IN MEMORIAM

diumenge, 30 de gener del 2011

La I Mitja Marato "Vila de Pego" és ja història.

    Algunes vegades haurem parlat de les moltes classes de clubs de corredors que existixen i haurem vist que hi ha una classe majoritària que es podria anomenar – Clubs practicants-, existiria també una altra classe un poc superior que podríem denominar – Clubs teòrics – I la mas perfecta que podríem dir – Clubs heterogenis -.

Els – Practicants – Haurien de ser  eixos clubs que es troben formats per corredors que es dediquen a córrer i hi ha participar en alguna carrera, estos clubs serien la base principal de tot el nostre món atlètic.

Els – Teòrics – Serien aquells que a més de córrer els entusiasma la carrera a peu i no sols la practiquen sinó que a més l'estudien, els agrada investigar en tots els sistemes d'entrenament, s'interessen per l'alimentació del dia a dia, coneixen totes les lesions i els agrada discutir sobre com s'entrena millor i en totes les seues reunions els temes de conversació sempre giren al voltant del complicat món de l'entrenament.

Els heterogenis o mixtos serien el nivell màxim de clubs de corredors, serien els que estarien formats per corredors que participen en moltes carreres i que s'instruïxen en tot allò que s'ha relacionat amb la carrera a peu intentant estar al corrent de tot el que succeïx en l'atletisme però a més li'ls agrada fer participes de la seua afició i dels seus coneixements a tots els corredors, organitzant carreres i difonent en l'escola d'atletisme als mas jóvens en este món.

Així que, després d'haver organitzat la I Mitja Marató “Vila de Pego”, Dorsal 19 ha tocat a la porta on es troben els clubs de corredors populars de màxim nivell, entrar i poder romandre en ell serà complicat però la nostra il·lusió esta ací preparada per a ajudar-nos a mantindre'ns.

A Dorsal 19 li agrada córrer, li agrada cultivar-se en totes les matèries que tinguen alguna relació amb la carrera a peu i també intenta difondre esta passió a quants s'acosten al nostre poble a córrer.

La I Mitja Marató “Vila de Pego”  és història i hem de donar les gràcies en primer lloc a cada un dels 546 corredors que han participat perquè a ells i només a ells és als que hem dedicat tota la nostra il·lusió i hem fet tot el que sabíem sobre carreres populars, en el que hem fallat o ens hem equivocat no ha sigut per falta d'entusiasme i en els pròxims dies buscarem i trobarem la solució perquè no ens torne a succeir.

És de justícia també agrair a tots els nostres col·laboradors que ens han ajudat i que sense ells haguera sigut impossible ni tan sols imaginar la I Mitja Marató “Vila de Pego” , tots els voluntaris que han participat no sols en l'organització de La Mitja si no en qualsevol de les altres carreres, els considerem com un membre més de Dorsal 19 i només ens agradaria que a més s'animaren a córrer.

Com no agrair hui a tota la Policia Local i la Guàrdia Civil la seua labor amb el trafic, a Protecció Civil del Verger que tan amablement ens ha ajudat i Acció Urgent que ens dona amb la seua presència tranquil·litat i seguretat.
Només dos noms propis ahui, Marian i Rosa, la nostra Regidora d'Esports i la nostra Coordinadora Esportiva.
Marian ha posat ha disposició de Dorsal 19 tots els mitjans de què disposa el nostre Ajuntament sense escatimar cap, gràcies.

Rosa ha treballat molt perquè este, antic ja, projecte de I Mitja Marató seguira avant i arribara a realitzar-se encara que només un però, un però que en Rosa és un gran però, encara no és una corredora de Dorsal 19 i en la II Mitja Marató “Vila de Pego” hauria de córrer ja amb la nostra camiseta.

En fi, per hui només ens queda comprovar la nostra classificació en Som Esport  i demà veure les imatges en Caligat.
Demà continuarem en els noms propis de la I Mitja Marato "Vila de Pego"


diumenge, 23 de gener del 2011

Setmana final.

Ens trobem en l'ultim cap de setmana, abans del dia 30 de gener, i tots els que formen part de l'organització de la I Mitja Marató “Vila de Pego” ja fa dies que estan preparant-se per a la carrera.

En este cap de setmana l'hem dedicat a millorar un dels aspectes que ens oblidem en la Volta a Peu i que no és un altre que avisar i informar el nostre poble de l'esdeveniment que se'n va hi ha realitzar.

L'única forma que un espectacle com una Mitja Marató tinga èxit en un poble és que este se senta identificat amb la carrera i la seua organització, perquè per molt ben organitzada que este, per molt content que es quede el corredor si el lloc on es realitza els seus habitants no tenen la mateixa il·lusió que els organitzadors i que els corredors eixe esdeveniment no té futur, perquè prompte o tard els organitzadors es cansaran de lluitar i els corredors notaran eixa falta de suport i no participaran.

Així que este cap de setmana hem intentat informar els veïns més pròxims al circuit de la celebració de la carrera i durant la resta de la setmana a tot el poble.
Quasi tot esta preparat, tenim dubtes, però és bo saber ara on podem fallar per a així el dia 30 poder encertar.
Tindre-ho tot preparat no seria poc, però tampoc seria molt perquè moltes coses poden canviar en set dies, numere de corredors, pluja, vent, fred…
En fi, un cap de setmana on hem solucionat els problemes que pensem hui ens podem trobar en el circuit en dia 30 de gener.

diumenge, 16 de gener del 2011

Tres esdeveniments.

   Ja estem en la mitat de gener i tot al nostre voltant es mou a un ritme vertiginós, vam córrer el dia Reis a Xeraco, diumenge passat vam tindre el nostre dinar de fi d'any i este divendres ens vam reunir i vam acabar de construir els fonaments de la nostra I Mitja Marató “Vila de Pego”.

Tres esdeveniments que mereixen un xicotet comentari.
Com ja va sent costum Xeraco és la primera carrera de l'any, i com també va sent costum és un bon termòmetre per a mesurar com afrontem l'any.

Enguany les nostres marques són inferiors en general però cal tindre en compte que l'any passat estàvem preparant una marató al febrer, ja fora a Sevilla o València, enguany no és així i els temps s'han ressentit.

I encara que els cronos marcats no ens diuen realment el nostre estat de forma l'orde d'arribada si que ens mostra el lloc que ocupem en este principi d'any, i és esta classificació la que ens podria indicar qual és la graella d'eixida per a este gran premi de 2011, com es veu en els temps hi ha carrera i estarà interessant.

XERACO.
 COMPANY PUIG, PASCUAL            0:55:41
SISCAR BAY, CARLOS                   0:55:43
SALA FERRER, CARMEN                0:56:16
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE    0:57:31
SALA GONZALEZ, VICENT           1:06:01
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 1:06:01
MAS SISCAR, FERRAN                  1:06:48
WOODALL, TONY                          1:06:48
PONS SORIANO, ALBERTO          1:06:48
ARBONA ESCRIVA, JOSE             1:06:59
VICENS PASTOR, FERNANDO      1:08:27
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA  1:14:12
ALEMANY SENDRA, RAMON         1:19:13

Continuem, dos són les cites importants que tenim en Dorsal 19 cada any, les dos amb mantels encara que una és per a sopar i l'altra per a dinar, dos reunions imprescindibles per a tot corredor de Dorsal 19, dos reunions gastronòmiques que ens servixen una per a homenatjar als nostres corredors i l'altra per a compartir els nostres projectes per a l'any que comença, dos esdeveniments que ens servixen perquè ens coneguem millor, dos dies en què compartim taula i carrera amb els més ràpids i els més lents, dos moments en què Dorsal 19 no sols esta compost pels seus corredors sinó també per tota la gent que sense córrer dia darrere de dia hi ha de patir els durs entrenaments i les alegries de les carreres dels corredors i corredores de Dorsal 19, dos dies en què intentem agrair a totes les persones que fan possible que cada un dels nostres corredors puga continuar corrent dia darrere de dia, en fi dos dies per a conéixer-nos.
I un d'eixos dos dies va ser el diumenge dia 9, i allí en el menjador del Bar Zorrilla vam veure la il·lusió amb què esperen alguns dels nostres corredors acabar el seu primer marató, vam escoltar com han sigut les nostres lesions, vam fer projectes per a acudir hi ha alguna marató i vam parlar fonamentalment de tres temes, córrer, córrer i córrer.

I és que després de tant de menjar i tant de beure ja no puc recordar amb exactitud si anem acudir a la marató de Sant Sebastian o a la de Venècia, no recorde si he de traure un quilòmetre d'avantatge o me'l tenen de traure però el que si recorde és que hi ha pique i per tant cervesa o xacolí, tampoc el se cert.
No recorde si en la marató de València hem de fer grup o no. No puc recordar amb exactitud quals eren els meus favorits per a les millors i pitjors marques de la temporada ja que vam defendre tantes opinions i les contràries que em faig un embolic, crec recordar que vam comentar el primer assalt seriós a la millor marca en mitja marató que realitza Bay a Sitges, encara que em dol mes no recordar si el color blau de l'ultime gin tonic era degut a la ginebra o la tònica, encara que al final és possible que fóra el reflex dels mantels, en fi ens ho vam passar bé i ens vam divertir que és al final el que val la pena recordar.

SITGES.
Carlos Siscar Bay: 01:21:25.

Una altra reunió és la que vam celebrar este divendres, en ella es van formar els grups de treball per a la realització de la I Mitja Marató “Vila de Pego”, com ja va sent habitual en les nostres carreres són quatre, atenció al corredor de què s'encarregara Arbona, zona de meta i eixida de què seran responsables Ferran Ferrando i Vicent Sala, servicis diversos que anirà a càrrec de Picayna i Ceresola i el control del circuit que per a esta carrera hem volgut que fossen tres persones ja que són molts quilòmetres els que cal controlar així que per a la I Mitja Marató “Vila de Pego” s'encarregaren Enrique, Pascual i Ramon.

Es van analitzar, pensem que tots els aspectes relacionats amb la Mitja i vam resoldre els que vam poder així que estem preparats per a este gran repte que ens hem proposat.

dissabte, 8 de gener del 2011

TROTAR I CÓRRER A PEGO.

      Estem vivint sens dubte en un poble on cada dia la carrera a peu és més popular ja que veiem pels nostres camins i carreteres cada dia més corredors, ja siga per la culpa de la nostra llarga tradició en carreres, perquè cal recordar que la Volta a Peu va hi ha celebrar la seua 29a edició i açò crea escola, tampoc deuríem oblidar que enguany se'n van hi ha celebrar en el nostre poble quatre carreres que cobriran cada una de les necessitats dels nostres corredors.
Sabem ja que tenim tot el que és necessari, corredors i un entorn privilegiat per a córrer, perquè llocs els tenim de totes les formes i colors, és hora per tant d'ocupar-nos d'una parcel·la que tenim oblidada i que no és una altra que la didàctica.
Existix per tant una llacuna, encara que siga difícil d'imaginar, ja que no tenim on acudir a Pego per a poder-nos orientar i ensenyar-nos a córrer.
I encara que alguns esports com la carrera a peu pareixen accessibles a tots i no presenta massa problemes és necessari tindre uns mínims coneixements.
Altres esports no obstant això mereixen ser estudiats amb mes cuidao ja que provoquen amb més facilitat lesions com micro traumatismes o inclús sobrecàrregues perilloses.
Hui donarem alguns consells per a tots aquells que vullguen o es troben ja corrent pel nostre poble i vullguen participar en alguna de les carreres que van hi ha celebrar-se a Pego.
En primer lloc hem de saber que objectiu perseguim, La competició o la diversió? ¿Val la pena? 
Hem de conéixer Com som? Ens estimulen les dificultats de què altres fugen com la pesta? Som proclius a esperar abans que actuar? O al contrari som impulsius per naturalesa? Ens emocionem de seguida, estem a gust en grup, ens atrau o ens provoca rebuig un programa a llarg termini? Estes són les preferències que definixen la nostra personalitat i ens deuen ajudar a triar el com volem córrer, on volem córrer, amb qui volem córrer i perquè volem córrer.

Córrer és un dels esports que molts pegolíns hem triat per a posar-nos en forma: és barat, es pot fer en qualsevol lloc, en qualsevol moment i, el més important, és molt eficaç.
Realment no hi ha diferència entre córrer i trotar, encara que l'acabe Trotar, sovint s'utilitza per a descriure el fet de córrer a un ritme lent. El anomenem com l'anomenem, tot el que necessitem és un bon parell de sabatilles per a córrer i un poc d'entusiasme.
Mentres estiguem sans i ho prenguem amb calma al principi, qualsevol pot córrer. Si algun de nosaltres tenim algun problema amb la diabetis, dolor de pit, angina de pit, asma, epilèpsia, hipertensió arterial, hem patit algun tipus d'operació cirurgia recent o estem  embarassades, haurem de consultar amb el nostre medique i dir-li que hem decidit posar-nos a córrer.
Ja que com una activitat en la que hi ha un impacte, córrer pot mantindre o augmentar la densitat òssia, ajudant a compensar per exemple l'osteoporosi. Però també posem més pressió sobre les nostres articulacions que les activitats de menor impacte, com caminar i muntar amb bicicleta, especialment si ens trobem amb sobrepes. De nou, si estem preocupats, consultem al nostre metge de capçalera.

Com començaríem a córrer?, com amb tots els deports, es deu calfar primer. Començaríem per caminar a pas ràpid, i després a poc a poc entrar en un trot lent. Córrer a un ritme en què encara es puga mantindre una conversació, però que definitivament se sent més que caminar. Si començem a quedar-nos sense alé per a parlar, fem-ho més lent o caminem per un temps fins que comencem a respirar amb més facilitat.

Per a començar, l'objectiu de córrer és fer-ho durant deu minuts en total. Fer açò tots els dies, reduir gradualment el temps de caminada i anar augmentant la carrera fins que puguem córrer els deu minuts.

Al final de cada entrenament acabem amb un trot lent o caminem a pas lleuger fins que el nostre cor i respiració hagen tornat a nivells més normals. Estirarem els nostres músculs, però és important que mentres encara estiguen calents.

A continuació, cal començar a augmentar la duració total de la nostra activitat d'un o dos minuts en cada entrenament, fins que puguem amb 30 minuts de carrera tres vegades a la setmana. Inclús si ens trobem bé, resistim la temptació d'augmentar el nostre temps de carrera en més de cinc minuts a la setmana.

Per a seguir amb tot el nostre pla d'entrenament és interessant que tinguem alguna motivació que ens ajude a continuar corrent a pesar dels xicotets problemes que ens aniran sorgint.
Tindre un objectiu clar, com competir en una carrera és el millor sistema o el de ser capaç de córrer sense parar durant una hora.
Però siguem realistes. No ens comprometem a córrer la I Mitja Marató “Vila de Pego” en tres setmanes si mai hem corregut abans, triem si estem començant la Carrera de la Dóna o la Sant Silvestre i si tenim un poc d'experiència la Volta a Peu, perquè es corre el 7 de maig i tenim temps per a estar preparats eixe dia. 

Pensem en nosaltres com a corredors i convertim la carrera a peu en un hàbit, com llavar-se les dents. 

Portem un diari. Registrem els nostres progressos i així podrem comprobar com anem millorant i açò ens ajudara a seguir.

En fi, estos són només alguns consells per a córrer, hi ha molts més i molts són els dubtes i els problemes que ens aniran sorgint així que intentarem comptar enguany amb algun tipus d'assessorament, perquè tenim corredors i sobretot ganes de córrer i continuar corrent.

dijous, 6 de gener del 2011

Xeraco primeres impressions.



    Com molt interessant dec anomenar este principi d'any, hem començat des de la primera carrera intentant situar-nos cada un en el nostre lloc. Si 2011 va hi ha ser un reflex del que ha sigut la carrera de Xeraco tindrem festa i espectacle assegurat, de segur que per al dinar del diumenge ja tenim infinitat de temes i anècdotes i és que en Dorsal 19 li anem prenent regust a les bones i saludables baralles que ens van hi ha donar moltes hores de tertúlia, sempre acompanyades de la nostra saludable cervesa -tan plena ella d'hidrats de carboni- i que junt amb el nostre admirat carrajillo de ron Negrita -que tant ens ajuda en les nostres deliberacions- passarem els esmorzars en un parpelleig.
Són moltes les formes que tenim d'afrontar les carreres a les què acudim i moltes les vegades que canviem d'idea durant la competició.
En efecte, la pràctica correcta de la carrera a peu ha d'estar acompanyada per la moderació i l'educació a la renúncia; amb molta freqüència requerix també un bon esperit d'equip, actituds de respecte, estima de les qualitats dels altres, honestedat en la tàctica i humilitat per a reconéixer les pròpies limitacions.
Córrer, especialment en les seues formes menys competitives, invita a una celebració festiva i a la convivència amistosa.
Hem de trobar en la carrera a peu una ajuda per a desenrotllar les nostres principals virtuts, com véncer els nostres temors però al mateix temps no ser excessivament imprudents afrontant perills, ser prudents i saber discernir i distingir el que ens va bé o mal, per a seguir-lo o fugir d'això, així com saber acceptar tot el que ens mereixem i el que es mereixen els altres corredors.
Pensem que la carrera a peu hauria de ser un esport que empare als dèbils i no excloga a ningú, que allibere els nostres jóvens del risc de la desídia i de la indiferència, i que suscite en tots un sa esperit de competició; un esport que siga factor d'emancipació dels més infortunats i ajude a eliminar la intolerància i a construir un món més fratern i solidari; un esport que contribuïsca a fer que s'ame la vida i que eduque al sacrifici, al respecte i a la responsabilitat, portant tot açò a una plena valoració de cada u.
Amb estes consideracions, invite a tots els corredors que hem començat l'any corrent a Xeraco a prosseguir amb els nostres esforços per a aconseguir estos nobles objectius, al mateix temps que espere que 2011 siga un any on competir no siga humiliar a ningú sinó competir per la sola passió de competir.

dissabte, 1 de gener del 2011

La Falla la Font i San Silvestre.

Bo, ja ens vam trobar com cada any a l'hora d'ara, en eixe moment que hem inventat en el que amb les campanades d'un rellotge ens mostrem joiosos simplement perquè es produïx un canvi de número en el fluir de les nostres vides.
Ens mostrem alegres perquè despedim un any que se'n va, com si amb ell diguérem adéu per sempre a tot allò que en els últims dotze mesos ens ha sigut perjudicial. El so d'eixes dotze campanades constituïx tot un ritual profà que nosaltres, elevem a la categoria de místic. Preparem els dotze raïms, omplim les copes de vi espumós, inclús alguns es posen una prenda íntima de color roig i esperem atents i en silenci el so miraculós de les dotze campanades.



La veritat és que mai he arribat a saber el significat i perquè d'estos simbolismes, darrere dels quals i tots a l'uníson, exultants d'una programada alegria, ens besem i felicitem repetint el conegut falca “Feliç Any Nou”.
És esta una esvalotada formalitat en què teòricament pretenem allunyar de nosaltres tot el pitjor que ens haja pogut succeir durant l'any que mor, alhora que desitgem a aquells que tenim pròxims les majors ventures que desitgem ens porte el futur, per l'artificial fet que en el calendari haja canviat un número.

A Pego anit teníem un motiu més per a elevar les nostres copes, la celebració de la I Sant Silvestre Pegolina, i és que per casualitats de les dates amb el final del 2010 vam començar a Pego una nova època per als amants de la carrera a peu que va hi ha continuar amb la celebració el 30 de gener de la també primera edició de La Mitja Marató, la carrera de la Dona al març i la Volta a Peu que tindrà lloc en el mes de maig, així, doncs el poble de Pego pot sentir-se orgullós d'organitzar quatre espectacles esportius en els quals pot participar qualsevol ciutadà amb un mínim de preparació ja que comptem amb quatre distàncies diferents perquè siga quin siga la nostra condició física  puguem córrer en el nostre poble.


 La I Sant Silvestre Pegolina és el començament d'una nova forma de veure i practicar la carrera a peu a Pego perquè diversos són els fets que ens anuncien que esta nova dècada se'n va hi ha córrer molt en este poble de la Marina. 
Primer i molt important, l'entrada en este món de la carrera a peu de la Falla la Font.
Que una entitat de la importància i grandesa de la Falla la Font amb tota l'estructura que posseïx, amb tot el potencial humà i de recursos organitzatius es decidisca a organitzar, participar, col·laborar i hi ha promoure la carrera a peu és una de les millors alegries per les quals es va poder brindar anit després de menjar-nos el raïm.
I és que 2010 ens ha deixat amb una gran satisfacció, ja que la I Sant Silvestre Pegolina ens ha fet oblidar els mals moments pel que esta passant l'atletisme espanyol i ens ha fet veure que també hi ha un esport popular en què organitzadors i corredors són capaços de divertir-se i passar una bona vesprada sense haver-hi de recórrer a  res  artificial per a poder disfrutar de la carrera a peu.
La Falla la Font ha sabut organitzar una carrera en què ens ha permés córrer com hem volgut, uns competint, altres disfressats, altres amb els seus amics, altres amb les seues famílies i tots per uns carrers que any rere any es van omplint d'espectadors que a poc a poc van prenent consciència de com és de saludable la carrera a peu.

Posar ara tota la classificació dels pegolins seria molt llarg i és fàcil que per esta vegada innecessari, només mencionar que Dorsal 19 amb Pascual Company i Carmen Sala van ser el primer i primera de Pego a acabar la I Sant Silvestre i destacar també que el nostre corredor Ferran Mas va aconseguir el premi a la millor disfressa, en fi tot un èxit.
Quan ahir van acabar de sonar les dotze campanades, ens vam prendre els dotze raïms i vam brindar per un Feliç Any 2011, hem de saber que no hem d'esperar res d'elles, siguem nosaltres els que isquem a l'encontre, amb coratge, dels nostres bons desitjos i basats en l'experiència d'eixos anys que deixem arrere i amb la nostra participació decisiva, fem que demà comencen a complir-se els nostres brindis.


Aprenguem la lliçó: Si el futur ens angoixa i el passat ens encadena, no permetem que se'ns escape el present.


Feliç Any Nou a tots