IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dissabte, 5 de gener de 2013

Ja esta ací.


          Hem començat per fi este 2013 i vam acabar el 2012 com ens agrada, corrent. Ho hem fet en molts llocs, entrenaments de club, carreres de Nadal i Sant Silvestres.
      Però el passat, sí, moltes vegades ens condiciona, però no ens ha d'esclavitzar.
      Una visió realista del que ens espera en este acabat de començar 2013 ha de fer-nos comprendre que cal assumir amb responsabilitat el que som i tenim, les carències i les qualitats, els fracassos i els èxits anteriors, els afectes i els rancors, per a, des d'ací, sense tancar els ulls, preguntar-nos amb senzillesa: a on vull arribar en este any que comença? Quins deures he heretat del passat? Quines expectatives em rodegen i orienten els meus entrenaments per al futur?


     El any nou inicia en bolquers. L'abracem amb el temor de qui pren entre les seues mans a un xiquet de bolquers. Però l'agafem des de les canes, les arrugues i les cicatrius que ens han deixat els molts o pocs anys que hem transcorregut en este planeta. Potser en estos primers dies quan tornem els ulls al que va ser l'anterior, puguem respirar, amb orgull, al veure que alguna cosa ha millorat, que Dorsal 19 ha crescut, que hem realitzat les nostres millors marques, que estem més en forma. Potser, també, hàgem d'oblidar-nos d'un any perdut per fracassos i lesions que van ofegar els nostres millors propòsits.


     Ara quan el nostre calendari té números baixos en el mes de gener (el mes primer, el mes més tendre), podem traçar plans atrevits, fer propostes de superació i de conquista. Ho farem des del que som i tenim, per a anar més lluny: per a realitzar les nostres marques, per a córrer les nostres maratons i per a véncer per fi als nostres adversaris.


     Un adversari que sempre ens guanya, amb qui ens resulta impossible competir, pot resultar frustrant. Però no tindre competència és quasi pitjor. No pot dir-se que tindre adversaris i competència siga sempre roín. És més, molts pensen que pot ser positiu. No és que calga buscar-los constantment, però que existisquen pot arribar a ser una ajuda, curiosament.


     Tindre contendents pròxims pot ser d'allò més estimulant per a millorar. Ens ajuda a mantindre una sana tensió, a entrenar amb més rigor, a diferenciar-nos del que diuen que som, a innovar, a afegir interés pels entrenaments.


     El ser humà i el corredor de Dorsal 19, és competidor natural i es creix quan té prop un contrincant. Quan les coses van bé i a penes tenim adversaris, sorgix amb facilitat una tendència a acomodar-se i es corre el risc d'entrenar el més just o pitjor encara cada vegada menys. Per això es parla de morir d'èxit, perquè el triomf és contraproduent quan s'enterbolix amb l'autocomplaença. En canvi, una sana competència ens ajuda a no menysprear el valor dels altres.
     

     No es tracta d'entendre la carrera a peu com una competició, ni d'idealitzar la competència o la rivalitat. Però el fet és que la vida està plena de conteses i de desafiaments que se'ns plantegen encara que no els busquem. I com estan ací, cal afrontar-los i adonar-se que tots tenim necessitat que algú ens espavile.


    Quan ens trobem amb nous adversaris, potser és l'alerta que necessitàvem per a despertar.  Quan ens guanyen són crisi que hem de transformar en oportunitats, en canvi i en millora. I en açò, tan roín és caure en l'arrogància com en l'abatiment. 
     

     Tan perillosa és la incapacitat de reconéixer les pròpies fallades com la incapacitat de reconéixer les pròpies fortaleses.


     Quan un es creu el millor, perfecte i invulnerable, sempre apareix un enemic per a despertar-nos. La història demostra que tant les persones com les institucions decaen quan es mouen en un entorn de massa facilitat o d'excés de posició de domini. Els que més perduren són aquells que saben reconéixer els seus errors i les seues debilitats, procuren aprendre dels altres (siguen amics o enemics), saben adaptar-se als canvis dels temps i no es consideren més forts del que són ni amb més raó que la que realment tenen.


     Demà comencem a Xeraco un any ple de carreres, d'il·lusions, de rivalitats, de victòries, de derrotes, de lesions, de desastres, en fi un any com tots els altres en Dorsal 19.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada