IN MEMORIAM

dissabte, 28 de juliol del 2012

Els Jocs Olímpics Londres 2012 han començat,


Ja esta, els Jocs Olímpics Londres 2012 han començat, la cerimònia m'agrada, va ser senzilla, musical i amb molt d'humor, m'emocioni al veure a Heile Grebeselasi entrant en l'estadi amb la bandera olímpica i vaig sentir pena al saber que Paula Radcliffe té molts problemes amb una osteoartritis en el peu esquerre.

Però saludem primer tots els esportistes que amen els Jocs Olímpics i les seues Olimpíades.
Nosaltres haurem d'esperar fins al divendres 3 d'agost per a veure el començament de l'Atletisme, així que tindrem temps per a anar entrant a poc a poc en l'ambient Olímpic i anar preparant-nos per als 6 esdeveniments que per resumir poden ser els que més ens poden interessar com a corredors de fons que som.
Hem de presumir que l'atletisme és la principal prova dels Jocs Olímpics i la que va donar origen a estos, totes les seues disciplines representen una qualitat física que han sigut l'origen de la majoria dels altres esports, podríem dir també que l'atletisme és la causa que motiva els Jocs Olímpics.
No obstant anem va centrar-nos en les carreres de fons que són les que més practiquem i per tant hauran de ser les que amb més interés seguirem.

El calendari serà el següent:
Divendres 3 d'agost.
22:15. Final 10.000 m. Femení.
Dissabte 4 d'agost.
22:15. Final 10.000 m. Masculí.
Domingo 5 d'agost.
12:00. Marató Dones.
Divendres 10 d'agost.
21:05. 5000 m. Femení.
Dissabte 11 d'agost.
20:30. 5000 m. Masculí.
Domingo 12 d'agost.
12:00. Marató Masculina.
No obstant com a esportistes que som no ens deurem oblidar de les dos finals de 100 m., ni dels 200 m., ni dels 400 m. En fi no ens deurem oblidar de cap carrera ja que som corredors.
Com podeu comprovar tindrem temps per a entrenar i després poder disfrutar de les finals així que no deuria haver-hi cap problema que ens impedira voreles.
Però comencem pel deu mil femení, final directa, amb el primer enfrontament entre Kenya i Etiòpia.

El divendres 3 d'agost, a les 22:15 cal assentar-se per a disfrutar del que serà el deu mil femení més important dels últims quatre anys amb dos països que senten la carrera a peu com el seu esport nacional i no deixaran que cap medalla se'ls escape. Després del mundial, Kenya voldrà mantindre la seua hegemonia però estem segurs que Etiòpia medalla a medalla tornarà a ser l'altra vegada protagonista, pensem que les medalles deuen estar ací perquè qualsevol altra corredora que aconseguira medalla seria una sorpresa.

Podeu veure les participants (participants 10 km.) i fer les vostres apostes, veurem després els resultats.
En els pròxims dies intentarem donar notícies sobre estos sis esdeveniments.
No obstant nosaltres continuem participant en carreres i ho vam fer en la Milla de Moraira i a Simat així que ací estan els resultats.

Milla de Moraira.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO    0:05:58

Volta a Peu a Simat.

00:26:58     SALA FERRER, CARMEN.
00:31:21      FOLQUES LORENTE, MAXIMO.
00:33:30    SALA GONZALEZ, VICENT.
00:33:31     SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL

dimecres, 25 de juliol del 2012

Els entrenaments: eixos que costen i que dolen i que fan feliç.


Després d'un cap de setmana d'esmorzars i de vida social, la setmana passada ens vam centrar ja a realitzar els nostres primers entrenaments, en els que vam intentar concentrar-nos ja en els ritmes de carrera.
Va ser la primera setmana en què vam posar un fort interés a seguir l'entrenament i he de dir que el diumenge ja tènia les cames molt pesades, normal en les primeres setmanes.
Ha arribat l'hora de deixar de parlar d'entrenaments i començar a fer-los així que saludem primer a tots els que comencen a entrenar en este calorós estiu.


Este cap de setmana hem començat amb les Mitges Maratons i ho hem fet amb tota una clàssica, Rubielos de Mora.
Com quasi tots els anys el tret d'eixida en la classificació de marques en Mitja Marató comença en les muntanyes de Terol, encara que l'any passat va acabar, i és que la nostra temporada no té una data fixa ni de principi ni de final, i encara que la millor marca de la temporada és difícil que es mantinga molt de temps, la pitjor sol durar alguns mesos més perquè el circuit es presta pa que puguem realitzar les nostres pitjors marques.
Res podem afegir d'esta Mitja que no este escrit ja en este blog encara que no em cansare de lloar el bonic circuit que posseïx.


No és un circuit en què es puga mantindre un ritme constant però vam intentar que ens servira per a realitzar un bon entrenament, sempre amb canvis de ritme, i ens vam poder donar compte sobretot el diumenge que enguany estem un poc retardats en el nostre estat de forma, així que ens espera un mes d'agost en què no ens podrem relaxar.
Durant els nostres entrenaments és fàcil que sentim dolor, algunes vegades patiment, freguem alguna vegada la tragèdia. Però, al cap i a la fi, dolor necessari, patiment necessari, tragèdia necessària. Perquè el corredor quan prepara una marató no està cridat a viure eternament entrenaments plaents. És un altre. Ha de fer el seu propi camí, ha de ser ell, ha de deixar alguns entrenaments divertits, començar de nou a patir corrent, recordar els primers adoloriments que fa temps que no té.


Al final, l'entrenament d'una marató continua sent un misteri. Uns tracten d'entendre'l com si es tractara d'un dos-més-dos-són-quatre; i mentres s'esforcen per comprendre'l, fugen desesperadament d'ell; i curiosament no aconseguixen escapar-se-li; prompte o tard l'esgotament i el patiment toca a la seua porta i entra, a pesar que no se li haja volgut obrir.
Altres simplement el viuen i fins l'agraïxen perquè ben sovint es donen compte que aquell patiment era rajola necessària per a ser millors corredors.
Algú deia que si al corredor se li ensenya a no assumir el patiment, a no donar-li un sentit, se li està ensenyant a no ser “ser” humà.


A ningú li ve mal reprendre amb constància els entrenaments: eixos que costen i que dolen i que fan feliç.

MITJA DE REBIELOS. 
Sala Ferrer, Carmen            01:30:59.
Sala Gonzalez, Vicent         01:44:23.
Sendra., Pascual                   01:46:12.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Cap de setmana d'esmorzars.


Tenim: 2 fascitis plantars, 1 esquinç de turmell, 1 esquiliotibial mal, 2 corredors amb més anys dels què els agradaria, 2 amb ciàtiques, 5 amb excés de pes, 15 que els agrada massa la cervesa, 3 que els agrada desmesuradament la cervesa, el carajillo de rom negrita i el gin tonic, 1 que es troba enamorat, 1 que no s'alçaria mai del llit, 2 que pareixen que no dormen, un 3 % mes cares les nostres sabatilles i la resta del material per a córrer, alguns en desocupació i diversos que no tindran paga de Nadal.

Però saludem primer a tots els que a pesar dels seus problemes continuen corrent.
Però a pesar de tot tenim un club que no perd la gràcia i jocositat quan es reunix per a córrer, i justament açò és el que vam intentar mantindre este cap de setmana.
El teníem marcat com un cap de setmana on realitzaríem el nostre entrenament mensual tots junts i on havíem d'acabar assentats menjant en una taula, i en ració doble, dissabte i el diumenge.
Ens podríem preguntar si al corredor de hui en dia, amb la que esta caient, és lícit que busque descans en una distracció tan plaenta. I la nostra resposta, sense dubtar, és afirmativa.
Nosaltres tenim ja l'experiència amb el nostre cansament físic després d'un dur entrenament i la necessitat de repòs que té el nostre cos. El descans del nostre cos l'obtenim deixant de córrer; però la ment, en canvi, troba el seu esplai en desviar la seua atenció cap a coses i conversacions agradables molt diferents de les que integren la seua rutina diària.

Així que nosaltres utilitzem els nostres esmorzars perquè el nostre cos, assentat en una cadira, descanse i les nostres alegres conversacions sobre córrer, per a alleujar la fatiga mental.
Posseïm, per tant, eixa virtut del què sap ubicar-se com convé, per la que és capaç d'apreciar fàcilment les coses belles, jovials i recreatives, sense danyar ni perdre la deguda serietat.
Se, que pot paréixer difícil mesclar bé estes distintes situacions però pense que en Dorsal 19 tenim consciència de la situació que ocupa la carrera a peu entre el que es divertix i lo serio, entre el que és necessari i lo superflu, entre el treball i la diversió i sobretot dins de la crisi econòmica que estem passant.
En fi, hem de tindre esperança. Hem de ser optimistes, mirar al futur amb confiança. Però la realitat és caòtica per a molts, per molt que intentem maquillar-la, per això estes eixides en grup deuen ser com una vàlvula de escape per a continuar tranquil·lament la nostra rutina diària.
El nostre entrenament del dissabte va ser lleuger, uns quants vam triar córrer al matí i tornar tot el material que vam utilitzar divendres passat en les pistes i altres van triar desplaçar-se a córrer la Volta a Peu d'Alzira i a Benitatxell, uns entrenaments lleugers pensant en la Reprimala – Lorxa del diumenge.

A les 07,30 del diumenge arribàvem a la Reprimala 16 corredors de Dorsal 19 per a passar un divertid matí corrent entre el riu Serpis i les muntanyes, de seguida es van muntar dos grups, els que volien realitzar el viatge fins a Lorxa i tornar en 12 quilòmetres i els que volien córrer 19 quilòmetres per esta bonica via verda.
El matí va ser divertid i relaxad que era el que preteníem i vam finalitzar, com no, amb un suculent esmorzar que ens va fer recuperar totes les nostres forces.
Ara a preparar la pròxima eixida en grup que es realitzara el 15 d'agost, també entre les muntanyes, però esta vegada a Murla.

El dissabte que ve amb La Mitja de Rubielos començarem amb el calendari de Mitges i amb l'establiment de la primera millor i pitjor marca en Mitja Marató d'esta temporada, és la primera que esta homologada i que donarà l'eixida a una temporada plena de moltes Mitges.
Així que a córrer.

diumenge, 15 de juliol del 2012

Només un xicotet detall.


              Lo secret, lo ocult i  lo furtiu no és propi dels corredors, la clandestinitat no és una característica que puga associar-se als corredors, ja que de nosaltres se sap tot.
Però saludem abans a tots els nostres corredors que són tan clars i transparents en els seus entrenaments.

Tots saben quines sabatilles usem per a córrer, se sap que és el que mengem, a quant ens ix el quilòmetre, on entrenem, coneixem fil per randa com corren cada un de nosaltres. No tenim secrets, no rodegem els nostres entrenaments de cap misteri ja que sempre estem parlant de córrer.
Només un xicotet detall en les nostres conversacions abans de les carreres resulta incomprensible: quan ens pregunten o preguntem “com estas” llavors dins de la ment del corredor bota una purna que ens obliga a mentir i hem de contestar: “no puc entrenar, fa temps que no córrec, estic fora de forma” i és que este tipus de respostes ens ixen automàticament.


Esta característica que ens acompanya i que mereixeria l'explicació d'un especialista és la que fa que siga tan interessant acudir a les carreres per a saber al finalitzar quant havia de veritat en les respostes.
El cap de setmana passat va succeir allò que s'ha esperaba, ningú estava en forma però tots van realitzar uns temps que serien impossibles abans de córrer.
Este cap de setmana vist això del divendres ens vam cuidar molt de preguntar a ningú com es trobaven abans de córrer ja fóra a Miramar o a Chulilla.


Però amb l'esforç del divendres el dissabte ens vam dedicar uns a patir la aclaparadora calor i altres a disfrutar de les belles muntanyes de l'interior de València. L'Anguniosa calor de Miramar no va agafar per sorpresa a ningú ja que tots els anys disfrutem de la mateixa basca.
Els bells paisatges si que ens van sorprendre a Chulilla i encara que les seues dures pujades ens feien patir ho donàvem per ben empleat a l'observar les vistes que es podien admirar des d'allí, encara que el riu Túria també ens va donar diversos moments agradables que es van unir al de comprovar com Tania Navarro aconseguia la primera posició en la seua categoria. I és que on anem triomfem.


De colossal podem classificar el passat cap de setmana i és que ja estem preparats per a afrontar un estiu que se'ns presenta ple reptes i duels que ens assegurara una apassionant preparació premarató.



MIRAMAR.

0:34:42        SALA FERRER, CARMEN.            
0:37:56        LLAMBIES SENDRA ENRIQUE.    
0:38:54        VICENS PASTOR, FERNANDO.
0:40:52       FOLQUES LORENTE, MAXIMO.
0:42:17         OLTRA BAÑULS, JOAN.
0:42:18         SALA GONZALEZ, VICENT.
0:42:25        SENDRA FRANQUEZA, PASCUAL.


CHULILLA.

xx:xx:xx       TANIA NAVARRO.
xx:xx:xx       TINO NAVARRO.
xx:xx:xx       PACO CERESOLA.

dissabte, 14 de juliol del 2012

La festa del 3000.


A poc a poc, i d'una manera esperem que contínua, anem a posar-nos al dia en tots els esdeveniments que han succeït estos últims dies al nostre voltant i que estan relacionats amb este món de la carrera a peu.
Però saludem primer a tots els que han practicat la carrera a peu durant estos calorosos dies de juliol.

Per a anar recordant tot el que va succeir estos dies és necessari que comencem pel divendres 6 de juny que vam realitzar la nostra prova de 3000 metres.
Podem afirmar que va ser un èxit no sols per les marques sinó també per la participació dels nostres corredors ja que vam comptar amb 28 corredors que van procurar mostrar tot el seu potencial atlètic.
Dir que vam haver de realitzar dos carreres no sols per diferenciar les marques i aconseguir que les proves estigueren més igualades sinó que vam estar obligats a realitzar dos carreres davant de la gran quantitat de corredors, prendre bé els temps ens resulta en part impossible, perquè no estàvem preparats per a prendre els temps exactes de tots, així que davant d'estos problemes és fàcil que els temps no siguen els exactes. 

No pensava jo que controlar els temps de 15 corredors per carrera fóra tan complicat, la pròxima vegada estarem millor preparats, però al final tot resulta perfecte.
Divendres passat vam poder reunir per primera vegada en una carrera en les pistes a quasi la totalitat dels corredors de Pego, en el que resulta ser una festa per al nostre esport per tant el que va començar per ser un test per a esbrinar com ens trobàvem per a preparar la marató acaba per ser un festival de la carrera a peu ja que observar a tant de corredor en les pistes cada un amb el seu dorsal personalitzat i preparant-se per a participar en una carrera en les pistes on ningú havia competit va ser emocionant. 

Interessant va ser també el poder comptar amb tres dones entre els participants i comprovar com a poc a poc es van acostant al nostre esport més dones. A ressaltar el bon avituallament que vam tindre durant les proves i sobretot després que va estar funcionant perfectament fins ben passada la mitja nit.
He de dir que la llista de resultats no esta ordenada per temps perquè no parega una classificació, ja que m'agradaria amb això ressaltar que no van ser unes carreres competitives si no sols unes, podríem dir, unes proves físiques, encara que cal dir que un poc d'emprenyament si que va haver-hi i que era també necessari per a animar la festa.
Cal lamentar l'abandó de tres corredors que no van poder completar la prova per lesió.
Podríem repassar els temps de cada un i ens adonaríem de com van córrer de ràpid tots, perquè els seus temps són, per a mi, millors del que espera ja que quasi ningú tènia experiència en esta classe de proves i era fàcil no encertar amb el ritme.

Molt cal dir del bon ambient que ens acompanya durant tota la prova i durant el sopar que vam realitzar després i que anira eixint a la llum a poc a poc durant els pròxims mesos i molt cal dir també de la importància de reunir a tants corredors a Pego en un acte que en un principi no estava pensat per a convertir-se en un dels més importants de la temporada per a Dorsal 19.
Molt queda encara per escriure del que va succeir eixe cap de setmana del 6, 7 i 8 de juliol però ho escriurem esta vesprada, les carreres de Miramar i la de Chulilla mereixen una entrada separada.



Juan Pons.- 13’ 28’’
Carlos Siscar.- Lesionat.
Paco Ceresola.- 13’ 10’’.
Alberto Pons.- 12’ 21’’.
Batiste Piera.- 12’ 22’’.
Enrique Llambies.- 11’ 33’’.
Joan Folques.- 15’ 58’’.
Fede Server.- 12’ 30’’.
Pascual Sendra.- 13’ 01’’.
Tony Woodall.- 13’ 40’’.
Carmelo Vidal.- 11’ 32.
Jose Boix.- 12’ 33’’.
Toni Server.- Lesionat.
Ramon Alemany.- 15’ 58’’.
Fernando Vicens.- 11’ 44’’.
Jose Arbona.- 13’ 13’’.
Carmen Sala.- 11’ 28’’.
Joan Oltra.- 12’ 30’’.
Tania Navarro.- 14’ 03’’.
Rosa Bolta.- 14’ 03’’.
Tino Navarro.- 13’ 05’’.
Fernando Pichana.- 11’ 21’’.
Javier Simo.- 12’ 17’’
Joel.- 12’ 15’’.
Carlos Bañuls.- 12’ 14.
Adelo.- 12’ 14’’.
Juan Bolta.- 13’ 54’’.
Yoan.- Lesionat.