IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dissabte, 30 de març de 2013

No hem de canviar


     Quasi sense donar-nos compter se'ns ha passat la Setmana Santa i per a molts dels corredors que ens entrenem durant tot l'any per a estar en plenitud de forma només en dos esdeveniments durant l'any, estes festes representen l'oportunitat de realitzar els nostres entrenaments amb més tranquil·litat i dedicació, així com poder realitzar algun entrenament més especial i encara que molts acudim a les celebracions de Setmana Santa, hi ha temps més que suficient per a entrenar.


     Als que ens agrada la marató estar durant dotze mesos entrenant per a donar-ho tot en una carrera o màxim dos representa tindre una mentalitat especial, diferent dels esports en què es competix totes les setmanes.
     Ja haurem sentit moltes vegades que un tant per cent molt elevat de la marató esta en el cap, és cert, perquè durant eixos mesos en què entrenem passem per estats de forma molt diferents i saber escoltar al nostre cos i mantindre's amb el cap fred quan estem pensant que els entrenaments no ens ixen com nosaltres volguérem és una tasca molt complicada.
     Mantindre l'estat d'ànim elevat quan tenim algun problema i veiem com passa de llarg eixa marató que amb tanta il·lusió hem preparat sabent que haurem d'esperar un any per a tornar a intentar-ho és realment dur.


     No hem d'acovardir-nos si ens trobem amb eixos problemes, basta mantindre's brillants i trobar les raons per les quals hem arribat a eixa situació. Escoltant al nostre cos és com arribarem més fàcilment a trobar la solució. 
     Se'm revolucioná el galliner l'altre dia quan comente que ja hauríem d'estar pensant en la marató de València, no tots és veritat, però si aquells que van hi ha enfrontar-se amb la marató per primera vegada i no tenen encara el fons necessari.
     Com podem arribar a pensar en córrer una marató quan córrer la Volta a Pego ens resulta una empresa quasi impossible?
     Ja es que només el seu nom espanta: ma-ra-tó. Que imaginar-se alguns detalls com els 42195 metres, que de només llegir-ho ens fan mal les cames, que ens diguen que el rècord del món esta per les 2h i 3m'i que nosaltres passarem de les 4h es una bogeria!


     A molts els resulta difícil creure-s'ho, però córrer una marató és certament una aventura accessible a tots. Però, no de hui per a demà, ni a una velocitat exagerada. Fa falta molta calma, temps i una gradual preparació i així tots poden arribar a córrer-la, a qualsevol edat.
     Ja se que ha de ser una decisió personal i que no cal forçar a ningú a córrer-la però jo pense que és una experiència que tot corredor deu provar. La marató o la marató és una d'eixes aventures que, sense esperar-ho, canviara la vida de tot aficionat a la carrera a peu, perquè ens obliga a entrenar-nos durant molts mesos, a conéixer el nostre cos d'una manera que mai podíem imaginar i que suaument modificara el nostre estil de vida.
     La marató, és una aventura de la què tornarem diferents i tal vegada millors.
     La marató de València esta lluny però ningú a dit que esta aventura siga curta ni ràpida ni fàcil.
      No hem de canviar la nostra forma de correr, només aprendre, i aprendre no és canviar, és créixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada