dissabte, 2 de febrer de 2013

Els jóvens i els adolescents


     M'he proposat descobrir o més aïna verbalitzar el que de positiu tenen els jóvens i els adolescents en un club de corredors i en este món de la carrera a peu. Dorsal 19 no es caracteritza desgraciadament per tindre molts jóvens entre els seus corredors perquè la majoria som veterans, i si volem que el seu numere augmente hem de tindre una concepció positiva dels mateixos, és a dir, no caure en el pessimisme i que tot va malament i que qualsevol temps passat va ser millor.  Cada moment és important i és este i no un altre el que ens toca viure.


     La primera cosa que ens hem de donar compte els corredors veterans és descobrir que encara que l'adolescència és un moment crític, per la quantitat de canvis tant físics com psicològics i afectius pel que el jove passa, també difícil pel seu entorn, la majoria dels adolescents passen per esta etapa amb més o menys èxit i que tot el que els passa és fonamental per a madurar, per a créixer, per a aprendre.
     La carrera a peu i com no les carreres de fons són especialitats en què es necessiten diversos anys per a posseir un bon estat de forma i els nostres corredors més jóvens no solen arribar a les categories superiors, o abandonen o es passen a altres esports i ens trobem que la majoria de corredors de qualsevol carrera popular solen estar en les categories de veterans.
     Una vegada vaig llegir un articule que parlava sobre això, és una danya que no el puga trobar, pero he realitzat unes poques comprovacions. Si mirem les classificacions de les finals dels campionats d'Espanya d'atletisme de la categoria promesa, júnior i juvenil de l'any 2007, no he trobat més antics en la web de la Federació, i mirem els resultats del passat campionat absolut de 2012 nos en adonarem que aquells corredors que tenien en el 2007 entre 16 i 22 anys i que van estar en la final dels 1500 i 5000 metres han desaparegut quasi tots, és a dir que en l'absolut del 2012 quan deurien tindre cinc anys més i haver estat en l'elit de l'atletisme espanyol s'han esfumat.
     El mateix ens succeïx en les carreres populars, els jóvens desapareixen i tornen a córrer quan s'acosten als quaranta.


     Per a poder-nos acostar als nostres jóvens hem de conéixer-los i moltes vegades quan observem a la nostra joventut pensem que va desorientada sense rumb i que ho passara malament però la realitat és que tenen aspectes molt positius.
     Solem comparar la nostra joventut amb l'actual i fallem moltes vegades al traure les conseqüències, ara estan millor preparats en la majoria de coses, més carreres a què acudir,  més clubs de corredors, millor material, millor aconsellats i amb accés a innumerables plans d'entrenaments. 
     I descobrim també que esta generació coneix i té la ment molt més oberta que molts de nosaltres a la seua edat, una altra qüestió molt positiva, és que com no veuen el seu futur molt agradable, encara que hi ha una part que viu en l'etern pessimisme, no obstant això, estan sent molt creatius per a buscar com formar-se més i millor, com fer per a millorar, com llaurar-se un futur, han tingut i han de lluitar i l'esforç és la seua millor arma. Ja no poden viure de les rendes, abans nosaltres eu teníem més fàcil, ara cal lluitar, ara cal treballar. Ara, el moment no és propici, per la qual cosa cal trobar on no hi ha. Aquells que tenen l'esperança i la fe com a valor, com a fonament en la seua vida, superen amb molta dificultat, però també amb un altre tarannà, estos tristos moments.
     Estem en moments difícils però la carrera a peu pot ser una vàlvula de fuga per la qual isca l'excés de problemes que ens estan i els estan rodejant per totes les bandes.


     Hem de buscar i recolzar eixos jóvens i adolescents que poden trobar en la carrera a peu un respir en les seues vides, ells tenen una meravellosa porta oberta a l'estar connectats constantment amb el món exterior, Internet, facebook, telefonia mòbil … i que encara que, de vegades, hem descobert el negatiu que açò, si no es gestiona bé, pot ser, no obstant això, ben aprés, ben negociat, els convertix en persones que viuen en un món en què estan més preparats, són més tolerants amb els diferents, són més dúctils als canvis, no els frustra tant el vertiginós moviment de la tecnologia; tenen una consciència global més pronunciada, els afecta tot el que passa, encara que haja passat en l'altre costat del planeta. Estan més prestos a oferir l'ajuda a qui ho necessita, sense tindre en compte qui és. Són més conscients dels problemes del món i encara que la solidaritat és immediata i no a llarg termini, no obstant això, almenys, la majoria vol participar, després seran alguns els que persistisquen en l'auxili, en el compromís, en el dia després.
     En Dorsal 19 tenim pocs jóvens i ara a nosaltres ens queda: una acompanyar-los i l'altra, la més important, no oblidar-nos dels que estan per ací sense conéixer este fascina't món de la carrera a peu i estos, també mereixen el nostre esforç.
     En fi, que cada un pose i col·loque allò que li pareix positiu dels jóvens, probablement tinguem fills, cosins, néts, alumnes, coneguts, que estiguen passant per estes etapes de l'adolescència i de la joventut i segur que no són agradables en alguns moments, segur que estem pensant, a on se'n va anar eixa adorable criatura o cria que vam conéixer quan era xicotet/a, però estos jóvens són els hòmens i dones del futur i no són pitjors que nosaltres a la seua edat, viuen en el seu món i en les seues circumstàncies concretes que no van ser les nostres, ho tenen més fàcil en algunes coses i més difícil en altres, però són ells els que les han de viure.


     Diumenge passat vam descobrir a alguns dels nostres jóvens en la carrera de muntanya de Llíber i els vam veure patir i divertir-se, acariciar el triomf i suportar amb alegria el patiment, equivocar-se en la tàctica i saber rectificar, riure i plorar i és que la carrera a peu és com va dir una vegada George Sheehan “La resposta a les grans preguntes en el córrer és la mateixa resposta als grans interrogants de la vida: fes el millor amb el que tingues”.

LLIBER.

JORGE RAMON ALCARAZ ESCOLANO
1:44:14
JUAN BAUTISTA BOLTA NAYA
2:20:59
MAXIMO FOLQUES LORENTE
2:27:58
FRANCISCO CERESOLA PIERA
2:30:24
JUAN ANTONIO FOLQUES LORENTE
4:04:04
PAULA COMPANY CASTRO
4:24:39

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada