IN MEMORIAM

dimarts, 30 de novembre del 2010

CIRCUIT MARCAT.

Ja hem mesurat i marcat el circuit de la I Mitja Marató “Vila de Pego”, hem tardat quatre dies i per a això hem utilitzat l'hodòmetre de precisió T 593 que molt amablement ens ha prestat el departament d'obres de l'Ajuntament de Pego.

Com és normal hem recorregut tot el circuit seguint una línia sempre recta i les revoltes les hem mesurat a 50 cm de la vorera, com sol ser habitual els quilòmetres estan marcats a mil metres de distància uns d'altres i en orde ascendent fins a arribar al 21, des d'ací a meta hem mesurat 97,50 metres.

L'eixida i la meta estan situades en el mateix lloc, Passeig El Clot cantó amb C/ Duanes, per a aconseguir que açò fóra possible hem mesurat de la forma següent: Els tres primers quilòmetres en el sentit de la carrera para a continuació mesurar des de la meta fins al quilòmetre cinc en direcció contrària, així teníem marcats tots els quilòmetres excepte el quatre. 

S'ha utilitzat la llarga recta de la carretera de Dénia per a realitzar un gir de 180é que ens permet ajustar eixos dos quilòmetres i col·locar en el seu lloc el quilòmetre quatre.

Com podeu imaginar no ha sigut complicat si no més aïna entretingut, hem caminat amb atenció perquè a l'haver-hi de tallar les revoltes els cotxes ens podien donar algun susto.

Han sigut quatre matins amb els seus quatre esmorzars els que ens ha costat mesurar-lo i els responsables dels 21097,50 metres han sigut els que veieu en les fotos i a ells és on aniran dirigides les queixes de ho llarg o curt que troben  la carrera els corredors.

diumenge, 28 de novembre del 2010

DOS MANERES.

        Quan ja han passat set dies des de les Mitges de València i Gandia, ja no quedara ningú que no sàpia els temps que es van realitzar en elles, ja no hi haurà ningú en Dorsal 19 que no sàpia que la millor marca en Mitja Marató va ser millorada i que desgraciadament la pitjor també, ja no quedara en el club ningú que no sàpia que vam tindre també dos corredors que es van estrenar en este món de les Mitges maratons, eu sabem tot sobre el cap de setmana passat i ara ens toca conéixer-ho.

Esbrinem el que va succeir a Gandia i València.
En principi com en moltes altres ocasions tenim dos idees diferents, entrenar i competir. Dos formes d'organitzar la carrera que es forgen en dos carreres desiguals una homologada i una altra no. Dos festes de l'atletisme popular on ens sentim sempre rodejats d'amics i companys.

A Gandia estaven tots els corredors de la Marina i la Safor, estàvem per tant en família com en la Volta a la Marina, estàvem en la nostra llar, a València estaven tots els companys que hem anat coneixent a través dels anys, des que vam començar a córrer en Alcasser, Canals, Sagunt, Paiporta i València, companys, amics i rivals que ja ens guanyaven quan érem seniors i després en veterans A i B continuaven passant per meta davant de nosaltres i ara quan som tots veterans C o tal vegada ja D ens continuen mostrant la seua esquena en totes les carreres i és que en la Mitja de València estava el nostre passat i també el nostre present i a Gandia estaven els nostres companys de carrera habituals els que coneixem no sols de córrer sinó d'organitzar, preparar, esmorzar i sopar, això si, sempre amb les sabatilles posades, en fi dos carreres a les què calia acudir i que per desgràcia es corrien en el mateix dia i Dorsal 19 va repartir els seus corredors. 

Els interessats a conéixer el seu estat real de forma a València i els que volien entrenar i esperar a Benidorm a Gandia.
I vam complir, a València, carrera homologada, millor marca i pitjor marca així com una inauguració en Mitja, perfecte. A Gandia, entrenaments d'alt nivell amb molt bones sèries i ritmes de marató en molts cronos i també un estrene en la distància.

Així que dos bones carreres unides pel vent que en alguns llocs ens ajuda i en altres ens molesta, que molesta més als que volien anar ràpid i que només refresca als què entrenaven.
Vam tindre dos marques importants, Pascual Company rebaixa i Gerardo Ortola augmenta els temps en els dos rècords de Mitja Marató i és que per primera vegada esta temporada s'abaixava dels quatre minuts el quilòmetre, ja som sub.-quatre i Pascual entra per primera vegada en la llista de marques d'esta temporada i ho fa realitzant la seua marca personal el que ens demostra que esta realitzant un bon entrenament i que els seus temps aniran baixant, esperem que baixar d'1:20 siga un objectiu assequible i que enguany ho puguem veure en Dorsal 19.
L'altra marca que es va batre va ser la pitjor i va estar en les cames de Gerardo que després de quasi un any sense poder entrenar en les condicions necessàries torna a les carreres de llarga distància i ho fa amb una marca per davall de les 2 hores que el fiquen per merits propis en les llistes de Dorsal 19 i que ens agradaria que ja no es moguera en tota la temporada però Dorsal 19 compta amb corredors capaços de batre-la en quant troben una carrera homologada en la que poder demostrar els seus coneixements en la carrera a peu.

Dos fets més realcen el passat cap de setmana, dos estrenes, així que donem la benvinguda a este boig món de les Mitges Maratons als dos vèrtexs del nostre club, en una punta el més jove i en l'altra el més veterà, si ens estem referint a Mykhaylo Koval i Ramon Alemany
Mykhaylo entra en un món que li és desconegut perquè sempre hi ha estat en carreres curtes i ara experimentara sensacions noves pues ja heu deia Emil Zatopek “si vols una carrera corre els cent metres, si vols una experiència corre una marató”  i és que amb les Mitges s'entra en l'hàbitat de la soledat del corredor de fons, ja heu vora i heu disfrutara.
Ramon ha arribat a les Mitges tranquil·lament, sense presses, a la seua hora, quan el seu cos ha estat d'acord amb la seua ment, ha esperat que tot estiguera en el seu lloc, el seu estat de forma i el seu anim, i per fi ha arribat a les Mitges i li va hi ha costar eixir ja que es queda un atrapat en els 21097,50 metres, esta ja tancat en una gàbia immensa perquè ens trobem en la zona d'Espanya amb més Mitges Maratons, on va hi ha poder triar entre tot tipus de Mitges i localitats. Ramon té la mentalitat d'un corredor de fons.


Valencia
Pascual Company, 01:21:10.
Mykhaylo Koval, 01:31:36.
Alberto Pons, 01:34:00.
Gerardo Ortola, 01:51:22.

Gandia.
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE        1:25:35       
SALA FERRER, CARMEN                           1:26:27       
SISCAR BAY, CARLOS                    1:26:29       
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE    1:33:32       
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL   1:35:32       
WOODALL, TONY                                     1:36:00       
VICENS PASTOR, FERNANDO                  1:39:17       
SALA GONZALEZ, VICENT              1:41:23       
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE     1:41:23       
MENGUAL COTS, CARLES V.            1:46:20       
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA     1:50:23
CERESOLA PIERA, FRANCISCO       1:51:59
ALEMANY SENDRA, ROMON          1:57:34

dissabte, 20 de novembre del 2010

FOC MARATONIÀ.

Els dies van transcorrent molt ràpids i ens trobem que els nostres dies tenen molt poc de temps per a entrenar i deixar escrit en este blog el que va succeint en el nostre club, però ens movem.
En estos últims dies hem redactat els estatuts per a formalitzar una Associació Cultural que esta formada pels clubs de la Marina Alta i que serà l'encarregada de portar avant la Volta a Peu a la Marina Alta, hem dissenyat un cartell per a anunciar la nostra I Mitja Marató “Vila de Pego” en la carrera de Gandia i València, hem entrenat i hem mesurat ja 13 quilòmetres del circuit de La Mitja marató i  el cap de setmana passat vam acudir a córrer una marató i una mitja.
         Córrer una marató és un esdeveniment que es prepara amb molta il·lusió durant uns quants mesos i que  entrenem a poc a poc per a arribar a eixe gran dia amb la incertesa de no saber de ciència certa el que ens succeirà i que finalitzem havent portat al nostre cos i a la nostra ment a llocs que ens eren desconeguts, a llocs en què passar de l'èxit al fracàs és qüestió de breus moments, a llocs en els quals no sabem distingir si estem plorant o somrient, a un lloc on no sabem si el que hem realitzat és una gran gesta o una gran estupidesa i és que açò és una part de la mística de la marató.

Carlos Siscar ens esta mostrant una altra forma d'entendre i veure la marató, els temps canvien i una gran muntanya se'ns convertix en una xicoteta lloma a la què ens agrada pujar contínuament per a disfrutar del paisatge que observem des d'allí dalt, Carlos s'ha enamorat d'eixa cima de 42195 metres a la què necessita coronar assíduament per a calmar la seua fogositat pels quilòmetres i la seua passió per la marató, esta setmana una altra vegada se'ns ha pujat a la seua muntanya esta vegada en Port Aventura i ara estarà tranquil i relaxat uns quants dies fins que la xicoteta flama de la marató torne a provocar un incendi en el seu interior i no tinga una altra solució que pujar una altra vegada a la seua muntanya per a sufocar el seu ardor maratonià, esperem que mai se li apague per complet el foc maratonià i que sempre guarde alguna brasa.

1ª Marató Costa Daurada - PortAventura Salou 2010.
Total acabats: 434 atletes.
CARLOS SISCAR BAYLlebra - guia oficial de la MCD de 3h30m.
Lloc general: 156.
Mitja Marató en: 1h 44m 32sg.
Marató en: 3h 29m 45sg.

Mitja de Petrel.

CARMEN SALA: 01:23:46.




dimecres, 10 de novembre del 2010

ATIBACAT.

     Atibacat es podria denominar este cap de setmana en què una altra vegada hem tingut de tot, rècord en Mitja Marató, dos mitges maratons i una carrera de muntanya sense comptar que la roda topogràfica ja ha començat a rodar perquè ja vam mesurar els primers tres quilòmetres i des de meta fins al quilòmetre 20.
La millor marca de la temporada en Mitja tènia que moure's i així ho va fer, Carlos Siscar va trobar una carrera homologada i ja esta, 01:24:19, Castelló té un bon circuit i enguany a més va comptar amb un gran ambient però no ens hem de conformar perquè segur que ho podem fer millor.
Sueca va tindre este cap de setmana també el seu Mitja Marató, carrera esta que ha d'anar any rere any ascendint en numere de participants perquè per circuit i organització esta cridada a ser un referent, però este cap de setmana els corredors ens devíem repartir en molts llocs, Castelló, Xirivella, Xativa, Mislata i el Gegant de Pedra, i a vegades un detall com a elecció de la data pot marcar l'èxit d'una carrera.
Els nostres corredors que van assistir a Sueca, majoritàriament, continuen amb la seua preparació per a la marató de Castelló i els seus temps cal mirar-los únicament com un entrenament més dins de la seua preparació.
A Ondara vam tindre la carrera de muntanya que puja a Segaria i Dorsal 19 participá amb els seus corredors més exploradors o tal vegada caldria dir amb els més excursionistes perquè 
moltes vegades és anar de recreació i fer un poc d'exercici físic encara que sol succeir-nos que acabem com en una correria en la que acabem destrossats però és el que té la muntanya que mai se sap el que ens anem a trobar i que és el que ens va hi ha succeir.






CASTELLO.
Carlos Siscar; 1:24:19.

GEGANT DE PEDRA.
 David Camps; 1:47:50.
Toni Server; 1:56:29.
Batiste Bolta; 2:02:43.
Ferran Mas; 2:05:59.



SUECA. 
Carmen Sala; 1:26:33.
Vicent Sendra; 1:33:29.
Vicent Sala; 1:37:54.
Pascual Sendra; 1:41:03.
Alberto Pons; 1:42:59.
Tony Wooday; 1:46:15.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Haile Gebreselassie descansa

L'etíop Haile Gebreselassie, el millor fondista de tots els temps, ha anunciat hui la seua retirada de l'atletisme.
  Esta comunicació va ser feta després del seu abandó de la Marató de Nova York, per una tendinitis en el genoll dret després de córrer 25 quilòmetres de ruta.
"Mai pense en la retirada, però per primera vegada este és el dia. Permeteu-me que ho deixe i em dedique a altres treballs després d'açò", va declarar el plusmarquista mundial de marató (2h03:59).
Amo de dos medalles d'or olímpiques i quatre títols mundials en 10 mil metres, a més del vigent rècord mundial, Haile portava de forma paral·lela l'esport i alguns negocis a Addis Abeba.
"És millor deixar-ho ja. No vull tornar a queixar-me a partir d'ara", va destacar.
Gebre, qui va debutar hui en la marató de Nova York -, una carrera sense la qual, segons va dir, el seu historial mai estaria complet--, es va retirar després de patir intens dolors en la seua cama afectada.
Era la primera vegada que el plusmarquista mundial participava en la marató de Nova York.
Dos anys després d'establir a Berlín el seu actual rècord mundial de marató, Gebreselassie posa fi a una carrera esportiva d'excel·lència caracteritzada per dos joies d'or olímpiques en 10 mil metres i diversos títols mundials en distàncies compreses entre els mil 500 metres i la marató.
En la seua àmplia historia de resultats s'assenyalen 15 rècords mundials i en l'actualitat conserva els de 20 mil metres (56:26.0), 10 quilòmetres en ruta (27:02) i marató (2h03:59).

Abans va tindre també els de 5 000 i 10 000 en pista.
En esta última distància està imbatut des de 1993.
Un ràpida ullada al seu historial ens mostra el següent:
Campió mundial d'1 500 en pista coberta en Maebashi 1999; campió mundial de 3000 en sala a París-1997, Maebashi-1999 i Birmingham-2003; subcampió mundial de 5 000 en Stuttgart-1993.
Ademes campió mundial de 10000 en Stuttgart-1993, Göteborg-1995, Atenes-1997 i Sevilla-1999.
Subcampió mundial de 10000 a París 2003; campió olímpic de 10000 en Atlanta-1996 i Sydney-2000.
Campió mundial de mitja marató en Bristol-2001

dissabte, 6 de novembre del 2010

Primera I Mitja Marato "Vila de Pego"

Dilluns passat vam córrer per primera vegada la I Mitja Marató “Vila de Pego”, amb uns números que ja comencen a ser interessants per exemple, ja vam comptar amb una participació de 12 corredors que van poder disfrutar de la zona d'eixida i meta així com patir la pujada fins a la plaça de l'Ajuntament, després es van alegrar de la suau baixada fins a tornar a la zona de meta, i hi ha línia seguida ja vam poder sentir les primeres queixes entre els quilòmetres 3 i 4 on haurem de pegar un gir de 180é per a poder ajustar la distància exacta, a continuació vam disfrutar de la carrera a peu per la carretera del Mar amb la vista posada en la nostra Marjal i el nostre mar Mediterrani fins a arribar a la carretera d'Oliva- Ràfol, amb Segaria i l'entranyable port de Sorell al front, però abans d'arribar a les seues faldes vam girar a la dreta per la carretera de Marenys que amb la mola de Cabal amb el seu Pilaret en el nostre horitzó ens recorden les vegades que hem realitzat eixa “volteta” que unix Sagra i Ràfol amb Pego.


Però tornem una altra vegada a girar esta vegada pel cami Sequies que ens fica de ple en l'essència del camp pegoli, els tarongers,  i este xicotet camí ens deixara com si d'una aparició fóra en el lloc que es pot convertir en el més representatiu de La Mitja Marató “Vila de Pego”, la llarga recta de la carretera de Dénia que amb el seu més d'un quilòmetre ens va a donar temps d'observar al fons la silueta del nostre poble amb el seu campanar situat en el centre i que ens farà més agradable eixa llarga recta que tornarem a realitzar en el final de la carrera, però abans haurem de passar una altra vegada per meta i repetir en part este circuit que en esta segona ocasió no podíem oblidar-nos de mostrar a tots els nostres companys en la carrera a peu, el cami de Rombi, camí este on els corredors de Dorsal 19 hem hagut de patir en els entrenaments i que tant disfrutarem en La Mitja Marató.
En fi dotze corredors que van inaugurar el circuit que hem dissenyat pa què siga el més còmode possible dins de la Vall de Pego, ara només ens queda  començar a mesurar-lo amb la roda topogràfica i col·locar els punts quilomètrics i després el tornarem a provar i eixe dia posarem el que serà el primer rècord del circuit, fins llavors entrenarem i mesurarem.


dimecres, 3 de novembre del 2010

Cap de setmana abarrotat.

Cap de setmana abarrotat de carreres, a les que hem acudit a quatre i si comencem a contar per orde cronològic les primeres serien les de Mora de Rubielos i Cheste que es van córrer el dissabte.
En Mora vam tindre un espectacular David que aprofita un circuit a la seua mesura o siga dur per a realitzar una bona carrera i demostrar que Dorsal 19 sempre complix allí on va, perquè en una carrera on molts pobles de la Marina Alta van portar als seus representants, David entrá en meta només precedit d'un altre corredor de la Marina, Pichana, així que en eixa classificació vam quedar en segon lloc.

A Cheste, la seua Mitja Marató va servir una vegada més pa què els nostres corredors que estan preparant la Marató de Castelló continuen buscant el seu ritme de marató, se'ls nota cada vegada més atrevits i els seus temps van baixant a poc a poc fins que troben eixe en què se senten còmodes. Cal destacar el retorn de Ferran Mas a les carreres i a la marató perquè se suma també als que correran Castelló.
A Andorra, Terol, van estar el diumenge Carmen i Vicent que continuen conjugant eixos verbs tan complicats com són a vegades els d'entrenar i el de viatjar, en esta ocasió diria que vam conjugar un pretèrit perfet com crec que seria més o menys, han entrenat.

També el diumenge però a l'Alfàs del Pi ens trobem en les seues 10 Milles a tres dels nostres més aguerrits, experts i versats en açò de la carrera a peu, que van pujar fins al far corrent per a així poder disfrutar d'eixa bonica carrera que des de fa uns anys ens dóna l'oportunitat de conéixer una de les zones mes belles de la nostra província. 

Ens falta parlar del dilluns perquè també va haver-hi carrera per a Dorsal 19 però ja serà demà. 
Mitja de Andorra.
Carmen Sala; 01:29:06.
Vicent Sala; 01:38:08.
 Alfaz del Pi.
Fernando Vicens; 01:13:52.
Pedro Garrigos; 01:20:13.
Francisco Ceresola; 01:20:39.
 Mitja de Cheste.
Vicent Sendra; 01:31:13.
Pascual Sendra; 01:33:31.
Alberto Pons; 01:37:40.
Ferran Mas; 01:40:27.
 Mitja de Mora de Rubielos.
David Camps; 01:42:12. (Segon de tota la Marina)