IN MEMORIAM

diumenge, 25 de gener del 2009

TAMPOC VAM ESTAR ACÍ.

Tampoc hem pogut este diumenge estar allí, La Mitja de Benidorm, s'ha hagut de suspendre a causa de no poder l'organització proporcionar als corredors la seguretat suficient, la causa a ha sigut una sèrie d'incendis que ha obligat a haver de desplaçar la Policia, Protecció Civil i servicis sanitaris cap a ells.
Supose que els organitzadors seran els que mes patiran estos problemes, nosaltres podem eixir a córrer en qualsevol moment, però els organitzadors després de tants mesos de preparació perquè tot isca perfecte este dia i haver de començar una altra vegada quasi des del principi deu ser molt dolent.
Però la carrera de Benidorm esta suspesa i ja veurem si enguany la podrem córrer o no, la veritat és que haurem d'esperar algunes setmanes mes per a poder veure en acció a l'Ambra, de Pego, ja queden poques carreres homologades fins a la marató de València.
Tot el que teníem preparat per a hui es queda aparcat per a les pròximes setmanes, hui no podré escriure que s'ha fet la millor marca de la temporada, tampoc podré comentar que diversos dels nostres corredors han fet marca personal, tampoc podreu llegir que a Benidorm dos dels nostres corredors han acabat per primera vegada una Mitja i és que hui no tinc res a dir només que haurem d'esperar i guardar estos titulars per a millor ocasió que esperem siga prompte.

dissabte, 24 de gener del 2009

ENTRE EL DIR I EL FER ESTAN ELS 42.195 METRES.

Ja tenim davant de nosaltres el plano de la marató de València, encara que no el seu perfil, i encara que ens falten molts dies és interessant que anem pensant a elaborar un pla de carrera. 
Després de tants mesos entrenant estem davant de la ultima fase del nostre entrenament i ja cal pensar en el que haurem de fer eixe dia, el millor seria plantejar-nos una sèrie de preguntes i anar responent-les a poc a poc: Cal arriscar? Eixim lents o ràpids? Ens interessa unir-nos a un grup gran de corredors o correm sols? Hem de ser conservadors? És a dir, hem d'elaborar la nostra estratègia de carrera. 
Per a això, abans que res, hem de tindre en compte dos aspectes: d'una banda, hem de tindre clar quin és el ritme de carrera que, en cap concepte, ens hem de botar i, d'un altre, hem de conéixer el terreny pel qual ens anem a moure, és a dir, el perfil de la prova. Una vegada que tenim clares estes premisses, podem donar començament a l'última tasca, prèvia a la marató.


Cal “estudiar” el terreny pel qual ens anem a desplaçar corrent: si és pla, si té pujades o baixades, si és probable que hi haja gent animant, si els carrers són estretes o amples... En fi, hem d'analitzar el nombre més gran de condicionants de la carrera.
Tots els que coneixem València tenim clar que la carrera va ha ser plana, només tindrà dos passos elevats que ja tenim localitzats, que es troben en la fase final de la carrera, els problemes estaran entre el km. 37 i 39, quilòmetres ja de per si complicats,  la primera pujada serà quan passem per damunt de les vies del tren ( 37) en el Bulevard Sud , la pujada és curta, a continuació tenim un poc més d'un quilòmetre de baixada perquè a la de les vies del tren s'unix la que ens portara fins davall de la rotonda (38,500) que creua per davall d'Ausias March, coneguda com la dels hams, la part mes dolorosa serà eixir d'allí perquè la pujada és prou llarga, per als que van córrer l'any passat dalt estava el km. 35, d'ací a meta tot serà pla. Dalt 39.

Com podem comprovar el circuit serà molt pla, però com tots els anys tindrem el mateix problema, la gent animant, al ser grans avingudes la gent si és que n'hi ha esta molt lluny i normalment se sol deixar un carril per als corredors i els altres seran per als cotxes, amb la qual cosa la sensació serà córrer rodejats de vehicles, una forma de pal·liar un poc este problema és córrer agrupats, o siga estar sempre rodejats de corredors. A vegades és complicat trobar a corredors que vagen al nostre ritme però cal procurar no quedar-se sol, si el numere de participants no baixa de 3000 no sol haver-hi problema perquè hi ha de tots els nivells i en quantitat suficient perquè en els quilòmetres finals vegem una fila índia.
Si estudiem un poc el plano del circuit nos en adonem que tot seran avingudes, molt amples, la qual cosa indica que cal estar molt atents a les revoltes, perquè recórrer les revoltes per fora ens pot fer recórrer molts metres de mes, si mirem la primera revolta és d'esquerra per a després tindre uns quants quilòmetres en què totes les revoltes seran de dreta, després entrem en el circuit de Formula 1, (Km. 7) ací hi ha un poc de tot però el circuit és ha esquerra així que si hi ha molts corredors el millor serà anar pegat a l'esquerra fins a tornar a passar per meta,(Km. 11) després ja és mes fàcil perquè a l'estar la situaacio mes aclarida és mes fàcil traçar les revoltes i buscar el camí mes recte possible.
Quina serà la nostra estratègia? Nosaltres formarem un grup que intentara arribar a meta amb 3 hores i 30 minuts, per descomptat no pensem arriscar d'eixida, no eixirem ni ràpids ni lents sinó que ho farem a 5 minuts el quilòmetre, i intentarem córrer un poc per davant de la pancarta de 3:30, sempre que este gran grup no ens obligue a passar la Mitja en menys d'1:44 en cas contrari no quedaria més remei que anar darrere amb tots els problemes que això representa.
Què vol dir açò? Pues que serem conservadors, només intentarem baixar de les tres hores i mitja si després d'eixir de la rotonda, Km. 39, tenim forces per a baixar de 5 minuts el quilòmetre, sinó podem ens conformarem amb les 3:30 que representa córrer deu minuts menys que l'any passat.
Com podeu observar, el nostre pla de carrera està dissenyat per a anar de menys a més. 
Ho faig així, perquè crec que al fi i a la fi, el que més recordarem passat la marató, no és com anàvem al principi, sinó la sensació final; eixa sensació que et queda (dins de la pròpia emoció que suposa acabar la marató) una vegada que creues la línia de meta: “He arribat de meravella. Crec que fins podia haver fet millor temps” O: “No podia més. He hagut de caminar una bona estona perquè les meues cames no donaven més de si. He patit”. 
Estic convençut que la probabilitat que repetim o no l'experiència de córrer novament una marató, depén en gran manera, d'esta última sensació.
I vaig més lluny encara; si tornes a córrer una marató, estic segur que la diferència entre córrer-lo amb la por que tornes a passar-ho malament o no, està supeditat, de la mateixa manera, a les SENSACIONS FINALS DE CARRERA de l'última marató que has disputat.
Isca com isca la marató solem dir que "acabar-la ja hem triomfat" però jo aniré una altra vegada més lluny i diré que fer la inscripció i atrevir-se a prendre l'eixida ja és un èxit, el que en realitat compta és el M.A.S. “Memento Audere Semper” o siga “Recordeu d'Atrevir-se Sempre” acabem o no.


dijous, 22 de gener del 2009

ESTEM ACÍ.

Hi ha dies com el diumenge passat que conversem amb molts corredors i hem de respondre a algunes preguntes, però en Santa Pola només em feien una sola pregunta a la què conteste com vaig poder, no puc dir ara amb exactitud qual va ser la resposta que els doní, es que responia de diferents maneres.


A uns els contestava que Santa Pola enguany estava a més d'un mes de la marató de València i per a fer algun tipus prova calia esperar  alguna setmana més, a altres recorde que els deia que en Santa Pola es perdia massa temps en l'eixida i era molt difícil fer bona marca a menys que et col·locares en la línia d'eixida molt de temps abans, també vaig respondre a algú que l'obligació de comprar el xip era un problema, encara que més econòmic que esportiu, a diversos els vaig dir que la Mitja de Benidorm també reunia unes bones condicions, circuit homologat i pla, als que mes insistien els deia que les marques de Benidorm valdrien igual que les de Santa Pola, així que d'una forma o una altra vaig respondre a tots els corredors de la Marina que em preguntaven.

Repetia alguna d'estes respostes a qui em preguntava per Bay també als que em preguntaven per Enrique inclús a qui em pregunta per Vicent Franquesa i a alguns dels que em van avançar en els primers quilòmetres i cada un d'eixos corredors el diumenge ens buscaran en la classificació de Benidorm, encara que he de dir que els costara perquè estem inscrits com a independents no per a amagar-nos sinó perquè no estava el nostre club entre els que ens van donar a triar, en fi una carrera la d'este diumenge que tindrà un poc mes d'expectació del normal. 
En fi que ja tinc ganes que arribe el diumenge que ve per a quan em pregunten,
 On estan els de Pego? Els puga contestar Estem ací.

dimarts, 20 de gener del 2009

ORGANITZEM?

Com heu pogut llegir en el Tauler d'Anuncis, el divendres dia 30 tindrem una reunió en les pistes d'atletisme, el motiu és principalment el d'informar a tots de les activitats que en este 2009 intentarem realitzar.
Haurem de valorar en que condicions les podrem realitzar, lo normal seria organitzar com l'any passat dos carreres, Carrera de la Dona i Volta a Peu, que al ser patrocinades per regidories diferents requeriran, que haurem de posar-nos d'acord amb les dos.


La crisi econòmica que pareix ens esta afectant ens obliga a haver d'estudiar amb mes atenció el tema econòmic, també haurem d'analitzar com es presenta el circuit de la Marina perquè hi ha novetats que em pareixen importants, tant a nivell organitzatiu com econòmic, les aniré aclarint quan reba l'acta de la ultima reunió que se celebrá en Jesús Pobre el dijous passat i que reproduirem en este blog.

Un altre tema que hauríem de tractar seria el de convocar una Assemblea General a fi de nomenar la nova Junta Directiva per a este nou exercici.  
Com veieu algunes vegades hem de fer coses que s'ixen un poc del que mes ens agrada, córrer, així que tots els que s'atrevisquen a creuar eixa línia imaginària que separa al corredor i a l'organitzador, donen un xicotet bot per a així poder veure, no els bous des de la barrera si no estar dins de l'arena i intentar que no ens agarre, per a així poder brindar una bona faena a tots els que vullguen vindre a córrer a Pego.

diumenge, 18 de gener del 2009

COM MANA LA TRADICIÓ.

Este podríem dir que ha sigut un cap de setmana, tradicional, moltes vegades solem pensar que les tradicions són actes o costums que no tenen cap interés i que poden deixar-nos estancats en coses antigues, però jo preferisc pensar que les tradicions són eixes activitats boniques i interessants que val la pena conservar.
Vam començar el dissabte amb el tradicional dia de Sant Antoni Abad, així que en l'entrenament del dissabte vam incloure la tradicional visita a l'ermita de Sant Antoni, amb el seu tradicional “porrat”, és evident que no portàvem cap animal però en canvi vam donar la tradicional volta a l'ermita, així que vam complir un poc amb la tradició del dia de Sant Antoni.

El diumenge, i com marca la tradició atlètica ens en vam anar a córrer La Mitja de Santa Pola, i com ja ve sent tradicional vam tindre un dia extraordinari per a córrer,  al que es va unir el tradicional bon fer del Club d'Atletisme de Santa Pola que ens prepara una espectacular posada en escena, la zona d'eixida i meta era tot un espectacle, ens van rebre amb un so ambient de concert, amb un presentador que amb el “Benvinguts” de Miguel Rios de fons i una locució vibrant ens va posar als que estàvem allí la pell de “gallina”, quasi ens van botar les llagrimes quan a continuació va començar a sonar “Paquito el Xocolater” i això que ancara faltaven 45 minuts per al començament, i és que els 5300 corredors que estàvem allí al donar l'eixida amb el “Així parla Zaratruska” i una mascleta que se sentia com si estiguérem en plenes falles no teníem mes remei que eixir disparats cap a la meta, com havíem de passar tres vegades per eixa zona de meta que ens alçava l'anime cada vegada, no hi havia forma d'abaixar el ritme i encara que no volíem córrer ràpid, i la tradició ens diu que en Santa Pola no es pot córrer lentament, així, doncs i com mana la tradició un any mes Santa Pola torna a ser la Gran Mitja Marató que ens té acostumats. 

MITJA DE SANTA POLA

CARMEN SALA FERRER, 1:23:09
VICENT SALA, 1:33:07

I és que com mana la tradició taurina, "no hi ha quint roín" i la nostra 5a carrera de l'any no podia deixar de ser fidel a la tradició.

divendres, 16 de gener del 2009

SÓN D'UNA ALTRA PASTA?

Quan parlem de com solen ser de dures les carreres en què participem, solem arribar a la conclusió que les fem dures els corredors, diem que és la velocitat amb què fem front als quilòmetres el que determina si la carrera és dura o no, i mantenim esta conclusió sense donar-li importància al circuit, i és possible que tinguem raó però clar hi ha carreres que són la “excepció que confirma la regla”, i esta pot ser el Quilòmetre Vertical de Gandia, si el circuit ja sabem que és dur este diumenge passat no va haver-hi forma de suavitzar-lo amb el ritme perquè les condicions meteorològiques feien impossible que fóra una carrera senzilla.


Els que han corregut alguna carrera de muntanya ja saben que pujar per senda és dur però plovent ha de ser pràcticament impossible, el fang que es va pegant a les sabatilles, l'esvarós de les pedres i els barrancs que hi ha creuar fan que els corredors hagen de patir per a mantindre's de peu i si afegim que va fer molta fret  podem imaginar el que degueren patir els nostres tres corredors. 

Si ens parem a pensar un poc en les condicions amb què es va córrer el diumenge a Gandia caldria preguntar-se Com és possible que se suspenguen carreres en asfalt per culpa de la pluja? , són diferents els corredors?, ho són les normatives?, com veieu respostes que necessiten una reflexió per part dels organitzadors de carreres.

diumenge, 11 de gener del 2009

LA SEGONA, LA TERCERA I LA QUARTA.

Ja tenim ací la 2a, la 3a i la 4a carrera de l'any, des de Gandia, València i Sagunt, tot just 11 dies de 2009 i ja hem participat en 4 carreres i continuem abarcant totes les modalitats.
Este cap de setmana, els que preparem la marató hem triat diferents entrenaments, uns han preferit fer quilòmetres i els haureu vist pels camins de Pego, altres hem preferit córrer una mitja i un a optat per un deu mil. Els muntanyencs han sigut mes unànimes, en quan han vist una senda per ahí s'han anat tots.



PALACIOS COSTA, JOSEP 1:21:46
CAMPS SENDRA, DAVID 1.35.23
SALA FERRER, XIMO 1:44:16

SALA FERRER CARMEN   1:31:03
SALA GONZALEZ VICENT  1:40:30
ORTOLA GARCIA GERARDO  1:40:30
MAS SISCAR, FERRAN  0:40:00





dijous, 8 de gener del 2009

dimarts, 6 de gener del 2009

ELS DÈSSET DE XERACO


Al final hem sigut 17 els Pegolinos que hem estat en la Primera carrera de l'Any, com podem comprovar tots hem realitzat una bona carrera, he pogut comprovar com anem avançant en el nostre estat de forma, des dels que han entrat davant com els que hem entrat darrere, des dels que han corregut a 3' 46'' el quilometre fins als que  s'han fet a 5' 46'' , tots per davall d'eixos 6' el quilometre que encara que a vegades ho oblidem és una velocitat que hi ha molts ens ha costat molt de sobrepassar, ara només ens falta saber si demà els nostres músculs ja s'hauran recuperat,  perquè si no és així la pròxima carrera la deuríem córrer mes tranquils. 


0:53:51
SISCAR BAY CARLOS
0:54:22
LLAMBIES SENDRA ENRIQUE 
0:56:33
SALA FERRER CARMEN
0:56:48
VICENS PASTOR FERNANDO
0:57:22
IVARS DESCALS DARIO
0:59:38
SENDRA FRANQUEZA VICENTE
0:59:39
PONS SORIANO ALBERTO JOSE
1:02:54
SENDRA FRANQUEZA JOSE PASCUAL
1:03:29
ARBONA ESCRIVA JUAN JOSE
1:07:47
SALA GONZALEZ VICENT
1:07:47
PASCUAL PASCUAL LAURA
1:07:48
CAMPS SENDRA DAVID
1:12:43
SALA FERRER XIMO
1:21:52
PONS SENDRA CRISTINA
1:21:57
ALEMANY SISCAR RAMON
1:22:14
PERELLO GUARDIOLA HECTOR
1:22:21
MORELL CAMBRILS MARIA


Ací teniu el gràfic de la meua carrera, el que es diu un bon entrenament, el final en progressió. 

dilluns, 5 de gener del 2009

CORRER EFICIENTMENT.

L'altre dia mentres corríem parlàvem de les distintes formes de córrer que estàvem veient en els nostres companys, i ens venien al cap el córrer fàcil que tenen els kenyans i els etíops que pareixen lliscar sense esforç sobre l'asfalt. Sempre em pregunte què és el que fa que estos corredors es vegen tan bé? La resposta sol estar en l'economia de carrera, o simplement, una forma eficient de córrer.
Com vaig veure que el tema interessava a alguns dels nostres corredors, intentarem donar uns senzills consells.
Tots sabem que la genètica de cada un té una importància gran en la nostra forma de córrer i que canviar la forma de córrer sobretot en els veterans és un treball complicat, encara que si que és veritat que amb un poc d'entrenament tècnic i un poc entrenament de força en aquells músculs que ho necessiten, esperem que el resultat siga una millora en l'economia de carrera el que significara una millora en el rendiment i ens ajudara a evitar lesions.  
No discutirem sobre qual és la forma perfecta de córrer, sinó que intentarem que la nostra forma personal de córrer siga més eficient.
No obstant això cal tindre clar que per a córrer bé cal tindre la força suficient en els nostres músculs com per a controlar el nostre cos de la manera mes eficient possible, i així poder-lo mantindre sempre en equilibri i espentant cap avant, un bon exemple és el vídeo del mes, on podem veure a Baldini amb una bona i eficient tècnica de carrera.
Començarem per veure on es troben els errors més fàcils de trobar, si comencem per dalt, ens trobem amb el balanceig dels braços, sovint es pensa que quasi no té importància però el moviment dels braços ens pot indicar algunes coses, un balanceig asimètric i ineficient és sovint una compensació per a mantindre al nostre cos en equilibri degut a la insuficient força de la cadera.


Com deuria ser un bon balanceig? Pues quan els colzes estan flexionats a 90é i els braços es mantenen prop del tronc. Les mans i els muscles haurien d'estar relaxats i el balanceig cap avant dels braços hauria de portar a la mà cap a la línia mitjana del nostre cos a l'altura de l'estèrnon. El balanceig cap arrere hauria de portar al colze lleugerament més arrere que la línia del gluti.
 Tan simple com sona, açò és en realitat un dels errors més comuns en la forma de la carrera. Per a veure si el balanceig dels braços és un problema realitzarem una xicoteta prova: Intentarem mantindre un correcte balanceig dels braços mentres correm moderadament ràpid i ho farem al llarg d'una línia recta, per exemple en una recta de les pistes, si trobem alguna dificultat a mantindre l'equilibri o notem que estem zigzaguejant en compte d'anar en línia recta, llavors tenim un fallada en el balanceig dels braços
I perquè? Pues per culpa de la musculatura central del nostre cos que involucra als músculs abdominals, de l'esquena i de la cadera, resulta que els tenim dèbils i este és l'origen de quasi tots els problemes d'eficiència durant la carrera. 
El seu centre és literalment la base en la qual se sustenta i es mouen les nostres cames i braços, quan tenim alguns d'estos músculs mes fluixos que altres hi ha un intent de compensar-lo per part d'altres músculs el que porta a un gasto extra d'energia. 




Quan la nostra musculatura central treballa adequadament, manté el tronc “quiet” o estable, el que permet que els braços i les cames es moguen de forma eficient o siga espentant només cap avant. 
El que fa que açò siga molt important és que tota la musculatura central ha de mantindre al nostre cos en equilibri quan tot el nostre cos esta balancejant-se sobre un sol peu.
És fàcil que si portem molt de temps amb un desequilibri en el braceig tinguem un altre defecte molt comú en els corredors i és que per a ajudar a equilibrar el cos se nos “caiga” la cadera, açò ocorre com resultat de la debilitat dels músculs abductors de la cadera, mireu este grup muscular el que intenta és mantindre el nostre tronc vertical mentres es produïx la transició en la fase d'un suport a un altre en la carrera, la falta de força en la cama de suport provoca la caiguda de la cadera oposata, este moviment extra provocara que les nostres cames i tronc es compensen de formes molt diverses provocant a la llarga els problemes de cadera que tantes vegades veiem en els nostres companys i que moltes vegades hem patit.

 
Com ja haureu endevinat la solució esta en l'enfortiment dels abdominals, els lumbars i tots els músculs de la cadera sense oblidar-se de fer totes les estirades, ací vos pose una adreça on trobàreu com fer-los:  http://www.runners.es/rcs/estiramientos/base.html espere que vos siga d'utilitat i recordeu que no sols cal eixir a córrer si no que a vegades s'aconseguix mes amb unes bones sessions d'estirades que amb moltes sèries.
Un altre dia parlarem del tipus de camallada, però per hui crec que hi ha més que suficient

diumenge, 4 de gener del 2009

LA 1a, XERACO.

Ja tenim davant de nosaltres la primera carrera de l'any, no hem hagut d'esperar molt tan sols 6 dies, i comencem a Xeraco en una distància un poc estranya per a nosaltres, 14.300 metres aproximadament, però és una distància que esta bén pensada perquè arreplega a corredors de qualsevol tipus, els que estan acostumats a menys distància sol han de fer un xicotet esforç i per als que estem preparant la marató és una distància que ens ve bé per a realitzar un bon entrenament, pues al ser un circuit pla podem realitzar alguns canvis de ritme controlat.


Prova de tot açò, és que Dorsal 19 tindrà en línia d'eixida a 15 corredors, en el que esperem siga una festa del corredor popular com ha sigut en els últims anys, i com en els últims anys que el temps ens acompanye.

COM A SALMONS.


El divendres passat ja vam donar alguns consells per a córrer amb fred i amb pluja, no els vam poder posar en practica fins a este cap de setmana on el dissabte a la vesprada ja vam tindre una xicoteta experiència però no ha sigut fins al diumenge al matí quan realment comprovem si realment estem preparats per a la pluja.



La cita que teníem per a este diumenge a les 8 en la que pensàvem pujar a córrer per la pistes forestals de la Vall d'Alcala, estava clar que era anul·lada per la pluja però no així l'entrenament del diumenge, 04 de gener del 2009, cap dels què acudim a la cita teníem clar que tipus d'entrenament s'anava a realitzar, ja que plovia i ho havia fet durant tota la nit, però els quatre que allí estàvem sabíem que hi havia carrera, només quedava determinar el circuit i es va triar el del dia 28 però sense passar per la Marjal.



Cal dir que córrer davall la pluja no representa cap problema, altres vegades ja en vam parlar, però quan ha estat plovent tota la nit, els nostres camins es convertixen en barrancs i si l'aigua que ens baixa del cel no molesta si que ho fa la que corre pel sòl, recorde la pujada a la granja de Valeriano quan mes fort plovia i ens abaixava un verdader torrent d'aigua en eixos moments mes que corredors pareixíem salmons intentant remuntar el riu, és en eixos moments on no s'esta a gust, però tot ha funcionat bé, els que teníem la intenció de la marató de València, Briones i els dos Vicent, anàvem mes animats davall la pluja en canvi  Carmen pareixia no tan satisfeta, però és que la marató és un estimule que ens ajuda a eixir a córrer quan el normal haguera sigut quedar-se a casa, és el que té la marató.



Com es pot comprovar l'entrenament ha complit amb el que s'entén com LSD, han sigut 19 km., i no dic “només” sino "han sigut", a un ritme de 5,10 minuts el km. Que per a mi és un ritme acceptable tenint en compte que el ritme de marató serà a 5 minuts el km.

dissabte, 3 de gener del 2009

EL PRIMER DEL 2009.

Han passat ja tres dies d'este nou any i ja és hora d'estrenar el blog, encara que no coneixem massa el 2009.


San Silvestre de Crevillent.

1ª eixida del any.


Podem dir que se'ns presenta com els anteriors ple de carreres, això si un poc mes cares, i encara que no m'agrade ser profeta és normal parlar de projectes e il·lusions, tots els que acudim normalment a córrer a diferents competicions ens estem donant compte que el 2009 va ha ser l'any del XIP, va ha resultar molt difícil que no s'acabe enguany sense que tinguem cada un el nostre xip, haurem d'afegir al nostre numere de DNI el del xip, serà un numere que ens costara de recordar, com ens succeïx amb el del mòbil però que tots els corredors tindrem apuntat en algun lloc, serà també un any tranquil en les competicions oficials, només campionat d'Europa, un any de poques maratons, hauria de ser un any igual com els anteriors de consolidació del CLUB, un any en què la nostra Volta a Peu i la Carrera de la Dona siguen les nostres activitats principals de cara al public però sense oblidar eixes xicotetes reunions per a acudir a córrer ja siga en el nostre poble o  ha altres pobles, en fi com vosaltres ja sabeu un any en què la carrera a peu siga un estimul mes per a aconseguir viure millor.


Si vam acabar el 2008 corrent també vam començar el 2009 com no podia ser d'una altra manera, corrent, el dia Sant Silvestre a Crevillent i el dia Cap d'Any a Pego.
A Crevillent l'ambient era com tots els anys espectacular, molts corredors disfressats i una gran festa, però el dia de Cap d'Any les coses no eren tan espectaculars, un poc de mal de cap i molt de son era el que ens acompanya en els 12 primers quilòmetres de l'any, esperem que l'any esportivament comence prompte a millorar.
Alguns de nosaltres vam acabar l'any amb les Sant Silvestres, a Bellreguard van estar Enrique, Fernando, Pascual i Bay, a Crevillent, Vicent i Carmen, i la majoria el començarem el dia de Reis a Xeraco.
La majoria estarem el dia 6 amb totes les il·lusions i tots els regals encara intactes per a començar un esperançador 2009.