IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dilluns, 18 de març de 2013

Mai arribarem a ser perfectes,


     És necessari plantejar-se millorar, tots els corredors així com Dorsal 19 poden i han d'aspirar a millorar cada dia al llarg de la seua existència. Es tracta d'una tasca que sempre ens produïx grans satisfaccions, i que, en certa manera, ompli de sentit la nostra existència.


     Però saludem primer a tots els corredors i organitzadors que cada dia intenten divertir-se i realitzar millor els seus entrenaments i les seues carreres.
     Així que hem de continuar intentant millorar en les nostres carreres i Dorsal 19 també ho farà en la XXXI Volta a Peu.
     En la Volta a Peu, mantenint tot el que vam fer l'any passat, només uns xicotets canvis en el quilòmetre 7 per a donar eixida al trafique en la zona del convent i de la carretera de Sagra que no afegiran cap dificultat al circuit. Consolidarem la zona de meta i eixida en el passeig Cervantes, igual que l'any passat, i tornarem a passar pel centre, provant una vegada més els carrers estrets i els bol·lards.


     Mai arribarem a ser perfectes, és veritat, i per això no ha de confondre's el buscar la nostra millora amb un malaltís afany perfeccionista. Voler realitzar les coses cada vegada millor és molt diferent del perfeccionisme o pretendre no tindre cap defecte, o més perillós encara, de voler que els altres tampoc els tinguen.
     Com a corredors anem ha intentar que les nostres visites al gimnàs, a la piscina, alguna eixida amb bicicleta i caminar per la muntanya, que no córrer, siguen algunes de les millores que incorporarem en esta temporada. I encara que molts de nosaltres ja ho estem fent cal continuar controlant la nostra alimentació, cuidant que siga el més variada possible i buscant si potser que la qualitat de les nostres cerveses i vi siguen millors.
     Els corredors i a més Dorsal 19 han d'enfrontar-se als seus defectes d'una manera intel·ligent, aprenent de cada error, procurant que no ens succeïsquen de nou, coneixent les nostres limitacions —Sense por de mirar-les de front— per a evitar exposar-se innecessàriament a coses que superen la nostra capacitat física o d'organització.


     El treball diari d'anar millorant en els nostres entrenaments, d'anar buscant com organitzar millor la XXXI Volta a Peu no ha d'afrontar-se com algo crispat, angoixós o estressant. Ha de ser una tasca contínua, que s'aborda en el dia a dia amb ànim seré, de manera cordial i amb esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens enfrontarem i la importància radical de la constància en eixe propòsit.
     En els últims anys l'entrenament dels corredors populars i les organitzacions de les Voltes a Peu s'han basat a enfortir l'autoestima de corredors i organitzadors prodigant alabances inclús quan els resultats eren desoladors. La idea era que, actuant així, eixes persones tindrien en el futur molts menys problemes, perquè la seua elevada autoestima els impediria tindre un comportament de rebuig de la carrera a peu.


     Si posem molt interés en no culpabilitzar a ningú dels nostres mals entrenaments i de defendre qualsevol error en l'organització de la carrera, el resultat és que acabem parapetant-nos després en eixes opinions i ens fem impermeables al consell i a qualsevol crítica constructiva, ja que tota observació que se'ns faça que no siga d'alabança la rebem negativament.
     La conclusió pareix clara: dir als nostres companys que tots els entrenaments que fan estan bé, o que facen el que els parega be mentres ho facen amb alegria i convicció, que la Volta a Peu ix bé perquè posem il·lusió, que els corredors no es perdran encara que no pintem el circuit, el lloar-ho tot, o relativitzar-ho tot, o coses per l'estil, acaba per deixar-nos en una posició molt vulnerable.
     Com a corredors i organitzadors ens sentirem tremendament defraudats quan al final xoquem amb la dura realitat: no millorem en les nostres marques i la Volta a Peu se'ns va convertint en una carrera en què només pensem a donar i aconseguir més regals als corredors oblidant-nos que el millor regal que podem oferir als corredors és poder córrer, córrer segurs i tranquils.
     Com es diu moltes vegades, és millor basar les anàlisis sobre els nostres entrenaments i carreres en èxits reals. No es tracta d'entrenar i organitzar, lloar eixe treball, i després oblidar-se de tot el que es realitza. Es tracta d'anar avançant basant-nos en el que ja tenim, deixar de lamentar-nos dels nostres problemes i basant-nos en estos forjar els nous entrenaments i les noves decisions sobre la XXXI Volta a Peu. 
     Si no aconseguim millorar d'esta manera, almenys estarem vivint en el món real.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada