dijous, 6 de desembre de 2012

La cautela i el marato.


           Em van educar per a ser cautelós, física i moralment: “¡Vés en compte! No cometres un desbarat! Cuida't! No faces res del que hages de penedir-te!”  Jo vaig aspirar eixes paraules, literalment, en els meus anys d'infància, en els meus anys de formació i ara cada vegada que m'enfronte a la marató no puc evitar actuar amb cautela i seguretat.


        Este diumenge que ve, a Castelló ens tornem a trobar amb els 42195 metres i una altra vegada serem cautelosos, ho portem en la nostra genètica. I eixa cautela ens ha servit de molt perquè hem pogut acabar moltes maratons sense massa complicacions. No és xicotet el regal.
Però eixa cautela porta amb si, a vegades, altres conseqüències per les quals estic menys agraït. U pot estar en plena forma, però tan cautelós i tímid, que el temor, que no ens isca bé la marató, es convertix en una marca pobra i massa fàcil de realitzar.
           Els inconvenients de l'ofici d'estar sempre escrupolosament segur consistixen en el fet que un pot fàcilment acabar amb moltes marques que no arriben mai a mostrar el nostre verdader potencial, i, mentrestant, sentint una certa enveja dels atrevits que encara que s'arrisquen a fracassar aconseguixen bones marques.
    Una pregunta que ens interpel·len: Estem potser corrent les maratons amb excessiva seguretat?
    El perill d'afrontar la marató massa segur és que, a vegades, quan pensem que estem enfrontant-nos al repte de la marató, estem realment realitzant un entrenament llarg; a vegades, quan pensem que estem participant en l'aventura de la marató, estem defenent-nos realment de participar en cap aventura; i quan pensem que estem parlant en favor de l'èpica de la marató, estem parlant realment de la nostra por als 42145 metres.
          Estic enormement agraït per l'educació que vaig rebre, a pesar de l'actitud de reserva congènita que va deixar en mi. És bo ser caut. És una forma responsable i bonica d'entendre la carrera a peu, sense lesions i contratemps que ens impedisquen continuar corrent. Però cada vegada em torne més honest sobre els seus perills. La major part del temps romanc prou caut, però algunes vegades sent que sóc més poregós que arriscat. La cautela i la seguretat són també perilloses.
Però una cosa tenim clara que la setmana abans de la marató cal ser cautelós i córrer amb seguretat, i, així ho hem intentat en la Mitja d'Algemesí, diumenge passat, i este dijous a Alcoi i en el Raval.
És fàcil que no siga de molt cautelós l'acudir a dos carreres la setmana de la marató però és que últimament ens estem tornant molt audaços, encara que crec recordar que en alguna ocasió Napoleó Bonaparte va dir “Amb audàcia es pot intentar tot, mes no es pot aconseguir tot.”
Ja veurem el diumenge a Castelló.
Mitja de Alcoy.
SALA FERRER, CARMEN.- 1.23.31.

½ de Mitja Marato de Alcoy.
SALA GONZALEZ, VICENT.- 0.59.18

Mitja Marato de Algemesi. 
01:27:26   FOLQUES LORENTE, MAXIMO.
01:27:41   SALA FERRER, CARMEN.
01:35:49   SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL.
01:35:56   SERVER COSTA, FREDERIC.
01:35:56   SISCAR BAY, CARLOS.
02:03:38   ALEMANY SENDRA, RAMON.
02:03:38   SALA GONZALEZ, VICENT.

El Raval. 
FREDERIC SERVER COSTA.-    0:43:06.
PASCUAL SENDRA.-                    0:43:20.
MAXIMO FOLQUES LORENTE .- 0:44:33.
JÚLIA SISCAR BORDES.-            1:00:41.
CARLOS SISCAR PASTOR.-       1:00:41.

1 comentari: