IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 26 de juny de 2013

Els set minuts, el principi de un entrenament

     Molt anem hi ha parlar del test de 7 minuts que realitzarem el divendres 5 de juliol, i molts recordaran que l'any passat vam ralitzar a l'hora d'ara un test sobre 2000 metres i un altre de 3000 i el dels 7 minuts a principi de setembre, molts tal vegada es pregunten com és que enguany anem hi ha fer al juliol el de 7 minuts.


     Per tant, perquè canviarem un poc el nostre sistema, ara ens interessa saber primer si som més aeròbics o anaeròbics, per això ens interessa saber tambe qual és la nostra millor marca en un deu mil.
     Com tots hem corregut la Volta a la Marina utilitzarem la millor marca realitzada ja siga en el El Verger, Calp o el 10K del Grau de Gandia o tal vegada Pego si fóra esta la millor, cosa que serà difícil, perquè encara que tinguera els 10 quilòmetres exactes el circuit penalitza un poc la marca.
     Vaig hi ha repetir un poc el que ja vaig escriure l'any passat perquè vos servisca de recordatori.
      Ja se, que molts de vosaltres esteu pensant que ací tara alguna cosa perquè tots sabem que hi ha corredors que són molt ràpids en distàncies curtes i recorreran molta distància en el nostre test i els més maratonians correran menys metres, però és ací on ens haurem d'assentar en una taula amb la calculadora i una fresca cervesa i realitzar algunes operacions.


     Succeïx que hi ha corredors que són, podríem dir, en estes dates més anaeròbics i altres que són aeròbics i per a esbrinar-ho haurem de confrontar la velocitat del test de 7 minuts amb la velocitat de l'ultime 10 deu mil mes rapit, dividirem les dos velocitats i si el resultat és inferior a 0'95 els nostres músculs estaran més anaeròbics i si és superior estarem més aeròbics.
     I en termes pràctics açò que significa? Per tant que el corredor més anaeròbic haurà de realitzar en l'entrenament més carrera contínua a ritmes ràpids, sèries llargues i carreres en progressió mentres que l'aeròbic haurà de tindre les sèries més curtes, ràpides i amb poca recuperació.
     Una altra cosa que esbrinarem d'una forma molt primitiva és el nostre VO2max.
     Si hem corregut els nostres 7 minuts i ja sabem qual és la distància i hem observat la lista, que estara pegada en la porta dels vestuaris,  ja coneixerem el nostre VO2max, ara només haurem de realitzar unes senzilles operacions i tindrem aproximadament el nostre umbral anaeròbic.
     Al llindar anaeròbic el podríem cridar també potència aeròbica ja que és la intensitat a la qual els nostres músculs comencen a acumular acide làctic i ens mostra qual és la nostra línia de separació entre el mecanisme anaeròbic i l'aeròbic, podríem dir que és la “cilindrada del nostre motor aeròbic” i per tant representa el principi per a saber qual és el nostre estat de forma actual.


     Generalment s'usen els test de laboratori i moltes vegades el test de Conconi però nosaltres provarem el test de 7 minuts per a identificar a partir del VO2max el nostre llindar anaeròbic
     Ja sabem la distància que hem recorregut i mirant el esquema sabem el VO2max i com resulta que les estadístiques ens diuen que el llindar anaeròbic esta al voltant del 5% menys del VO2max ja sabrem el nostre llindar.
     Però vegem un poc els càlculs que realitzarem, si tenim la distància que hem recorregut en el nostre test és molt fàcil esbrinar a quina velocitat mitjana hem estat corrent així que li restem el 5% i ja tenim qual és la velocitat a partir de la qual creuarem eixe llindar i llavors amb una altra operació matemàtica esbrinem el temps per quilòmetre i ja tindrem la dada principal per a preparar el nostre entrenament.
     És cert que hi ha diferència entre els test de laboratorio, el de Conconi i el nostre però sol variar al voltant d'uns cent metres en la nostra velocitat així que arredonirem per dalt per a assegurar que no ens passem, ja se que una variació de 100 m. en la velocitat durant tota una marató pot representar algun minut però som populars i si volem ser més exactes haurem de recórrer a un entrenador personal.
     Què tenim llavors? Un ritme per quilòmetre que serà el punt del qual es trauran tots els ritmes d'entrenament. Un exemple, resulta que els corredors de marató amb un nivell mitjà corren la marató amb un ritme que se situa entre el 85% i el 90% del seu llindar anaeròbic així que nosaltres tindrem el nostre ritme de marató en el 85% de la nostra velocitat del llindar anaeròbic.



     La marató esta lluny però saber quins han de ser els nostres ritmes en els diferents entrenaments este estiu i on hem de posar més interés ens permetrà que a principis de setembre siguem més exactes en l'obtenció del nostre possible ritme de marató per a València.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada