IN MEMORIAM

dilluns, 30 de març del 2009

MITJA DE SIMAT.

Ja tenim notícies de La Mitja Marató de Simat, amb un circuit entre tarongers i acompanyats amb un poc de pluja els nostres corredors van realitzar una bona carrera.


Dario Sendra: 1:25:05
Pascual Sendra: 1:32:47
Laura Pascual: 1:43:45
David Camps: 1:43:45 

diumenge, 29 de març del 2009

8ª Mitja Marató de la Calçotada – Valls

8ª Mitja Marató de la Calçotada – Valls
29-març-2009 - 10 hores del matí 21.097 km.

Mitja guanyada per David Bernardo Sabanes del CA.Joma Sport amb un temps de 1h11m38sh i en dones per Olalla Talavera Delgado del Estival Park de Salou amb 1h33m19sg.
Un total d'uns 393 atletes han acabat la Mitja Marató de Valls (Tarragona).
Els atletes del C.E.Ambra-Dorsal 19:
Lloc 95 Vicente Sendra Franqueza amb 1h32m58sg
Lloc 100 Alberto Jose Pons Soriano amb 1h33m20sg
Lloc 241 Carlos Siscar Bay amb 1h44m49sg.

Comentar que la Mitja de Valls ha sigut dura amb pujades i baixades, al principi de la carrera el temps donava pluja amb alguna gota que altra però sense ploure fort, en el km6 hem tingut un moment de sol i finalment hem acabat amb un temps encapotat i gris. Al final hem tingut sort en el temps i no ens hem banyat.
A l'eixida de la la Mitja ens hem saludat els corredors del CE.Ambra de Pego i cadascú tenia el seu objectiu. Vicent i Alberto J.Pons anaven a fer un rodatge a un ritme tranquil de 4'30 que finalment han millorat.
Jo, personalment he fet la meva segon pitjor marca de la meva vida però ha sigut amb consciencia ja que la setmana que ve, diumenge 5 d'abril vaig a la 33 Edició de la Marató de Paris i he acompanyat a dos companys (un xic i una xica) del club Fondistes Rapitencs que com sabeu tots els pegolins, he creat amb altres atletes a la població on visc Sant Carles de la Ràpita. Els he marcat el ritme i el nostre objectiu era acabar per baix de 1h 45m 00sg. Al final ha sigut una alegria perquè la meva companyera Carme Torta ha quedat 3ª classificada de la seva categoria, tots tres que erem hem fet 1h44m49sg.


La Mitja de la Calçotada pot ser aquella excusa perfecte per sortir amb la família,amb la parella, amb els amics. Podreu córrer entre mig de camps, amb les muntanyes de Prades i Miramar observa'n els vostres passos, a travessar per petits pobles com Alió, Bràfim. Puigpelat. Tornar a gaudir del plaer de córrer, sense preses, gaudint del paisatge, dels aromes del camp. Recórrer els camins de la Ruta del Cister, camins d´historia, de sacrifici per on el proper dia 29 de Març estareu tots vosaltres.
Article de Carlos Siscar Bay. 

VALLS I ELX però ens falta SIMAT.

Hui els nostres corredors s'han desplaçat a tres localitats diferents, Simat en la Safor, Valls a Tarragona, i Elx a Alacant, durant este diumenge és fàcil que tots ens hàgem mullat encara que sol se cert que a Elx només ha sigut en els 3 últims quilòmetres però estic quasi segur que a Simat també ha plogut, el que no tinc tan clar és el que ha passat en Valls però això ja ens ho comptara Bay.

Fea temps que no corríem a Elx i no coneixia el circuit i he de dir que és mes bonic que l'anterior, sobretot quan creuem per horts de palmeres però he de dir que el circuit vell encara que tènia tres voltes, per al meu paréixer era mes ràpid perquè tot eren rectes, en este encara que contínua sent ràpid hi ha massa revoltes el que fa que hages d'anar molt pendent en tots els girs, pel que fa a les nostres marques cal dir que ha sigut un bon entrenament i com ja ve sent costum hem acabat en progressió.
De moment només podem posar els temps de La Mitja de Valls i la d'Elx, haurem d'esperar un poc per a saber que és el que ha succeït a Simat.

MITJA DE VALLS
Vicent Sendra 1:32:58
Alberto Pons 1:33:20
Carlos Siscar 1:44:49
MITJA D'ELX
Carmen Sala 1:22:37
Vicent Sala 1:38:13

dijous, 26 de març del 2009

A LA PENYA DEL GAT.


     Fa uns dies vam dir que una forma de potenciar les nostres cames per a així aconseguir una camallada mes llarga era realitzar entrenaments en pujada, i hui ens toca parlar un poc d'estes odioses sèries. Segur que haureu llegit alguna cosa sobre les sèries en rampes, hi ha moltes revistes, llibres i pàgines Web que tenen informació molt detallada i mes especialitzada de la que ací podem mostrar però hui parlarem de LES MEUES PUJADES, no serà una informació molt tècnica i espere que siga comprensible.
     Ja sabreu que es pot fer una classificació per la distància, curta, mitjana i llarga, però resulta que la majoria dels nostres corredors som ja veterans o quasi i açò ja representa una classificació diferent, i nosaltres mirarem estes sèries des d'este punt de vista.

     L'edat és un factor a tindre en compte quan hem de triar un tipus d'entrenament en les pujades, per la mecànica de carrera cal ser molt elàstic i quan ja estem al voltant dels 40 l'elasticitat es va perdent i cal tindre molt de cuidat amb les lesions, així que deuríem procurar no oblidar-nos de les estirades sobretot si fem pujades.
     Normalment quan realitzem les sèries en pujada pensem a millorar la potència en les nostres cames però nosaltres ja no som jóvens, ja no podem o millor dit no hauríem de fer les costes molt ràpid perquè al no tindre una bona elasticitat correm un seriós risc de lesionar-nos, amb açò estic intentant dir que no hem de fer sèries en pujada?, pues no, el que diré és que hem d'utilitzar estes sèries de forma diferent.
     Amb els anys la nostra forma de córrer va perdent eficàcia, és veritat que es fa mes econòmica perquè ens assentem mes al córrer, però també és veritat que va perdent vigor perquè som mes lents i açò ens succeïx perquè hem perdut força i els nostres peus no ens impulsen com abans, els nostres turmells no tenen l'elasticitat suficient per a realitzar un bon impuls, i a on ens porta açò, puès a què les nostres sèries en pujada deuen ser un poc especials.
     Jo pense que arribats a una certa edat és millor augmentar l'elasticitat dels nostres turmells i peus per a poder impulsar-nos millor que buscar augmentar la potència de les nostres cames,  pel que hauríem de procurar quan fem estes sèries estar mes pendents de realitzar bé el moviment dels nostres turmells i els nostres peus que mirar el cronometre, com el que ens interessa és que els nostres moviments de peus milloren no deuríem començar la sèrie costa amunt sinó uns metres abans ja que així a l'arribar a la pujada ja tindríem una mecànica de carrera mes adaptada a la velocitat així com tampoc deuríem parar-nos a l'arribar dalt sinó continuar uns metres mes amb el fi que els nostres músculs s'adapten a la velocitat en pla.
     Açò significa que cal començar la sèrie uns 50 metres abans de la pujada i després hauríem de mantindre almenys 50 metres, la pujada no deuria passar de 200 metres i no hauríem de preocupar-nos del crono sinó d'estar durant tota la sèrie impulsant amb els peus.

     Estes són les meues sèries en pujada, un problema és localitzar un lloc que reunisca mes no menys estes condicions, nosaltres les realitzem darrere de les pistes en la Penya del Gat, en la imatge podeu situar-vos, el tram en blau es el pla, el roig és la pujada i el verd és la part final amb un lleuger descens, després cal seguir a pas lleuger fins a arribar una altra vegada al principi.
     És un lloc tranquil i que esta il·luminat a les nits només ens falta ja saber cuantes voltes deurem que donar, el normal seria no arribar mai a sentir-nos esgotats si comencem a notar que ens costa molt pujar o no podem mantindre el ritme en la part final és l'hora d'acabar i fins a la setmana que ve ja que només una vegada a la setmana i com a màxim quatre setmanes seguides.
     Bo, per hui ja és suficient, espere que no vos canseu molt a i una altra cosa que també és important les sabatilles, haureu d'utilitzar les mas ràpides que tingueu perquè al ser les mes flexibles seran amb les que mes llibertat es mouran els músculs del peu.

dimarts, 24 de març del 2009

D' EXCURSIÓ A CALATAYUD.

Este cap de setmana ens en vam anar d'excursió a Calatayud, era la primera vegada que corríem en esta ciutat i ha sigut una ciutat interessant i una carrera molt agradable, el circuit és bonic amb alguna pujada però la pena és que el repetim tres vegades, d'altra banda tot molt correcte, dir també que era la 22 participació del nostre club en el que portem de 2009.
Esta setmana hem sigut pocs els que hem participat en carreres però en les pròximes setmanes veurem un augment considerable de corredors, com podeu veure en el tauler d'anuncis, la carrera de Dénia, i els circuits de carreres que començaran faran que els nostres corredors s'animen ja que es podran triar entre diferents distàncies, les curtes del Circuit de la Marina i les distàncies mes llargues del Circuit Diputació de València.

MITJA DE CALATAYUD.

Carmen Sala, 1:24:22.
Vicent Sala,  1:34:25.

dijous, 19 de març del 2009

“la primavera ha vingut i ningú sap com a sigut” .

Si algun a sentit la curiositat de tornar a llegir la primera entrada d'este blog, haurà comprovat que la primavera ha tornat, si l'any passat per a celebra-ho vam realitzar un “llarg”  en esta primavera no deuríem ser menys, enguany l'inici astronòmic de la primavera tindrà lloc a les 12h i 44m (hora peninsular i balear) de divendres que ve dia 20, o siga demà.


Que significa açò, pues que cal començar a buscar una data per a poder fer l'eixida de primavera, tenim per davant tota la Setmana Santa, Pasqua i Sant Vicent així que mireu les vostres agendes i comenceu a deixar suggeriments perquè “la primavera ha vingut i ningú sap com a sigut” .

Busqueu per tant i un d'estos diumenges ens trobarem, correrem i xarrarem de totes les carreres que ens esperen, Circuit Marina Alta, Circuit Diputació de València i moltes altres coses.

JA FA UN ANY, 220 ENTRADES I 6000 VISITES.

Hui 19 de març fa un any que vam crear este blog, vam començar   com un lloc de trobada entre els corredors de Pego, fea temps que funcionàvem amb els e-mail però un dia Briones va tindre la idea d'utilitzar este sistema per a poder estar mes en contacte i obrir-lo a molta mas gent, si llegiu la primera entrada comprovàreu que és un e-mail.
Des de llavors han sigut 220 les entrades i casi 6000 les visites que han pogut llegir tot lo que esta relacionat amb la carrera a peu, hem aconseguit resistir la temptació d'escriure sobre altres temes, no hem escrit sobre idees polítiques ni econòmiques, tampoc hem comentat temes d'actualitat que no tinguen relació directa amb la carrera a peu

Dorsal 19, és per a corredors i per a tots els que senten alguna simpatia pels corredors a peu, en altres llocs es parlara o escriurà també sobre diferents partits polítics nosaltres en canvi ho farem sobre diferents carreres, en altres llocs es parlara o escriurà sobre l'augment o la disminució de la desocupació i quals són els culpables en canvi nosaltres ho farem de l'augment o disminució de corredors en la carreres, també es parlara del tant per cent que baixa o puja l'euribor però nosaltres ens fixarem en qual serà el tant per cent al què haurem de realitzar les sèries, algú escriurà dels trages de no es que polític però nosaltres sol escriurem de la roba per a córrer i quals són els seus avantatges, és possible que es parle en diferents programes de la corrupció dels polítics però en canvi nosaltres ho farem del dopatge, també s'escriurà sobre la política local en canvi nosaltres parlarem dels corredors locals, també es discutix per ahí sobre el  tema de la llengua però nosaltres ho farem de l'idioma dels corredors com, Il Metodo Galloway, potencia aerobica, fartlek, interval-training, tretching distància lenta… , molts intentaran explicar-nos perquè apuja o baixa la borsa o la gasolina i nosaltres en canvi explicarem perquè augmentem o disminuim la velocitat en les nostres competicions, intentaran fer-nos comprendre perquè tanquen o obrin empreses i qual són les seues causes però nosaltres veurem que carreres hi ha noves en el calendari i si desgraciadament hi ha alguna que deixa de fer-se, hi ha inclús qui s'atrevix amb les relacions internacionals però ací ens centrarem només a mantindre bones relacions amb els diferents clubs de la Marina i de la resta de la Terra.

En este segon any que ara comencem es parlara de la famosa crisi econòmica però del que parlarem ací serà de la crisi atlètica dels nostres corredors, com veieu escriurem de molts temes.
Continuarem publicant tots els escrits que ens arriben i que enguany ens han enviat, Rafael Escrivá, Carlos Siscar, Ferran Mes, Ferran Siscar i Ferran Ferrando.
Comencem per tant un segon any en què esperem que la carrera a peu es consolide a Pego i que l'Associació Cultural Dorsal 19 de la que forma part C.E. Ambra siga el punt d'unió de tots els corredors de Pego i la comarca, deuria ser este un lloc de trobada en què no existisca una altra diferència entre nosaltres que la purament esportiva i que esta només es manifeste en les competicions, les altres diferències es deuen deixar a casa, ens reunim tot l'any per a córrer i parlar de carreres i dos vegades a l'any per a organitzar la Volta a Peu que enguany ja complix el seu XXVII edició i la Carrera de la Dona, la resta ha de ser reunir-nos per a córrer i esmorzar, córrer i sopar, córrer i dinar en fi córrer i entrenar.

dimecres, 18 de març del 2009

NOU SETMANES I MITJA A LA MARINA.

Ja esta tot a punt paquè comence la XXIII edició de la Volta a la Marina i com l'any passat seran 9 les carreres que entren en el circuit,  de les que caldrà córrer 7 si volem realitzar-lo.
Este és un any complicat per a tots els organitzadors ja que la crisi econòmica que esta afectant els ajuntaments repercutix en una reducció dels pressupostos pel que també en els diners assignats a les carreres, de totes maneres els organitzadors de les nou carreres han fet un esforç per a no traslladar al corredor eixa reducció en el pressupost, i encara que el preu per córrer el circuit i el de participar en cada una de les carreres per separat siga augmentat, es deu només a una millora en els servicis que es donarà al corredor, pel xip, i no per a aconseguir un benefici econòmic per als organitzadors.


Si pensem que la realització d'estes carreres es deu a la voluntat dels organitzadors de divulgar i promoure la carrera a peu en els seus municipis, seria normal pensar que el major pes econòmic deuria recaure en els ajuntaments que són els que es deuen dedicar a la promoció de qualsevol classe d'esports, si pensem que els corredors que vénen a córrer a les nostres carreres ens ajuden a mostrar a tot el nostre poble que la Carrera a Peu és un esport que ho pot practicar qualsevol persona sense importar l'edat o sexe, si pensem així seria normal que agraírem als corredors la seua participació amb un record, camiseta …,  però no ens deuríem beneficiar econòmicament d'això sinó que ens deuríem beneficiar de la promoció de la Carrera a Peu que aconseguim gràcies a la seua participació, Què vull dir amb açò? Per tant que si carrera es realitza per a promocionar la Carrera a Peu no es deuria aconseguir cap benefici econòmic per a l'organitzador. 
El Circuit a peu Marina Alta esta pensat per a promocionar la Carrera a Peu en la comarca pel que no s'obtenen beneficis econòmics, el que es cobra al corredor és per a poder sufragar els gastos econòmics que porta el poder oferir al corredor les ultimes tecnologies en la realització i cronometratge de cada una de les carreres.
Este xicotet rotllo ve al cas ja que enguany hi ha un augment en el preu i que  si l'estudiem bé veurem que representa un desembossament que esta justificat.

Si aconseguim oblidar-nos de la part econòmica nos en adonarem que córrer el XXIII Circuit a Peu Marina Alta 2009 és un verdader repte que mereix ser afrontat, són nou carreres que tenen la particularitat de celebrar-se en nou setmanes consecutives i açò mereix un esforç no sols físic sinó al mateix temps mental per tant cal córrer amb el cap per a poder estar nou setmanes corrents sense lesionar-nos, sense tindre cap davallada física, hem de preparar molt bé els descansos i recuperació entre carreres, seran dos mesos o millor dita 9 setmanes i mitja ja que el dia 22 d'abril ja haurem de començar el compta arrere per a descansar i estar a punt per al dia 25 d'abril a Pedreguer, que enguany donarà el tret d'eixida per a esta aventura que és sens dubte la Volta a la Marina Alta.
Prepara't i busca la informació en:wttp://www.somesport.com/circuitapeu/in
no et penediràs.

dilluns, 16 de març del 2009

CUNIT i MURCIA.

Hui hem passat de les vint carreres, són 21 les carreres en què hem participat, com no podia fallar el nostre corredor en l'exili ens ha tornat a enviar el seu comentari que podeu llegir a continuació:  XVII Mitja Marató de Cunit 2009.

Guanyada per un atleta conegut en les terres valencianes, el marroquí:
1 – Hassani Ahouhar en 1h09m49sg a 3,19el km de C.A.Carnicas Serrano.
El meu temps ha sigut de: 1h23m30sg quedant en la general el 22 de 472 acabats.
La Mitja ha sigut dura pel circuit i per la calor. La podem comparar amb la Mitja de Ribarroja del Túria, amb un circuit de dos voltes amb una pujada molt dura d’uns 1500m i una baixada molt pronunciada.
En aquest moment descansaré, anirem a vorer les Falles a Pego i el proper diumenge 29 de març a la VIII Mitja Marató de la Calçotada a Valls (Tarragona) acompanyar a uns companys i trotar ja que tan sols me faltaran 7 dies per la gran cita:
MARATO DE PARIS el diumenge 5 d’abril de 2009. 



També vam estar en La Mitja de Múrcia, Carmen Sala i Vicent Sala.
Cal dir que esta Mitja Marató va camí de convertir-se en una clàssica, encara que el seu circuit es fa dur en la part final.

Mitja Marató de Cunit 
Carlos Siscar: 1:23:30

Mitja de Murcia.
Carmen Sala, 1:22:47
Vicent Sala,  1:39:33

divendres, 13 de març del 2009

PASALIA, KIBET, CARMEN, EMILI I 1289 MES.

     Quan acudim a participar en alguna carrera generalment després de córrer no solem quedar-nos a veure l'entrega de trofeus, pues solem pensar que sempre són els mateixos, i tal vegada tinguem raó però este diumenge a Riba-roja vaig tindre la sort de veure una vegada mes l'entrega de trofeus. 


     Els que ens vam quedar vam veure pujar a arreplegar els seus trofeus a corredors molt distints entre si, vam veure com pujava Pasalia Chepkorir, i també va pujar Duncan Kibet, i ens vam alegrar i els vam aplaudir, també vam veure pujar a Carmen Sala i uns instants després a Emili Pérez i ens vam tornar a alegrar i vam tornar a aplaudir, i vam pensar Què diferents són? Clar Pasalia i Duncan són de Kenya mentres que  Carmen i Emili de la Marina, vam pensar també que Duncan tarda a acabar 1:01:37 i Emili ho va fer 20 minuts després, mentres que Pasalia acaba en 1:12:21 i Carmen ho va fer 11 minuts mes tard, però hi havia mes diferències, Duncan i Pasalia van ser els vencedors absoluts i Emili va ser tercer de la seua categoria i Carmen va ser la primera en la seua categoria, després ens trobem que a Pasalia i Duncan els van pagar per córrer i a Emili i Carmen van pagar per a córrer. 


     I vam pensar per tant no són iguals, però després que els freds números ens mostraren  totes estes diferències nos en vam adonar que en realitat no són tan diferents com a corredors, Pasalia i Duncan disfruten corrent per Kenya el mateix que Emili i Carmen ho fan en la Marina, Pasalia i Duncan a vegades han de patir en els entrenaments com també ho fan Emili i Carmen, a la vegada Pasalia i Duncan saben l'esforç que cal fer quan cal eixir a entrenar amb mal temps quan el millor seria quedar-se a casa, el mateix els passa Emili i Carmen quan plou i fa fred.
     Pasalia i Duncan tenen por de patir una lesió i no poder córrer i és el mateix temor que senten Emili i Carmen. 
   Pasalia i Duncan s'alegren quan realitzen un bon entrenament o una bona carrera, i la mateixa alegria i entusiasme és el que senten Carmen i Emili. 
     A més succeïx que Pasalia i Duncan saben reconéixer l'esforç que han de fer Emili i Carmen per a poder entrenar, treballar i poder inclús continuar disfrutant de la carrera a peu tots els dies i succeïx de la mateixa manera que Carmen i Emili saben admirar el que signifiquen les marques de Pasalia i Duncan a Riba-roja i l'esforç que cal realitzar per a aconseguir-les.

     Però també succeïx que Carmen i Pasalia junt amb Duncan i Emili saben l'extraordinari merit que tenen els altres 1289 corredors que van acabar la carrera  i que igual que ells van aconseguir anar-se'n de Riba-roja amb eixa satisfacció que es queda quan has participat en una gran CARRERA, quan has participat en una activitat amb la què disfrutes en cada metre i durant cada segon i ara només ens queda desitjar que cada un dels 1289 corredors se senta igual que Carmen, que Pasalia, que Duncan i que Emili, perque tots els 1293 tenim les mateixes alegries i penes perquè a tots ens agrada córrer i encara que pareguem distints som iguals, SOM CORREDORS.

diumenge, 8 de març del 2009

CASTELLS EN L'AIRE.

Moltes vegades construïm castells en l'aire, pensem i preparem entrenaments i carreres que després no aconseguim que es realitzen i ens venim a baix, arribem inclús a desmoralitzar-nos, però no hem perdut el temps, perquè hem entrenat i competit amb tot el nostre entusiasme però a pesar de tot, eixe castell ha de continuar en el seu lloc no hem de dedicar-nos a destruir-lo o començar a substituir-lo per un altre no tan bonic, no devem oblidar-nos de les nostres il·lusions, el nostre castell en l'aire deu romandre en el seu lloc, cal començar a pensar que no deu estar per mes temps en l'aire, hem de revisar els nostres entrenaments, les nostres tàctiques, els nostres ritmes, en definitiva haurem de començar a construir, no un altre castell, sinó uns bons fonaments davall d'ell, i este deurà ser el nostre objectiu d'ara en avant, crear una bona base perquè nostre castell siga mes estable, mes segur i que no se'ns afone.


Doncs bé, després de La Mitja de Riba-roja, ens toca ja posar els fonaments a la què serà una gran temporada, esta setmana en què demà entrem ens toca triar el ciment i situar en el seu lloc la base d'eixos pilars que subjectaran el nostre castell, els anirem fonamentant a poc a poc, sense pressa triant bé els nostres entrenaments, tirarem el nivell amb paciència el mateix que els nostres ritmes, alçarem els pilars amb eixa escaire nova que els deixara en angle recte igual que el nostre crono que ens regulara la velocitat i així tranquils però sense parar-nos ens anirem fent amb una bona base i este estiu el nostre castell no es mourà, romandrà estable lluint tota la seua esplendor, inexpugnable a tota invasió, no serà conquistat ni es rendirà a cap Mitja, ni carrera de la Marina, i rebutjara tot tipus de desmoralització, els seus murs aguantaran totes les envestides, aguantara totes les pujades, les rebentades, les rampes, els adoloriments i les seues torres resistiran la calor i la set, així quan arribe agost i se'ns pose davant Set Aigües eixirem del nostre bell castell i conquistarem cada pujada, cada baixava, cada quilòmetre d'eixe Gran Fons.
I nosaltres igual com ens canta Alberto Cortez, intentarem “volar com les gavines”.
“Acaba aquí la historia del idiota
Que por el aire, como el aire libre,
Quiso volar igual que las gaviotas...,
Pero eso es imposible..., o no?...”

II CARRERA DE LA DONA, PEGO 2009.

Bona vesprada la que vam passar ahir dissabte en la Carrera de la Dona, prop del centenar de dones es van acostar a participar en esta caminada que va donar dos voltes a un circuit pel centre del poble, l'eixida estava ubicada davant de l'Ajuntament.


L'ambient festiu va estar present durant tota la carrera, al no ser competitiva el ritme va ser tranquil i totes les participants van arribar a meta amb un ampli somriure que va ser recompensad amb diversos regals que teníem preparats, a destacar la gran participació dels nostres corredors i corredores que si bé no vam participar en la carrera si vam estar presents al llarg del recorregut per a animar i aplaudir a les participants.

Esperem que l'any que ve augmente la participació i siguen mes la dones que es decidisquen a donar eixe xicotet bot que hi ha entre caminar i córrer.

dissabte, 7 de març del 2009

PREPARA'T PER A LA VOLTA A PEU A PEGO 2009..


Com podeu comprovar ja estem a 56 dies de la Volta a Peu, intentarem en estos dies que falten anar donant alguns consells per a tots aquells que s'atrevisquen amb els 10 Km. Per primera vegada.
Cal tindre en compte que la carrera a peu presenta unes diferències notables respecte a altres formes de fer esport, l'esforç que notem quan correm és major respecte a altres esports com el ciclisme o la natació per posar dos exemples, i perquè? Perquè senzillament perquè quan correm hem d'alçar el cos i açò és el que ens diferència d'un altre tipus d'exercici. 
La fase mes difícil, per al que s'acosta a la carrera a peu són els primers dies i és en estos dies on tenim mes abandons, molts perden la il·lusió després de veure com els seus músculs no arriben mai a acostumar-se a córrer.
Per a tots aquells que porten molt de temps sense practicar esport o tenen sobrecàrrega la millor forma de començar a córrer seria començar a caminar, primer caminarem cap al metge, al què deuríem exposar les nostres ganes de començar a córrer i després dels seus savis consells sera quan començaríem a caminar, així que primer caminem i després correm.
El nostre cos porta molt de temps sense suportar el seu pes,  sol li falta que comencem a donar bodets paquè els nostres tendons se'ns rebel·len.
L'ideal sera començar a alternar uns minuts de carrera molt lenta amb altres en què caminaríem, començar a córrer d'esta manera i lentament es quasi un segur per a no haver de deixar-ho als quinze dies per culpa dels adoloriments.
Si en estes dates no som capaces de córrer durant 30 minuts sense parar-nos, el mes sensat es no participar en la Volta a Peu però alguna vegada cal començar, i córrer en la Volta a Peu és una excel·lent excusa per a donar eixe primer pas.

dijous, 5 de març del 2009

BAR BALBINO, DIVENDRES A LES 21,00.

Com tots ja sabem este dissabte se celebra a les 18,00 la Carrera de la Dona, demà divendres ens reunirem en el Bar Balbino a les 21,00 per a sopar i xarrar un poc de la Carrera de la Dona.
Hui hem omplit les bosses amb les camisetes i algun regal mes, així que sol ens quedara comprovar que les roses estiguen ja preparades i repartir-nos el treball per a la carrera.


Segur que també parlarem del curs de Monitor d'Atletisme, així com de com ha quedat el Circuit de la Marina ja que la seua presentació serà el Dimarts 10 a les 20,30 en Jesús Pobre, un altre tema que segur no faltara serà la Marató de València i la de Barcelona.
Així que si vols estar informat de primera mà ja ho saps demà al Balbino.

dimecres, 4 de març del 2009

L'àcid làctic és amic dels corredors.

La creença popular i científica, des de principi de segle XX, fins avui dia, era el pensar que l'àcid làctic era una substància de rebuig, que el cos fabricava, o que s'obtenia mentre transformem el glucogen o els greixos en energia per a viure, moure'ns i com no per a córrer.
Fins i tot, i fins fa no massa temps es pensava que el cruixement post-exercici es devia a la major quantitat d'àcid làctic que trobavem en el cos. Tots hem sentit alguna vegada que l'àcid làctic cristalitzava i eixos cristallets eren els encarregats de fotre'ns a l'endemà i fins una setmana després d'haver practicat exercici físic (més intens del que acostumavem o després d'una llarga estada sense practicar-ne).
Doncs bé, aquestes dues hipotesis han estat tombades per les últimes investigacions que s'han fet sobre el tema.
Deixem de costat el cruixement, que tots sabem que es deu a micro-rotures en el múscul i després d'haver realitzat exercici físic més intens de l'habitual i d'una manera predominantment excèntrica (és a dir a favor de la gravetat i on el múscul s'allarga).


I centrem-nos en el paper que té i li correspon com a productor d'energia. Sembla i segons el Dr. Geroge Brooks, professor de la Universitat de California que el temut i respectat àcid làctic és en realitat un combustible que els músculs el fan a propòsit, a partir de la glucosa i és utilitzat per les mitocòndries (les fàbriques d'energia de les cel·lules). Les mitocòndries tenen, inclús, una proteïna especial per a transportar-lo al seu interior. Un entrenament intens aleshores, li proporciona a l'atleta una gran diferència respecte als que no entrenem tant i és que dupliquen la massa de les mitocòndries i fan que aquestes cremen més àcid làctic i els seus músculs puguen treballar més durament i durant més temps.
Hem de deixar de costat, per tant, la teoria que el lactato apareix amb la falta d'oxigen als músculs i que la seva presència comporta o indueix a la fatiga.
Ja no ha de ser un objectiu nostre el fet d'eliminar l'àcid làctic i menys encara, no és per tant una substància de rebuig i la raó de què els atletes puguen esforçar-se tan intensament és que la pràctica fa que els seus músculs absorbisquen més eficientment el nostre amic, que no enemic L'ÀCID LÀCTIC.

Enviat per Ferran Siscar Mengual.

dimarts, 3 de març del 2009

MES CARRERES EN EL DIA 1.

En este cap de setmana que ens acaba de deixar a banda de Bay que s'ha tornat a ficar entre pit i esquena una altra marató, i van dos en quinze dies, cal comptar amb les actuacions de David en una altra carrera de muntanya, i no m'he parat a comptar les que porta en enguany però les comptare segur, encara que em pareix que sol ha corregut una o dos en asfalt, ja ho controlare en estos dies, també vam estar d'excursió en La Mitja de Cartagena així que si no conte malament els nostres corredors ens han representat en 18 carreres, una bona marxa.

MARATON DE BARCELONA

Carlos Siscar Bay: 3:30:03

CARRERA DE MONTANYA DE TAVERNES

David Camps : 2:28:30

MITJA DE CARTAGENA

Carmen Sala: 1:28:55.
Vicent Sala: 1:50:04

MARATÓ DE BARCELONA 2009. Diumenge:02-març-2009.

Avui a la marató m´ho he passat molt bé. Segon any consecutiu que faig de llebra/globus en la marató. L´objectiu de la marca d´enguany 3h 30m, molt menys pressionat que el de l´any passat en el globo de 3h15m, però aquest any amb una marató una setmana abans a València.
Cal dir que el globus l'hem portat a un ritme constant tota la marató. Hem fet un grup de 3:30 molt bo d'uns 100 atletes. 
El primer parcial km 5 en 25’12” molt tranquils.Venia baixada i al pas pel km 10 l’hem fet en 49’46”. El següent parcial km 15 hem marcat 1h14m39sg, 22’32” dins del temps previst. El grup anava molt compacte. El km 20 l’hem clavat en 1h39’21.
El pas per la mitja en 1h44’43 i amb molt bones sensacions. Cap problema fins el moment i la cosa pintava bé. La temperatura i el temps, amb pluja en algun moment ens ha beneficiat.

Al km 30 l’hem fet amb 2h28m52sg i ja s’ha començat a notar que hi haurien moviments al grup. El km 35 l’hem fet en 2n53m56sg. L’ambient a l’Arc de Triomf era impressionant, i en alguns moments se'm posava la pell de gallina. Quedaven 4 km i el grup anava prou compacte amb un grup al voltant d'uns 80 atletes. Hem seguit a ritme, tot i la pujada, el parcial pel km 40 l’hem fet en 3h19m14sg. Ja he vist que si no hi havia cap problema baixaríem de 3h30m, molts corredors del grup.

Estic molt content per la marca aconseguida i el repte d'arribar el major número de corredors per baix de les 3h30m.
Al finalitzar la marató m'he emocionat per les gràcies i l'enhorabona que et donen els corredors que han anat amb tu i han baixat de les 3h i 30m o han fet marca personal. 
MARATÓ BARCELONA 2009.
Dorsal 2317. Globo i guia de 3h30m Carlos Siscar Bay. Temps Oficial 3:30:03 Temps Real3:29:00 a 4:58
1ªMitja en: 1:44:43 i la 2ºMitja en:1:45:21
Parcials cada 5km: 5)25:12 10)23:34 15)24:52 20)24:43 25)24:37 30)24:55 35)25:05 40)25:28 

Abans de res, mostrar la tristor que em provoca la mort d'un atleta. No servirà de molt però des d´aquí vull donar ànims a la família i amics del company que va perdre la vida en el km 34,5. Ànims en aquests moments tant difícils a la família irlandesa del jove runner Colin Dunne de 27 anys. 

Article de Carlos Siscar Bay.