IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dilluns, 25 de març de 2013

La Mitja Marató de Dénia.


     No vaig poder córrer la Mitja Marató de Dénia per problemes no físics sinó burocràtics perquè no vaig poder amb la targeta realitzar el pagament i això em va donar l'oportunitat de passar un matí veient la carrera i parlant de marató i emvaig adonar de la por que tenen als 42195 metres molts corredors.


     Molts de nosaltres al llegir i escoltar les històries de corredors en la marató podem arribar a pensar que la marató és per a súper hòmens però no és així.
     Quan veiem que els corredors professionals són capaços de córrer una marató a una velocitat pròxima als vint quilòmetres hora ens espantem, sobretot al donar-nos compte que molts de nosaltres ens costaria a eixa velocitat realitzar amb una bicicleta una marató.
     És clar que l'elit és una altra història i cal tindre un físic especial per a poder córrer durant 42195 metres a eixa velocitat però els populars som una altra història.
     La nostra marató és molt més fàcil de preparar i de córrer.
     El gran problema de la marató és que no existix ser humà, ja siga elit o popular, que tinga la suficient reserva energètica per a acabar una marató.


     El cos humà posseïx de mitjana uns depòsits de glucogen que estan prop de donar-nos unes 2000 calories, però per a acabar una marató ens fan falta almenys 2500. El corredor que gràcies al seu entrenament siga capaç de consumir menys energia per quilòmetre acabara en millors condicions la marató.
     Ací esta el nostre limite, la maquina humana per molt entrenada que este només és capaç de guardar en el fetge 600 grams de sucre en forma de glucogen que se'ns acabara entre els quilòmetres 30 i 35 de la nostra marató. El mite del mur en la marató prop del quilòmetre 30 no és una llegenda, és una llei fisiològica.
     Que ens succeïx llavors fins a arribar a meta, pues que el nostre cos començara a consumir greixos el que ens obligara a baixar el nostre ritme perquè no produïxen la mateixa quantitat d'energia, arribats a este punt molts corredors no estan acostumats que els seus cossos consumisquen greixos i ho passen prou mal fins a arribar a meta.


     Per a un corredor popular la solució és fàcil, cal entrenar molts quilòmetres consumint greixos i açò és molt fàcil d'aconseguir perquè només hem d'entrenar més lentament, el problema vindria si no volem que el nostre ritme baixe molt, però com a populars només de mantindre-ho tenim més que suficient.
     Pareix fàcil, però molts de nosaltres no ho fem perquè cada vegada que realitzem un “llarg” el realitzem massa prop del nostre ritme de marató i així no aconseguirem entrenar consumint greixos, molts pensen que córrer llarg i lent és una perduda de temps però més temps perdrem quan passem el quilòmetre 35 i hàgem de recórrer als greixos, per molts gels que hàgem pres pensant que així aconseguirem més combustible.


     Els més de 30.000 passos que hem de donar per a acabar una marató és només un xicotet problema que s'ha de solucionar amb paciència i molts entrenaments.
     Basta tindre un físic normal, adequadament entrenat, per a intentar i, quasi segur acabar la marató.
     A Dénia hem pogut veure com estem entrenant, uns mirant la Volta a la Marina, altres a la marató de Paris, altres la marató de Praga i algun ja mira la marató de València, si, la marató de València encara que puga paréixer que este lluny no l'esta tant per als que no poden arribar a les dos hores corrents sense parar, tenen molt de camí per caminar i el temps passa volant.


     Les imatges d'esta entrada estan realitzades per Pedro Gilabert Riera i les he trobat en la seu pagina de Facebook, des d'ací gràcies, que vull aprofitar per a fer extensives a Claudia i a Vicent Esteve a qui contínuament estic robant fotos.

MITJA MARATO.

CARLOS SISCAR BAY.-             1:24:23
CARMEN SALA FERRER.-          1:27:34
CARLOS BAÑULS ORTOLA.-      1:37:20.
SENDRA FRANQUEZA VICENT.-1:37:56.
PIERA FERRER BAUTISTA.-       1:39:42.
PONS SORIANO ALBERTO.-      1:40:25.
WOODALL TONY.-                    1:42:37.

QUARTA.

MAXIMO FOLQUES LORENTE.-  0:41:09.
CARLOS FELIU SENDRA.-         0:53:18.
PEP PONS PUCHOL.-                0:54:13.
JUAN BAUTIST BOLTA NAYA.-   0:55:25.
TINO SENDRA ALCINA.-           0:55:38.
ARMANDO GINER MOMPARLER.- 0:57:29.
FRANCISCO CERESOLA PIERA.-  0:59:26.
FELIPE TORRE DE MIGUEL.-       1:00:04.

1 comentari:

  1. El principal problema en els corredors populars és que no sabem el que significa rodatge llarg suau. L'altre dia vaig vore com un corredor feia una Mitja Marató al 100% i li va eixir un ritme de 4:55/km. 4 dies després estava fent un rodatge de 15km a 5:10/km (quasi 1h20'). Però el més graciós va ser escoltar-lo dir que acabava de fer un rodatge suau.

    Jo li vaig dir - "Pensa que només has anat 15"/km més lent que la marca que vas fer diumenge en la Mitja. Amb eixa regla de 3, el meu ritme "suau" hauria de ser 4:00/km i jo estic anant a 4:55/km (1'10"/km més lent)".

    I ell em va respondre amb tota la convicció del món - "Tens raó, a partir d'ara la meua sessió suau serà a 5'30"/km" - és a dir, 35"/km més lent.

    Per una li havia entrat i per l'altra li havia eixit.

    Conclussió: quan algú entenga el significat de la paraula suau (ritme un pèl per baix del llindar aeròbic) estarà preparat per a córrer una Marató, si no, com bé dius tu, s'estamparà contra el mur.

    ResponElimina