COM MANA LA TRADICIÓ.

Este podríem dir que ha sigut un cap de setmana, tradicional, moltes vegades solem pensar que les tradicions són actes o costums que no tenen cap interés i que poden deixar-nos estancats en coses antigues, però jo preferisc pensar que les tradicions són eixes activitats boniques i interessants que val la pena conservar.

Vam començar el dissabte amb el tradicional dia de Sant Antoni Abad, així que en l'entrenament del dissabte vam incloure la tradicional visita a l'ermita de Sant Antoni, amb el seu tradicional “porrat”, és evident que no portàvem cap animal però en canvi vam donar la tradicional volta a l'ermita, així que vam complir un poc amb la tradició del dia de Sant Antoni.

El diumenge, i com marca la tradició atlètica ens en vam anar a córrer La Mitja de Santa Pola, i com ja ve sent tradicional vam tindre un dia extraordinari per a córrer,  al que es va unir el tradicional bon fer del Club d'Atletisme de Santa Pola que ens prepara una espectacular posada en escena, la zona d'eixida i meta era tot un espectacle, ens van rebre amb un so ambient de concert, amb un presentador que amb el “Benvinguts” de Miguel Rios de fons i una locució vibrant ens va posar als que estàvem allí la pell de “gallina”, quasi ens van botar les llagrimes quan a continuació va començar a sonar “Paquito el Xocolater” i això que ancara faltaven 45 minuts per al començament, i és que els 5300 corredors que estàvem allí al donar l'eixida amb el “Així parla Zaratruska” i una mascleta que se sentia com si estiguérem en plenes falles no teníem mes remei que eixir disparats cap a la meta, com havíem de passar tres vegades per eixa zona de meta que ens alçava l'anime cada vegada, no hi havia forma d'abaixar el ritme i encara que no volíem córrer ràpid, i la tradició ens diu que en Santa Pola no es pot córrer lentament, així, doncs i com mana la tradició un any mes Santa Pola torna a ser la Gran Mitja Marató que ens té acostumats. 

MITJA DE SANTA POLA

CARMEN SALA FERRER, 1:23:09

VICENT SALA, 1:33:07

I és que com mana la tradició taurina, "no hi ha quint roín" i la nostra 5a carrera de l'any no podia deixar de ser fidel a la tradició.