dilluns, 19 d’agost de 2013

Un llarg pont.

     Hi ha hagut tantes carreres en este llarg pont que és quasi impossible resumir tot el que ha succeït en totes elles, Xeraco, Caudete, Palma de Gandia, Piles i Set Aigües, per anomenar només a les que recorde que ha acudit Dorsal 19.
     Moltes carreres i molta l'activitat que hem desenrotllat en el club.
     Si busquem trofeus, els trobem en els primers en la seua categoria de Máximo a Palma de Gandia i Carmen en Set Aigües.


     Si busquem molt d'ambient de club a Piles.
     Si busquem competició en Set Aigües.
     I si el que estem buscant són entrenaments relaxats i esmorzars amb molta tertúlia els hem tingut el dijous i el diumenge.
     Uns dies intensos, on també hem acabat de situar els punts quilomètrics en la Marjal Pego- Oliva per a la III Mitja Marato “Vila de Pego”, ara només ens quedara situar els sis últims quilòmetres de la I Quarta de Marató.
     Anem ara amb les dos últimes setmanes d'agost, i llavors començarem amb la busca de nous objectius.
     El ser un club i corredors que ens trobem a la recerca, obeïx que estem inacabats, som “projectes”, ens estem realitzant i construint diàriament.
     Dorsal 19 busca ser cada dia un poc millor, com a corredors busquem noves metes i continuar divertint-nos amb la carrera a peu, tots busquem alguna cosa, on ens distingim uns d'altres és en el “on” ho estem buscant.


     En les nostres busques, entropessem amb els vicis, errors i fracassos.
     Ha de detindre'ns i desanimar-nos això? !No, per descomptat que no! Al contrari, hem d'alçar-nos i continuar cap avant.
     Vaig ara hi ha copiar una xicoteta història que m'agrada i que vaig hi ha compartir amb vosaltres:
     "Diuen que un xicotet cuquet caminava un dia en direcció a la cima d'una gran muntanya. Molt prop del camí es trobava un Llagosta:
Cap a on et dirigixes?, li pregunta.
Sense deixar de caminar, l'eruga contesta:  
     Vaig tindre un somni anit; somií que des de la punta de la gran muntanya mirava tota la vall. M'agrada el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-ho.
     Sorprés, la llagosta va dir, mentres el seu amic s'allunyava:
     -Has d'estar boig! Com podries arribar fins aquell lloc? -Tu, una simple eruga!. Una pedra serà per a tu una muntanya, un xicotet toll un mar i qualsevol tronc una barrera infranquejable.
     Però, el cuquet ja estava lluny i no l'escolte. Els seus diminuts peus no van deixar de moure's.
     De sobte es va sentir la veu d'un Escarabat:
     -Cap a on et dirigixes amb tant interés? Suant ja el cuquet, li va dir pantaixant:
     - Vaig tindre un somni i desitge realitzar-lo, pujaré a eixa muntanya i des d'ací contemplare tot el nostre món. L'escarabat no va poder suportar la rialla, va soltar la carcallada i després va dir:
     - Ni jo, amb potes tan grans, intentaria una empresa tan ambiciosa. I es quede en el sòl tombat de la rialla mentres l'eruga va continuar el seu camí, havent avançat ja uns quants centímetres.
     De la mateixa manera, l'aranya, el talp, la granota i la flor van aconsellar al nostre amic a desistir del seu somni: -No h'aconseguiras mai! - li van dir-, però en el seu interior hi havia un impuls que l'obligava a seguir.
     Ja esgotat, sense forces i a punt de morir, va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on pernoctar:
- Estaré millor, va ser l'últim que va dir, i va morir.
Tots els animals de la vall per dies van anar a mirar els seus restes. Ací estava l'animal més boig del poble. Havia construït com la seua tomba un monument a la insensatesa.
      Ací estava un dur refugi, digne d'un que va morir "per voler realitzar un somni irrealitzable".
     Un matí en què el sol brillava d'una manera especial, tots els animals es van congregar entorn d'allò que s'havia convertit en una ADVERTÈNCIA PER ALS ATREVITS.
     De sobte van quedar atònits. Aquella petxina dura va començar a trencar-se i amb sorpresa van veure uns ulls i una antena que no podia ser la de l'eruga que creien morta. 
     A poc a poc, com per a donar-los temps de reposar-se de l'impacte, van anar eixint les belles ales arc iris d'aquell impressionant ser que tenien enfront d'ells: UNA PALOMETA.
No va haver-hi res a dir, tots sabien el que faria: se n'aniria volant fins a la gran muntanya i realitzaria un somni; el somni pel que havia viscut, pel que havia mort i pel que havia tornat a viure.
"Tots s'havien equivocat".


     Dorsal 19 somia de realitzar una bona mitja marató, somia de ser un poc millor cada dia, nosaltres com a corredors i també com a persones tenim molts somnis. 
     Si tenim un somni, encara que siga el d'acabar una marató, córrer un triatló, viu per ell, intenta aconseguir-ho, posa la vida en això i si et dónes compte que no pots, potser necessites fer un alt en el camí i experimentar un canvi radical en els teus entrenaments o en la teua vida i llavors, amb un altre aspecte, amb altres possibilitats i circumstàncies distintes:
No et detingues, tanca les teues orelles a què et diuen que no pots. Ho aconseguiras!


     L'èxit en la vida i més inclús en este món de la carrera a peu, no es mesura pel que has aconseguit, sinó pels obstacles que has hagut d'enfrontar en el camí.,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada