dijous, 1 de novembre de 2012

“Alea iacta est”


          Ens trobem com a Julio Cesar moments després de creuar el riu Rubicón, sabem que després d'haver acabat bé l'entrenament de les tres hores hem triat córrer la marató i ara la nostra sort esta tirada. Julio Cesar creua el Rubicón i es diu que pronuncia la famosa frase de “alea iacta est”, nosaltres no hem sigut tan solemnes i només hem pronunciat eixe demolidor “si vull”, ara esperem que ens acompanye la sort.


Un altre cap de setmana molt intens, el dissabte amb la dura Mitja Marató de Mora de Rubielos que enguany ha afegit al seu dur circuit el fort vent i un fred al què encara no estem acostumats ha permés que la pitjor marca de la temporada siga batuda. El diumenge un altre dur entrenament amb eixes tres hores de carrera que es van suavitzar amb un recuperador bany en la piscina i una dinar on tots els que van voler assistir van poder disfrutar d'un bon ambient maratonià amb un saboros menjar i molts quilòmetres en les conversacions.
Un altre cap de setmana on l'efecte femení torna a triomfar, si en Cullera van ser Tina i Carmen en Mora de Rubielos, Laura es va unir Carmen en l'arreplega de trofeus i és que com ja comente la setmana passada alguna cosa tenen les dones de Dorsal 19.
Ja siga per eixa aparent soledat en què es troben dins del club i que és fàcil que els faça esforçar-se un poc més o per la seua qualitat com a corredores la veritat és que són els únics trofeus que Dorsal 19 esta aconseguint.
Però és que, amb independència de la fascinació que ens produïxen les nostres corredores, la dona encarna d'una forma molt particular, més pròpia i accentuada, el peculiar caràcter de tot corredor popular i sobretot del maratonià. Si no pot dir-se que és més corredor, sí que cal afirmar que ho és d'una manera més patentment personal i més exquisidament humàna.


Tots sabem molt bé que la dona, precisament com a tal, i en la mesura que sap i vol ser-ho, és el més ‘amable'. Així s'entenen ben moltes característiques de la feminitat: com eixe instint que mou a la dona a procurar ser amable, atractiva (i no em referisc ací principalment al físic, sinó al psíquic i espiritual: la simpatia, la tendresa, la paciència, la pietat, per exemple).
Per tot això, la dona encarna de forma privilegiada la condició d'un corredor popular ideal ho podíem traduir en la seua delicada sensibilitat enfront de les necessitats i requeriments dels altres corredors, en la capacitat d'adonar-se de les seues limitacions i de comprendre-les.
Però així mateix quan entrenem amb elles ens transmeten i ens informen, si som un poc observadors, que per a aconseguir-ho resulta imprescindible que tots aquells valors que podríem qualificar com propis del femení, com l'atenció i el cuidat diligent pels altres corredors la seua la falta de competivitat així com la seua sana rivalitat, no els considerem de cap manera privatius ni exclusius de la dona (encara que en ella hagen pogut tindre una major presència per raons històriques), sinó que els advertim com igualment indispensables en els corredors barons, per a evitar que ens convertim en energúmens tan sols preocupats per ser superiors, que no millors, i en uns competidors atroços.



Les nostres corredores no solen assistir a les reunions del club, ni solen formar part de l'organització del club ni de les carreres, ni tan sols solen assistir a les menjars i als esmorzars, es tracta ara que s'integren més en tota l'estructura de Dorsal 19 pa què el nostre club siga més humà, més càlid. Perquè, com recorda José María Pemán en clau un tant humoristica i sense cap afany de danyar, «el baró pot fer sense la dona tot —Art, ciència, guerra, política—, tot menys un xicotet detall: viure…».
Com vinc dient, només la dona pot aportar al nostre club i per ampliació al conjunt de la societat civil, el que li pertany nativament i, no obstant això, està cridat a ser patrimoni de tots: la seua delicada tendresa, la seua generositat sense límits, la seua amorosa i perspicaç atenció  al concrete, la seua creativitat i agudesa d'enginy, la seua intuïció clarivident, la seua pietat profunda i senzilla, la seua tenacitat…
Es tracta, per tant, seguir un senda que assegura, i d'una manera indefugible, la presència femenina en el nostre club.
Esperem trobar més corredores en Dorsal 19, fadrines o casades, segons les circumstàncies, però sempre membre eminent del nostre club, és la dona, en fi de comptes, la clau i l'arrancada de l'encoratjadora universalitat de la carrera a peu.


I als barons ens correspon hui en dia, en contra del que habitualment s'afirma i ben sovint es viu, fer possible i amable el ple desenrotllament de la dona… amb això impulsar el progrés genuïnament humà de la societat en el seu conjunt, sense discriminacions.

Vertical de la FEMECV, BÈRNIA.

01:04:37.- FOLQUES LORENTE, MAXIMO


MORA DE RUBIELOS.

Sala Ferrer, Carmen.-                     01:35:07.
Siscar Bay, Carlos.-                          01:36:43.
Sala Gonzalez, Vicent,.                    01:41:53.
Sendra Franqueza., Pascual           01:48:01.
Pascual Pascual, Laura,.                 01:48:13.
Camps Sendra, David.-                  01:48:26.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada