IN MEMORIAM

dimarts, 28 d’octubre del 2008

I FERRAN AL CABANYAL.

Bo com haureu pogut comprovar en el comentari ancara ens faltava Ferran Mas, que se ens va anar fins a la Volta a Peu al Cabanyal, i és que este cap de setmana si que ens vam escampar i amb una distància diferent, 5576 metres, en fin per a reflexionar.




IX VOLTA A PEU AL CABANYAL.

00:20:59 FERRAN MAS SISCAR

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Mora, Onil, Altea i Manises. ¡Que bogeria¡

Hi ha caps de setmana que pareix que ens costa eixir a participar en carreres i de sobte sorgix com per art màgia un cap de setmana que ens fa pujar al cotxe i repartir-nos per tota la nostra comunitat i alguna de les veïnes.
Algun dia haurem de comentar com i perquè decidim que carrera participarem i en qual no, que ens mou a desplaçar-nos des de Mora fins a Onil, com és que triem entre córrer els 8 Km. d'Altea fins als 27 Km. d'Onil passant pels 21 Km. de Mora i els 16 Km. de Manises, com veieu tot un misteri mes encara que veiem que la majoria estem pensant en la Marató de València.I és que el món del corredor de fons és una bogeria. VOLTA A PEU A ALTEA COMPANY PUIG , PASCUAL 0:32:09
VICENS PASTOR, FERNANDO 0:33:46

VOLTA A LA FOIA
1:53:29 Sala Ferrer, Carmen

2:10:13 Sala Gonzalez, Vicent

GRAN FONDO DE MANISES SISCAR BAY CARLOS 1:05:24
PONS SORIANOALBERTO JOSE 1:10:27
SENDRA FRANQUEZA VICENTE 1:10:28
SENDRA FRANQUEZA JOSE PASCUAL 1:10:31

MEDIA MARATON DE MORA DE RUBIELOScamps sendra, david
01:37:11
pascual pascual, laura
01:44:32

diumenge, 26 d’octubre del 2008

CÓRRER I ENTRENAR.

Este matí durant els 27 quilòmetres i pico de la Volta a la Foia he tingut temps de canviar impressions amb alguns corredors amb què he coincidit, i m'he adonat d'un detall en la forma d'entrenar de la majoria dels corredors que si bé és molt coneguda no deixa de ser interessant.
Resulta que molts de nosaltres no diferenciem bé entre eixir a córrer i entrenar.
És un error que sol aparéixer en els primers mesos de la nostra vida com a corredor i que en alguns casos sol durar massa anys.
Mes o menys la seqüència podria ser la següent: comencem a córrer i eixim 3,4 o 5 vegades a la setmana i ho fem a un ritme que podem portar i en una distància que podem suportar, i van passant els mesos i anem notant una milloria en el nostre estat de forma, els quilòmetres i el ritme que portem sempre és el mateix, al cap d'uns mesos nos en adonem que estem estancats, no millorem i decidim el mes lògic augmentar un poc els quilòmetres i la nostra velocitat, passen unes setmanes i comencem una altra vegada a millorar, però després d'uns mesos ens tornem a estancar i tornem a decidir augmentar els quilòmetres i el ritme, i tornem a millorar però l'error esta en què no podem continuar augmentant els quilòmetres i la velocitat contínuament perquè arribaríem a necessitar moltes hores al dia i això ens portaria segurament a una lesió o un estancament per a després caure en una fase de fatiga crònica.
Arribat a eixe punt el corredor inevitablement ja no troba cap avantatge a córrer molts quilòmetres i és llavors quan no ens queda mes remei que eixir a entrenar.
Hi ha moltes definicions del que és entrenar, però podríem dir que és un procés en què apliquem una sèrie d'estímuls per a aconseguir una millora en la condició física.
En el nostre món de corredor es podria resumir d'una forma molt breu i senzilla de la manera següent: el ritme dels entrenaments no serà mai constant, variara, tindrem ritmes per a carrera lenta, ritmes per a carrera mitjana, ritmes per a diferents tipus de distància, carreres en progressió, pujades i sobretot diferents temps de recuperació segons siga l'exercici que estiguem realitzant, després d'una sessió d'entrenament dura tindrem una altra de recuperació, així com després d'algunes setmanes fortes ens prendrem altres de descans pa que el nostre organisme es regenere, en fi com veieu moltes coses.
En este punt és on entra l'habilitat del corredor a saber organitzar-se i variar els seus entrenaments tenint en compte tres aspectes importants (intensitat, quantitat i classe de recuperació).
En definitiva, d'eixir a córrer passem a entrenar, a tindre una organització adequada en la forma i en els temps a fi d'aconseguir millors resultats amb menys esforç.
Si volem millorar els nostres temps no ens queda un altre remei que ser un poc esclaus del nostre entrenament.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

TORNA A PLOURE.

Este dissabte al matí hauríem d'estar corrent, però una altra vegada la pluja ens ha fet ajornar l'entrenament, ja són diversos dies seguits en els que la pluja ens esta molestant, així que ja va sent hora que reflexionem un poc sobre córrer amb la pluja.
És veritat que una de les causes que més nos desmotiven a l'hora d'eixir a córrer és la pluja, però si ens quedem a casa ens sol succeir que el nostre estat d'anime canvia: primer sentim un cert malestar per la decisió que hem pres, per a després començar a viure un sentiment de culpa. Si ho tornem a pensar arribem a la conclusió que amb una bona dosi de força de voluntat i esperit de sacrifici, si que haguérem pogut afrontar la pluja i poder haver realitzat l'entrenament programat.
És bo córrer quan plou, o seria millor descansar per a evitar que la mullada ocasione danys en el nostre organisme? És clar que la decisió depén de la intensitat de la pluja; si plou poc és fàcil prendre la decisió, mentres que quan la pluja és forta estem mes indecisos.
Tampoc de tracta simplement d'eixir al carrer pensant que passats alguns minuts la sensació de ens mullem serà només subjectiva. Encara que pense que quan estem davall la pluja les molèsties són menys i és quan millor es veuen els problemes que esta ens pot causar.
Tots haurem corregut amb una quantitat de pluja que a molts de què ens hauran vist, no s'hagueren atrevit ni tan sols a eixir a passejar amb paraigua.
Els consells que puc donar són els següents:
- amb pluja lleugera es pot córrer tranquil·lament, però davant del dubte córrer només la mitat del que programa;
Pluja amb bambolles també es pot eixir, però en este cas és preferible no fer-ho mes de 30-40 minuts.
Pluja molt forta és millor esperar que demà el clima siga mes clement.
No és una situació freqüent, però pot succeir que este plovent més de tres dies, i és llavors quan ens sentim amb la necessitat de no deixar passar ni un dia mes, i no estem disposats a tolerar mes de dos dies de stop forçat.


I és llavors quan eixim a córrer encara que este plovent més que els dies precedents i arribats a este punt ja estem forçats, ja no raonem bé les conseqüències, ja pensem que mes de tres dies de repòs són molts i que estem perdent la forma, però és llavors quan hem de tindre les idees clares i sobretot eixutes.
Per a afrontar bé els problemes que ens presenta la pluja cal buscar la solució adequada i cal començar per la roba que ens anem a posar:
Primer la roba, la millor solució és el Gore tex, però encara que este material ens assegura que no ens mullarem i que transpirara bé el millor serà reduir l'entrenament a menys d'una hora.
També cal tindre en compte que córrer lent i amb pluja no és aconsellable, és millor realitzar un entrenament de qualitat, encara que en menor quantitat.
Un exemple per a un dia de pluja podria ser: 5' de calfament a ritme lent, altres 5' a ritme 20'' mes lent que el ritme de marató, per a després fer 20' a ritme de marató i recuperar altres 5', segur que a l'estar pendents dels ritmes no notem quasi la pluja.

I disfrutar corrent davall la pluja?, qui no ha disfrutat sentint l'aigua sobre la cara i olent a terra mullada, qui no ha vist com el verd de camps va canviant de tonalitat per a mostrar-nos tots els seus verds i tots els seus marrons, però amics meus perquè açò succeïsca no hem d'estar pressionats per cap pla d'entrenament i així serà com més disfrutarem de la carrera a peu.

dijous, 23 d’octubre del 2008

TÉ DEFECTES GEBRSELASSIE?

Hui hem trencat una altra norma, no ens hem mullat, són ja dos dies que descansem però és que quan tenim ja el treball realitzat és molt fàcil quedar-se a casa, així que aprofitem per a llegir i veure que succeïx en este gran món de la marató, hui m'ha cridat l'atenció una entrevista a Jos Hermens, entrenador i mànager de Gebrselassie i dels seus possible defectes.
Jos Hermens, diu que li falta elasticitat i si aconseguira ser més elàstic milloraria la seua tècnica de carrera i podria entrenar més ràpid.
Però Helie té la seua pròpia opinió, i és que Helie pensa que la seua falta d'elasticitat se deu al fet que es prenge poc de temps de recuperació des de l'olimpíada i per això va haver de descansar alguns dies a mitat del mes de setembre i és que si veiem com es desenrotlla un dia normal és per a posar-se a tremolar.
La seua filosofia d'entrenament és la de fer molts quilòmetres, realitza 3 entrenaments al dia: el primer a les 5,30 del matí amb una carrera tranquil·la però sempre sense tocar l'asfalt, al mig dia entra en el gimnàs per a fer una sessió d'enfortiment, a les 17,00 és quan realitza l'entrenament principal. Si mirem bé la seua jornada comença a les 5 del matí i es gita a les 21'30.
Haile confirma que no fa tantes sèries com quan preparava les carreres en pista, així i tot s'atrevix a realitzar en la final del deu mil de Pequín, 27 minuts i 6 segons, en una setmana realitza 200 km.


I que pràcticament no corre mai lentament i és que la seua carrera lenta esta entre 3'30'' i 3'40'' i ens diu que per a millorar ara ha de realitzar mes quilòmetres i mes ràpids, increïble.
El seu mànager, Jos Hermens, esta convençut que un altre punt dèbil és la seua alimentació, perquè diu que menja pocs hidrats de carboni, per descomptat molts menys dels que li diuen els seus nutricionistes, en fi tota una revolució la que ens presenta Haile.
Però clar, estem parlant del primatista en marató, com és possible que es puga pensar que puga millorar la seua tècnica de carrera?, si hi ha un aspecte bio mecànic molt particular, Gebrselassie té el coeficient alçada/camallada mes elevat de tots els corredors de marató estudiada fins ara, i és que en la marató de Berlín, la del 2h03'59'', ha corregut amb una camallada mitjana d'1,95 metres, quasi dos metres per camallada, però és que Haile mesura 164 centímetres, és elàstic o no?, el coeficient és d'1,189.
La majoria de maratonians no supera el coeficient d'1,0. Açò evidència que la carrera de Haile és netament superior a la norma.
Perquè tinguem una referència pensem que Bolt quan ha realitzat el rècord en 100 m. ha tingut un coeficient d'1,35 el que evidència que Halie esta a la mateixa distància dels altres maratonians com Bolt esta de Gebre. Però tinguem en compte que el jamaicà ha recorregut només 1/420 de la distància de l'etíop.
Són dades curiosament sorprenents, ja sabem que sempre es pot millorar encara que ens puga paréixer impossible, però hi ha una teoria molt simple: qui venç sempre té la millor tècnica.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Perquè a vegades el descans és el més important de l'entrenament...


Hui toca descans, no perquè toque si no perquè plou i és que és ja un costum que el primer dia que plou toca descans, si l'endemà contínua plovent normalment toca mullar-se, però estos descansos inesperats sempre ens vénen bé, ja que quasi sempre entrenem mes del que deuríem.

Un signe fonamental per a poder continuar corrent és sentir-se bé.

Descansar és la part més important de l'entrenament, però realment sabem fer-ho? En el moment que percebem malestar en les nostres cames, i este es faça constant, podríem començar a sentir un cansament generalitzat que podria desembocar en sobreentrenament.

Però abans que siga massa tard hi ha opcions per a previndre'l.

Una d'elles és comprovar el pols res més despertar-se: si el nostre ritme cardíac és un 20% per damunt del normal, hauríem de descansar durant tot el dia, perquè no estem digerint l'entrenament.

Si hem de descansar algun dia més del normal, hem de fer-ho sense cap preocupació perquè, de vegades, continuar entrenant ens va a conduir directament a la lesió física o mental.


Hi ha uns trucs de com deuríem descansar després d'una carrera o entrenament fort, són fàcils i els deuríem seguir sempre que ens siga possible.


Després de la carrera i en els 0-10 min.

Caminarem lentament. Això previndrà que la sang s'estanque en les nostres cames i puga provocar-nos marejos o esvaïments per falta de pressió en el cap.


10-15 min.

Beure amb abundància, si és possible beguda isotònica. D'esta manera recuperarem el líquid perdut i les sals minerals es mantindran en el nostre organisme.


15-25 min.

Abrigar-nos un poc. Després d'una carrera, la temperatura del cos sol descendir. Com més fred tinguem, més li costarà al cor bombar la sang.


25-30 min.

És hora de menjar. No pots? Intenta-ho amb xocolatines: combinen proteïnes, carbohidratos i és una menjar de fàcil assimilació per al nostre estómac.


30-45 min.

Estira. Centra't en bessons, cuixes, quàdriceps, abductors i abductors. Si en la carrera hi havia moltes costes, estira bé els quàdriceps.


60-80 min.

Un banyet de contrast. Fes que la sang circule pel teu cos i elimine les toxines donant-te un bany fred i una dutxa temperada. Repetix l'operació un parell de vegades.


El dia després.

Descansa i recupera energies. Menja carbohidratos i proteïnes. No deixes de beure tot l'aigua que et demane el cos. Una sesta i la festa de després de la carrera no són mala opció…


2 dies després.

És hora d'un massatge. Hem deixat passar el temps suficient que el fisio no ens faça mal muscular i perquè, 24 hores després de la carrera, puguen haver eixit totes les lesions que haguérem pogut ocasionar-nos.


Setmanes 1-4.

Centra't en el rodatge suau i, si és possible, sobre superfícies blanes. Pren-t'ho amb calma abans de començar de nou l'entrenament fort.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

NOMÉS EN CULLERA.

Este cap de setmana pareix que ens hem pres un lleuger descans, només en Cullera hem tingut representació i amb un sol corredor, Pascual Company, però cal dir que ha estat a un bon nivell, la carrera de Cullera no és fàcil i ha aconseguit baixar de 3:50 el quilometre, esta dada junt amb els entrenaments que estem veient pels nostres circuits ens fan pensar que en la que serà la gran cita d'esta tardor, la mitja de València, tindrem bones marques, atenció als nostres corredors a València.
Encara que estem un poc lluny de la marató de València, en la mitja ja començarem a veure com tenim al club.
Com veieu en la foto Pascual acaba molt fort, símptoma que es prenge la carrera de Cullera com un entrenament fort, cal recordar que despres d'un esforç gran no devem parar-nos de seguida sinó cal continuar al trot, perquè devem tindre sempre present que durant l'exercici, la demanda de sang dels teixits que es troben treballant és molt alta i augmenta la freqüència cardíaca i el retorn venós.

Este retorn s'aconseguix gràcies a diferents mecanismes, i un dels més importants és el que es coneix com "bomba del múscul esquelètic".

Cada contracció muscular pressiona les venes i impulsa la sang de tornada al cor, quan cessa la contracció, la sang tendix a caure cap avall, però no ho fa gràcies a unes vàlvules de les venes, fins que una nova contracció torna a impulsar la sang cap amunt. 

Una parada espontània i immediata de l'exercici, especialment si et trobes en un ambient càlid i humit, fa desaparéixer este mecanisme de retorn venós. Açò passarà quan els requeriments de sang dels teixits que han sigut sotmesos a un treball intens encara són alts, de manera que es produïx una sobrecàrrega dels altres sistemes que asseguren el retorn venós, podent retardar considerablement la recuperació.

Llavors, el millor darrere d'una activitat aeròbica és disminuir la velocitat progressivament, perquè quan el mecanisme de bomba múscul-esquelètic es pare definitivament els altres mecanismes de retorn venós puguen assumir el treball sense complicacions. 
Esta és l'explicació mes o menys teòrica, encara que pot paréixer pesada cal recordar-la.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

JA NO HI HA QUARTERS D'HIVERN.

Fa alguns anys quan arribaven estes dates la majoria dels què corríem ens preparàvem per a afrontar el que anomenàvem la temporada hivernal, ara la situació a canviat molt, hi ha moltes mes carreres i durant tot l'any estem preparant alguna competició.
Però en aquells anys quan s'acostava l'hivern començàvem el que es denominava període de construcció, l'objectiu tècnic que perseguíem era el de crear una resistència aeròbica o siga una resistència de base que ens serviria per a quan començàrem a entrenar, estar en forma.
Era una retirada als quarters d'hivern, eixíem a córrer sense mirar el crono sol fer quilòmetres, eren els mesos en què córrer era mes divertit, només rodar i rodar.
Però des de fa uns anys és tal la quantitat de carreres que se'ns fa difícil estar unes quantes setmanes tranquils, açò ens ha portat a canviar els sistemes d'entrenaments, ja no anem a les carreres a competir sinó a entrenar, només en dos o tres carreres a l'any competim però en canvi quasi totes les setmanes estem participant en alguna carrera el que porta amb si el aver d'afrontar les carreres de manera distinta segons en la fase d'entrenament en què ens trobem.
Açò ens porta per exemple a participar en carreres a on els circuits són bons per a córrer ràpid però que veiem que any rere any els nostres temps en ells no milloren únicament per la data en què estan situades, altres carreres no obstant només per estar a dos o tres setmanes d'alguna gran marató veuen com els seus participants corren mes ràpid.
De totes maneres és bo que siguem conseqüents amb els nostres entrenaments i romanguem fidels a ells i no ens deixem portar per l'eufòria que es respiren en la majoria de les carreres.
Però este hivern com molts altres estem començant a pensar en la marató de València i és que si volem córrer València haurem de passar fred, haurem de començar a pensar que ens tocara córrer de nit i els entrenaments durs se'ns faran encara mes durs però açò amics meus és la marató, així que un any mes no anirem als quarters d'hivern, no ens retirarem a descansar ens toca un llarg i dur hivern encara que divertit i espectacular en el que correrem mitges que recordarem pel fred que haurem passat i la pluja que haurem suportat, i com no, recordarem eixos moments previs a les carreres en què assentats en els calents bars ens prenem un café mentres mirem a través de les finestres com el fred i a vegades la pluja ens inviten a quedar-nos assentats i no eixir a córrer però recordarem també com sempre ens haurem alçat i haurem passat fred i ens haurem mullat, en fi som corredors i estarem a l'hivern i ja no hi ha quarters d'hivern.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Els primers quilòmetres.

Estos dies he vist moltes fotografies de la meua marató en Carpi en diferents quilòmetres, i me n'he adonat que els corredors que tinc al voltant no són mai els mateixos, les he repassat i resulta que de les 9 fotografies no coincidisc amb ningú, i em resulta estrany perquè he realitzat una marató sempre al mateix ritme i només en els tres quilòmetres finals he abaixat un poc el ritme, una cosa que deuria ser estranya perquè al ser la marató una carrera que es corre a ritme i el meu no era una velocitat estranya ja que al anar a 4:30 el quilòmetre deuria haver coincidit amb alguns corredors.
Així que he estudiat un poc la classificació i em done compte que els corredors amb què coincidisc en els primers quilòmetres han realitzat una marca sobre 3 hores 15 minuts el que vol dir que van eixir ràpid, i vull remarcar en eixe dato, com córrer els primers quilòmetres d'una carrera perquè resulta important per a aconseguir el resultat final que esperem.
Els primers quilòmetres d'una carrera són decisius en el rendiment final d'esta. Quasi sempre el temor que tenim els corredors en l'eixida és el de perdre temps, millor dita d'eixir lents i no poder realitzar la marca que volem.
Però succeïx el contrari, ja que si veiem el temps de pas en els 2-3 primers quilòmetres resulta que són els mas ràpids. Açò és prou normal perquè és quan estem mes frescos i totes les nostres energies estan inclús intactes, es comprén que segons vagen passant els quilòmetres nostre rendiment va baixant.
Però si en els 2-3 quilòmetres finals la baixada del ritme és considerable s'ha de comprendre que són els primers minuts de la carrera els han determinat el rendiment final, perquè havent-los corregut massa ràpids, condicionen la màxima eficiència del nostre organisme.
A pesar de tot, són pocs els corredors que tenen la fredor mental per a adequar l'esforç al principi, per a així respectar el temps necessari perquè nostre organisme s'adapte a l'esforç.
Els que tenen un pulsòmetre ja se n'hauran adonat el que li costa al nostre cor pujar i estacionar les pulsacions, si açò és així, resulta que el nostre cor va lent, la nostra sang també i ens esta succeint una cosa interessant, anem allà: estem en l'eixida d'una carrera que en teoria s'ha de córrer a un ritme aeròbic i encara que el nostre ritme ho siga, el nostre cor va lent amb la qual cosa la sang li arriba als nostres músculs en quantitat insuficient, amb la qual cosa les nostres cames estan realitzant un exercici amb falta d'oxigene que és un exercici anaeróbic, si açò dura alguns quilòmetres haurem aconseguit d'eixida produir una quantitat d'acide làctic que serà en part el causant de la nostra reducció de ritme dels últims quilòmetres, interessant veritat?.
Que fer, el primer calfar bé i així tindre ja el nostre cos en condicions, és una solució fàcil, però si en l'eixida estem mes de 10 minuts parats l'efecte del calfament s'haurà perdut en part amb el que no ens quedara mes remei que durant els 2-3 primers quilòmetres regalar entre 5 i 10 segons per quilòmetre que segur a mitat carrera ja haurem recuperat i que no ens passara factura al final.
És el mateix que la dita aquell del ciclista i els ports de muntanya "Cal començar a pujar com un vell per a poder arribar dalt com un jove"
Fàcil.

dijous, 16 d’octubre del 2008

ELS QUE FALTAVEN

Se'm van passar alguns corredors de Pego que també van córrer en el Baix Mongto i a Carlos que ho va fer en La Mitja de Reus el diumenge, ací estan els seus temps:
Baix Montgó:

SASTRE SENDRA, FERNANDO
0:50:43
SASTRE SENDRA, JOSE PASCUAL
0:53:21
PONS LORENTE, JOAN
1:00:38
SASTRE SENDRA, JUAN1:01:27

Mitja de Reus:


CARLOS SISCAR BAY:1:27:40.


Ja va agafant la forma Bay, per primera vegada en la temporada per davall de l'hora trenta.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

BAIX MONTGO

El cap de setmana passat no sols es va córrer marató, també en la Marina hi havia carrera, esta setmana li toqua al Baix Montgó, i els nostres corredors es van presentar en Xàbia per a arribar
fins a la meta situada en Jesus Pobre, alguns van realitzar el viatge d'anada i tornada corrent amb el que la vesprada els va servir com un entrenament llarg, i és que ja tot comença hi ha oldre a marató, i s'aprofita qualsevol ocasió per a fer quilòmetres.
Estos són els nostres participants i els seus temps:

COMPANY PUIG, PASCUAL C.0:46:59
VICENS PASTOR, FERNANDO
0:47:37
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE
0:50:42
CAMPS SENDRA, DAVID
0:50:42
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE
0:50:50
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE
0:50:50
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL
0:51:19
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO0:55:24
PASCUAL PASCUAL, LAURA
0:56:35
PASCUAL ESCRIVÁ, SALVADOR
1:13:45

diumenge, 12 d’octubre del 2008

ÉS HORA DE DONAR LES GRACIES A:

Al meu peu esquerre que m'ha deixat córrer esta Marató.
A no prendre la decisió de no córrer hui.
A haver pres la decisió contrària.
A Ma Mare que em va donar la idea de posar el meu peu esquerre a remull amb lejia.
A Berto per eixes llargues conversacions que tant m'han ajudat a prendre la decisió adequada.
A cada un dels 42 quilòmetres des del primer fins a l'ultime.
A les meues sabatilles velles que han fet un ultime esforç per a córrer hui.
A la frase “La marató és l'art de saber esperar” que hauré repetit 42.000 vegades i que només he oblidat en els últims 195 metres.
A haver aprofitat tota l'experiència en marató.
A ciutat de Carpi i a la seua Marató per haver-nos demostrat una vegada més que la marató no és una carrera sinó una experiència.
A Gloria Gainor i a la seua cançó “Sobreviuré” que he taral·larejat durant tants quilòmetres.
A tots aquells que amb els seus missatges al mòbil que en certa forma m'han obligat a córrer hui.
A Carmen per haver suportat i patit a un maratonià lesionat durant els seus tres llargs dies abans de la marató, ho sent.
I per ultime a tots els que saben valorar que les meues modestes 3 hores 10 minuts i 0 segons són una gran marca per a mi.

I a tu, a tu i a tu.

De ben nascuts és ser agraïts.

Moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…
moltes gràcies…


Gràcies…
Gràcies…
Gràcies…
Gràcies…
Gràcies…
Gràcies…
Gràcies…
Gràcies…


A tots …

dissabte, 11 d’octubre del 2008

El pensament no és més que un rellamp enmig d'una llarga nit. Però eixe rellamp ho és tot.

Decidir com córrer una marató és algo que setmanes abans d'esta ja hauríem de tindre estudiat i haver tret les conclusions, espere que encertades, de com desenrotllarem la carrera.
Però sempre sorgixen imprevistos que solen regirar tots els nostres plans, si estos sorgixen quan ja estem a 3 o 4 dies llavors tenim un gran problema.
Esta marató la recordaré pels problemes que se'm presenten en estos dies claus i que fins demà no sabré si els tindré solucionats o no.
Per a ser breu vos contare que tot comença per un lleuger dolor en la planta del peu esquerre el dimarts a la nit, després de conduir tot el dimecres, la molèstia continua a la nit i només espere que arribe el dijous per a poder eixir a córrer i veure l'efecte en carrera.
Durant l'entrenament no note res especial, però el dijous a la nit comence a notar un lleugera picor, en l'entrenament del divendres no continua augmentant però és de nit quan mes ho patisc.
El que em fa que passe les hores intentant saber que li passa al meu peu esquerre, no faig mes que pensar i pensant, pensant este matí després de córrer arribe a la conclusió que si serà “peu d'atleta”, així que ací em teniu a menys de 24 hores de la marató sense saber que fer.
Si fóra “peu d'atleta” no hi hauria, en principi, cap problema per a eixir a córrer al ritme previst però si al contrari fóra algun tipus de fascitis plantar l'error seria gravíssim perquè em deixaria tirat a mitat carrera, com veieu esta vesprada me la passaré intentant esbrinar que passa i decidir que ritme he d'eixir demà.
De moment ací vos deixe el circuit que hem realitzat este matí i em vaig a pensar.

ALTEA, SUSPESA. BAIX MONTGÓ ..?

Una vegada mes se suspén una carrera en la Marina, estem en una zona en què els fenòmens meteorològics cobren algunes vegades una força extraordinària, i a la carrera que li toca ha d'enfrenar-se a la dura decisió d'anul·lar la carrera, normalment sol succeir que els ajuntaments solen forçar eixa decisió i els organitzadors sense el suport d'ajuntaments, policia, protecció civil, creu roja … no queda un altre remei.
El dijous li toqua a Altea, passara a celebrar-se el 26 d'octubre, però hui li pot passar a Xàbia i el seu Baix Montgó, però el nostre clima és així de capritxós i algun desavantatge hauríem de tindre els que vivim, entrenem i correm en la Marina Alta, només uns pocs dies a l'any el temps ens molesta.
En fi que tinguem sort en el Baix Montgó.

divendres, 10 d’octubre del 2008

YA ESTEM ALLÍ.


Bon dia, però hui no estic veient des de la finestra com tots els dies la silueta de la nostra muntanya d'Ambra, amb el seu castell, sinó que des d'esta habitació d'hotel vec l'extensa plana de la ribera del Po, esta vegada des de l'Emilia Romana i no des de la Marina Alta, esta vegada des de Sorbara dí Bomporto i no del nostre Pego, però és el mateix, encara que canvie l'escenari una Marató continuen sent 42195 metres i sol en el món anglosajó són 26 milles i algunes iardes, i nosaltres estem ací pels 42195 metres.
Vam arribar ahir i només una hora després ja estàvem fent el que mes ens agrada, córrer, tretze quilòmetres per este extens camp italia i he de dir plana és plana, ací esta el circuit.
Les sensacions ja siga pel "por escènica" o ha saber perquè, la qüestió és que el meu peu esquerre no deixa de molestar-me, ja veurem, tal vegada sol siga una mala postura al conduir.
Apartir de hui deixarem aparcat el nostre entrepà de truita amb formatge i la nostra fresca cervesa per a començar a tastar el Lambrusco dí Sorbara, assaborir el Parmigiano-Reggiano, tot acompanyat l'Aceto Balsàmic tradicional i acabarem amb un licor anomenat Nocino que no se de que esta fet però és de la zona, ja veurem.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

BON PRINCIPI.

Ja tenim els resultats de les Mitges d'este cap de setmana, com deia estem agafant la forma, bon principi per a Pascual i Carlos que en la seua primera de la temporada ja s'atrevixen amb 1:32, David contínua atrevint-se amb les carreres de muntanya bona marca de totes maneres.
Com ja sabeu un bon principi de temporada sempre comporta un bon final i és que enguany hem començat molt fort, Alaquas per ser molt plana i Cheste per tindre un circuit amb curtes pujades i llargues baixades, siga com siga estem molt bé per a l'època de l'any en què ens trobem.
Falta de totes maneres veure el principi de molts de què estan pensant en la marató de València i que ancara estan agafant fons, confiem que no ens facen esperar massa i puguem anar veient la seua evolució fins a febrer.


ALAQUAS.


Ferrando Mas Siscar: 1:29:34
Pascual Sendra Franqueza: 1:32:15
Carlos Siscar Bay: 1:32:17


CHESTE.


Carmen Sala Ferrer: 1:19:22
Vicent Sala Gonzalez: 1:30:04


LA VAL D'UXO.


David Camps Sendra: 2:37:36

Born to Run - Nacido para Correr -

És possible que al llegir l'entrada anterior algú li sonora el titule o la frase "" No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…", és fàcil que per als amants de la musica de Bruce Springsteen els resultara familiar el "Born to Run" i és que "Nascut per a córrer" sona en moltes carreres com musica de fons per a animar als corredors, per als que no la coneguen ací va en castellà, no m'atrevisc a traduir-la.

Born to Run - Nacido para Correr -


De día las pasamos negras por las calles

De un fugitivo sueño americano

De noche atravesamos mansiones

De gloria en coches suicidas

Que saltan de sus jaulas en la Autopista 9

Con ruedas cromadas, combustible inyectado

Intentando no pasarnos de la raya

Oh nena, esta ciudad te arranca los huesos de la espalda

Es una trampa mortal, es una llamada al suicidio

Tenemos que salir de aquí mientras seamos jóvenes

Porque vagabundos como nosotros Nena,

nacimos para correr Wendy,

déjame entrar, quiero ser tu amigo

Quiero guardar tus sueños y visiones

Sólo tienes que enroscar tus piernas alrededor de estas llantas de terciopelo

Y atar tus manos al motor juntos

Podríamos escapar de esta trampa

Correremos hasta la última gota Nena,

nunca volveremos Oh ¿querrás caminar conmigo por el alambre?

Porque, nena, yo sólo soy un jinete asustado y solitario

Pero he de saber qué se siente

Quiero saber si tu amor es salvaje, quiero saber si el amor es real

Al otro lado del Palace los zumbidos a media potencia

Rechinan por el bulevar

Las chicas se peinan en los espejos retrovisores

los chicos intentan hacerse los duros

El parque de atracciones se alza rígido y desafiante

Los chicos se amontonan en una nube en la playa

Esta noche quiero morir contigo en las calles

En un beso eterno

Las autopistas están atascadas de héroes destrozados

En una última oportunidad a los motores

Todo el mundo ha huido esta noche

Pero no hay sitio donde esconderse

Juntos, Wendy, podemos vivir con la tristeza

Te amaré con toda la locura de mi alma

Oh, algún día, chica, no sé cuándo

Llegaremos a ese lugar al que queremos ir

Y pasearemos al sol pero hasta entonces

Vagabundos como nosotros

Nena, nacimos para correr

“ No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…”

Quan parlem de córrer i de carreres quasi sempre ho fem de com entrenar mes, de com realitzar millor les sèries, sempre buscant la forma de millorar les nostres marques i ens oblidem que la majoria de corredors el que busquen és estar en forma i córrer per a divertir-se, també ens oblidem de rectificar-los en eixos errors que se solen cometre quan s'entra en este món del corredor, errors que moltes vegades sol acabar amb l'afició a la carrera.
Hui donarem unes xicotetes recomanacions que esperem els servisquen perquè comencen amb bon peu en este boig món de la carrera a peu.
En la revista Nature es publiqua un articule fa uns anys que deia mes o menys els següent: " No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…" amb açò vull dir que la carrera per al ser humà és un exercici que es fa de forma natural, el nostre organisme ha evolucionat fins a estar perfectament preparat per a córrer, així que no hi ha que tindre por de començar a córrer, però si portem molt de temps sense fer-ho cal prendre algunes mesures.
Ací van unes recomanacions amb què podrem portar a feliç terme nostre propòsit d'Incursionar en el món dels corredors, els vull comentar sobre alguns aspectes tècnics que és important que nosaltres coneguem perquè puguem disfrutar d'esta activitat tan reconfortant i sobretot, sense riscos de lesionar-se o de patir un dany major.

El ritme: és la velocitat amb què vosté es desplaça tant en l'execució de la caminada com en la del trot, i dic de la caminada ja que si córrer se'ns fa molt dur cal començar caminant ràpid, el ritme o la velocitat estan determinades pel grau de condicionament individual que tenim en el moment de la nostra sessió d'entrenament; si la nostra condició física és bona , sense adonar-se podrem realitzar els entrenaments més ràpids que una persona amb absència de condició física.
La nostra recomanació consistix a tractar de no "córrer" més ràpid que el que el nostre organisme li permeta, aprengam a escoltar al nostre cos i no s'excedim competint amb el nostre company o veí, recordem que cada un de nosaltres té diferents característiques i pel mateix el nostre ritme ha de ser diferent.


El braceig: tant en la caminada com en el trot, nosaltres hem de procurar ajudar-se en el desplaçament amb els seus braços, per a això és que bracegem; relaxe els muscles i realitze el moviment dels braços en forma pendular cap al front sense exagerar la seua elevació, evite fer un braceig creuat que l'única cosa que li propiciarà és una més ràpida aparició de la fatiga.


La respiració: durant l'esforç físic el nostre organisme el que necessita és aire atmosfèric i oxigene, per la qual cosa devem portar-se'l … "per on es puga" , i per la boca resulta més efectiu el facilitar-li l'accés d'este vital element al nostre cos, respire per la boca, encara i quan la majoria de la gent pensa que açò és una pràctica equivocada, la veritat és que per la boca és per on els esportistes de els esports aeròbics més exigents li abastixen d'aire i d'oxigene als seus demandants pulmons.


La xafada: independentment de la qualitat de les nostres sabatilles i del grossor de la sola dels mateixos, moltes de les molèsties que els corredors patixen, sobretot en els seus inicis, són provinents de la seua forma de xafar quan es desplacen en la caminada i en el trot. La nostra recomanació en este apartat consistix en el fet que vosté pose atenció a fer contacte amb el taló, després desenrotllar la planta del peu i finalment impulsar-se amb la punta dels dits, és a dir "evite córrer de puntes".


Inclinació del cos: també este aspecte li ajudarà a evitar molèsties i dolors en l'esquena baixa, en la cintura i moltes vegades fins en els genolls, no córrega "assentat" incline el tronc del seu cos aproximadament uns cinc graus cap al front i amb això estarà ajudant-se també en el seu avanç cap avant.
Recomanacions fàcils de seguir i que ens ajudaren a començar a córrer.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

La temporada de Marató comença en Carpi.





Enguany, com vau poder llegir ahir, la temporada de Marató comença en Carpi, no és esta una Marató de les conegudes possiblement perquè és una ciutat italiana de només 60 mil habitants, però el que primer ens ve a la ment és la ciutat natal de Darando Pietri, amb açò ja basta per a dir que és una ciutat maratoniana, però la seua Marató porta com a nom "Maratona d'Italia" i açò ja comença a donar una idea de la qualitat de la seua carrera, perquè Itàlia és un país de grans corredors, però hi ha més, és apuntales "memorial Enzo Ferrari" i a Itàlia quan es parla de Ferrari es parla d'un mite, d'una passió i és que la línia d'eixida de la carrera esta en Maranelo davant de la galeria Ferrari.
Però que té esta Marató pa nosaltres? Podríem començar perquè la torre que presidix la principal plaça de Carpi s'anomena "La Torre dels Espanyols", també podríem continuar dient que allà per l'any 1996 un corredor de Marató, llavors desconegut, dit Fabian Roncero guanya esta carrera establint el rècord del circuit en 2:09:43 i hui inclús continua sent la segona millor marca de sempre, i una cosa que hui és molt important, l'any 2000 realitze la que serà per sempre el meu marca personal i enguany aprofitant que en el seu 21a edició celebren el Centenari de la Marató de Pietri en l'Olimpíada de Londres del 1908 nosaltres també volem d'alguna forma recordar aquell matí plujós de tardor del 2000 en la que sens dubte vaig córrer la meua Marató mes ràpida, han passat ja huit anys i la Maratona d'Italia fidel al seu circuit i a la seua idea de com ha de ser una Marató popular, torna per a donar al corredor popular tot el que és necessari per a córrer ràpid, tot el que és necessari per a poder disfrutar d'un circuit molt turístic, on la rapidesa i la bellesa no estan renyits i on es pot disfrutar de tots els encants de les ciutats que anem creuant fins a tornar a trobar-nos amb la Piazza Martiri, la mas gran d'Itàlia, i creuar la meta baix l'atenta mirada de la Torre dels Espanyols, que si enguany no vora grans marques dels seus conciutadans si que vora la seua mateixa il·lusió huit anys despres.

divendres, 3 d’octubre del 2008

VA DE BO.

Després d'haver assimilat el nou rècord del món i quan ens ha passat ja la ressaca d'eixos 2 minuts 56 segons al quilòmetre de mitjana durant la marató, va sent hora de començar a pensar en la millors marques de la temporada per als corredors de Pego.


Si en la temporada passada va ser Carlos Siscar Bay el que sanporta la millor marca en Mitja i en Marató, esta temporada que vam comencar al Juliol esta tot per decidir com no podia ser d'una altra forma, les Mitges ja han començat i ja tenim una marca de referència en carreres homologades i és la que va establir a Terol Carmen Sala, 1:22:49 el 13/09/2008.En marató ancara no tenim cap marca de referència però el diumenge 12 d'octubre, en Carpi començara la temporada i ja tindrem una idea, una marca que batre.
Veient com ens estem preparant, i com s'esta entrenant és quasi segur que s'acabe la temporada amb menys d'1:19 en Mitja i 2:52 en Marató, una altra cosa serà saber el nom del corredor o corredora que ho realitze.
Així que si vols ser el mas ràpid de Pego en Mitges o en Marató segur que hauràs d'estar per davall d'estes marques.
Encara que no tot esta a ser ràpid, participar en carreres no obliga a anar millorant les marques, l'interessant és divertir-se, conéixer gent, disfrutar dels nostres pobles i ciutats i comprovar que hi ha molta gent com nosaltres que s'atrevix tots els diumenges a posar-se un dorsal en el pit i eixir a córrer sense importar-li el resultat final de la carrera sinó que al final de la mateixa ja esta pensant en la del diumenge que ve.
Este dissabte estarem en dos Mitges la de Cheste i la d'Alaquas i el diumenge en la Vall d'Uixó.