IN MEMORIAM

dissabte, 30 d’octubre del 2010

BILBAO, MANISES I SUECA.

Un altre cap de setmana intens, ja no se com denominar eixos dies en què acudim a distints pobles a córrer, però buscarem les paraules.
Així que una altra vegada tres llocs i tres distàncies, Sueca, Manises i Bilbao.
Sueca es quedá només amb tres dels nostres corredors perquè per problemes personals diversos dels nostres corredors es van haver de quedar a Pego això si els que van acudir van saber fer calor i alegria a una carrera popular com poques encara que només van passar per meta dos perquè Fernando degué tindre algun problema.
A Manises ja va ser un gran fons i amb més de 16 quilòmetres el que significa ja un bon entrenament, encara que com tots sabem la qualitat d'un entrenament no depén només de la distància, però en este cas si que ho va ser per als nostres corredors.
A Bilbao la història és diferent, segona marató de la temporada per al nostre marató-man, Carlos contínua sumant maratons i este és el seu comentari sobre la marató nocturna de Bilbao: 
NIGHT MARATHON BILBAO-BIZKAIA
DISSABTE 23-OCTUBRE-2010. Eixida: 21:00h.
 Marató amb dos voltes de 21km, eixida en el Museu Guggeenheim, amb un ambient espectacular en la primera volta i en la segona volta pocs animadors, al llarg de la nit els espectador  sen anaven a sopar ????.
Experiència nova i positiva, Marató amb eixida a les 21h de la nit, amb una temperatura molt bona, un circuit molt tècnic amb tres pujadetes, però que se pot córrer.
L’atleta Carlos Siscar Bay del C.E.Dorsal 19, va fer de llebra-guia de 3h15m.
Carlos: Lloc general: 95. Marca: 3h 14m 45sg.

SUECA.

CERESOLA PIERA, FRANCISCO;  0:52:59
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA; 0:56:15

MANISSES.
Carmen Sala; 01:03:43.
Vicent Sala; 01:20:14.

BILBAO.
Carlos Siscar; 03:14:45

dissabte, 23 d’octubre del 2010

CULLERA.

Continuem fent camí, la I Mitja Marató “Vila de Pego” contínua el seu tranquil trot cap al 30 de gener del 2011 i tota l'organització contínua segons el que se espera i de moment no se'ns presenta cap dificultat que no haguérem previst amb anterioritat.

El mateix succeïx amb els nostres corredors que encara que puga paréixer que no avancem, que no ens movem resulta que tots els caps de setmana ens trobem amb algun Dorsal 19 participant en carreres per qualsevol lloc.
El cap de setmana passat se'ns quedá sol en Cullera el nostre corredor Pascual Company encara que acompanyat per un altre pegoli, Juan Pons, que segur que van disfrutar d'un bon dia en les platges de Cullera encara que veient el ritme que van portar disfrutar segur que van disfrutar però patir segur que també van patir i és que les carreres és el que tenen, dos cares sempre diferents i que als que no corren els costa entendre però resulta que estan en la mateixa moneda i a vegades encara que ens puga resultar contradictori som capaços de divertir-nos corrent al mateix temps que patim.

Però no el patiment de sentir físicament un dany, un dolor, una malaltia o un castic, ni sentir un dany moral, ni rebre amb resignació un dany moral o físic. 
El patiment que tenim els corredors és el de sostindre, a vegades resistir, en algunes ocasions aguantar, en altres tolerar i suportar uns ritmes de carrera i uns entrenaments que curiosament ens portaran a disfrutar de la carrera a peu.

CULLERA.
COMPANY PUIG PASCUAL 0:47:45  
PONS LORENTE JOAN 1:04:26 

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Cross Baix Montgó.

Cross Popular Baix Montgó 2010, després de díhuit anys quasi ens havíem oblidat del seu nom, cross, i és que després de tants anys sense quasi eixir de l'asfalt ens havíem acostumat a eixos pocs quilòmetres de terra i pensàvem que – Cross – era només per a embellir el nom d'esta singular carrera.

Enguany la paraula cross ha tingut molt més pes i hi ha obligat a molts corredors a recordar el que significa, no significa una carrera de muntanya, només vol dir, córrer en circuits naturals no-urbans i per tant sense asfalt i això és el que ha succeït, més quilòmetres sense asfaltar.

Dic açò per a aclarir els dubtes que es tenen sobre la gran quantitat de trams sense asfaltar que ens hem trobat i que han sorprés a molts.

Dorsal 19 va acudir a l'eixida en Xàbia com tots els anys amb el propòsit d'acumular quilòmetres, tots estem pensant en les mitges i les maratons, i allí van córrer la majoria dels què participaran al desembre en la marató de Castelló així com els que estan preparant-se per a aconseguir la seua marca personal en la mitja, ja siga a Gandia o València encara que algun s'espere fins a Santa Pola perquè el 30 de gener a Pego estarem ocupats en l'organització de La Mitja Marató “Vila de Pego”.

Respecte als temps emprats res a dir perquè no es poden traure conclusions a causa del circuit encara que caldria destacar la falta de sprint final que s'observa en Carlos Siscar que no va poder aconseguir la tercera posició en la seua categoria després d'un llarg esprint amb Ricardo Carañana de Benissa.

CARLOS SISCAR BAY 0:49:03

PASCUAL COMPANY PUIG  0:53:12
MYKHAYLO KOVAL  0:53:12
VICENT SENDRA FRANQUEZA 0:57:18
PEDRO GARRIGOS PINA  0:58:44
TONY WOODALL  0:58:55
JOSE PASCUAL SENDRA FRANQUEZA  0:58:55
ALBERTO JOSE PONS SORIANO  0:59:54
JUAN ANTONIO SERVER MILLET  1:02:00
DAVID CAMPS SENDRA  1:02:01
FRANCISCO CERESOLA PIERA  1:02:17
JUAN BAUTISTA BOLTA NAYA 1:04:42
RAMON ALEMANY           1:10:04

dissabte, 16 d’octubre del 2010

LAKE GARDA MARATHON.

Toca ara parlar una altra vegada de marató, però esta vegada d'una marató per als que ens agrada córrer, si. Per als que ens agrada eixir a córrer els dies anteriors. Per als que ens agrada entrenar en paisatges espectaculars. Per als que ens agrada córrer quilòmetres i quilòmetres sense que ens molesten, només alguns ciclistes i alguns caminants. 


Per als que ens agrada córrer i detindre'ns, no a creuar cap carretera ni carrer, sinó per a disfrutar d'unes vistes que ens van obligar a repetir el circuit d'entrenament sol per a realitzar unes fotos de record i és que amb este entorn per a entrenar, la marató del Llac de Garda no ens podia fallar.

Dic tot açò estant segur que a Pego tenim la millor zona per a entrenar una marató, perquè posseïm els millors i variats circuits però és que si tinguera jo la sort de poder dissenyar un circuit per a una marató en el Llac de Garda seria sense dubte el que vam córrer el diumenge 10 d'octubre, això si li llevaria la pujada del quilòmetre 41 encara que els organitzadors han d'aver pensat que en una marató cal patir encara que siga un poquet i no tot ha de ser disfrutar d'una bella carrera.



Així que sabent que correríem en un entorn fascina't ens vam presentar en la línia d'eixida només amb el temor dels 42195 metres que no teníem molt entrenats, per la qual cosa havíem d'estar molt atents al cronometre pa què l'ambient no ens portara a córrer a ritmes que no ens estaven permesos i vam encertar perquè amb un ull en el crono i un altre en els 

punts quilomètrics i sempre amb la mirada posada en el paisatge que ens rodejava, i com no buscant sempre la línia recta, vam córrer en la marató mes bella, la marató perfecta.

LAKE GARDA MARATHON.

Carmen Sala: 03:05:18.
Vicent Sala: 03:27:48

  

Mes coses.

Torne hui a recordar una part del poema de Marciàno Duran “Eixos bojos que corren”, que vos aconselle que llegiu complet en "Eixos bojos que corren", perquè expressa com som els corredors populars i és que setmana darrere de setmana ens tornem a trobar identificats en eixes línies.

Yo los he visto.
No están bien de la cabeza.
Nunca pude calcularles la edad pero seguramente tienen entre 15 y 85 años.
Son hombres y mujeres.
No están bien.
Se anotan en carreras de ocho o diez kilómetros y antes de empezar saben que no podrán ganar aunque falten todos los demás.
Estrenan ansiedad en cada salida y unos minutos antes de la largada necesitan ir al baño.
Ajustan su cronómetro y tratan de ubicar a los cuatro o cinco a los que hay que ganarles.
Son sus referencias de carrera: “Cinco que corren parecido a mí”.
Ganarle a uno solo de ellos será suficiente para dormir a la noche con una sonrisa.
Disfrutan cuando pasan a otro corredor… pero lo alientan, le dicen que falta poco y le piden que no afloje.
Yo los conozco.
Los he visto muchas veces.
Son raros.
No las preparan… pero tienen todas las excusas para el momento en que llegan a la meta.
No las preparan…son parte de ellos.
El viento en contra, no corría una gota de aire, el calzado nuevo, el circuito mal medido, los que largan caminando adelante y no te dejan pasar, el cumpleaños que fuimos anoche, la llaga en el pie derecho de la costura de la media nueva, la rodilla que me volvió a traicionar, arranqué demasiado rápido, no dieron agua, al llegar iba a picar pero no quise.


Convé recordar regularment este poema sobretot en estes dates en què la temporada de mitges i maratons ja ha començat i ja comencem a disfrutar dels rodatges llargs sense sentir-nos perseguits ni pel sol ni per la calor.
I és que quan no han transcorregut ni tan sols dos mesos d'esta temporada ja tenim dos maratons i unes quantes mitges, també hem despedit en el “Baix Montgó” les carreres curtes i ara podem dir que estem ficats de ple en el planeta de la llarga distància.
Així que si la setmana passada ja vam parlar de la marató de Berlín esta ens toca parlar de la del Riva di Garda (Itàlia), també parlarem de la primera edició de la mitja d'Alacant i com no del cada vegada mes cross del Baix Montgó.

Ens alegrem que Alacant torne a tindre una altra vegada una mitja marató, així que fins allí ens vam desplaçar per a tastar el circuit.
És un bon circuit, pla com pocs i bo per a realitzar la nostra marca personal però només això. Bàsicament és el mateix de les anteriors edicions, encara que enguany torne a ser la primera edició, per la qual cosa té també la mateixa fallada, que torna a ser el seu pas per la zona de càrrega del Port, zona molt avorrida que es passa dos vegades i que es deuria canviar per passar pel centre d'Alacant, perquè té avingudes i places emblemàtiques per a la ciutat que sense penalitzar molt el desnivell li donarien mes calor, humà, a la carrera.
Dorsal 19, va complir amb tot allò que tenia previst, els que teníem la marató el diumenge següent vam tindre l'ultime entrenament amb un poc de qualitat, els altres com Vicent Sendra i el seu germà Pascual continuen a la busca del seu ritme de marató per a Castelló, Alberto contínua acumulant quilòmetres amb vista també per a Castelló i ens queda Tony que tènia que provar eixe bessó que té en reparació i que pareix que haurà de tornar a passar pel taller a què li realitzen uns xicotets arreglaments.
Dir també que allí es realitzá la marca en mitja que no deu ser batuda, perquè allí es realitzá la pitjor de la actual temporada.
 Mitja d'Alacant.

Carmen Sala, 1:26:46.
Vicent Sendra, 1:33:54.
Pascual Sendra, 1:36:20.
Alberto Pons, 1:43:05.
Tony Woodall, 1:45:52.
Vicent Sala, 1:45:52.

dijous, 7 d’octubre del 2010

EL PERFIL DE LA I MITJA MARATO "VILA DE PEGO".

Ja hem realitzat complet i seguint el circuit la I Mitja Marató “Vila de Pego” pel que ja tenim una marca de referència, el vam completar en 01:39:43, com veieu és un bon temps encara que en honor a la veritat caldria dir que el vam realitzar amb bicicleta, però el circuit no és roín, perquè té un perfil prou equilibrat.
L'eixida i la meta les trobem en el passeig El Clot a una altura de 46 m'i el punt més alt el trobem passats uns metres del quilòmetre 1 a una altura de 77 metres, des d'ací tindrem una baixada suau fins al quilòmetre 7 que junt amb el quilòmetre 15, 500 són els punts mes baixos situats a 9 metres sobre el nivell del mar.
Les pujades exceptuant a del primer quilòmetre, i la baixada fins al segon quilòmetres són suaus i llargues.


Tindrem un circuit que ens pot donar l'oportunitat de córrer ràpid però en el que haurem de tindre present les lleugeres pujades que no s'aprecien amb la vista però que les nostres cames si poden notar si no prestem atenció.
Ja contarem les experiències quan el provem en la setmana que ve però esta vegada serà ja corrent. 

dilluns, 4 d’octubre del 2010

37 real Marathon de Berlín 2010

Ja tenim la crònica completa de la Marató de Berlín..

CARLOS SISCAR BAY. 37 real Marathon de Berlín 2010.


La climatologia no ens va ser gens favorable amb 9º - 10º C i una pluja intensa durant tota la prova. El pas per la mitja marató va ser de 1h 23´53  i el km 30 amb 2h 00’ 30”.
Respecte a la ciutat es increïble, molt interessant,recomanable i amb moltes coses per veure i respecte a la carrera es una macro marató amb un perfil planer i molt animat pels carrers, encara que aquest any el fred i la pluja durant tota la marató ha fet que hi hagués menys gent animant. He vingut decepcionat de l'animació.

Respecte a la meva actuació personal he acabat en 2h 50m 48sg, la idea era fer entre 2:46-2:48 però amb pluja, fred i tots els bassals que eren com una ria d’obstacles, prou content però no del tot satisfet. En definitiva he d'estar content perquè he fet el km a 4'02".


CARLOS SISCAR BAY. DORSAL 26258
.10km(39'07) .20Km (1h19'07”). Mitja Marató: 1h 23m 35sg. 30Km (2h 00' 30”).
.40km (2h 41m 42”). Marca: 2h 50m 48sg (04:02 el km).
1a Mitja: 1h 23m 25sg. 2a Mitja: 1h 27m 13sg
CRÒNICA: 37 real MARATHON BERLIN 2010.

Makau i Mutai altre cop! Han repetit l'exhibició de Rotterdam!!! Les millors marques de l'any no s'han superat però tres corredors en 2:05 baixos és de bojos!

1- Patrick Makau (KEN)2:05:08. 2- Geoffrey Mutai (KEN)2:05:10. 3- Bazu Worku (ETH) 2:05:25

A Rotterdam va anar així: 1- Patrick Makau (KEN)2:04:48. 2- Geoffrey Mutai (KEN)2:04:55

El primer té 25 anys i el segon 29. Amb el Samuel Wanjiru, Duncan Kibet, James Kwambai, Vincent Kipruto etc, etc poden marcar una època com feia molt que no recordava.
A veure com contraataquen a Chicago d'aquí uns dies: Wanjiru, Kebede, Kipruto, Kiprono Cheruiyot...


En categoria femenina bones marques tot i que de fa un temps plantar-se en 2:20 ja no es veu. Les etíops estan establint-se en el rànquing de millors de l'any de manera molt sòlida com per exemple fa anys ho feien les japoneses. La guanyadora va quedar enguany segona a Dubai.

1- Aberu Kebede (ETH) 2:23:58. 2- Bezunesh Bekele (ETH) 2:24:58. 3- Tomo Morimoto (JPN) 2:26:10.

TOTAL ATLETES MARATONIANS ACABATS: .Homens: 26.626 atletes .Dones: 7.430 atletes. 

dissabte, 2 d’octubre del 2010

ALGO MES DE INFORMACIO.

Estan succeint molts esdeveniments i molt ràpid el que es traduïx en una molt poca activitat en este blog.
Hem participat en un Campionat d'Espanya de Mitja Marató, vam disfrutar acudint a la Marató de Berlín, hem redactat i preparat el reglament de la nostra Mitja Marató, ens estem reunint a poc a poc amb totes les persones que  seran importants per al desenrotllament de La Mitja Marató i hem d'afegir a tot açò que procurem entrenar per a córrer una altra marató en el Llac de Garda el dia 10 d'octubre.
Sense oblidar-nos que les carreres dels caps de setmana no es detenen i a elles estem acudint sense parar.
Carlos Siscar va acudir diumenge passat a Berlín i ens ha enviat la seua crònica però no trobe, de moment, la forma d'obrir-la per a posar-la en el blog, però destacar que en la primera marató de la temporada ja tenim una marca que va costar molt rebaixar.

El dissabte també vam estar en La Mitja Marató d'Alcalans a on hauríem de destacar la gran carrera que realitza Vicent Sendra amb el que va assolir un gran segon lloc en el seu categoria i en la Xara, així que les carreres no es paren.
Ací teniu alguns resultats dels nostres corredors.


Maraton de Berlin.

Carlos Siscar Bay,  02:50:48.

la Xara.

Nom
Temps
CERESOLA ESCRIVA, INGRID
0:00:40
COMPANY FAES, NURIA
0:07:29
COMPANY PUIG, PASCUAL
0:28:07
GARRIGOS PINA, PEDRO
0:30:01
CERESOLA PIERA, FRANCISCO
0:32:07
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA
0:34:17
FOLQUES NADAL, PAU
0:39:22
 Alcalans.