IN MEMORIAM

dissabte, 21 de gener del 2012

II Mitja Marato "Vila de Pego" ha punt.


Ja esta, la II Mitja Marató “Vila de Pego” esta hi ha punt, en este divendres i dissabte hem acabat de preparar tota l'organització de La Mitja Marató. Però saludem abans a tots els que van ha fer possible la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Com el poeta, tota il·lusió la posem en l'espera d'un demà. Només hem d'esperar,pues cada membre de Dorsal 19 ja sap el paper que va hi ha exercir el diumenge que ve, pensem que anem hi ha ser capaços d'organitzar una bona carrera i tot esta pensat pa què isca bé.
Però el demà no deixa de ser una cosa irònica, a pesar de totes les nostres inquietuds per prosperar i millorar eixa espera pot valdre la pena perquè ens dóna temps per a intentar millorar o solucionar qualsevol problema.
En qualsevol moment de la setmana que ve pot sorprendre'ns una contrarietat i en un obrir i tancar els ulls, com ja ens ha succeït alguna vegada, ens podem trobar amb una part del circuit en què és impossible passar, ens podem trobar amb una amenaça de pluja i fred que ens espatlen tota la zona de meta, en fi ens podem trobar amb moltes coses imprevisibles.
La inseguretat té un clar ascendent.  Hi ha moltes ocasions en què les grans esperances poden fer-nos perdre el sentit i la grandesa del que és fer les coses bé, per xicotets que siguen.
Este diumenge anem hi ha acudir a La Mitja Marató de Santa Pola, una gran, que ens mostrara com és de xicoteta la II Mitja Marato “Vila de Pego” i ens mostrara una cara de les carreres populars però deurem saber que nosaltres estem darrere però en la mateixa moneda.
Tota carrera popular és bona per la carrera a peu, encara que potser seran minúscules, o es vegen molt poc, o parega que no canvien quasi res. Entre altres coses perquè organitzar una competició popular és sempre una cosa gran.
 És veritat que la majoria de les competicions a què acudim no canviaran el món de l'atletisme, i és cert que a penes aporten res si es contemplen en termes de grans esdeveniments esportius. Però també és cert que cada xicoteta carrera és un bé i una alegria, i potser per a eixe club, en el seu cas particular, eixe bé no siga tan xicotet. No va a resoldre-li la seua vida, ni alleujarà el seu pressupost, ni evitarà potser que tornen a tindre problemes de camaraderia al poc de temps, però és indubtable que cada xicotet detall de preocupació i proximitat amb altres corredors fan a eixe club un poc millor, més comprensiu amb altres organitzacions i convertixen ha eixe club i als seus corredors en apassionats d'este món de les carreres populars.
Demà ens n'anem a Santa Pola junt amb més de huit mil corredors i anem hi ha veure una gran organització i una gran carrera, tornarem no amb enveja si no amb algun detall que puguem aprofitar per a la nostra II Mitja Marató “Vila Pego”, tornarem sabent que tenim un llarg camí que recórrer en l'organització de carreres i el nostre entusiasme serà per tant més gran. 
Encara que siga cert que el que fem és com una gota en l'oceà, també és cert que la realització d'una bona carrera genera en qui la realitza i el seu entorn una satisfacció i una inèrcia que res pot suplir.
Som xicotets però el millor i més important és que ho sabem i fem com aquell pescador que tornava a l'aigua els peixos grans i al que se li va acostar un altre pescador i li pregunte "He vist que ha tingut molt bona pesca, però he notat que els peixos molt grans els torna a l'aigua, per què sent tan grans els torna, i no fa açò amb els de menor mesura?.
El pescador li va dir: "El que succeïx és que els peixos grans no caben en la meua paella”…
 A vegades ens agradaria que acudiren molt corredors  a la II Mitja Marató “Vila de Pego” però encara no estem preparats per a rebre tot com tenen de bo eixos 8700 corredors de Santa Pola; la paella significa la ment. Hem d'expandir la nostra ment, per a poder acostar-nos a Santa Pola i rebre les coses grans que ens té preparades este món de la carrera a peu.

dimecres, 18 de gener del 2012

¡Corred de manera que lo obtengáis!


             El camí cap a Santa Pola contínua, el nostre equip per a esta Mitja Marató es va dividir este cap de setmana per a preparar-la. Però saludem primer a tots els corredors.
Mentres uns van triar recuperar-se tranquil·lament i altres acumular quilòmetres va haver-hi els que van triar una combinació d'entrenament i competició.

La I Carrera per la Creu Roja de Dénia va ser la triada per a completar un bon entrenament per a arribar a Santa Pola en plenes condicions. Calia acumular quilòmetres i provar el ritme de carrera i així es va fer. Huit quilòmetres de calfament per a després assajar en la carrera quin deuria ser el ritme màxim en Santa Pola i tot pareix indicar que els objectius es compliran el diumenge que ve.


Hi ha moltes coses que veure i observar el diumenge que ve en Santa Pola, l'atac a les nostres marques en Mitja Marató estarà present però no deuríem oblidar que el més important no és guanyar o perdre si no l'esforç i el sacrifici que hem realitzat per a aconseguir-ho per tant aconseguir una meta sense esforçaze perd molt de valor, si ens sacrifiquem i patim un poc els "moritos" estaran més saborosos.

¿No sabéis que en el estadio todos corren mas uno solo recibe el premio? Corred de manera que lo obtengáis. (1 Cor 9, 24)

I CARRERA CRUZ ROJA.

CERESOLA PIERA, FRANCISCO        0:39:48.
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA          0:39:53.
ALEMANY SENDRA, RAMON                       0:42:26.

diumenge, 15 de gener del 2012

La ultima part de la II Mitja Marató “Vila de Pego”


 Comencem amb la ultima part de la II Mitja Marató “Vila de Pego”, és la més llarga ja que no són els últims 5 quilòmetres si no els últims 6097,50 metres i és que com tots sabem La Mitja Marató és una distància exclusiva i especial que quasi res té a veure amb el sistema mètric decimal.
Però saludem abans a tots els corredors que estaran el dia 29 de gener en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Encara que el perfil pot espantar a primera vista, els corredors que tenen un poc de curiositat ja hauran observat que pujar 78 metres en 4,5 quilòmetres és una pujada molt lleugera d'aproximadament del 2,3 %, el problema no estarà per tant en el desnivell si no en com estiguem de cansats a l'estar en la ultima part de la carrera. Però anem a poc a poc.

El quilòmetre 16 comença com no podia ser d'una altra forma després del tercer avituallament i haurem de començar-lo ben hidratats perquè sol ser la ultima vegada que bevem perquè generalment l'avituallament del 20 el solem passar de llarg, per a no perdre temps.  Estem ficats de ple en el Cami els Planes i el deurem aprofitar per a agafar el nostre ritme final, eixe que ens deu acompanyar fins meta, és en suau pujada i ens deixara en l'entrada de la carretera del Mar. El nostre bosc de tarongers per enguany acaba exactament en el punt quilomètric just abans de creuar el barranc Fondo.

El quilòmetre 17 es desenrotlla tot per la carretera del Mar, bon asfalt i carretera ampla per a poder desenrotllar tota la nostra picardia buscant la millor situació per a controlar la nostra carrera, una suau pujada que només serà apreciada pels corredors que estiguen donant el màxim de les seues forces, els que córreguen més relaxats podran disfrutar d'una excel·lent vista del nostre poble amb el seu campanar que ens servirà de guia.

El quilòmetre 18 torna a ser un punt clau per a esta Mitja Marató i per a totes, però ací no presenta cap dificultat i el deurem aprofitar per a tindre ja ben controlada la nostra marca perquè és el lloc adequat o bé per a recuperar forces per a afrontar amb garanties la part final o bé per a recuperar el temps que puguem haver perdut perquè ja només ens quedaran tres quilòmetres i haurem de pujar a Pego. Acaba este quilòmetre just davant de la zona de meta així que allí arreplegarem l'aplaudiment dels nostres amics i familiars que ens deuen donar forces per a acabar bé els tres quilòmetres que ens faltaran.

El quilòmetre 19 presenta com ja sabrem de la volta anterior una de les dos pujades que anem hi ha poder veure i sentir en les nostres cames així que fins que no la superem no serà el quilòmetre adequat per a intentar recuperar temps si no més aïna de mantindre el nostre ritme mitjà, una vegada en l'Avd. D'Alcoi tindrem fins a arribar al punt quilomètric uns 500 metres per a tornar al nostre ritme.

El quilòmetre 20 és un bon quilòmetre, sol haurem d'esperar els primers 200 metres per a desenrotllar fins meta tot el nostre potencial, els que estiguen disfrutant de la II Mitja Marató “Vila de Pego” i en la primera volta se'ls haja passat per alt algun lloc característic del nostre poble és el moment de delectar-se amb els nostres monuments i places perquè fins a la Volta a Peu allà pel mes de maig no tindran una altra ocasió de passar corrent pel centre del poble. Acaba este quilòmetre en l'entrada a la Plaça Ecce-Homo així que si pots disfruta de Pego.

El quilòmetre 21 és l'ultime i ja només ens quedaren 1097,50 metres per a donar per acabada la II Mitja Marató “Vila de Pego”, és un quilòmetre fàcil en descens, però per als que vullguen realitzar una marca serà el més difícil ja que hauran de donar el màxim de les seues forces i eixa baixada del carrer Sant Miquel pot fer molt de dany als quàdriceps dels corredors que ja els tinguen castigats, però ja no tindran elecció, per tant si volen complir els seus objectius hauran de tirar, tirar i tirar amb totes les seues forces. Tot al contrari que els seus companys que s'estan recreant en esta Mitja Marató i que estan esperant arribar a meta per a donar per acabada, esperem, una bona experiència com a corredor popular.

La II Mitja Marató “Vila de Pego” és una carrera que posseïx un circuit no dur però si exigent, que requerix haver encertat amb la tàctica justa per a cada condició física, una carrera que no necessita que siguem uns grans estrategs per a acabar-la amb facilitat només requerix que mirem i observem al nostre poble quan ens acostem per qualsevol de les dos carreteres ja que les seues dos rectes de 5 i 4 quilòmetres ens mostraran i ens donaran temps per a admirar una 
silueta que ens acompanyara durant tota la carrera i que ens donaran una idea clara de com és Pego i la seua II Mitja Marató “Vila de Pego”.

dissabte, 14 de gener del 2012

Dinar Nadalenc.


Com ja sabem tots el passat dia 8 ens vam reunir per a passar una jornada dedicada a la carrera a peu. Però saludem primer a tots els que d'alguna manera van participar en eixa celebració.
Vam tindre una jornada dividida en quatre parts, dos per a córrer i dos per a menjar.
Ja a les huit del matí estàvem preparat per a realitzar el circuit de la II Mitja Marató “Vila de Pego”, que junt amb els nostres amics del El Verger i de la Vall del Po vam formar un nombrós grup al què es van unir a les nou altres corredors fins a reunir un escamot de 24 corredors que realitza la segona volta de La Mitja Marató .

Com ja és tradició vam realitzar el nostre característic avituallament nadalenc a dos quilòmetres del final pa què els efectes de les mantegades, torró, sidra i mistela no ens impediren acabar la nostra carrera en bones condicions.
Danya que les imatges que vam prendre no les puguem mostrar al deixar-me la targeta de memòria en l'altre telèfon i és que les presses a vegades no són bones companyes.
Després tots a la dutxa en al Piscina Municipal i a realitzar el segon treball del dia l'esmorzar i deixar el cos preparat per a poder suportar el dinar que per primera vegada no acudiríem a cap restaurant.

Les menjades de clubs són un poc més que menjar junts, saciar la fam o cuidar la salut. L'acte de dinar junts tots els corredors de Dorsal 19 per les festes nadalenques és una excel·lent tradició que s'ha de mantindre any rere any.
Desgraciadament està disminuint perquè les menjars d'empresa, els molts compromisos familiars, el treball, les presses, els horaris familiars incompatibles i un llarg etc. Fan molt difícil trobar un dia idoni.
En els clubs tradicionals, quasi sempre se celebren en un restaurant però enguany al poder comptar amb “Picayna”, el “Magre” i Ramon que es van encarregar de fer la compra, preparar i organitzar el menjar, junt amb les altres tasques de la llar, ens vam decidir per una dinar més familiar. 

Que agradable va ser el poder reunir al voltant d'una taula, a tots els corredors i simpatitzants del nostre club. També ho va ser reunir a tots els nostres corredors amb les seues respectives famílies, unint així tot el grup social d'un club perquè la família és un suport necessari per a poder eixir hi ha entrenar sense problemes.
Solem pensar moltes vegades en la “soledat del corredor de fons” i en l'individualista que solem ser, però en estes reunions aprenem a deliberar sobre les grans i xicotetes qüestions i decisions del club. Per exemple vam decidir que la carrera del club d'este 2012 seria La Mitja Marató d'Albaida.
Així els corredors nous s'assabenten que els tenen en compte i que són importants.

Aprenem a practicar la comunicació entre nosaltres, per a saber escoltar als altres corredors i parlar amb tots ells.
Aprenem cultura esportiva, urbanitat i coneixem les tradicions de Dorsal 19. Així ens vam poder donar compte de la importància que el gin-tonic té per a Dorsal 19 pues sa convertit en un element essencial per a la realització de marques, quan les marques són importants ja es parla de poals de gin-tonic encara que també hi hi ha poals de pasta de xocolate però açò ja és una altra història com ho és la dels gin-tonics blaus. 


Allí vam comentar els temes que concernixen al club en un ambient familiar que facilita que ens entenguem més. 
Va ser el lloc ideal per a expressar les nostres idees sobre la carrera a peu, sense tindre por de no ser atés o a fer el ridícul.
Vam fomentar l'acostament i la convivència entre tots nosaltres, evitant els possibles distanciaments.
Pel que vam generar una connexió amb els membres del club, vam aprendre els uns dels altres, fomentant a més l'amistat, la pertinença i la seguretat, necessitats bàsiques en la supervivència d'un club.
Estes celebracions són el lloc ideal per a llimar asprors anteriors, a l'haver de compartir coses i espais comuns.
Una cosa molt important és sentir-se partícip d'un club ben connectat.

Així doncs vam convertir eixe dia en un lloc de comunicació i dialogue, no vam tindre discussions irades, ni amenaces, ni sermons, ni baralles, ni esbroncs, perquè hi ha altres moments i circumstàncies per a fer-ho en privat i no davant de tot el club. Va ser un dia de comunicació alegre.

Va ser una dinar on van nàixer els pròxims reptes de Dorsal 19, per exemple acabar en Santa Pola amb la millor i pitjor marca en Mitja Marató,  pel que es forma un potent equip capaç d'acabar amb l'hegemonia que Carmen Sala i Juan Pons tenen amb els seus registres, per a la qual cosa es van haver de posar sobre la taula diversos gin-tonic i algun rebentat i és que estar en el “top-ten” de Dorsal 19 és molt complicat.Un altre repte molt complicat de complir és el que es proposa Picayna en Santa Pola i que li costara diversos litres de gin-tonic blau.

Des de l'antiguitat la taula ha servit com a punt de reunió per a les celebracions dels assumptes més importants, alegres o tristos, de les famílies i de la societat, així que Dorsal 19 només contínua amb una tradició molt arrelada en tot el Mediterrani, i és que ja ho diu Joan Manuel Serrat,  “Sóc cantor, sóc mentider, m'agrada el joc i el vi, Tinc ànima de mariner...” 

dissabte, 7 de gener del 2012

Xeraco la primera de 2012.


            Estrenem un any nou i ja hi ha molts reptes que afrontar, moltes marques que superar i Maratons que córrer perquè no es pot posar el cartell “tancat per descans”. Fa uns dies tot el món feia balanç de l'any que va passar, es van traure les conclusions dels resultats positius i negatius, el que va ser més productiu i lo menys, el que havia de potenciar-se i el que no, lo més acceptat i lo rebutjat… els èxits i fracassos, llums i ombres…
Però saludem primer a tots els corredors que tenen totes les seues il·lusions posades en el 2012.

És absolutament normal que es facen estes coses en la societat moderna, ja que es considera vital tindre totes les dades i poder planificar el curs següent. Però açò no és un invent innovador, a pesar dels ordinadors, ja que, des de sempre, se'ns invita als corredors a revisar els nostres entrenaments, hi ha rectificar el que fem malament i reformar-ho, és una cosa molt vella i, no obstant això, molt necessaria. Heu fet vosaltres el balanç de la temporada passada? Heu pensat a rectificar? Mireu este any que hem començat com una oportunitat de millorar les vostres marques i esteu disposats a fer els entrenaments necessaris? Per tant, vinga, passeu a Dorsal 19 per a buscar junts els nostres objectius.

Ahir va ser el dia de Reis una data de molt de goig, especialment per als xiquets, per això dels regals de Reis, el que es disfruta de veure'ls les cares de neta alegria, les seues rialles i il·lusions…
A Xeraco vam poder observar com d'originals van ser els Mags d'Orient amb els corredors: vam observar com els corredors corpulents els van demanar als Reis una dieta que funcione.
Nos en vam adonar que alguns corredors febles van rebre un assortit variat de gels i suplements nutricionals amb la intenció de poder entrenar més.
Ens vam trobar amb els somiadors que esperen rebre enguany una bona marca en la Marató.
Vam veure sobretot als amants de les noves tecnologies, que es van presentar a Xeraco amb els seus nous GPS i el llibret d'instruccions.
I que em dieu del corredor fashion, que es presenta amb tota una indumentària ultime crit.

Però el normal van ser els corredors que van portar unes sabatilles per a entrenar encara que els ambiciosos ens van mostrar les seues sabatilles lleugeres i ràpides per a competir.
No obstant això la majoria de corredors esperen que els Reis Mags els permeten seguir entrenat sense lesionar-se en este 2012.
I ja només ens queden els corredors de Dorsal 19 que els vam demanar a Ses majestats els Reis Mags molta salut i il·lusió per a poder continuar practicant l'esport que ens agrada en companyia i disfrutant del plaer que suposa córrer.


CARLOS SISCAR BAY                0:56:02
CARMEN SALA FERRER            0:56:29
FERNANDO VICENS PASTOR    1:00:19
PASCUAL COMPANY PUIG        1:01:30
ALBERTO PONS SORIANO        1:03:56
VICENT SENDRA FRANQUEZA 1:03:57
BAUTISTA PIERA FERRER         1:04:56
TONY WOODALL                         1:05:28
FREDERIC SERVER COSTA       1:05:33

JUANJOSE ARBONA ESCRIVA  1:06:59

JOAN PONS LORENTE               1:10:11
MAXIMO FOLQUES LORENTE   1:10:43
ENRIQUE LLANBIES SENDRA  1:12:18
VICENT SALA GONZALEZ          1:18:56
RAMON ALEMANY                               1:18:56

divendres, 6 de gener del 2012

Una carrera sense complexos.


                     L'atletisme ha sigut l'encarregat de despedir esportivament l'any a Pego i ho ha fet amb la tradicional Sant Silvestre, que enguany complix la seua segona edició, l'escenari va ser el circuit que discorre pels carrers de Pego i que ja vam estrenar l'any passat amb tan bona acollida a pesar de les seues pujades i baixades però sempre per dins del nostre nucli urbà. Però saludem abans a tots els fans de Sant Silvestre.

Enguany la Falla la Font ha volgut donar un nou impuls a esta carrera convertint-la en Solidària recolzant a l'Associació Obrint Cami, gest que augmenta la difusió de la carrera a peu i de l'Associació de Persones Discapacitades de Pego.
La Sant Silvestre no és una carrera més. L'esdeveniment que organitza la Falla la Font i que ha comptat amb prop de 200 corredors la podem considerar la carrera més original de les celebrades a Pego.

Per diversos motius, pel seu ambient, per l'esperit carnavalesc que aporten molts dels seus participants i perquè el caràcter dels corredors de Pego, obert i acollidor, invita a la resta dels corredors de la comarca.
La carrera que es va celebrar el dissabte 31 de desembre ha aconseguit reunir des d'atletes en busca d'acabar l'any amb una bona marca fins a ciutadans de tota condició social que participen en ella en família o amb amics i amb l'únic objectiu de passar-se'l bé sense desafiar al cronòmetre.
La Sant Silvestre de Pego és, abans que res, una carrera sense complexos.
Enguany també han pogut participar els més jóvens. En la 2 edició la Falla la Font prepara també carreres per als menors.

És la carrera ideal per a divertir-se perquè hi ha un premi a la millor disfressa que enguany va aconseguir el nostre amic Ramón que ens va sorprendre a tots no sols amb la seua disfressa sinó que ho complementa amb un cuidat maquillatge que completava a la perfecció el conjunt.
Molts corredors de Pego aposten per esta carrera per a començar ha participar en competicions  populars pel seu colorit i per la seua alegria així que vam poder comprovar com corredors que veiem corrent tots els dies pels nostres camins es van posar per primera vegada un dorsal.
És per a molts de nosaltres una forma saludable de despedir l'any fent esport i estar preparats per als excessos que sens dubte hem comés i anàvem a cometre eixa nit .

Una altra de les característiques per les que tant d'èxit tenen les Sant Silvestres és per com resulta d'insòlit el poder avançar a SuperMan i a Batman o ser avançats per una Sevillana i una Abella.
En la Sant Silvestre de Pego vam poder disfrutar d'una carrera on vam poder triar la distància, una o dos voltes, competir o realitzar una carrera festiva així que la Falla la Font va aconseguir assegurar salut i diversió.

dimecres, 4 de gener del 2012

Del 11 al 15, un bon 5000.


                  Anem a per la tercera entrega d'este recorregut de la II Mitja Marató “Vila de Pego”. Ja tenim realitzada pràcticament la mitat de la carrera, i ja coneixem tot el circuit ara només ens falta encertar amb la tàctica de carrera i a disfrutar. Però saludem primer a tots els que cuidaran que els corredors passen per este itinerari eixe dia.

El quilòmetre 11 és, dels realitzats fins ara el més ràpid i si hem estudiat fins ara el perfil dels quilòmetres que estan en lleugera pujada deuríem també estudiar estos quilòmetres que són en lleugera baixada perquè en el saber combinar els diferents quilòmetres esta el nostre èxit o el nostre fracàs en la II Mitja Marató “Vila de Pego”. En este quilòmetre creuarem la línia de meta ja que tornem a la zona d'eixida i meta en el passeig de Michel així que anem hi ha poder disfrutar d'un bon ambient de carrera, aprofitem-nos d'això.

El quilòmetre 12 comença 120 metres després de passar per la línia de meta, només ens quedaran els últims 10000 metres i va ha ser a partir d'ara on haurem d'encertar en la tàctica. No és fàcil que les tàctiques ens iscen bé però és un encert tindre clara qual haurà de ser la nostra estratègia i serà a partir d'este kilometre quan haurem de demostrar-nos que hem encertat. Tindrem l'avantatge que ja haurem recorregut per complet tot el circuit, hem tornat al lloc on vam començar esta II Mitja Marató “Vila de Pego” i ja ho coneixen les nostres cames així que utilitzem bé este quilòmetre pla per a ajustar el nostre ritme a la marca prevista.

El quilòmetre 13 esta en una llarga i ampla recta que ens ha de confirmar que els nostres ritmes són bons, podrem veure tots els nostres companys i podrem decidir si els podrem atrapar o si el nostre avantatge va ha ser suficient perquè no ens cacen. No tenim gens significatiu que observar perquè el polígon industrial quedara a la nostra dreta i el bosc de tarongers de la nostra esquerra ens va hi ha paréixer llunyà, així que farem bé a concentrar-nos en el nostre ritme i ha córrer.

El quilòmetre 14, és perfecte, comença ja en el camí la Sequia, en lleugera baixada i en el que disfrutarem de la sensació de velocitat que ens donarà el córrer en un túnel de tarongers. Ja no hi ha excuses, si pensem aconseguir una marca determinada deuríem estar en el nostre ritme i ja res no ens deuria separar d'ell.

El quilòmetre 15, és un altre dels quilòmetres clau en esta II Mitja Marató “Vila de Pego”, és l'ultime d'una sèrie de 5 que són en lleugera baixada i haurem d'estar segurs que les nostres cames hauran suportat bé eixe ritme més ràpid que quasi tots haurem posat en les nostres cames però si tenim algun dubte és el moment de prendre'ns un xicotet respir, als que els agrada prendre gels també és el moment de traure'ls perquè l'avituallament esta uns metres després d'entrar en el camí els Planes així que a l'entrar en ell ja haurà d'estar en les nostres mans.

Acabem per tant un cinc mil que és clau en tota Mitja Marató, perquè no tenim iencara gens clar que aconseguirem el nostre objectiu i moltes vegades ja podem oblidar-nos d'aconseguir les nostres marques, així que calculem bé com les realitzarem.

diumenge, 1 de gener del 2012

2012, un bon any.



Ens encontrem ja en este 2012 que esperem que no ens caiga damunt, i és en estos dies on més ens adonem de com passen de ràpid els anys i que ja som un club veterà, ho som en diversos aspectes, veterà pels anys que existim i per la quantitat de veterans que tenim entre els nostres corredors. Però saludem primer a tots els que seran i als que ja són veterans de Dorsal 19 i als de la resta del món.

La pregunta que se'ns pot presentar en este principi de 2012 podia ser, és bo córrer quan s'és veterà? O millor dit ens fa bé seguir un entrenament programat quan ja som veterans?.
Tots ja donem per assentat que la carrera a peu i el seu entrenament sempre ens ajudaran a sentir-nos més jóvens, però cal tindre en compte que el pas dels anys i sobretot després dels quaranta el rendiment físic es ressent i les nostres marques també ho faran .
Parem-nos un poc a veure com ens esta afectant el pas dels anys, si miràrem el nostre consum màxim d'oxigene nos en adonaríem que es reduïx un 10 % cada 10 anys a partir dels trenta anys si no realitzàrem cap activitat esportiva, però nosaltres que correm notarem un descens de només la mitat, per tant eixir a córrer és un factor que manté eficient el nostre organisme per a realitzar esforços aeròbics, fins a ací bé.

Un exemple, els corredors d'alt nivell, Martín Fiz, que quan va acabar la seua fase professional i ha continuat entrenant-se amb ganes ha mantingut el seu rendiment mentres que altres corredors del seu mateix nivell, Abel Anton, que només ixen a córrer dos o tres dies a la setmana han vist com les seues prestacions s'han reduït considerablement.
Açò ho podem comprovar també en els nostres corredors veterans que deixen de portar un entrenament, Vicent Sala, que han vist com la seua capacitat aeròbica s'ha reduït en un 15% aproximadament, i la seua freqüència cardíaca màxima ha tingut una reducció de més de 12 pulsacions al minut i a més la seua passa s'ha fet més curta amb el que ha  perdut eficàcia.
Però coneixem també a corredors veterans que han abandonat la carrera a peu i han perdut un 43% de la seua capacitat màxima de consum d'oxigene el que ens ve a dir que tot l'entrenament realitzat durant anys no ens servix de res si abandonem completament l'exercici.
Ens trobem també a corredors, Vicent Sendra, que continuen realitzant entrenaments de qualitat i encara que han perdut un poc la capacitat aeròbica, 9%, no ho han fet d'una manera significativa en el consum màxim d'oxigene, en la freqüència cardíaca màxima ni en la longitud de la seua passa.
Que ha passat? Pues que estos corredors han continuat realitzant entrenaments d'alta intensitat, han realitzat algunes sèries, han efectuat entrenaments en zones on hi ha pujades i baixades, han acudit a carreres regularment i quan ixen ha córrer sempre aprofiten per a entrenar.

És precís que amb el pas dels anys la freqüència cardíaca màxima tendix a baixar però podem comprovar que ho fa de manera menys evident en corredors que realitzen entrenaments dels anomenats de qualitat perquè el seu cor és estimulat contínuament.
No estem dient que podem realitzar o hàgem de realitzar els entrenaments que realitzàvem quan érem més jóvens, hem de comprendre que el nostre teixit muscular era llavors més elàstic i ara s'esta convertint en un teixit més rígid.
Es tracta per tant de buscar un entrenament que mescle bé la qualitat amb la quantitat per a evitar qualsevol tipus de lesió.
Així doncs és interessant per a no castigar massa les nostres articulacions, considerar l'oportunitat de realitzar algun altre esport aeròbic com la natació o el ciclisme que ens permeten entrenar el sistema aeròbic sense castigar les nostres articulacions perquè reduïm l'impacte traumàtic de les nostres articulacions amb el sòl.
Un altre entrenament que deuríem considerar és el gimnàs, una vegada per setmana seria suficient per a realitzar un reforçament muscular general, amb poc pes i moltes repeticions.
Hi ha més coses que hem de canviar, com per exemple la recuperació després d'un entrenament dur, el deurem augmentar ja siga després d'una sèrie o en un dia en què hàgem realitzat una sessió dura, per exemple si fa uns anys realitzàvem cada dos dies un dia de qualitat és aconsellable que l'augmentem a tres dies.

Si tenim en compte estes coses els anys passaran, sens dubte, però ho notarem menys i podrem mantindre el nostre nivell en la carreres.
Este 2012 que acabem d'estrenar se'ns presenta ple de carreres i entrenaments en què anem ha posar la nostra màxima il·lusió i hem de parar atenció perquè moltes vegades quan procurem el millor estropellem el que està bé.