El nostre amic Arthur Lydiard.

           Els culpables de molts dels vicis i costums de Dorsal 19 no són altres que Arthur Lydiard i Ernst Van Aaken.

     El culpable d'eixes preparacions de mesos per a la marató, de perquè en Dorsal 19 es realitzen tants quilòmetres, el culpable d'eixos aparents canvis en els circuits i el perquè de sobte sempre estem donant voltes per Sant Antoni o com ens passem setmanes corrents per la Marjal i del perquè un dia ens oblidem d'estos circuits i ens encabotem a pegar voltes per Sagra i el Ràfol o ens machaquem durant setmanes el carril bici no és un altre que Arthur Lydiard.

     I el culpable de lo que realitzem les ultimes 13 setmanes abans de la marató, el responsable del perquè realitzem canvis de ritme d'un quilòmetre o de perquè a vegades els realitzem de 3, 5 o10 quilòmetres no és un altre que Ernst Van Aaken.

     Encara que el verdader culpable de tot és Dorando Pietri que ens ha fet amar la marató i presentar-nos en una certa forma a Arthur Lydiard i Ernst Van Aaken.

     Així que, els culpables que en Dorsal 19 ens passem pràcticament tot l'any entrenant llarg, que no dur, no són altres que estos dos senyors que ens obliguen a començar a pensar en marató 25 setmanes abans de la carrera.

     Segurament ja hi haurà algú que este pensant que seguint els models d'estos dos entrenadors no arribarem a ser corredors d'elit, i tal vegada no li falte raó, però és que nosaltres només volem arribar a la línia d'eixida de la vinent marató, a la de meta ja és una altra història.

     Segurament també hi haurà algú que ja haja tret comptes i se n'haurà adonat que són 6 mesos els que dura la preparació d'una marató en Dorsal 19.

     És veritat però no és del tot cert, Arthur Lydiard va ser el creador de la metodologia de l'entrenament en forma piramidal, va ser el primer que estructura tot un entrenament complet.

     Segons esta forma d'estructurar l'entrenament, la piràmide estaria dividida en quatre escalons i en cada un d'ells desenrotllaríem una o diverses característiques fisiològiques, en l'escaló següent passaríem a mantindre els beneficis de l'anterior i afegiríem altres.

     Ja sabreu que segons que fase ens trobem estarem entrenant una qualitat en especial, per això hi ha setmanes que ens interessa córrer per la Marjal i altres que ens interessa córrer per Sant Antoni.

Arthur Lydiard pensa que la base de la piràmide que el denomina “període de construcció” és per a adquirir resistència aeròbica i que hauria de tindre una duració entre 4 i 8 setmanes, depenent de l'estat de forma de cada u. I que representa l'entrenament base de tots els corredors ja siguen d'elit, populars o de Dorsal 19 encara que és essencial per als principiants.

     Esta fase és la que hauríem de començar allà per abril si pensem córrer la marató de València, depenent del nivell de cada corredor caldria començar abans o després, per exemple; si no podem córrer durant 1 hora i mitja, esta fase deuria durar entre 10 o 12 setmanes si en canvi som corredors que portem corrent més de 5 anys i estem corrent uns 80 quilòmetres a la setmana ens bastarien 6 setmanes per a completar el nostre entrenament aeròbic, un altre exemple si no arribem a 80 quilòmetres a la setmana i portem pocs anys en este món de la carrera a peu necessitaríem entre 8 i 10 setmanes, com veieu de qualsevol manera són moltes setmanes.

     Arribats a esta altura ja no ens queda més remei que dir per damunt quals són els entrenaments que hem de realitzar en esta fase, efectivament, la carrera lenta i llarga. Però un aclariment, devem saber distingir entre una carrera lenta que ens dona un benefici i una altra carrera lenta que ens done la recuperació d'un esforç realitzat. Un altre exemple; si som un corredor que tenim una marca en marató d'al voltant de tres hores i realitzem un entrenament de carrera lenta de 40' ens va a donar poc rendiment, només ens servirà com a sessió de recuperació per a després d'un entrenament llarg o dur. El ritme de carrera entre una sessió de carrera lenta de recuperació i una de carrera lenta llarga sol variar molt poc la diferència ha d'estar en la duració que no deuria baixar dels 90 minuts.

     Un poc més d'este període de “construcció” del nostre ja amic Arthur Lydiard, en estes setmanes l'objectiu és fer molts quilòmetres i que millor que realitzar-los en plena naturalesa i en circuits el més variats possible, la marjal reunix totes les característiques idònies així com el nostre famós circuit de Sant Antoni i les nostres excursions a la Vall d'Alcala o la Reprimala, és temps de disfrutar de la nostra naturalesa, és temps que els nostres GPS es carreguen les piles i els deixem connectats a casa perquè amb un simple rellotge per a arribar a temps a l'esmorzar tindrem suficient, el ritme ens interessa poc en esta fase de la preparació.

     No sols serà córrer llarg i lent, perquè realitzarem algunes acceleracions de 100 o 200 m. però només amb un objectiu biomecánic pa que els nostres músculs no se'ns engarroten de tant de córrer lent amb la camallada curta.

     Arthur Lydiard té en el període següent que l'anomena de Potència i que ve a durar un mes, les famoses carreres i sèries en pujada per a adquirir força en les nostres cames, també té un període especifique que sol durar unes 6 setmanes en què entrenarem la potència aeròbica i una cosa molt important la resistència a eixa potència amb sèries llargues i entrenaments a ritmes molt pròxims al de la marató. Despres encara ens queda per a córrer en bona forma la nostra marató escoltar el que ens recomana  Ernst Van Aaken.

     Però tot açò que ens pot paréixer encara molt llunyà ja ho tenim molt prop, com el 2013, ja que la marató de Barcelona ja esta prop, i encara que els maratonians de Barcelona ja es troben pràcticament en les mans d'Ernst Van Aaken, hui he volgut recordar a Arthur Lydiard que gràcies a què només es dediqua a entrenar campions en els seus inicis, en la dècada dels 60 i 70, i que després ha sigut un entrenador d'entrenadors, hui podem entrenar basant-nos en les seues ensenyances.

     Actualment les seues teories estan en desús en l'elit, acusant-lo de basar els seus entrenaments a acumular Km. sense sentit. Personalment pense que, en realitat, inclús els entrenaments moderns tenen el seu nucli en les seues teories.  Amb els seus matisos i diferències, clar, adaptant-les als nous temps i a les noves tècniques d'entrenament (que també n'hi ha). Però per a mi Lydiard va deixar dit el 80% del que calia dir sobre la teoria de l'entrenament.

     Però com se que alguns els agraden els números i les dades només recordaré el seu pas per Finlàndia: Arthur Lydiard, va arribar a Finlàndia en l'hivern de 1967. Ell ja era llavors el responsable dels èxits de Peter Snell, Murray Halberg, etc. L'atletisme finlandés havia tocat el fons i Finlàndia contractava a Lydiard per a superar un molt mal moment.

     El 20 de març de 1967, Arthur Lydiard aterrava a Finlàndia. Des de l'aeroport d'Hèlsinki, Lydiard va prendre rumb al nord, cap a la localitat de Tampere, el quarter general que havia triat per als dos anys següents.

     Els corredors finlandesos es conformaven d'entrenar unes cinc vegades per setmana completant 50/80km setmanals. I no tenien ni la més remota idea que Lydiard els anava a exigir 170-180 Km. setmanals. I això va ser el que van realitzar durant dos anys, acompanyats per Lydiard, respectant la seua forma d'entendre la planificació anual.

     Quan Arthur Lydiard va abandonar Finlàndia al març de 1969, encara no hi havia cap atleta finlandés d'elit internacional, però començaven a haver-hi senyals. Una era Lasse Viren.

     Al contrari que la generació anterior de finlandesos, a Lasse li agradava córrer i amb Lydiard va aprendre a amar els quilòmetres. En 1967 va córrer 1.564 km; en 1968, 2.019 km; i en 1969 va arribar a 3.400. Només corrent s'arriba a ser corredor. No cal témer als quilòmetres, cal amar-los! No cal témer a córrer dos hores, cal disfrutar-les!

     El 3 d'agost de 1969 en la xicoteta localitat d'Inkeroinen, Lasse Viren va començar a arreplegar els fruits dels quilòmetres i de la seua relació amb Lydiard. Els primers 1.000 metres es van cobrir en 2:41, els 2.000 en 5:31. El temps final de Lasse Viren, 14:17, es va convertir en un nou rècord nacional júnior.

     En l'estiu de 1969, va batre de nou el rècord júnior de Finlàndia i d'Escandinàvia en esta mateixa distància amb una marca de 13:55. En l'últim any, Lasse havia millorat la seua marca personal de 14:59.4 a 13:55.

     Rolf Haikkola, seguint el mestre Arthur Lydiard, va començar a exercir d'entrenador personal de Lasse cap a 1970. Lasse Viren i Rolf Haikkola van acordar formar un equip. En 1970, Lasse Viren va córrer 3.728 Km.; en 1971, 5.332; i en 1972, 7.348 Km. La doble corona olímpica de 5.000 m.l. i 10.000 m.l. en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Montreal 1974 estava ja penjada prèviament en el coll de Lasse Viren.

Arthur Lydiard havia sigut la clau, una cosa que sempre va reconéixer Lasse Viren en totes les entrevistes que va concedir als mitjans de comunicació.

     Una altra cosa, tal vegada la més important que li devem al nostre membre honorari de Dorsal 19, Arthur Lydiard, és el que popularitza el terme jogging. La idea de trotar en grup de forma organitzada va ser donada a conéixer en un article que va escriure en el diari New Zealand Herald al febrer de 1962. En l'article es feia una invitació perquè atletes i persones que buscaven adquirir condició física es reuniren una vegada per setmana per a trotar i socialitzarse. El periòdic suggeria que este grup de persones es denominaren el “Club de Joggers d'Auckland”. Va ser la primera vegada que es va usar el substantiu jogger per a referir-se als trotadors, ara si que sabem de qui va ser la idea d'eixir a entrenar els diumenges tots junts per a després “socialitzar-nos” amb un bon esmorzar.

     A si que l'entrenador de Steve PrePrefontaine i cofundador de Nike, Bill Bowerman va visitar el seu amic Lydiard en Nova Zelanda en 1962 i es va familiaritzar amb la pràctica del jogging. Va tornar a Estats Units per a introduir el concepte. A la gent li va encantar i va escriure diversos llibres respecte d'això i prepara el boom de les carreres populars. 

     Ara es pot comprendre perquè en Dorsal 19 sempre estem preparats per a realitzar una tirada llarga o córrer una marató, som alumnes no sols de les gestes de Dorando Pietri si no també de les ensenyances d'Arthur Lydiard, encara que per a córrer ràpids una marató no ens queda mes remei que passar, com tots els mortals, pel període d'entrenament especific per a la marató que ja és responsabilitat d'Ernst Van Aaken, per cert alemany, que ens fa suar i algunes vegades maleir la carrera a peu, però és el que tenen els alemanys, que són durs molt durs.
     Bo, fins a l'altra que espere siga més curta i potser més divertida, però és el que té estar un dissabte sense entrenar, que ens passem la vesprada davant de l'ordinador.