IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 22 de novembre de 2012

El marato de Valencia.


            Tres dies complets han hagut de passar perquè les meues cames oblidaren la 32a Marató de València i és ara quan alliberat ja del dolor físic puc contar alguna cosa del que van ser per a Dorsal 19 eixos 42195 metres.


Per a la majoria, els adoloriments ja seran història però, per a alguns, com li succeïx a Guille, el germanet de Mafalda, aquella vegada que la seua germana el va trobar plorant desconsoladament:
-Què et passa, Guille?
-Me fan mal els peus -respon entre pucheros.
Mafalda es fixa en els peus de la criatura i li explica:
-Clar, Guille, t'has posat les sabates canviades de peu, al revés.
Guille, després d'un instant per a comprovar el fet indiscutible, comença a bramar més fort. Mafalda li interromp:
-I ara?
-Ara em dol el meu odgullo!


Però no direm res de tots els que tenen i tindran durant algun temps ferit el seu orgull, només recordar-los que la “marató és l'art de saber esperar”.
Una de les coses més difícils d'aprendre és a equivocar-se. No em referisc al fet en si de fallar, de cometre un error, que això és molt fàcil. Parle d'equivocar-se i no vindre's abaix, de saber reconéixer un error sense sentir-se terriblement humiliat.


Però fixen-mos principalment en la festa del corredor en què es va convertir la Marató de València i recordar que per a molts dels corredors de Dorsal 19 el verdader èxit no era acabar la marató sinó l'arribar a posar-se el dorsal i estar en la línia d'eixida el diumenge, després que es compliren o no els nostres desitjos o objectius era un èxit afegit.


Tots coneixem molts companys que se'ns han anat quedant en el camí i que no han tingut l'oportunitat de col·locar-se eixe dorsal que tanta il·lusió els feia, companys que no han tingut ni l'oportunitat tan sols de fracassar o d'abandonar en mitat de la carrera, tinguen des d'ací un merescut homenatge que els servisca perquè l'espera fins a l'any que ve se'ls faça més curta.


Dorsal 19 acudia a València amb la il·lusió i la modèstia del què sap al que es va a enfrontar, només Carmelo, Pedro i Tino no sabien el que hi havia després del famós mur de la marató, només ells tres sentirien i experimentarien sensacions que els serien completament noves, només ells tres entrarien per primera en una nova dimensió dins de la carrera a peu, el que existia després del quilòmetre 35 els era desconegut, un viatge a un nou món, noves sensacions que sentiren i que romandran en els seus records molts anys.


Tino, Carmelo i Pedro, tres corredors de Dorsal 19 que es van alçar eixe diumenge com a corredors populars i es van gitar a la nit com MARATONIANS, que els agradara o no l'experiència, que la repetisquen o no, serà ja una qüestió personal però per a tots nosaltres ja seran per sempre, perquè s'ho mereixen, MARATONIANS.
Han entrat en un club selecte, un club especial no per ser físicament superiors sinó per ser mentalment exclusius.
Máximo, Carmen, Fernando, Ferran, Vicent i Fede ja sabien abans del diumenge el que hi ha després del quilòmetre 35, ja s'havien sentit morir alguna vegada després de pujar des del quilòmetre 30 fins al 35, sempre és costa amunt, ja havien disfrutat de les vistes que es poden observar des d'eixa altura, sempre amb les cames cansades però moltes vegades amb la ment satisfeta i contenta d'estar experimentant una cosa especial.


 El diumenge una altra vegada amb les cames cansades van tornar a sentir sensacions distintes, morts físicament però uns satisfets a l'aconseguir la seua marca personal, altres acumulant experiència per a poder assistir, tal vegada l'any que ve, a la seua resurrecció com maratonians i alguns encara que no vullguen reconéixer-ho corrent en la seua distància i disfrutant-la.


9 corredors que es van sentir recolzats per Pascual, Cañot, Alberto i Bay en la seua labor com a llebres, per Ramón i senyora, Paco, Rossana, Picayna, David i Laura com a incansables animadors.
Però la marató no acaba, d'ací a poques setmanes una altra vegada, Dorsal 19 contra els 42195 metres de la Marató de Castelló, el mateix club distints corredors però la mateixa il·lusió la de disfrutar corrent.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO.-              3:01:03.   
SALA FERRER, CARMEN.-                         3:05:49.   
VIDAL BAÑULS, CARMELO.-                    3:30:40.
SERVER COSTA, FREDERIC.-                   3:32:10.
NAVARRO MARTINEZ, TINO.-                  3:40:34.
GARRIGOS PINA, PEDRO.-                       3:40:34.
SALA GONZALEZ, VICENT.-                     3:40:34.
VICENS PASTOR, FERNANDO.-               3:46:04.
MAS SISCAR, FERRAN.-                             3:52:09.

1 comentari:

  1. Sou uns fenòmens! Una abraçada ben forta i molts ànims a tot l'equip!

    ResponElimina