dissabte, 20 de juliol de 2013

Som així, mediterranis.

     Ja són alguns, els que m'han comentat que en Dorsal 19 sempre estem amb sopars, esmorzars i alguna que una altra celebració o test i que sempre acabem assentats en una taula, és veritat perquè ens agrada córrer però també som mediterranis.

     Som un club de corredors de Pego per tant mediterranis i a més llatins, sabem i ens agrada disfrutar de les relacions personals, de la xarrada demorada, de la tertúlia. I ens agrada fer-ho en espais públics; les places, els carrers, les terrasses i els bars que es convertixen per a nosaltres en una cosa viva.
     Acudim tots els caps de setmana a carreres per tots els pobles no sols perquè ens agrade córrer sinó perquè ens agraden tot tipus de festes col·lectives.
     Ens agrada l'art de menjar bé i fer del menjar el centre de les nostres relacions entre els nostres amics, sabem viure amb els ritmes que ens va marcant la naturalesa, col·loquem el treball en el seu just lloc no com a centre absolut de la nostra vida, som generosos i hospitalaris encara que tinguem poc que oferir, donem temps al temps i deixem que les coses maduren soles i sobretot sabem, en alguns moments, “no fer res”, la qual cosa és més difícil del que pareix.


     Tot l'anterior no sols ho tenim els corredors de Dorsal 19 sinó que són unes característiques comunes a la majoria de valencians, som així, tot açò i moltes coses més configura una forma de ser i d'estar en el món: això que anomenem pomposament una “cultura”.
     Des que vam nàixer ho veiem tots els dies. Es tracta d'una saviesa antiga, lentament depurada, amb profundes arrels en el temps. Anem qualsevol dia a córrer a un poble i visitem qualsevol de les seues places i escoltem la xarrada de les persones majors. En ella hi ha una saviesa que no pot improvisar-se; un coneixement que es resumix en una actitud que jo diria "humanista". Açò és: les institucions, el treball, l'economia, tot s'ha fet per a servir l'home; i no al contrari.
    L'home és el centre de totes les coses. L'important no és el que tenim, sinó el que som.
     Per això no ens deu estranyar que sempre acabem assentats al voltant d'una taula, per això tantes fotos menjant, disfrutant no sols de la carrera a peu sinó d'eixa part lúdica que tant sabem disfrutar.


     Per això no ens deu estranyar que anem a córrer a Chiva, a la Pobla de Valbona i no vegem classificacions ni comentaris de les carreres sinó que ens trobem amb avisos i comunicats de sopars, esmorzars, entrenaments només per a esmorzar, entrenament en la Vall del ‘Pop' no perquè necessitem realitzar un llarg a un ritme determinat sinó perquè ens agrada la tranquil·litat del seu paisatge i l'esmorzar davall els pins.
Som així, mediterranis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada