dissabte, 13 d’octubre de 2012

Soltem llast i agafem paciència.


En estes dates quan la marató esta prop la majoria de comentaris i entrades solen dirigir-se en la mateixa direcció, la marató, tots els temes que tractem segur que l'haurem utilitzat en algun altre moment o per a ser més exacte en una altra marató.
Però saludem primer a tots els corredors que esperen amb entusiasme les maratons de València i Castelló.



Segur que en alguna ocasió haurem comparat l'entrenament de la marató amb un viatge en què anem acumulant vivències junt amb els quilòmetres que anem realitzant i en el nostre equipatge portem coneixements i sensacions que junt amb els dolors de cames i alguns records agradables ens acompanyaran ja per a tota la vida. Com les relacions personals que hem adquirit durant este temps i que han ajudat a canviar la qualitat del nostre caràcter ajudant-nos a créixer i guanyar experiència, que ja formen part de la nostra identitat estant ja sempre amb nosaltres.


No obstant això, moltes altres coses només són útils per a cobrir un tram del trajecte, i amb l'acumulació de quilòmetres es convertixen en una càrrega que anem arrossegant i que impedix donar passos avant. Per això, és important soltar llast, és a dir, desprendre's sense por del que ja no ens aporta res: igual que les coses que guardem per inèrcia i no utilitzem mai així també les sèries curtes i ràpides que van perdent validesa segons ens anem acostant a la marató, la roba que ja no portem mai junt amb eixos entrenaments que tantes vegades convertim en verdaderes competicions, i els hàbits que minen la nostra salut i que hauríem de transformar en altres més saludables, soltarem tot este llast per a arribar a la marató el més descansats i en el millor estat de forma que puguem.
Soltarem tot el llast innecessari este últim mes i dedicarem alguns moments a preparar la carrera. Per molt ben entrenats que ens trobem planificar la carrera sempre és bo, sol dir-se que tindre un pla sempre és bo encara que hi ha plans que ixen bé i altres que ixen malament.
Molts maratonians llancen a perdre molts esforços realitzats en els entrenaments adoptant una tàctica de carrera poc encertada.
El fracàs en marató sol nàixer d'un repartiment inadequat de l'esforç i, vist que en una carrera llarga el factor que ens va a limitar és la falta de glucogen, regular bé el seu consum és la clau de la carrera.

Quan parlem amb maratonians que no han acabat satisfets de la seua carrera, veiem que un aspecte en què han errat és el tàctic. Es pot ser víctima de la famosa crisi del maratonià – l'infame mur- per haver arriscat molt: errar el ritme de carrera és un error molt gran i greu, com pensar que encertarem dient que hem adoptat l'estratègia “ o faig marca o rebente”.
Un altre error que cometem és una falta d'autocontrol. Veiem a maratonians que coneixent-se bé i sabent on estan els seus limites continuen cometent el mateix error d'excedir-se en l'esforç. Açò els sol succeir per una falta d'autocontrol durant la carrera, perquè sabent que estan en forma i que no s'esgotaran amb el seu ritme de carrera, decidixen d'improvís augmentar-lo. El punt dèbil en este cas és la impaciència perquè el corredor, sabent que esta en forma i que correrà bé la marató, pres de l'entusiasme no s'aguanta i accelera. En una carrera que durarà diverses hores, en els primers quilòmetres és normal sentir-se amb forces i amb moltes energies, però hem de resistir la temptació d'accelerar.


Si volem córrer ben una marató és necessari entrenar també este aspecte, l'autocontrol, i no és una cosa fàcil. Així que no sols hem d'entrenar l'aspecte físic sinó que ens haurem de preparar mentalment.
Hem escrit algunes entrades en este blog quasi amb el mateix tema que és interessant recordar:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada