IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dissabte, 1 de desembre de 2012

Encara la Marató de València.


             Ens trobem en uns dies durant els quals en Dorsal 19 igual parlem de la ultima marató que vam córrer com de la següent que correrem, i és que les tres setmanes de separació entre València i Castelló estan motivant maratolitis.


Els 9 que van córrer València els agrada comentar la seua carrera però els 7 que correran Castelló estan entusiasmats amb el que els espera, i enmig de tota esta epidèmia de marató, la resta, que ja pensen en Sant Silvestres i en Mitges Maratons.
Però encara ens queden algunes experiències de què parlar sobre la marató, després de Castelló ens dedicarem a les Sant Silvestres i les Mitges, però només fins que s'acoste la marató de Barcelona.
Fa alguns anys, un amic meu estava preparant-se per al seu primer marató.  Encara que estava content perquè estava a punt convertir-se en maratonià, em va confessar obertament els seus temors sobre els dubtes que sentia, el patiment que hauria de suportar i per lo desconegut. 


No obstant això es consolava amb este pensament: Centenars de milers de persones han passat per açò i d'alguna o una altra manera ho han superat. Segurament, si tants hòmens han acabat una marató i ho estan fent – Jo també puc.
A vegades recorde eixes paraules i les aplique a la perspectiva d'una nova marató. M'agrada el mètode del meu amic per a enfortir el seu coratge enfront de la necessitat de enfrontar el dolor i lo desconegut: Centenars de milers d'hòmens i dones han portat açò de la marató avant, així que jo he de ser capaç de portar-ho també! 
Així que a vegades jo veig la marató d'esta manera: milers i milers de persones han passat per açò, hòmens, dones.  Alguns eren vells, alguns eren jóvens, alguns estaven preparats, altres no; alguns els agrada, altres la recorden com una amarga experiència, alguns la van acabar tranquil·lament, altres amb molts dolors en les cames, i alguns es van convertir en maratonians rodejats dels seus sers volguts, altres sols sense cap amor humà que els rodejara, altres cridant d'alegria, alguns a una edat molt avançada, altres en la flor de la seua joventut o inclús abans, alguns van acabar el seu primera marató desprenent gratitud, i altres produint animadversió.


No obstant això cada un d'ells, d'una manera o una altra, se les van arreglar davant d'allò que s'ha desconegut, davant de la més gran de totes les carreres.
Hi ha un proverbi Noruec que diu: L'heroisme consistix a aguantar un minut més.
Sovint per a ser maratonià no cal ser un heroi però si que haurem de continuar corrent quan tot pareix indicar que ens anem a afonar i aguantar quan tot pareix que es va a acabar. No cal donar-nos per vençuts massa prompte, a vegades cedim massa prompte, i no portem el nostre esforç al seu nivell més alt.  Simplement, no sostenim la tensió el temps suficient.
I, com som persones normals, en un moment concret sentim que eixa tensió arriba al límit, ens cansem de córrer, sentim que alguna cosa esclata dins de nosaltres, i escoltem una veu interna que ens diu: Basta! He estat patint massa quilòmetres! No toleraré açò més! I parem de córrer o abandonem.


Però eixe moment exacte, quan hem de triar entre abandonar o mantindre'ns, aguantar un minut més corrent o parar, és un punt moral crucial que ve determinat pel caràcter del corredor, o es té o no es té, hi ha qui diu que el corredor es fa però l'esprinter naix, perquè decidir continuar espentant quan ja no es pot més és una qüestió genètica. 
Per descomptat, açò ve amb una advertència: aguantar i continuar corrent no significa acceptar la bogeria de destruir-se físicament i acabar amb una lesió greu.
No obstant això, tot açò no és fàcil. Este és un camí de molts entrenaments, amb molts dubtes, però, si perseverem i mai ens rendim, el dia de la marató ens sentirem agraciats i creient que és possible acabar una marató sense tindre massa problemes.
Així que, continuem entrenant per a la Marató de Castelló, i diumenge passat alguns dels maratonistes de Castelló van estar a Benidorm provant les seues forces, i esperem que se senten contents amb els seus resultats perquè, estar convençuts que estem en el bon camí és necessari per a afrontar la marató amb seguretat.


Demà ens espera La Mitja d'Algemesí, ja no ens fan falta més assajos només disfrutar d'una bona carrera a l'espera del 9 de desembre i no forçar per a començar ja a descansar de cara a la marató. 

BENIDORM.


Sendra Franqueza, Vicent.-  1.39.53
Pons Soriano, Alberto.-          1.39.53
Woodall, Tony.-                      1.41.32

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada