IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

diumenge, 16 de setembre de 2012

LSD.


Diumenge que ve realitzarem el que els americans denominen LSD, que són les sigles en angles de llarga distància lenta. És este tipus d'entrenament un des què més discussions generen en els maratonians. Discutir com a de ser de llarg o com de lent i decidir totes les vegades que l'haurem de realitzar és la mateixa discussió que tenen els aficionats al futbol sobre si jugar amb 9 o sense ell.

Al final el que compta és guanyar els partits i acabar la marató en el temps previst, però els maratonians sabem que tenim la necessitat de realitzar almenys una vegada este tipus d'entrenament pa què els nostres músculs s'adapten prou per a poder completar millor la marató.
Estaria indicat recórrer una marató sansera per a estar segurs, encara que no absolutament, de completar perfectament una marató.
Esta recomanació no seria possible per a molts de nosaltres, especialment per a tots aquells que només entrenem 4 o 5 vegades a la setmana, perquè en el compute de quilòmetres setmanals la distància de la marató seria pràcticament la mateixa que la que realitzem en les quatre sessions d'entrenament.
Recórrer per tant 42 km. En una sola sessió seria un estrés molt elevat, seria com participar en una marató. En el nostre cas el que haurem de fer serà encabotar-nos en recórrer la màxima quantitat de quilòmetres possibles sense patir un excessiu desgast muscular. En el nostre cas per a esta marató intentarem que el nostre ultim entrenament de LSD siga de 3 hores pel que és fàcil que alguns de nosaltres s'acoste als 35 quilòmetres.
Qual és la distància ideal i a quina velocitat, no hi ha una resposta única. Ja que l'entrenament llarg ha de ser prou llarg per a posar en crisi al nostre organisme per a afavorir els adaptaments físics que necessitem però a més deu posar-nos en crisi també psicològicament pel que deu ser progressivament cada vegada més llarg.


La rutina que hem estat seguint és la de: 20, 23, 25, 28, 30, 32, 35.
Encara que personalment preferisc la següent: 1h30', 1h45', 2h, 2h15', 2h30', 2h45', 3h. Pot paréixer el mateix, però en realitat es tracta d'un entrenament diferent perquè ens assegura que l'esforç que realitza cada corredor esta en relació amb la forma de cada u. El corredor menys entrenat que corre les 3 hores realitza el mateix entrenament que el corredor que té un nivell superior. La diferència de la distància recorreguda és el fruit del millor estat de forma. Però en canvi, l'esforç realitzat ha sigut el mateix.
Els defensors de la LSD solen ser principalment els que senten la necessitat de estar molt de temps corrent per a habituar-se a les llargues distàncies, i quasi sempre són aquells que necessiten un entrenament més psicològic.
Els corredors que no tenen una particular dificultat per a recórrer grans distàncies, la LSD no té molta importància i amb una vegada que s'acosten als 25 quilòmetres tindran prou.



 En definitiva, realitzar la LSD és incomode ja siga física o psicològicament i ha de ser prou llarg per a aconseguir enfortir els nostres punts dèbils i transformar-los en un punt de seguretat.
Però clar, els defensors dels llargs amb el quilometratge contingut fan bé en no realitzar tants quilòmetres però no els queda més remei que realitzar eixos entrenaments ja siga en dos sessions o ja siga recórrer eixos quilòmetres a ritme de marató.
Nosaltres enguany com som tants i tan diferents estem realitzant una mescla a fi que tots puguem realitzar un entrenament el mes variat i uniforme, i així poder entrenar tots junts.
El diumenge, realitzarem tres eixides separades per cinc minuts a fi de poder realitzar els últims quilòmetres sense que existisca molta separació i així poder aconseguir que cada un puga córrer al seu ritme sense haver de patir la pressió d'anar més ràpid.

BENIARBEIG.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada