IN MEMORIAM

divendres, 27 de setembre del 2013

III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató

En la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató, igual que en la vida en general, és necessària la continuïtat, que és precisament l'imperatiu de continuar, el contrari del «continuisme»; per tant, la perpètua innovació.


     Enguany hem volgut continuar i innovar, el canvi de data, el pas per la Marjal, el canvi de la zona d'eixida i meta, l'afegir la possibilitat de córrer la Quarta han sigut una forma de continuar organitzat La Mitja Marató “Vila de Pego”.
     Contra l'opinió dominant, sempre he cregut que la III Mitja Marató “Vila de Pego” no trenca amb les dos anteriors, no hi ha una ruptura, perquè el punt decisiu és el punt de partida i nosaltres intentem millorar des de les dos edicions anteriors i ara des de les tres edicions.


     No volem ser excessivament originals perquè la condició de l'originalitat és que no se la busque: es donarà a més. “Un fill és inexplicable sense el pare però irreductible a ell: ve del pare i va cap a si mateix”. Així li ho vaig llegir a Julián Marías en un articule fa ja alguns anys.
     Hui passats ja uns dies des de la celebració de la carrera i quan tenim totes les xifres en les mans, classificacions, guanyadors, participants, marques, ritmes, hem vist totes les fotos i ens hem recuperat de l'esforç d'haver-la corregut o d'haver-la organitzat és hora de mirar en la III Mitja Marató “Vila de Pego” el seu esperit positiu, amb una actitud que pretenga veure el bo, a retindre i subratllar l'aspecte positiu del que hem realitzat.


      En contra al que podríem anomenar l'esperit negatiu o «negativisme», que busca, quasi sempre amb afany, el costat pitjor de les coses, el que els falta, el que disminuïx la seua realitat, les taques que les enlletgixen. Hi ha persones que no poden suportar la perfecció, ni tan sols la incompleta que solen aconseguir hòmens i dones, realitats naturals o obres humanes. Busquen àvidament els defectes, s'alleugen quan els troben, i en tot cas els fingixen i inventen. Pareixen nodrir-se de les faltes, carències, errors: en suma, del mal.


     El nostre esperit positiu veu amb alegria a tots els corredors que van participar en les dos carreres, els necessita. No deixa de veure els errors que vam cometre, tal vegada siguem els més sensibles al trobar estos errors perquè ens alimentem de la realitat i ens complau trobar-la.
     Tenim esperit crític, s'anomena moltes vegades «esperit crític» al negativisme, la qual cosa és un error: l'esperit crític consistix a mirar atentament la realitat, distingir el millor del pitjor, l'existent del faltat, la veritat de la falsedat.
     Ens a faltat més control en la pujada al passeig Cervantes, massa girs de 180é en la marjal, indicacions en l'entrega de dorsals, llum en la zona de meta i moltes coses més, però hem de fugir del negativisme.


     Algunes vegades la nostra crítica és ben sovint l'excusa per al negativisme, però crec que és un error. Per poc que conservem algun sentit crític, advertim la falsificació que representa la interpretació sistemàticament negativa de quant es fa o succeïx. On no hi ha més que rancor, despit, en els casos més greus odi, no pot residir la veritat, i per tant allò no es pot prendre seriosament.
     El nostre esperit positiu, precisament per la seua sensibilitat per la realitat, percep el que falta i sap que en la IV Mitja Marató “Vila de Pego” i II Quarta de Marató es donaran menys girs de 180é, es controlara millor la pujada pel passeig Cervantes, l'eixida es donarà abans, els dorsals estaran millor ordenats…


     Fan mal els errors, els lamentem, els assenyalem amb el desig o la voluntat de remeiar-los. Però eixes imperfeccions no ens impedixen veure tot el que vam fer bé.
     Pense en aquells que, davant d'una realitat esplèndida -una dona particularment bella, un paisatge esplèndid, un llibre o un quadro meravellós, una acció noble o heroica-, diuen: «Sí, però.» En compte d'admirar, d'exaltar-se davant d'allò i després, si cal, assenyalar un xicotet defecte, una lleu omissió, alguna cosa que es podria afegir; i, sobretot, amb voluntat d'afegir-ho si és possible.
     El que passa és que l'atenció es concentra sobretot en el negatiu, el lamentable i pervers. He recordat moltes vegades la definició que Goethe dóna del dimoni: «Der Geist, Der stets verneint», «l'esperit que sempre nega». La paraula decisiva és «sempre» -per això el pitjor del diable és la seua monotonia-. Cal negar algunes vegades, però sempre? Goethe empra encertadament la fórmula del negativisme.
     Afortunadament no hem rebut massa crítiques, tal vegada massa quilòmetres de terra, tal vegada massa trofeus, tal vegada un últim quilòmetre dur, tal vegada queixes dels automobilistes i algun caos circulatori.


     Quan busquem opinions succeïx que en qualsevol circumstància, sabem ja el que alguns diran. Van a «oposar-se», a «desqualificar», a «condemnar» -sobretot si es tracta de quelcom que hi ha eixit bé o a estat mitjanament encertat.
     En Dorsal 19 procurem traure les conclusions mirant tot el que comporta organitzar una carrera, observant el conjunt sencer, intentem no centrar-nos en certes parts que no han eixit del tot bé, que estan ací, en el seu lloc, que en últims comptes són prou reduïdes.
     Ens ha agradat la III Mitja Marató “Vila de Pego”, hem disfrutat i al mateix temps patit amb la seua organització perquè molt pocs saben com es pot anar de fàcil al trast tota la carrera només uns minuts abans de donar l'eixida, ens agrada el pas per la Marjal Pego – Oliva ja que és un dels llocs amb més bellesa i singularitat que posseïm, ho són també les nostres muntanyes que les correrem a l'octubre, ens agrada també per ser un dels nostres circuits d'entrenament més usats perquè tots sabem els beneficis que té el córrer sobre terra.


     El pas per la marjal variara quasi amb tota seguretat tots els anys perquè estem a mercé de la naturalesa, enguany per exemple només hem pogut utilitzar els camins mes alts perquè teníem els altres semi-inundads.
     El final de la carrera en el passeig Cervantes ens garantix un millor ambient de meta però ens obliga a un final més dur que hauríem de mantindre mentres siguem tan pocs corredors, si algun dia els corredors foren molts es podria tornar al passeig de Michel perquè els mateixos corredors generarien un bon ambient i llavors el circuit no tindria cap pujada.
     Un altre aspecte que crida molt l'atenció és el preu, però ja ho he explicat en alguna ocasió, sense una subvenció econòmica els 10 € és el que costa per corredor organitzar una carrera de menys de 500 corredors.


     La III Mitja Marató “Vila de Pego” i la I Quarta de Marató ha estat bé, l'any que ve intentarem que es realitze la següent edició i a això ens posarem quan acabem d'organitzar la Volta a Peu al maig, ara ens toca entrenar i eixir a córrer per a les maratons que se'ns acosten i allà quan comence la primavera ens posarem una altra vegada hi ha organitzar la Volta a Peu, fins llavors a córrer.   

divendres, 13 de setembre del 2013

Tormen de les vacacions

     Una setmana més i nosaltres continuem, setembre representa per a molts el final de les vacacions i també per a molts el retorn als entrenaments.

Creuer per el Mediterrano
Tornar a la rutina dels entrenaments després de l'estiu ens porta a voler intensificar la preparació per a recuperar la nostra forma física amb vista a les mitges maratons o a la marató.
    Molts de nosaltres no hem reduït molt el nostre entrenament pel que no ens deuríem preocupar molt i si ho hem fet però no ha superat els 15 dies tampoc ens tindríem de posar nerviosos.
També haurem d'estar tranquils si hem practicat un altre tipus d'activitat física com la bicicleta o la natació, o si hem caminat.

Orba
     Però algu en les seues vacacions s'ha mogut poc ja que han estat de creuer, a ells els deuríem recordar que es diu per ací que es necessita el doble de temps d'entrenament respecte a què hem estat parats per a recuperar el que es perd.
     Encara que hi ha alguns tipus d'entrenament que ens poden ajudar a accelerar la nostra recuperació i el més conegut és realitzar canvis de ritme de 30'' a un minut amb una recuperació curta ja que així estimulem al nostre cor perquè bombe ràpidament sang a les nostres cames.

Orba
     És interessant este tipus d'entrenament perquè estem exigint al nostre cor que realitze una espècie de gimnàstica amb esforços curts que són els que el nostre organisme tolera millor després d'estar un temps parat si unim a açò algunes sessions de carrera lenta en pocs dies estarem en condicions de tornar als nostres entrenaments.
     Quan tornem als nostres entrenaments estaria bé que en les primeres sessions no ens obstinàrem a seguir els ritmes que tenim marcats i anar acostant-nos a ells a poc a poc.
     Cal recordar i hem de tindre-ho en compte que passats els primers 10 o 12 dies tindrem una xicoteta crisi en el nostre estat de forma i que ens trobarem entre 5 dies i una setmana  en què estarem cansats i amb una sensació d'esgotament que no ens deu preocupar perquè és normal.

L'Alqueria
     Per als que han estat este cap de setmana corrent ja siga a Orba o en la l'Alqueria no els deu preocupar molt la tornada als entrenaments, i menys inclús als que normalment arrepleguen trofeus com Màxim, Ana o Carmen i que en este cap de setmana se'ls ha unit Bay a Orba i Cristina en la l'Alqueria.

Orba
     Com veieu cada vegada pugem més als escenaris a arreplegar trofeus i este cap de setmana han sigut 5, tot un èxit per a un club que cada vegada té una la secció elit més gran.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Comença setembre

     Una altra vegada, i no se quants van ja els caps de setmana en què els esdeveniments esportius ens superen, si fa dos caps de setmana ens en vam anar a córrer a Lorcha per la via verda de la Reprimala i el dia abans vam estar corrent en Alcala de la Selva, Almoines i segur que se m'oblida alguna carrera, este ultime cap de setmana també ha estat complet.

Juan Antonio en Xeresa
      Si vam començar el divendres amb els 3000 metres i 2000 metres per a establir el nostre estat de forma a fi de preparar en esta tardor i hivern totes les carreres que se'ns posen davant i després vam tindre un suculent sopar per a reposar forces, i va continuar el dissabte a Xeresa, el diumenge en la Font Freda i en les Rotes, encara que alguns van triar realitzar un llarg-curt per a anar acostumant el cos a estar corrent dos hores.

La crem de la crem de Xeresa
    Tot pareix estar en orde, comencem setembre amb la il·lusió i l'esperança de poder, primer organitzar una bona III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató i mentrestant seguir amb l'entrenament per a la marató de València.
     Després de tants anys corrents i entrenant ja no ens preguntem: Què he de fer per a córrer bé la marató? O Què he de fer per a no fracassar en la marató? 
     No és que la preocupació per la nostra marató no siga important o que la possibilitat de fracassar no siga real, lo central més aïna és que la nostra motivació més profunda és la de fer que els altres corredors disfruten de la marató i no sols nosaltres.

Ana, una volta més al podium en Xeresa.
     Principalment el nostre èxit en la marató es farà possible si aconseguim que siguen molts els que la disfruten.
     El diumenge que ve comencem una sèrie de caps de setmana en què ens reunirem per a realitzar els “llargs”, cada un al seu ritme però tots pensant en la marató o el marató perquè al final ja dóna igual, perquè el que esta clar és que són 42195 metres i que cal tindre il·lusió per a entrenar.

Despres de la Reprimala-Lorcha-Reprimala
     També la setmana que ve començarem una sèrie de reunions per a acabar d'organitzar la III Mitja Marató “Vila de Pego”, és este un “entrenament” que no ens va hi ha donar una millora física però ens ajudara a contrarestar el nostre egoisme i fer-nos oblidar, eixes preguntes que tant ens agrada fer-nos Què he de fer per a córrer bé les meues carreres? O Què he de fer per a no fracassar en les meues carreres? 

Un auto-bus cap a la meta
     I fer-nos per uns dies altres preguntes: Com puc ser útil? O Com puc ajudar als altres corredors a participar en La Mitja de Pego? Tal vegada no tinguem tota la raó i la nostra visió de la carrera a peu no siga la més adequada però suposa un repte important.