertúlies havíem parlat dels problemes que tindria Bay per a córrer bé la marató?, la seua estatura -massa alt-, el seu pes –massa pesat- , i quan any rere any s'estavellava en el "mur" i a partir del Km. 30 no aconseguia córrer amb comoditat, nosaltres pensant que teníem raó i ¿totes les vegades que pensabem i diem que la marató no era la seua distància?, segur que han sigut tantes com les que ell s'ha encabotat a demostrar-nos el contrari, dos anys porta magistrals dos temporades que haurà d'emmarcar, dos temporades en què ha sigut el nostre millor corredor en les nostres dos distàncies predilectes la Marató i La Mitja i per descomptat realitzant marques personals, els seus 2 h. 44 m. en la Marató de València d'enguany és una esbossa molt difícil de passar però jo ja no li pose limites a Bay, perquè segur que me'ls trencaria, ja s'encarregara ell de continuar baixant el seu marca i ensenyant-nos que tot és possible en Marató.

EPO de 4ª generació.


Com no podia ser d'una altra manera ja tenim una altra vegada calor, les calitges es van assentant en les nostres terres i és per això pel que decidim esquivar-les un poc i escapar-nos cap a la serra de Gudar, per dir-ho d'una altra manera a Mora i Rubielos de Mora.
L'un motiu seria escapar de la calor i un altre podria ser canviar un poc els entrenaments.
Com ja estareu informats l'EPO de 3a generació ja és detectable perquè en el Tour ja són diversos els positius, com ja sabeu el funció de l'EPO o eritropoyetina és una hormona que facilita l'augment d'eritròcits en sang, aconseguint amb això que els músculs disposen de més oxigen per al manteniment de la intensitat en els esforços durant un major període de temps, aconseguint el retard de l'aparició de la fatiga, segur que tots els corredors ja ho saben, però se'ls deu oblidar que la producció d'EPO del nostre organisme s'incrementa quan apareixen menys glòbuls rojos en sang, o quan l'aire respirat conté poca densitat d'oxigen.
Per tant, la millor forma d'aconseguir una elevada producció d'EPO en un organisme seria el traslladar-se a un lloc elevat sobre el nivell del mar. Esta pràctica és utilitzada per nombrosos esportistes i nosaltres hem volgut encara que només siga en dos dies provar a córrer en altura, només han sigut a 1000 m sobre el nivell del mar i encara que no haurem notat cap milloria almenys hem disfrutat el dissabte corrent La Mitja de Rubielos i el diumenge 12 km per Mora i si en alguna cosa hem augmentat la nostra quantitat d'EPO espere que no siga la de 3a generació sinó de 4a generació o de la Serra del Gudar.








Mitja Marató de Rubielos.






Entrenament en Mora de Rubielos.

dissabte, 19 de juliol del 2008

MASSA AIGUA.


Pareix que torna a fer calor, se'ns presenta un cap de setmana calorós i com ja sabem hem de parar atenció amb la desidratacion, però també tindrem de parar atenció en no passar-nos, si roín és no beure també ho és beure massa, ja sabem moltes coses sobre com és de bo beure i estar hidratats , però i si ens passem en la quantitat d'aigua? Què passa? Com sempre vos donaré alguns consells per si ens passem.
SI BEVEM MASSA LÍQUIDS, QUÈ OCORRE? La toxicitat aguda per aigua, ocorre quan el consum de líquids sobrepassa la capacitat dels renyons per a eliminar l'excés de líquid. La intoxicació amb aigua pot conduir a l'hiponatremia o dèficit de sodi i posa en risc la vida, (amb sodi < color="#ff0000">maratons
, per a evitar la deshidratació es beu massa aigua sense tindre en compte el contingut de sodi de la mateixa, la qual cosa comporta a un consum inadequat de sals, al disminuir el sodi de manera greu, es pot produir congestió pulmonar i inflamació cerebral.
Els símptomes de la toxicitat són fatiga, cefalea, rampes, contracció muscular, curiosament pareguts als del colp de la calor, per la qual cosa cal valorar molt cuidadosament el cas i no tractar-ho com una deshidratació, en la majoria dels casos al corregir el descens de sodi s'equilibra l'organisme de nou.
Com veieu també pot ser complicat pel que ens haurem de preguntar,
QUANT I QUÈ HEM DE BEURE ELS CORREDORS?
En corredors, la sudoració és el factor que produïx major pèrdua d'aigua, que augmenta amb el grau de calor ambiental. És IMPORTANT reposar les pèrdues de líquids, i a més si suem molt, hem de reposar els electròlits perduts també. Si un atleta perd el 2% del seu pes corporal (açò és 1,5 L en un corredor de 70 Kg.) , perd una capacitat muscular contràctil d'un 20 % empitjorant el seu marca personal de 3 a 7%. Per exemple a 35é C de temperatura ambient, les nostres necessitats líquids poden variar de 2L a 6L per dia depenent de la intensitat de l'entrene.
Generalment, s'aconsella al voltant de 20cl de líquid (aproximadament un got), uns 20' abans de la carrera, entre 10 i 20 cl durant la carrera cada 20', i al finalitzar entre mig i un litre de líquid o 1,5L de líquid per cada Kg. De pes perdut. En carrera hem d'arribar hidratats, i beure durant i després de la mateixa, per a reposar les pèrdues de sals per la suor. Sabrem que estem ben hidratats perquè el color de l'orina és clar.
COMPOSICIÓ DE L'AIGUA QUE BEVEM:
Observarem l'etiqueta de les botelles d'aigua que habitualment que comprem.
Les aigües riques en calci ens ajuden en la prevenció de l'osteoporosi, de lesions òssies, etc.
Quan tenim una lesió tipus tendinitis, estaria indicada una aigua poc mineralitzada per a ajudar a l'organisme a depurar,
Si tenim rampes les aigües riques en magnesi i potassi previndran les contractures en un múscul fatigat.
Per a la bona contracció muscular triarem aigües riques en calci i magnesi.
Si a causa de massa entre'ns o carreres ens trobem cansats, l'aigua rica en magnesi ens ajudarà. Darrere d'un entrene suau l'aigua rica en magnesi, calci i bicarbonats ens equilibraren.
I darrere d'una marató, entrene intens, carrera, etc. L'aigua rica en sodi, clorur sòdic, i el potassi és la indicada.
A mirar les etiquetes, pot ser important.

dimecres, 16 de juliol del 2008

DÈFICIT D'AIGUA?



Com supose que estem bevent lo que toca, sobretot perquè tenim l'ajuda de la meteorologia, no crec que patim cap deshidratació però i si tenim un dèficit d'aigua, que ens passa, som conscients de tal necessitat, per si algú esta despistat ací van algunes dades mes.


QUÈ OCORRE DAVANT D'UN DÈFICIT D'AIGUA?Si fem exercici, suem molt i no estem hidratats prou, s'origina en el nostre cos un dèficit d'aigua corporal (hipohidratación o deshidratació), açò pot tindre serioses conseqüències. Però una conseqüència directa és la fatiga del múscul, alteracions en la contracció i en la distribució de metabòlits en el mateix. Pel que un equilibri adequat de l'aigua exercix un paper important per a mantindre una capacitat òptima de rendiment, ja que desordes hidrominerales previs a una carrera pot ser una de les causes de rampes durant la mateixa (a més de la fatiga muscular acumulada, sobretot en la marató i encara que la deshidratació no siga l'única causa de les rampes, hi ha estudis que indiquen que alteracions en la contracció muscular com a desequilibri magnesi-potassi-calci ens porten a un fallada en la transmissió de l'impuls nerviós, provocant la rampa).

La temperatura de l'aigua que bevem ha de ser al voltant de 15é C.

Inclús hi ha estudis que demostren que el consum de begudes és major si està entre 8 i 10é, però en general ha de ser de 15é C, que seria fresca però no freda.
Un corredor tolera un entrene de forma menys satisfactòria si es veu sotmés a dèficit d'aigua, encara que la pèrdua siga d'al voltant d'1% del pes corporal. Quan entrenem la freqüència cardíaca augmenta, el volum sistólico es reduïx i la temperatura corporal és superior al normal. El fet de beure aigua fins a la sacietat pot no compensar plenament una pèrdua d'aigua.
Qualsevol que siga el nostre nivell de corredor, el nostre esforç físic s'acompanya sempre de deshidratació degut a les pèrdues d'aigua provocades per la transpiració, per a evitar els efectes nefastos, cal hidratar-se, siga quina siga la duració del nostre entrene o competició.
I és recomanable beure prou durant les 48h prèvies a una carrera.Entre els riscos de la deshidratació tenim també l'alteració de les regulacions cardiocirculatories i tèrmiques, reduint el rendiment físic. UN CORREDOR DESHIDRATAT ÉS UN CORREDOR FATIGAT.

Hi ha una correlació important entre el grau de deshidratació cel·lular i el grau de rendiment.

FIN DE SEMANA A LA SAFOR.

Com vam dir es corria el passat cap de setmana en la Safor, concretament a Quatretonda i Villalonga, i encara que ja han passat alguns dies ací estan els resultats dels nostres corredors.
En les dos vam tindre representació per a ser exactes quatre en cada carrera, i estos són els seus resultats.
Destacar el segon lloc obtingut per Laura Pascual a Quatretonda.


Quatretonda:
PASCUAL PASCUAL LAURA 00:43: 20
CAMPS SENDRA DAVID 00:43:21
CALATAYUD SOLER TRINO 00:43:29
SALA FERRER XIMO 00:46:28

Villalonga:


VICENS PASTOR, FERNANDO 00:33:40
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 00:42:37
PONS SENDRA,CRISTINA 0:44:39
ALEMANY SENDRA, RAMON 00:44:56

SET

Per sort estem tenint un bon estiu, estem parlant de calor, de suar, de beure i per sort pareix que no ens va a fer falta, però només pareix, perquè la necessitat beure i la d'estar ben hidratat és fonamental ja siga a l'estiu o a l'hivern, molts pensen que sol cal beure quan es té set però no és veritat, perquè es podria dir que quan tenim set ja estem d'alguna forma desidratads.
Sabem perquè tenim set?, que és el que ens fa beure? ho comptare en poques paraules.
PERQUÈ ES PRODUÏX LA SET? En el nostre cervell, hi ha receptors sensibles a les concentracions de sals minerals en la sang, quan esta concentració augmenta, envia un senyal que genera la sensació de set. Este mecanisme es produïx quan ja estem deshidratats.
Qualsevol canvi en el nostre organisme que conduïx a una hipohidratación cel·lular (deshidratació) originarà un augment de la concentració salina dels líquids corporals i ens porta a la sensació de set, també es produirà un augment de l'hormona antidiürètica (ADH) provocant que quan suem molt el volum de l'orina disminuïsca per a compensar la pèrdua d'aigua.

Sensació de boca seca, orina fosca o marejos són els símptomes habituals de la deshidratació.
Alguns opinen que cal beure només quan es té set, però les millors recomanacions de salut en corredors populars, ens indiquen que hem d'estar sempre correctament hidratats, sobretot arribar a les competicions hidratats, per a no minvar en el nostre rendiment. Sobretot 24 hores abans de la competició beurem prou sabent les condicions atmosfèriques que tindrem l'endemà.
Quan tenim una certa edat disminuïx la sensació de set quan estem deshidratats, fent que el restabliment del nivell de fluids corporal siga més lent, també tenen la resposta renal més lenta, i per tant les càrregues de sodi, la qual cosa contribuïx a hiponatremia. La set a vegades es lleva amb poca quantitat de líquid, i potser d'esta manera no ens hidratem suficient.
Així que cal beure encara que no tinguem set.

diumenge, 13 de juliol del 2008

CAP DE SEMANA "ESPECIAL MARATO"

Ha passat la primera setmana d'entrenament i ja hem realitzat el primer cap de setmana "especial marató"

Vam decidir no acudir a cap de les carreres de la Safor i provar com estem de fons, era un bon cap de setmana, els meteoròlegs anunciaven que no faria massa calor i havia d'aprofitar.
Encara que no hem realitzat els 42 km. i el ritme ha sigut un poc lent, -ja que hem estat per damunt del minut per Km.-, i és que quan el Tour esta tan emocionant, i quan la selecció espanyola de marató ho va ha tindre complicat en els Jocs i en canvi la selecció de Kenya és increïble i és que són temes de conversació tan interessants que és molt difícil seguir un ritme.
Però en canvi el temps total si que supera el de la marató, una altra cosa positiva a sigut provar els circuits, el del dissabte si que ens servix és el de 1h. 30 m.






Però el del diumenge se'ns queda un poc curt, caldrà ampliar per l'ermita de Sant Antoni o la de Sant Sebastià.






Una altra cosa bona han sigut tornar a comprovar el magnifique paisatge que ens acompanya durant tots els km., i a l'acabar entrar a relaxar les cames en el "blau del garapatar" lo que et deixa les cames noves.
Com veieu el dissabte amb 18 km. I el diumenge amb 20 km.
Són el principi d'una llarga sèrie de caps de setmana en què en 12 hores procurarem córrer una marató.

dissabte, 12 de juliol del 2008

La SUOR I LA CALOR.

Estic veient el Tour i veient com suen, ancara que blou, i em done compte que este matí, molt de parlar de l'aigua i s'ha oblidat dir alguna cosa de la calor que suportarem, encara que esta vesprada pareix que sera menys, si algú abans d'anar a córrer esta vesprada llig açò espere que li servisca d'alguna cosa sinó que ho tinga en compte la resta de l'estiu.


PERÒ QUÈ OCORRE EN EL NOSTRE ORGANISME AMB LA CALOR EXTERNA O PROVOCAT PER L'ESFORÇ?
Quan el cos en repòs s'exposa a la calor (> de 28é C de temperatura ambient, cuasi tot el estiu a Pego) o quan correm, el contingut calòric del cos tendix a augmentar, i els vasos sanguinis de la pell es dilaten (vasodilatació) augmentant el flux sanguini i elevant la temperatura dèrmica. Si la temperatura exterior és menor que la de la pell, es facilita la pèrdua de calor, si la càrrega de calor és prou gran (entrene, temperatura exterior alta), s'activen les glàndules sudorípares i a l'evaporar-se la suor produïda, la pell es refreda. L'activació de les glàndules sudorípares provoca que l'evaporació de la suor extraga calor del cos i origina una pèrdua de calor per evaporació.

Quan correm en un entrene intens, marató o un dia amb calor, produïm calor que ha de ser eliminat i dissipat per a impedir un excessiu calfament i una hipertèrmia. L'activitat física té major efecte que les condicions ambientals sobre la pèrdua insensible d'aigua (pel tracte respiratori) i la pèrdua per suor, per esta raó un equilibri líquid adequat en l'organisme exercix un paper important per a mantindre una capacitat òptima del rendiment. No sols perdem aigua amb la suor, també electròlits, que han de ser reemplaçats per a evitar la deshidratació.

Es calcula que tenim almenys 2 milions de glàndules sudorípares en la pell. La diferència individual de capacitat per a suar és molt gran, algunes persones manquen totalment de glàndules sudorípares. A mesura que una persona s'acostuma a la calor, augmenta la quantitat de suor que es produïx en resposta a una situació normal de tensió calòrica. Encara que els factors que participen en la regulació de la temperatura corporal són desconeguts en general.

La SUOR conté diferents sals, especialment ClNa (Clorur sòdic) en conseqüència una transpiració excessiva pot originar una pèrdua considerable de sal. Encara que el contingut salí de la suor és menor que el de la sang, i en conseqüència, la pèrdua per transpiració ocasiona un augment de la concentració salina de la sang.

Amb temperatures elevades i augment de la humitat, podem perdre 1 L/hora de suor a l'entrenar, suposant una pèrdua addicional de sodi major de 35 a 50 mmol/L (0,8 a 1,15 g/L), per esta raó els corredors hem d'assegurar diàriament no sols la ingesta adequada de líquids sinó que també hem de controlar el consum adequat de sodi.
La pèrdua de suor varia d'acord amb diversos factors, com la intensitat i duració de l'exercici, l'edat, el sexe, l'entrenament, l'aclimatació a la calor, la temperatura de l'aire, humitat, velocitat del vent, nuvolositat, tipus de roba i taxa de suor individual. De no reemplaçar-se l'aigua que es perd a través de la suor, s'arriba a la deshidratació, i pot desembocar en fallades cardiovasculars i lesions greus per la calor.

Un estudi sobre la taxa de sudoració del corredor Alberto Salazar, durant la marató olímpica de 1984 va evidenciar que va ser de 3,7 L/hora.

L'exercici muscular pot acompanyar-se d'importants pèrdues d'aigua per via metabòlica (la major part de reaccions energètiques necessiten la molècula d'aigua per a ser actives), per via respiratòria i sobretot per via cutània.

Amb l'evaporació de la suor en la superfície de la pell eliminem la calor (prop de 580 Kcal. Per litre de suor evaporada), provocat essencialment per l'exercici però també per la temperatura exterior. Segons la intensitat de l'exercici i les condicions climàtiques, esta pèrdua pot ser considerable.

Les dones i xiquets tenen menys sudoració que els hòmens.

EFECTES GENERALS DE LA DESHIDRATACIÓ EN LA SALUT:
És un factor de risc per a l'esgotament per calor i per als infarts de miocardi.
Pot augmentar la probabilitat o severitat d'un fallada renal agut.
Junt amb el dèficit de sodi està associat a rampes musculars.
El consum de fluids que excedixen el nivell de suor, és el factor principal que lidera l'hiponatremia associada a l'exercici.
Grans pèrdues de sodi per mitjà de la suor i baixa massa corporal (i a aigua total corporal) poden contribuir a l'hiponatremia associada a l'exercici.

Com podeu comprovar molt de ull a la calixa.

Ara toca la Safor.


Sense donar-nos compte se'ns hi ha passat la setmana, supose que ja estem tots entrenant un poc més seriosament, ja haurem realitzat les primeres sessions de sèries i hem pogut comprovar el difícil que resulta realitzar-les amb la calor, sobretot les llargues.
Esta vesprada molts de nosaltres estarem a Villalonga i altres a Quatretonda i encara que les carreres són a les set cal tindre present la calor, eixir un poc mas tranquils si és possible, amb roba de colors clars i procurar estar ben hidratats per al que deuríem haver començat este matí, de totes maneres recordeu beure.
Si ens recordem, el millor seria estar en tot moment ben hidratats, ara vos donaré el contingut en aigua d'alguns aliments pues com veureu no cal agafar un empatx d'aigua.
CONTINGUT APROXIMAT EN AIGUA DELS PRINCIPALS ALIMENTS I BEGUDES:Fruites 90 %Verdures 90 %Llet 88,8 %
Creïlles 80,6 %Ou 75,2 %Peix 70 %Carn 60 %Formatges 55 %Ametles 5 %Oli 0 %Aigua, te, café, refrescos Light, begudes esportives, llimonada, suc vegetal 90 a 100 %
Llet, sucs i begudes de fruites 85 a 90 %Sopa, consomé, de carn i vegetals, crema amb aigua 90 a 95 %Pasta amb pollastre, concentrat de verdures, cremes amb llet, sopes concentrades 80 a 90 %
Begudes per a perdre pes, augmentar musculatura, reemplaçar menjars etc 70 a 85 %Però clar cal tindre una idea de qual seria la quantitat que hauríem de prendre.
QUINA ÉS LA QUANTITAT DIÀRIA REQUERIDA DE LÍQUID? Els requeriments d'aigua estan determinats pel metabolisme de cada persona, les condicions ambientals i el grau d'activitat, per tant són molt variables. Segons diversos estudis els requeriments mínims de líquid per a adults sedentaris que viuen en climes temperats són d'1 a 1,3 L/dia. És important mirar en les begudes que consumim la quantitat de calci, magnesi, potassi, sodi, bicarbonat, clorurs, etc.
En general hem de reposar 1,2g.De sals per litre d'aigua per hora.
Ara veureu un quadro indicatiu de mes o menys com entra i ix l'aigua en el nostre cos.
EQUILIBRI DE L'AIGUA EN L'ORGANISME:PERDUDES Ml ---------------------------------INGESTA MlTracte gastrointestinal 200 ml ------Líquids (aigua i begudes) 1300 mlTracte respiratori 400 ml -----------Aliments 1000 mlPell 500 ml -------------------------Aigua del propi organisme 300 mlRenyons 1500 ml
TOTAL 2600 ml -------------------TOTAL 2600 ml
Així mateix, la ingestió diària suggerida d'aigua per a hòmens i dones de 19 anys d'ara en avant és:
Hòmens3,7 L/dia d'aigua total. Açò inclou uns 3,0Litres ( ~13 tasses) com begudes totals, inclosa aigua simple
Dones2,7 L/dia d'aigua total. Açò inclou uns 2,2 litres (~9 tasses) com begudes totals, inclosa aigua simple.
Espere que tinguem sort esta vesprada i que ho passem bé.

diumenge, 6 de juliol del 2008

Un diumenge diferent.

Resulta estrany però hui és diumenge i no estem corrent, estem descansant, hem donat un pas arrere de dos setmanes per a agafar impuls, demà ja començarem una nova temporada que de moment té com a meta una marató a la tardor, ja tenim els circuits per a este estiu, mesurats i marcats, els llocs on beure també localitzats, el pla d'entrenament ja esta posat en el nostre calendari, les sabatilles noves estan ancara en la botiga però ja coneixem com són i per al que ens serviran, les carreres a què acudirem per a anar agafant la forma i realitzar algun que un altre test ja estan en l'agenda, sol ens queda disfrutar d'este diumenge i esperar que el dilluns començe l'acció.
De moment continuarem repassant l'important que sera este estiu l'aigua.
COM SABEM SI ESTEM HIDRATATS?
Hi ha anàlisi de sang per a veure el nivell de deshidratació, que mesuren la testosterona, adrenalina, noradrenalina, cortisol, aldosterona, sodi, potassi, etc. Tècniques de dilució i impedància elèctrica, indicadors en orina, pero el mètode més fàcil és el pes corporal: pesar-se abans i després d'entrenar la diferència correspon grosso modo a la quantitat d'aigua perduda, per exemple: si perdem durant l'entrene un quilogram de pes corporal, hem de beure l'equivalent a un litre de líquid.
Un corredor pot perdre en una sessió d'entrene de 0,5 a 1 litre d'aigua per hora, en una marató d'1,5 a 2,5 litres per hora. Pel que hem de controlar en els llargs on beure i la quantitat que devem deixar.
Una altra orientació, la que hem d'utilitzar és controlar les miccions, si són espaiades i de color fosc poden significar deshidratació, mentres que clares i regulars significa que s'està hidratat.
PERQUÈ HEM DE REPOSAR LÍQUIDS DIÀRIAMENT?
Per a establir l'equilibri en el nostre organisme, ja que perdem aigua. La falta d'aigua a més de la deshidratació, dificulta l'eliminació de toxines a través dels òrgans depuradors, a més la funció renal es deteriora amb l'edat per esta raó és mes important controlar la hidratació segons van passant els anys. La deshidratació augmenta l'esforç fisiològic i s'accentua en situacions de calor.
La deshidratació no és una condició benigna, al contrari, s'associa en adults majors amb un creixent risc de caigudes, infecció del tracte urinari, malaltia dental, trastorns aspre pulmonars, càlculs renals, càncer, deteriorament de la funció cognitiva, etc.
Nosaltres perdem aigua per la pell, el tracte respiratori, l'orina, les excrements, podem tindre pèrdues anormals amb diarrees, vòmits, febra, hiperventilació pulmonar, per prendre diürètics o per deficiències hormonals, per cremades, per sagnats, etc. Per esta raó és important estar ben hidratat.
Però els corredors, al fer exercici o amb calor augmentem la pèrdua d'aigua, amb la suor la pèrdua de sodi. Durant l'exercici, el glucogen és el combustible preferit, s'emmagatzema al voltant de 2,7g d'aigua per cada gram de glucogen, i esta quantitat d'aigua s'allibera a mesura que es produïx la combustió del glucogen. Perdem sals minerals com a sodi, potassi, bicarbonat, etc. Que hem de reposar.?
Amb l'alimentació, estan cobertes les necessitats diàries de 3-5 g de SODI, però en entrenaments amb calor i sudoració important podem necessitar un aportació complementària sobretot darrere de l'esforç. 1l. De suor conté aproximadament 1.5g de clorur sòdic (1g de sal marina aporta 400mg de sodi), en l'alimentació diària normal ja s'aporta al voltant de 200mEq (12g) de clorur sòdic, és a dir del que és necessari de sodi. El subministrament de POTASSI està assegurat amb fruites seques, fruites (sobretot plàtan), llegums (les llentilles, els cigrons, els fesols), el rent seca, jolivert, algunes verdures, cacau, (en total l'aportació és de 3-5d'al dia en l'alimentació i les necessitats diàries són de 0.5g). Els caldos i potatges contenen alts continguts en sodi i potassi. El consum d'aliments afavorix el nivell normal del fluid corporal.
A vegades tenim costums que ens afavorixen ja que s'ha observat que les persones que estan acostumades a consumir begudes que contenen cafeïna no patixen efectes negatius en l'estat d'hidratació quan prenen café, te, refrescos i altres begudes cafeinasses, segons uns estudis recents.
Però el consum d'alcohol pot augmentar l'eixida d'orina i per tant retardar la rehidratació, encara que la cervesa que oferixen a l'acabar algunes carreres és rica en potassi, sodi, magnesi, fòsfor, ferro i vitamines del grup B, i bevent amb moderació o sense alcohol, al beure normalment més quantitat que aigua sola, les persones adultes ens podem hidratar.
En pròxims dies parlarem també no sols del que ens agrada la cervesa sinó dels avantatges que puga tindre per a córrer, però per hui ja hem begut prou aigua i ara ens toca continuar utilitzant els avantatges de l'aigua però esta vegada en forma de refrescants banys ja siga en la piscina o en la platja i encara que inclús no coneixem bé els avantatges d'una fresqueta cervesa no estaria de mes que ens prenguérem alguna.

dissabte, 5 de juliol del 2008

JA SOM AQUI.


És una verdadera danya, però les vacacions ja s'han acabat, ja estem una altra vegada a Pego, tornem a la rutina i a la calor. Per als que volem córrer una marató a la tardor estes són les dates en què haurem de començar a entrenar seriosament i açò ens presenta el primer problema, la calor, el segon problema seria la humitat i els dos junts són una combinació explosiva i si li afegim les distàncies llargues tenim tots els ingredients per a una gran explosió.
Després de viure molts anys a Pego ja coneixem els trucs, eixir molt enjorn i que quan el sol comence a calfar ja haver acabat o eixir molt tard quan les temperatures ja comencen a baixar, amb la humitat no és tan fàcil i com suem molt ens porta a procurar estar sempre hidratats, també sabem el que hem de fer i repartim molt bé l'aigua en el circuit, i encara que tots sabem l'important que és l'aigua moltes vegades no deixem aigua en el circuit o no passem per les fonts, i és ací on volguera que posàrem un poc d'atenció.
La importància de l'aigua moltes vegades la menyspreem el que ens pot portar a greus problemes. S'esta realitzant l'Expo a Saragossa i esta dedicada a l'aigua, la qual cosa dóna la mesura de l'important que és esta per al planeta però la que ens interessa com a corredors és l'aigua que hem de beure per a hidratar-nos.
Hui anem a parla un poc de la HIDRATACIÓ EN EL CORREDOR, si és o no necessària, quant cal beure, si és necessari que la beguda siga aigua o no, com ens afecta la suor, com previndre el colp de calor, quina quantitat beure, en fi, de tots aquells dubtes que ens sorgixen i sobre la qual tant es discutix.
Sabem que beure massa és perillós en el corredor, que estar ben hidratat i beure en entre'ns i carreres és necessari per a evitar disminuir les nostres capacitats, que molts corredors no donen importància a la hidratació, inclús no la creem necessària en competició i menys a l'hivern. Durant els dies de major calor, l'organisme pot arribar a perdre fins a 3 litres d'aigua per la suor, l'orina, la respiració i la transpiració de la pell.
Per la importància de la hidratació en la nostra salut parlarem d'este tema tan qüestionat.
Comentarem el següent:
L'AIGUA és la substància inorgànica (composta per hidrogen i oxigen H2O) més abundant sobre la Terra, així com en el nostre cos, és essencial per a la vida perquè tots els processos metabòlics es desenrotllen al mig aquós.
Per a veure la seua importància, indicar que constituïx al voltant del 60% del pes corporal en els hòmens i el 50% en les dones. Estes dades varien significativament d'una persona a una altra. La massa muscular en els adults està formada per un 70 a 75% d'aigua aproximadament, mentres que el teixit adipós conté una quantitat molt escassa d'aigua (un 10 a 40% aproximadament), el % total d'aigua en un individu obés és inferior a la que presenta un individu no obés. La sang conté un 83% d'aigua i l'esquelet d'un 43 a 60% aproximadament.

Una deshidratació portada al 4% del pes corporal provoca un 40% de disminució de l'eficàcia.
L'aigua que prové dels aliments que mengem i dels líquids que prenem constituïx quasi la totalitat de l'aigua diària que utilitza el nostre organisme. En els aliments trobem el 20 a 30% de la ingesta total d'aigua, mentres que les begudes (aigua i altres) representen el 70 a 80% restant.
Per ser essencial per a la vida humana, és considerada com un nutrient, no és energètica, és a dir no aporta calories al nostre organisme, igual que les vitamines i les sals minerals. En condicions naturals l'aigua no és únicament H2O, sinó que conté gasos, CO2, sulfat de Calci, clorurs, sals de Magnesi, de ferro, Cobre, sofre, etc., segons els terrenys d'on procedix o per on circula. Podem viure sense menjar fins quasi dos mesos, a base de consumir reserves greixos i per mecanismes d'adaptació de l'organisme, però sense beure podem viure menys d'una setmana.
Tant l'aigua com les begudes que prenem els corredors ajuden a hidratar a l'organisme, a més s'aconsella prendre begudes ja que el 20 a 25 % d'aigua que consumim prové de l'aigua, però el 75 a 80 % restant prové de les begudes en general.
QUINA ÉS LA FUNCIÓ DE L'AIGUA I COM ES DISTRIBUÏX PER L'ORGANISME?Transporta els nutrients i els rebutjos de les cèl·lules i altres substàncies, com a hormones, enzims, plaquetes i cèl·lules sanguínies. Facilita el metabolisme de les cèl·lules. Servix com a mitjà de transport, en la sang, dels productes de rebuig que han de ser eliminats per l'orina.
És un excel·lent solvent i mig de suspensió, facilita l'eliminació de productes de rebuig i toxines a través de l'orina.
Forma fluids lubricants amb altres molècules per a les articulacions, tracte digestiu i genitourinari, saliva, etc.
Absorbix la calor, ajuda a regular la temperatura corporal, allibera la calor a través de la producció i evaporació de la transpiració.
Intervé en múltiples processos, com la digestió, absorció, el metabolisme i l'excreció. En l'intestí es realitza una important reabsorció d'aigua.
Amortix els òrgans i ajuda a mantindre les estructures del cos. Tots els òrgans la necessiten per al seu funcionament.
Com veieu fonamental, demà un poc mas d'informació.