IN MEMORIAM

diumenge, 26 de desembre del 2010

Buick y col. (1980).

Molt estem parlant i llegint sobre el dopatge de transfusió sanguínia, així que si a algú li interessa i té paciència pot llegir el que a continuació he pogut esbrinar en DEPORTE LIMPIO i que ens servirà per a tindre una millor informació.

La técnica del almacenamiento de glóbulos rojos congelados es la siguiente:  
consiste en mezclar los 900 mililitros extraídos con una solución de 63 mililitros de citrato-fosfato-dextrosa (CPD). Inmediatamente después se centrifuga la mezcla y se separan sus componentes. Los glóbulos rojos se mezclan con 100 mililitros de solución salina-adenina-glucosa-manitol (SAGM). Esta mezcla se congela con glicerol en nitrógeno líquido. La mezcla congelada de glóbulos rojos se puede mantener congelada durante varios años sin perder sus propiedades (Berglund 1988). Cuando se quiere realizar la transfusión de glóbulos rojos al sujeto, se descongelan dichos glóbulos rojos y se mezclan con suero salino fisiológico hasta conseguir unos valores de hematocrito de la mezcla del 50% aproximadamente (Buick et al 1980) . 
Los atletas usan el dopaje sanguíneo porque causa una mejora en la capacidad de transporte del oxígeno, mejorando la resistencia de un atleta. Particularmente, el dopaje sanguíneo es considerado beneficioso para corredores de larga distancia, ciclistas y nadadores. Está demostrado que el dopaje sanguíneo puede conllevar a:  
§         un incremento del 7% en hemoglobina,
§         un incremento del 5% en la VO2max,
§         un incremento del 34% en el tiempo de agotamiento al 95% de la VO2max y
§         una mejora de 44 segundos en el rendimiento corriendo en cinta 5 millas.  

A continuació podeu llegir el treball de Buick i col. en 1980, han passat 30 anys des que es va demostrar que el sistema funciona si s'ha millorat no ho sabem perquè no hi ha publicat res, una altra cosa fins al dia de hui és indetectable.

El artículo de Buick y col. (1980) es, probablemente, el trabajo más completo que ha estudiado los efectos de la transfusión de glóbulos rojos correspondientes a más de una unidad de sangre sobre el consumo máximo de oxígeno y la resistencia aeróbica, en deportistas muy entrenados.  Este trabajo es muy importante porque estos autores canadienses  utilizaron atletas muy entrenados de nivel nacional o internacional y porque la experiencia se realizó en doble ciego.
 Los autores estudiaron a 11 atletas de fondo y medio fondo de nivel nacional e internacional (valores de consumo máximo de oxígeno corriendo comprendidos entre 68 ml.Kg-1min.-1 y 88 ml.Kg-1min.-1) a los que se les hizo realizar el protocolo de extracción y transfusión de glóbulos rojos, almacenados previamente mediante la técnica de congelación con glicerol. Los atletas fueron divididos en dos grupos de 6 y 5 sujetos, respectivamente. Antes de comenzar el estudio, se habituó a los sujetos a las técnicas y al material del laboratorio y se les hizo realizar tres tests de medida del consumo máximo de oxígeno corriendo en tapiz rodante, para eliminar el efecto aprendizaje que suele ocurrir cuando los sujetos no están acostumbrados a realizar este tipo de pruebas en el laboratorio. Una vez realizadas estas pruebas, se extrajeron a cada sujeto 2 unidades de sangre (unos 900 mililitros) que se almacenaron inmediatamente mediante la técnica de congelación con glicerol. Posteriormente, se esperó varias semanas (media: 7.3 semanas) hasta que los sujetos alcanzaron los mismos valores de concentración sanguínea de hemoglobina que presentaban antes de que se les realizase la extracción de sangre. Una vez alcanzados dichos valores se realizó la transfusión autóloga de los glóbulos rojos correspondientes a 2 unidades de sangre a los sujetos de un grupo, mientras que a los sujetos del otro grupo se les realizó una transfusión del mismo volumen de suero salino fisiológico (que no contiene glóbulos rojos). Para evitar que los sujetos conociesen si se les estaba transfundiendo sangre o suero fisiológico, se les vendaron los ojos y se les colocó unos auriculares que les aislaban del exterior mientras se les realizaban las transfusiones. A las 24 horas y a los 7 días de haberse realizado las transfusiones, todos los sujetos realizaron tres pruebas de esfuerzo corriendo en tapiz rodante: 1) una prueba de una duración de 4 minutos a una intensidad del 71% del consumo máximo de oxígeno, 2) una prueba hasta el agotamiento a una intensidad del 95% del consumo máximo de oxígeno, y 3) una prueba para determinar el consumo máximo de oxígeno. Después de haberse llevado a cabo estos tests a las 24 horas y a los 7 días de  haberse realizado las transfusiones, los autores esperaron varias semanas hasta que a los sujetos del grupo que había recibido la transfusión de glóbulos rojos les descendiese la concentración sanguínea de hemoglobina hasta los valores que presentaban antes de comenzar el estudio. En ese momento, se transfundió suero salino fisiológico (sin glóbulos rojos) a los sujetos del grupo que anteriormente había recibido la transfusión de glóbulos rojos, y se transfundieron glóbulos rojos equivalentes a 2 unidades de sangre a los sujetos del grupo que anteriormente había recibido la transfusión de suero salino fisiológico. Finalmente, se repitieron las tres pruebas de esfuerzo corriendo en tapiz rodante a las 24 horas y a los 7 días de haberse llevado a cabo la segunda extracción de sangre. Este protocolo de transfusión de sangre permitió a los autores tener un grupo numerosos de atletas de alto nivel y poder realizar la experimentación en doble ciego. 

Se observa que la transfusión de glóbulos rojos se acompañó de un aumento significativo del 8.6% de la concentración sanguínea de hemoglobina de reposo (de 15.1 g.dl-1 a 16.4 g.dl-1), de la concentración sanguínea de hemoglobina de final de ejercicio (6.3%, de 15.7 g.dl-1 a 16.7 g.dl-1), del consumo máximo de oxígeno (5%, de 79.5 ml.Kg-1min.-1 a 83.5 ml.Kg-1min.-1), y del tiempo de  agotamiento al 95% del consumo máximo de oxígeno (34%, de 7.20 minutos a 9.65 minutos).  Por último, durante el ejercicio de 4 minutos corriendo a una intensidad del 71% del consumo máximo de oxígeno, la transfusión de glóbulos rojos se acompañó de una disminución significativa de la frecuencia cardíaca media (de 159 a 152) y de la concentración sanguínea de lactato (de 1.14 mmol.l-1 a 0.60 mmol.l-1). Los autores concluyeron señalando que el aumento significativo (8.6%) observado en los valores de la concentración sanguínea de hemoglobina  tras realizarse la transfusión de glóbulos rojos se acompañó de una aumento significativo del consumo máximo de oxígeno y del tiempo de agotamiento durante un ejercicio submáximo en atletas de alto nivel que presentaban valores muy elevados de consumo máximo de oxígeno. Además, el aumento medio observado en el consumo máximo de oxígeno por unidad de aumento de la concentración sanguínea de hemoglobina (unos 20 ml.min-1 de aumento del consumo máximo de oxígeno por cada gramo por litro de aumento de la concentración sanguínea de hemoglobina) era de la misma magnitud que el observado en el trabajo descrito anteriormente de Celsing y col.
(1987), en sujetos de nivel deportivo muy inferior. Estos resultados sugerían que el consumo máximo de oxígeno de los atletas de fondo y medio fondo de alto nivel está limitado por la disponibilidad en oxígeno del sistema de transporte de oxígeno, y que la transfusión sanguínea que se acompañaba de un aumento significativo de la concentración sanguínea de hemoglobina, mejoraba probablemente de modo significativo la marca deportiva.
  Desde la publicación del trabajo de Buick y col. (1980), se han publicado varios trabajos sobre los efectos de la transfusión  de glóbulos rojos correspondientes a 2 ó mas unidades de sangre en la marca deportiva de deportistas muy entrenados. En lo que nosotros conocemos, todos los estudios han encontrado que la transfusión de glóbulos rojos se acompaña de una mejora de la marca deportiva en los ejercicios de larga duración.

divendres, 24 de desembre del 2010

Els llebrers de Castelló.

En una capella en el Sud de França, el gran emperador Carlomagno està soterrat en una forma inusual... Està assentat en una cadira de marbre i embolicat en la seua toga d'emperador i en els seus genolls està una còpia del Nou Testament, i el seu dit està assenyalant un versicle en el qual es llig:
   “de què li aprofita a l'home guanyar el món sencer, si al final perd la seua ànima?” – Mt.16:26
Sens dubte la marató de Castelló que se celebrá per primera vegada el passat 12 de desembre era una cita que Dorsal 19 no podia perdre's, és una de les tres maratons que tenim en la nostra comunitat i calia recolzar-la de la millor forma que nosaltres podem, corrent.

Molt hem parlat ja de Marató i segur que continuarem fent-ho durant molt de temps i Castelló va hi ha ser un motiu més per a continuar escrivint i contant experiències maratonianes així que donem la benvinguda a esta Marató que amb tan bones sensacions ha començat.
I fins allí igual que nosaltres es van desplaçar molts dels nostres companys de tota la comunitat i ja fóra en l'hotel, on coneixíem a la majoria dels corredors perquè en l'estaven els nostres amics de Gata, d'Andorra … ja fóra pels seus carrers on només véiem corredors passejant, ja fóra en la pizzería on vam sopar pues la majoria de taules estaven repletes de corredors i és que Castelló és una capital relativament xicoteta i per on anaves no paràvem de saludar i canviar impressions sobre la carrera de al andema, cada vegada que creuàvem un carrer ens trobàvem amb eixa línia blava que al matí següent havíem de seguir, l'ambient maratonià estava present en qualsevol lloc i era difícil oblidar-se de la carrera i relaxar-se, només en la tranquil·litat de l'habitació de l'hotel va ser possible deixar de costat la marató.
Així i tot, l'ambient maratonià es veia contínuament alterat pels “galgos” i és que estaven en totes les conversacions, la “Operació Galgo” va posar una nota trista a la Marató de Castelló.
De moment servisca de reflexió el que esta escrit en la tomba de Carlomango a Aquisgrà i més avant quan les coses estiguen un poc més clares comentarem esta bona i al mateix temps mala notícia.

Però calia córrer, tal vegada no com a llebrers però si com esforçats maratonians i allí estàvem una bona part de Dorsal 19.
El nostre principal objectiu era acabar la marató i cedir a Bay la pitjor marca de la temporada perquè com ja posseïx la millor era una bona ocasió perquè tinguera les dos, l'alfa i l'omega de la marató en Dorsal 19.
La tasca no era fàcil, Bay era el pràctic de 3 hores i mitja així que als altres ens quedava la dura tasca d'acabar per davant d'ell.
Domés donar l'eixida vam fer grups, Tony i Alberto un poc més nerviosos van voler ficar ràpidament distància pel mig pel que els poguera succeir en els últims quilòmetres i els va eixir una excel·lent marató ja que 3 hores i 23 minuts ho podríem puntuar com un aprovat alt ja que no estaven per a molts més trots, ara maratons per a pujar nota hi han.
Un altre grup era el format per Mas i Vicent, que van eixir amb un ritme només uns segons més ràpid que el de Bay per a anar augmentant la distància tranquil·lament i esperar esdeveniments, que no es van produir, per la qual cosa van continuar al seu ritme fins meta, la seua puntuació seria un aprovat baix perquè no van fer gens destacable, millor dit van fer el mínim esforç possible, deurien haver de fet algun esforç més i patir un poc.
L'altre grup era el format per Bay i Carmen, que hi ha diferència dels altres dura molt poc, perquè Carmen deixa sol a Bay en els primers quilòmetres i sen va anar cap avant a disfrutar d'un matí de carrera, la seua nota no se, per a mi que no es presenáe a l'examen.

Bay va complir, va ser l'únic que sàvia el que tènia que fer i ho va fer, la seua marca encara que és la pitjor del club esta en les cames del nostre millor corredor de marató, i és que de moment els extrems es toquen.
Donar les gràcies des d'ací a Alberto i al seu blog KM PER FER perquè és des d'allí on hem copiat les imatges d'esta Marató, gràcies per fotografiar-nos als de Dorsal 19.
  
MARATÓN DE CASTELLON.

Carmen Sala.- 03:16:33.
Tony Woodall.- 03:23:45.
Alberto Pons.- 03:23:45.
Ferran Mas.- 03:26:24.
Vicent Sala.- 03:26:24.
Carlos Siscar- 03:30:16.

diumenge, 19 de desembre del 2010

EL SAMARUC 2010.

Per descomptat, com tots saben, ja fa algunes setmanes que es va celebrar la Mitja d'Algemesí així que qualsevol informació que jo poguera donar hui es podria dir sense exagerar que no seria una novetat, però molts corredors que ens visiten i ens seguixen através d'este blog no tenen la informació que nosaltres ens passem tots els dies en les nostres tertúlies i entrenaments.

Així que, si no recorde malament, eixe diumenge no abellia molt córrer, era un diumenge trist amb un cel del color gris panxa de burro i eixe fred humit que se'ns fica dins dels ossos, hi ha el millor el portàvem  dins des de Benidorm.

Però com al contrari en la Mitja del Samaruc sempre hi ha un ambient molt càlid que unit a la gran quantitat de corredors de Dorsal 19 transformava el matí, se'ns gelaven les mans, les cames i les orelles però el nostre cap s'anava calfant, amb cada glop de café i amb cada conversació amb els corredors, la nostra ment agafava temperatura i a l'hora de l'eixida ja teníem tot preparat per a passar un altre matí de carrera divertida, així, doncs  ja no hi havia  elecció, disfrutaríem una vegada més d'una Mitja Marató.

Per la data que no per la carrera, el Samaruc es va convertir en una carrera de tràmit per a alguns, Benidorm la setmana passada i Castelló en la pròxima van marcar el ritme de molts dels nostres corredors però com sempre hi ha molt bones excepcions.
Arbona, David i Pascual volien provar i Ramón volia confirmar.
Arbona i David tornen hi ha ser ambiciosos i tenen ja ganes de posar la seua marca d'esta temporada prop dels 90 minuts i ocasions no els van hi ha faltar perquè estan en el camí correcte.
Pasqual ens hi ha tornat a deixar meravellats amb un altre gran registre, esta temporada va hi ha acabar amb marques per davall dels 80 minuts i és que encara estem començant la campanya.

Ramón ja esta en la seua segona Mitja Marató, és bo que li vaja agafant confiança a la distància i que es mantinga per davall de les dos hores perquè així se sentirà segur.

SAMARUC. 

Company Puig, Pascual.-  1.21.26
Sala Ferrer, Carmen.- 1.27.00
Siscar Bay, Carlos.- 1.27.03
Camps Sendra, David.- 1.37.30
Juanjo Arbona.-  01:37:30.
Woodall, Tony.- 1.44.21
Pons Soriano, Alberto.- 1.44.21
Sala González, Vicent.- 1.44.21
Alemany Sendra, Ramón.- 1.58.25

dimarts, 14 de desembre del 2010

CIRCUIT PROVAT.

Primer el vam dissenyar, després el vam calcular,  a continuació el vam recórrer amb bicicleta, més tard vam fer una prova corrent, de seguida el vam mesurar, i immediatament el vam marcar i ara ja només ens faltava provar-lo.
         Necessitàvem comprovar amb les nostres cames els 21097,50 metres de la I Mitja Marató “Vila de Pego”, perquè els recorreguts de les carreres són els que moltes vegades posen l'adjectiu a estes i moltes vegades són els que decidixen l'aprovat o el suspens d'una competició. Una carrera és dura, fàcil, bonica o agradable quasi sempre en funció del seu circuit.

El circuit sempre és motiu de conversació entre els corredors perquè hi ha qui els preferix d'una sola volta a altres dos voltes no els resulta del tot pesat però en canvi tres ja els pareix avorrit, circuits hi ha per a tots els gustos i per a totes les fases de l'entrenament ja que a vegades necessitem pujades i baixades per a potenciar les nostres cames al contrari a vegades els necessitem plans i ràpids per a esbrinar el nostre estat de forma i sempre ens agrada tindre una o dos carreres, amb bons recorreguts, on poder anar a realitzar la nostra marca personal, també hi ha circuits que ens agraden pel seu paisatge i així poder córrer relaxats i tenim corredors que els agrada anar pels carrers de la seua ciutat només pel plaer de poder córrer pels seus carrers i avingudes sense haver de ser molestats pel tráfic dels cotxes.

Com és el nostre recorregut? Podríem dir que tècnicament és bo ja que només té dos moments en què no podrem mantindre la nostra velocitat, un seria en la pujada de 650 metres que la tenim situada entre l'eixida i el quilòmetre i mig, el segon lloc seria després del quilòmetre quatre que tindrem un gir de 180é, en la resta sempre podrem mantindre el nostre ritme de carrera, si estem ben entrenats.
  
Així que a les set i mitja del matí del dilluns 6 de desembre i amb una calor fora del normal per a estes dates ens vam reunir 16 corredors que van realitzar  tot el recorregut seguint la que serà la línia ideal, només el tram de la carretera de Dénia el vam realitzar pel carril bici per a evitar qualsevol problema amb el trafic.
Tots coincidim que el tram que unix la carretera de Dénia amb la del Mar és el més trist i encara que només té 270 metres el passem en quatre ocasions així que intentarem que el dia de la carrera estiga animat d'alguna forma.
També hi havia prou unanimitat a pensar que la pujada del principi no sera un obstacle que poguera marcar tota la carrera perquè hi ha quilòmetres per davant per a poder recuperar el que es puga haver perdut.

Els dos primers quilòmetres són una opció que vam triar pa què la carrera puga creuar un poc de Pego, ja que tota la carrera transcorrerà per fora a fi de fer-la mes plana.
Una altra cosa que no ens agrada va ser el gir de 180é però era necessari per a fixar la distància exacta perquè qualsevol altra opció passava per augmentar els quilòmetres per dins del poble amb l'augment de pujades i baixades així que vam triar per a esta primera edició la més plana.
Dir també que es podia haver eliminat la pujada del principi però en la primera edició pensem que es tènia que passar almenys pel centre del poble.

dilluns, 6 de desembre del 2010

BOGERIA.

    Pocs minuts després d'haver begut poden aparéixer una sèrie d'efectes la manifestació de la qual varia segons la quantitat ingerida i les característiques de cada persona. Per orde d'aparició en el temps i en relació amb la concentració d'alcohol en l'organisme, estos efectes serien els següents:
·         Desinhibició.
·         Eufòria.
·         Relaxació.
·         Augment de la sociabilitat.
·         Dificultat per a associar idees.
·         Descoordinació motora.
·         Decidir córrer una marató amb set dies d'antelació.
Però jo no recorde haver pres gens d'alcohol abans de la carrera d'Algemesí, no recorde haver afegit al meu café amb llet una altra cosa que no fóra un poc de sucre, tampoc recorde que les magdalenes estigueren banyades en licor, llavors que ha passat pa què decidim córrer el diumenge que ve la marató de Castelló? , si no ha sigut cap classe de droga deu ser bogeria.
En què consistix la bogeria? A tindre idees incoherents i a obrar amb incoherència. 

Val, esta clar, estem bojos, però com deia Sant Agustí, -Una vegada a l'any és lícit fer bogeries-, i 2010 se'ns esta acabant i la marató de Castelló és tal vegada la ultima oportunitat de realitzar la bogeria de 2010.
Amb el pas dels anys anem veient que les genialitats i la bogeria en nombrosos casos van de la mà. Hi ha per ací diversos estudis psicològics que intenten demostrar que gran part de les persones amb un poc de genialitat patixen d'algun trastorn psicològic, no dic que este no siga el nostre cas, perquè algun trastorn tenim, ja que no es decidix córrer una marató amb tan sols set dies d'antelació i pretendre estar bé del cap.  

Amb açò no intente tampoc dir que siga precisament una genialitat, això se sabrà la setmana que ve, però és una bogeria controlada ja què -“com més boja és l'aventura, més assenyat ha de ser l'aventurer”- i si algun defecte tenim és el de ser massa reflexius, i encara que l'exemple puga induir a error, Salvador Dalí va dir una vegada –“ L'única diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig”-  nosaltres crec que tampoc estem bojos però ens agraden els que estan bojos: bojos per parlar, bojos per pensar, bojos per viure, i com no, bojos per córrer.
El diumenge 12 de desembre serem més bojos a Castelló.

dissabte, 4 de desembre del 2010

La pioggia.

El periódico informó
Que el tiempo cambiará
Hay nubes negras en el cielo
Y los pájaros allí no volarán ya más
Por qué será

Yo no cambiaré, no, no cambiaré
Mas si el mundo loco está
No me importa a mí

La lluvia no moja nuestro amor
Cuando yo soy feliz
La lluvia, la lluvia ya no existe si me miras tú
El paraguas tíralo, pues no sirve ya
No sirve ya, no sirve ya.

És possible que hi ha molts de nosaltres no ens sone de res estes tres estrofes, però Gigliola Cinquetti allà per l'any 1969 es presentá al Festival de Sant Remo amb la cançó -La pioggia- que comença amb estes tres estrofes, jo si que man recodi el dissabte passat a Benidorm.


I recorde que els periòdics ja ho anunciaven, plouria a l'hora de la carrera i el temps canvia i els núvols negres es van fondre amb la fosca nit i nosaltres els corredors no vam canviar perquè tenim un punt de bogeria que ens fa que no ens importe el que esta succeint perquè només volem córrer, així que vam ignorar la pluja i vam tirar el paraigues i els impermeables i ens vam llançar a córrer.

Va ploure, i va ploure més, inclús durant alguns moments diluvia i nosaltres continuàvem corrent, que ens importava, i l'aigua crida al vent i este es refreda i els corredors ens vam gelar, que ens importava, i l'aigua s'entolla i també es refreda i als corredors ja res ens importava, ni l'aigua ni el fred ni la marca només volíem arribar a meta i acabar, volíem que els nostres peus i les nostres mans, primer s'eixugaren i després es calfaren o al revés no em recorde ja i així despues poder-nos prendre alguna cosa calenta per a poder contar el que va ser La Mitja Marató de Benidorm 2010.

En Dorsal 19, bé com a pollets acabats d'eixir de l'ou, tremolant i tots mullats però contents, Paco realitza la seua marca personal en esta plujosa, freda i fosca Mitja Marató que recordara durant molt de temps perquè els seus últims dos quilòmetres corrents dins de l'aigua són per a no oblidar ja que si es para se'ns ofega ja que no crec que poguera ja nadar.

Els altres vam complir, vam acabar sense cap seqüela deguda a les males condicions meteorològiques i una experiència per a recordar i sobretot contar.
 Però el diumenge també vam tindre carrera esta vegada a càrrec del nostre incombustible Bay, a Tarragona i és que tots els que estan preparant la Marató de Castelló ja no poden parar perquè el seu entrenament s'esta acabant i estos dies són importants per a esbrinar el ritme de carrera.


BENIDORM.
Carmen Sala; 01:26:34.
Tony Woodall; 01:41:38.
Alberto Pons; 01:41:38.
Vicent Sala; 01:47:18.
Paco Ceresola; 01:47:19.
Juanjo Arbona; 01:47:20.
Juan Bolta; 01:48:44.

TARRAGONA.
Carlos Siscar; 01:24:11.