IN MEMORIAM

divendres, 26 de febrer del 2010

30º MARATO DE VALENCIA 2010.

I així després d'esperar tant, un dia com qualsevol altre se'ns ha  passat el mes de la Marató, i és que si Sevilla va ser la quantitat a València va ser la qualitat. Els corredors més ràpids de Dorsal 19 van triar València per a fer les seues marques, no es van equivocar, el dia va començar quasi perfecte per a córrer ja que l'absència de vent i la temperatura així ho van indicar, el circuit pareix que és molt bo perquè es van eliminar els ponts sobreelevats i en estes condicions nostres corredors van decidir triomfar.
Van decidir no esperar i ja d'eixida tenien molt clares quals serien els seus ritmes i els van seguir fins que les seues forces i els seus talents ho van creure oportú i van anar a buscar les seues marques, van afrontar cada contrarietat que els va sorgir com una oportunitat per a demostrar-se que saben el que és córrer una marató, van afrontar sobretot, els 42195 metres com una oportunitat de divertir-se i ser feliços en el que més els agrada, la MARATÓ.

Va ser bona la marató de València per als nostres corredors però ho va ser també per al public, perquè els que a Sevilla vam ser protagonistes a València vam estar com a espectadors  i també va ser per a nosaltres una bona marató, va ser molt fàcil de seguir perquè només caminant uns pocs metres es podia veure el pas dels corredors en els quilòmetres 12, 30 i en el 42 i va ser divertit.

Carlos ha tornat a realitzar una bona marató com ens té acostumats i que ja ens va comptar, ha tornat a rebaixar la millor marca de la temporada en més d'un minut i coses de la vida la seua bona marca a València fa més trist si és possible el seu accident en la neu.

Pascual Company recordara ja per sempre la 30é edició de la Marató de València i el dia en què se celebrá, 21-02-2010, ja que tot maratonià el dia que creua eixes línies màgiques que té la marató ja siga en les quatre hores o les tres hores i mitja i com no les tres hores, eixe dia queda marcat en roig en les efemèrides de la seua vida i queda més marcat si l'esforç per a aconseguir-ho ha sigut dur, i Pascual ha treballat i ha entrenat per a aconseguir-ho durant anys, pel que no li queda més remei que emmarcar el diploma de la 30a Marató de València i penjar-lo en un lloc preferent i així quan este esgotat després d'un dur entrenament o tinga una lleugera lesió que li impedisca entrenar o pense que el seu entrenament no funciona que recorde quan el mire que tot és possible i que la  “Marató és l'art de saber esperar”.

Fernando Mas ha realitzat el diumenge passat possiblement la seua millor carrera de tota la temporada i l'ha realitzat on la tènia que realitzar el dia de la Marató, tènia dubtes sobre el seu entrenament i és possible que continue tenint-les però veient els seus marques en les mitges ha realitzat una bona marató, ningú de Dorsal 19 té millor percentatge, i eixa és un dada que ha de valorar, Mas acaba esta 30a edició de la marató de València amb moltes lliçons apreses que segur sabrà aprofitar en les vinents maratons.

Fernando Vicens és un dels corredors de Dorsal 19 que esta cridat a ser un sub tres hores però no li té trova la manya als 42195 metres, només hem de confiar que tindrà paciència per a anar acumulant quilòmetres i anys amb el que la marca d'esta marató sol serà una anècdota, això si esperem que sàpia traure d'ella tot el positiu que té.

Carlos Siscar: 2h 50m 34s.
Pascual Company: 2h 54m 42s.
Fernando Mas Siscar: 3h07m02s.
Fernando Vicens Pastor: 3h30m58s.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Primeres noticies de Valencia.


Enviat per Carles Siscar Bay.

Avui he fet la meva 30 Marató i finalment encara que no siga la meva millor marca personal, la considero molt important ja que han estat uns 42km molt difícils, pensant en el genoll esquerra i al final desde el km30 ha sigut una lluita contra el dolor. Personalment sabia que tenia un bon entrenament i per això he estat pensant una setmana a quin ritme eixia, finalment com un gran lluitador m’he tirat al ruedo per veure vindre (el meu pensament era fer la mitja a 4’00 i desprès vorem). Al principi he trobat al corredor de Benissa i amic Ricardo Carañana i hem decidit fer la Marató a un ritme de 4’00 el km fins al km30 on el company i amic Emili el Bomber ens esperava per fer de llebra els últims 12km.

Hem passat la Mitja en 1h24m30s i  estàvem tots contents, en el km30 ja ens acompanyava Emili i jo començava a patir una mica del genoll i he notat el meu descans la falta de km i anava darrere d’un grup de 5 corredors sense donar cap relleu de la meva part. Al km35 m’he notat be i he decidit cambiar de ritme deixant-me així al amic Ricardo però com portava llebre personal no he patit per ell.
Al km40 he vist el rellotge i finalment sabia que no podia baixar de 2h50m que era el meu objectiu. En fi he acabat molt be en el lloc 86 de la general i he pensant que si el passat divendres 22 de gener quan en vaig caurer a la neu i en vaig lesionar m’hagueren dit de pagar per aquesta marca ho haguera fet.

TEMPS REAL
2:50:31
42.195 mts
04:02
14,85 km/h
TEMPS en  8.500 mts
0:34:01
8.500 mts
04:00
14,99 km/h
TIEMPO en 21.097 mts
1:24:30
21.097 mts
04:00
14,98 km/h
TIEMPO en 30.000 mts
2:00:24




MARCA: 2h 50m 34s a 4’03 el km.

PD: Encara que avui he participat amb la camiseta del CE.Vinaròs en el qual estic federat i en paga la Marató, he portat en el cor el CE.Dorsal19 de Pego.
També donar les gracies pels ànims que m’han donat els amics i corredors del CE.Dorsal19: Laura, David. Pascual Sendra, Vicent Sala i Alberto Pons, de veritat ha sigut un plaer i una satisfacció l’haver sentir els vostres crits i ànims.
Desde aquí felicitar al corredor i membre del CE.Dorsal 19: Pacual Company per baixar de les 3h i de la gran marca personal 2h54m42s que ha fet quedant en el lloc 142 de la general.
Nombrar també a:
Fernando Mas Siscar per la seva marca: 3h07m02s. Lloc 387
Fernando Vicens Pastor per el seu temps: 3h30m58s. Lloc 1281

dijous, 18 de febrer del 2010

A VALÈNCIA RESSUSCITAREM LA MARATÓ.

Podem estar pensant que Dorsal 19 s'esta oblidant de la Marató de València però no és veritat, la Marató de València sempre serà la nostra MARATÓ i com ha de ser tindrem la nostra representació.

I és que si Sevilla ha sigut la marató del Carnestoltes, en la que els nostres corredors no s'han amagat darrere de cap mastegara i han donat la cara, la marató de València va hi ha ser la marató de l'Enterrament de la Sardina. 

Dorsal 19 acudix a València no hi ha soterrar la sardina i d'esta manera despedir-se de les festes i dels èxits de carnestoltes, no acudim a València per a plorar que entrarem en un cicle d'abstinència i dejuni en les nostres marques, no, acudim a València a soterrar les últimes pors que tenim en la MARATÓ, soterrarem eixos dubtes que se'ns presenten sobre si servim o no per als 42195 metres, celebrarem l'enterrament per fi d'eixes tres hores tan perseguides, festejarem l'enterrament dels dubtes sobre el nostre entrenament i acudirem també a festejar el sepeli d'eixe genoll que tant ens esta emprenyant.

Si amics meus en la marató de València acudirem a diversos soterrars però eixirem d'allí contents i alegres perquè entrarem en un nou cicle per a la marató en Dorsal 19, 

un cicle que veurem la pròxima temporada i si alguna cosa més soterrarem serà eixa llavor que en els pròxims mesos ens proveirà de més i millors maratonians.

dimarts, 16 de febrer del 2010

MARATO DE SEVILLA: ¡BRAVO! PER TRES BRAUS.

Com ens deia Antonio Machado – Tot passa i tot queda – I així a succeït en realitat, la marató de Sevilla ha passat i ens queda d'ella el record de tots els mesos d'entrenament, ens queda la satisfacció dels quilòmetres realitzats, també ens queda com d'amenes han sigut totes les xarrades i reunions al voltant d'esta marató, subsistixen també com de grates han resultat totes esa mitges maratons que hem realitzat pensant només a Sevilla, perdura en nosaltres l'encantadors circuits on hem realitzat eixos entrenaments llargs, però el que si que ens quedara per sempre seran eixos 42195 metres en què ens hem delectat tots els corredors de Dorsal 19.

I és que quan Dorsal 19 va decidir acudir a Sevilla va decidir també que els nostres únics rivals seríem nosaltres mateixos i les nostres pròpies debilitats, i que superant-les seria la nostra única forma de no perdre i que ens donava igual qui guanyara o perdera el que ens importava era saber-nos millor que abans.

I si bé no tenim en Dorsal 19 guanyadors ni perdedors si que tenim, com ho diria jo? Corredors braus, i és que no trobe un altre adjectiu per a descriure a eixos tres corredors que a Sevilla van ser; valents, esforçats, bons, excel·lents i que sens dubte mereixen un aplaudiment i que els cridem BRAUS!
Perquè si, un enèrgic aplaudiment i un fort brau! per a LAURA PASCUAL.
Per tant si, un potent aplaudiment i un poderós brau! per a TONI SERVER.
Perquè si, un intens  aplaudiment i un heroic brau! per a TONY WOODALL.
I és ara tres vegades BRAVO!, la marca personal es mereix eixe aplaudiment i uns BRAVOS, perquè ens tornem de Sevilla amb tres preciosos regals per a tots els corredors de Dorsal 19, regals que sens dubte els tornarem en forma d'afalacs i enhorabones quan ens assentem al voltant d'una fresca cervesa i un suculent entrepà.

Però hi havia més a Sevilla, érem alguns més els esforçats de la marató, estava allí també CARMEN SALA que es passeiga.
Estava a Sevilla VICENT SENDRA que realitzá per a mi una excel·lent marató, impensable només set dies abans.
Amb totes les seus pors estava VICENT SALA que 56 segons el van separar de la glòria, encara que acabá content perquè ningú va ser capaç de traure-li un quilòmetre.
Ens acompanye així mateix PASCUAL SENDRA que la seua bona carrera ens diu que és capaç de córrer molt més ràpid.
Disfruta de la marató de Sevilla com cap altre DAVID CAMPS que va ser valent i s'arrisqua i si en alguna cosa ha de millorar és a taral·larejar les cançons, perquè és roiníssim ja que no hi ha manera d'aguantar els seus taral·les en carrera, ha de practicar més.
Ens falta ja només ALBERTO PONS, que va dividir la carrera en dos parts, la primera molt bona i la segona molt llarga, però al final va aconseguir ficar-se en eixos 30 minuts dins dels que volíem estar tots els de Dorsal 19,  no es podia relaxar molt perquè no sàvia on estava eixa línia que separava la mitja hora, carrera difícil i complicada la que va córrer a Sevilla.

La Marató de Sevilla 2010 és història, esperem haver aprés un poc amb ella, que ens hi ha de ensenyar que el difícil no és arribar a la cima, sinó mai deixar de pujar.




3:08:18 1:35:00 SALA FERRER CARMEN
3:08:26 1:34:30 SENDRA FRANQUEZA VICENTE
3:10:54 1:35:01 SALA GONZALEZ VICENT
3:15:24 1:36:35 WOODALL TONY
3:15:25 1:36:35 SENDRA FRANQUEZA PASCUAL
3:19:04 1:35:51 CAMPS SENDRA DAVID
3:27:47 1:42:55 SERVER MILLET TONI
3:32:40 1:44:32 PASCUAL PASCUAL LAURA
3:37:57 1:35:33 PONS SORIANO ALBERTO

diumenge, 14 de febrer del 2010

SEGONS FORA.

Ja esta tot a punt, el desdejuni ja esta treballant, només ens falta deixar passar les hores i decidir la vestimenta que utilitzarem, perquè en estos moments estem a 1 grau i no va hi ha eixir el sol, així que deixarem per a ultima hora esta decisió, les expectatives continuen sense cap canvi i la tàctica de carrera serà la que teníem pensada sol canviara si l'eixida no la podem realitzar com be, perquè els primers 500 metres els he trobat estrets i segur que es formara un embut, confiem que l'experiència ens servisca d'alguna cosa i puguem realitzar una bona eixida.

Els corredors de Dorsal 19, a estes hores estan tots en el seu lloc, la roba preparada, l'embafe omplint-se, les sabatilles en posició, en fi esperant ja que passen les pròximes dos hores per a eixir i al mateix temps entrar en l'estadi.

Bo vaig ràpid i veloç a efectuar una bona dutxa i a per la marató.

dimecres, 10 de febrer del 2010

TRAGE QUE NOS DISFRESSA.

En estos dies en què molta gent esta preparant les seues disfresses per a celebrar el pròxim cap de setmana les Carnestoltes, nosaltres estem preparant tambe els nostres trages de carnestoltes, si bé el nostre carnestoltes transcorrerà durant 42 quilòmetres, és fàcil que quan nosaltres acabem, a Pego encara tinguem gent celebrant el seu.

En estos dies en què molta gent es prepara la seua disfressa per a amagar-se darrere d'una mastegara per a així poder celebrar les carnestoltes més lliurement, curiosament nosaltres estem preparant la nostra vestimenta per a no amagar-nos davant dels 42195 metres i és que la majoria de les vegades celebrem malament perquè la nostra idea de celebració consistix a exagerar les coses, a excedir-nos. 

Intentem celebrar abusant i prenent amb excés les coses, als que este diumenge celebrarem la gran festa de la carrera a peu és possible que exagerem amb massa quilòmetres i és possible també que abusem del nostre cos,  per a molts de què es disfressaran és possible també que celebrar carnestoltes signifique menjar més del compta, beure amb excés, alternar amb els altres escarotant, cantar a lo gamberro com a borratxos, i prolongar la festa fins a la matinada; tot açò amb l'esperança que, d'alguna manera, amb tot eixe excés aconseguir tots la celebració perfecta.  

Però a tant d'esforç frenètic esperem que no ens porte a una confusió perillosa en què substituïm el gaudi genuí amb el plaer frenètic, esperem que els maratonians quan ens posem el nostre trage que no disfressa, disfrutem del sa èxtasi i que eixos 42195 metres no siguen un excés exagerat, i els que es posen la disfressa de carnestoltes a Pego no patisquen d'un excés d'alcohol sinó que disfruten d'un gaudi positiu, ja que cap  excés és gaudi genuí.

En fi, que el pròxim cap de setmana els maratonians igual que tots els que es queden a Pego disfruten d'uns excessos agradables.

dimarts, 9 de febrer del 2010

LA PRIMERA PROVA.

Diumenge passat mentres la majoria de corredors de la Comunitat Valenciana realitzaven la ultima prova de cara a la marató, els corredors de Dorsal 19 ens vam desplaçar a Benifaió i Granollers per a realitzar la nostra primera prova.

I és que si Carlos va córrer a Granollers va ser per a realitzar la seua primera prova amb eixe genoll que ens esta portant a tots de cap, la resta ens en vam anar a Benifaió, on també realitzá la seua primera prova Vicent Sendra que té el seu turmell inflamat i que es probá per a intentar esbrinar si podrà resistir la marató, la resta vam provar per primera vegada la nova vestimenta de Dorsal 19, la que serà espectadora d'exempció de tots els èxits i fracassos dels nostres corredors en els pròxims anys.

I com van resultar les proves? Pues em pareix que bé, Carlos realitzá una gran carrera a Granollers i encara que amb genollera pareix que estarà a València, Vicent Sendra també acabá bé, així que a Sevilla serà de la partida i la vestimenta va tindre un estrena amb bones sensacions ja que és lleugera, fresca i el pantaló no ens va donar cap tipus de problema així que tot esta a punt.



MITJA DE BENIFAIO

dilluns, 8 de febrer del 2010

EL RETORN DE CARLOS BAY.




Hola Vicent i membres del Dorsal 19, soc Carlos Bay i com tots me coneixeu soc mes dur que el ferro.
El passat divendres vaig anar a una reunió amb tot els membre del Club de Correr: Fondistes Rapitencs per parlar d’anar el diumenge a la Mitja de Granollers, ja que es la millor de Catalunya i d’Espanya, i vaig decidir arriesgar per veure com estic de forma.
Desprès del divendres 22 de gener pel matí vaig tindrer una lesió en el genoll, he estat fins avui diumenge 7 de Febrer sense entrenar 17 dies.
El dissabte matí a vaig entrenar 6km i en vaig trobar prou be i com soc un corredor dur vaig decidir provar anar a 4:00 el km.
He acabat en bones sensacions i en ganes d’anar a la Marató de València el proper 21 de Febrer. Una salutació ben forta.

He fet la Mitja de Granollers 2010 en: 1h 23m 59sg.




Aquest matí 7 de febrer s’ha disputat la Mitja Marató de Granollers. La cursa ha començat a les 10'45 hores amb sortida al carrer Esteve Tarrades i arribada al carrer Francesc Macià de Granollers. Aquesta cursa està integrada dintre del calendari de la 4a Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació de Barcelona.
Com cada edició, la Mitja de Granollers es caracteritza per la participació d'atletes de gran nivell internacional com és el cas dels kenyans Robert Kipkoech, Alex Kirui, David Kirel i Erick Kibet. També l'atleta castellà José Manuel “Chema” Martínez (Nike Running), i els catalans José Ríos (CA Manresa), Roger Roca (Strans.com) i Nacho Càceres (FCB). En dones, també destaquen les atletes kenyanes Joyce Chepkirui, Mònica Jepkoech i Beatrice Jepchumba, la britànica Holly Rush-May, i les espanyoles Maria Teresa Pulido (Canal Isalbel II) i l'actual Campiona d'Espanya de mitja marató Azucena Diaz (CAP Alcobendas).|
Cal destacar que durant les dues últimes temporades, la Mitja de Granollers ha encapçalat la classificació de mitges maratons realitzades a Espanya, que elabora anualment la Real Federación Española de Atletismo, i per tant, està considerada com la millor mitja marató que se celebra a l'Estat Espanyol.

Resultats i classificacions 2010: 

 Categoria Masculina 

 .1. Robert K. Cheruiyot(KEN) Nike Int 1h.02:02

 .2. Erik Kibet (KEN) Adidas Int. 1h.02:03

 .3. Chema Martínez (ESP) Nike 1h.03:13

 .4. Mohamed Benhbarka (MAR) CA Blanc i Blau 1h.03:32

 .5. Driss Lakohouaja (MAR) AA Catalunya 1h.05:33

 Categoría femenina 

 .1. Joyce Chepkirui (KEN) Adidas Int. 1h.12:58

 .2. Mónica Jepkoech (KEN) Adidas Int. 1h.13:09

 .3. Azucena Díaz (ESP) CA Alcobendas 1h.13:13

 .4. Holly Rush-May (GBR) 1h.14:05

 .5. Georgina Delgado (ESP) Agullana 1h.24:12 

diumenge, 7 de febrer del 2010

UN CAFÉ PER FAVOR.





Yo digo, que esa agua es oscura, porque está triste.
Rubén Izaguirre Fiallos.


En esta agradable vesprada ha arribat l'hora de dir alguna cosa del café, va ha ser un poc llarga, no tant com la biblia, pero es que la marató tambe he u es, perquè en estes maratons que ens esperen va hi ha ser un dels nostres xicotets aliats. 

Quants de nosaltres el prenem abans de les carreres i és que el café és la musa que ens anima quan anem al bar de vesprada en vesprada i parlem de carreres i entrenaments, la cafeïna en els nostres cervells crema i llavors els nostres entrenaments i les nostres carreres pareixen més fàcils i és que la majoria dels què correm prenem café, és la nostra vitamina.
L'aroma de la tassa és inconfusible. Estic a casa, en un bar en algun poble, en una cafeteria d'una gran ciutat. Però l'aroma és, amb matisos, el mateix. Ara demane un espresso, abans, ahir, he begut un caputxí. Demà serà un senzill tallat o tal vegada un rebentat. Quantes hores de descansada conversació, quantes navegacions virtuals enfront de la pantalla de l'ordinador portàtil, o quantes línies d'este blog he escrit; quant de temps dolç i sense pressa he suavitzat xuplant eixa delícia. I quanta energia he obtingut per a continuar amb el treball i l'entrenament cada dia. Un altre espresso doble, per favor. 

El café és habitual en els nostres desdejunis per a superar la son matinal, així com en la majoria de les tertúlies posteriors al menjar. La característica comuna és el seu poder activador i la substància que els dóna el seu caràcter excitant és la cafeïna.
La cafeïna és un producte natural que està present en molts aliments, no sols en estes begudes, però serà la proporció de cafeïna el que marcarà la seua capacitat estimulant.
Per exemple una tassa de café ,que sol ser el que solem prendre, pot aportar entre 60 i 110 mgs de cafeïna. Les begudes de cola contenen uns 35 mgs així com els gels que la porten.
També podem trobar en les farmàcies suplements de cafeïna, que poden contindre entre 30 i 200 mg de cafeïna, segons els tipus.
Però atenció, a hores d'ara, la cafeïna es considera una substància dopan-te, però només en grans quantitats. Consumir 800 mgs de cafeïna en 2 o 3 hores, supera el límit legal. Este és l'equivalent a 5 o 6 cafés forts o 4 pastilles de 200 mgs), pràcticament impossible per a nosaltres que amb un café anem ja sobrats.
La cafeïna provoca una estimulació del sistema nerviós. Açò suposa que ens espavila a nivell mental, estant més atents, i d'esta manera, ajudant-nos a l'estudi i a les activitats intel·lectuals.
Esta activació també té les seues repercussions en l'aspecte físic, perquè la cafeïna, en este sentit, també exercix un efecte activador.

Augmenta la predisposició a l'exercici, elevant les pulsacions del cor, afavorint la circulació sanguínia, i l'alliberament d'adrenalina.
L'adrenalina és una hormona activadora de les funcions corporals, que el cos allibera quan realitzarà un exercici intens o quan està en una situació de perill, per a adaptar-se i respondre a estes circumstàncies.
Quan l'exercici físic es prolonga, la presència d'esta hormona en l'organisme comença a decaure. Este fet precedix a l'aparició d'una major sensació de fatiga.
La ingestió de cafeïna, ens va a reactivar, quan comencem a perdre reflexos pel cansament. L'estat d'ànim millora, i la sensació de pesadesa i fatiga disminuïx, hem dit bé la sensació.

D'altra banda, l'activació mental, beneficia a la velocitat de reacció o de resposta als estímuls externs.
Des del punt de vista del consum energètic, es diu que la cafeïna ens ajuda a utilitzar els depòsits de greix corporal, ajudant a eliminar els greixos saturats i Reservant els greixos monoinsaturadas, això és el que es diu però jo no he trobat cap estudi seriós que ho ratifique.
També ens ajuda a mobilitzar les reserves de glucogen del fetge, la qual cosa millora el subministrament d'energia per a aquells esforços que duren un poc més del compte (més d'una hora).
La cafeïna es convertix en un suplement molt interessant per a millorar el rendiment en proves de llarga duració, sobretot perquè s'aconseguix una major economia en el consum d'energia.
La cafeïna no aporta cap benefici en els treballs de força, potència o velocitat.  Aquelles tasques de resistència que duren menys d'1 hora, tampoc van a realitzar-se millor perquè prenguem cafeïna.
La cafeïna, és diürètica, és a dir, elimina aigua; però no alterarà l'equilibri de fluids.
Prendre cafeïna durant l'esforç no produirà orina, ni augmentarà la producció de suor; per la qual cosa tampoc influirà en la temperatura corporal, així que ja ho sabeu.
Si prenem sucre o hidrats de carboni amb la cafeïna, anul·lem els beneficis  anteriorment descrits, perquè activa la secreció d'insulina, una hormona de caràcter més conservador, que disminuïx l'alerta i tracta d'emmagatzemar els greixos, la qual cosa s'oposa totalment al treball de l'adrenalina, com veieu els gels que la porten només ens llevaran la sensació de cansament.
Per això ja sabeu, si preneu sucre i panellets amb el café, no rendireu millor en l'exercici.
D'altra banda, la cafeïna, al ser estimulant, contribuïx a l'envelliment cel·lular. Este efecte és més notable entre les persones que no estan entrenades.
La cafeïna, té un efecte estimulant. Prenent entre 75 a 150 mg de cafeïna, el cos eleva la seua temperatura, el ritme respiratori i el nivell d'àcid gàstric en l'estómac, així que ull, cada gel té 35 mg així que hi hi ha comptar.
Amb només un parell de cafés (entre 100 i 300 mg de cafeïna), ja estem aconseguint estos efectes.

L'excés de café (+ de 400 mg),  Altera el sistema nerviós, produint estats de nerviosisme, irritabilitat, ansietat i insomni, a part d'empitjorar el pols i el control dels moviments, continueu comptant.
Com a element activador, tendix a accelerar el ritme cardíac, i pot produir inclús sudoració. A nivell digestiu, ens va a facilitar l'eliminació d'excrements sòlids, en alguns casos, amb episodis de diarrea.
L'abús prolongat de cafeïna (8 o 9 tasses diàries), pot ser causa d'úlceres gàstriques, i derivar en pujades del nivell del colesterol, així com en insomni, ansietat i depressió crònics.
L'organisme s'adapta al consum habitual de cafeïna, necessitant més quantitat d'esta substància per a aconseguir un mateix nivell d'activació.
En estos casos, es produïx un cert nivell de dependència, que es reflectix en irritació, cansament, depressió i somnolència. Per això, si tenim necessitat compulsiva de prendre café, els metges recomanen reduir gradualment el consum.

Però no cal preocupar-se excessivament, ja que este xicotet “síndrome d'abstinència” es pot superar en pocs dies.
Supose que ningú s'haurà espantat, això si un bon café una hora abans de la carrera que ens ajude a establir bé la tàctica de carrera segur que ens vindrà bé, almenys eixirem a córrer mes parladors encara que al final els que han de parlar són les nostres cames.