IN MEMORIAM

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Un cap de setmana interesant

   Un altre cap de setmana i dos carreres en què hem participat, la Mitja Marató de Mora de Rubielos i la Pujada a la Figuereta. 



     Curiosament on més corredors de Dorsal 19 han participat ha sigut en l'entrenament dels 30 quilòmetres del diumenge, i és que la Marató de València s'acosta i l'últim llarg era una cita quasi obligada com ho serà el pròxim cap de setmana, que serà el nostre cap de setmana “Especial Marató”.
     Enguany com es reunixen les condicions ideals tornarem a tindre el nostre cap de setmana “Especial Marató”, la Mitja de Gandia ens va hi ha permetre realitzar-lo.


     Consistix en dos carreres a un ritme pròxim al de marató, una el dissabte a la vesprada i una altra el diumenge, dos mitges, el dissabte al 90 % del nostre ritme de marató i el diumenge a ritme de marató.
     Si tot l'entrenament l'hem assimilat ben no deuríem tindre cap problema en la Mitja de Gandia amb el nostre ritme de marató.

     Este entrenament ens haurà de servir també com un entrenament mental per a la marató.
     Per què cal preparar-se mentalment abans de la marato?


     El fet és que si no ens preparem mentalment per als moments durs de la carrera, que solen aparéixer, aproximadament, a partir del quilòmetre 30, molt probablement ocorrerà que o no arribarem a meta o arribarem amb un alt grau de desànim, ja que, a l'esgotament físic natural que patirem, s'unirà una desgana psicològica gran.
     I durant la marato?
     Si realment ens hem conscienciat per a córrer la Marató, quan arribem als moments durs, actuarem de manera que no ens n'anem a deixar portar pels pensaments negatius ("no aguante més", "estic fart", etc.), sinó que actuarem sobreposant-nos al cansament físic ("cal seguir", "ara ja no puc parar", etc.).


     La dita circumstància és deguda, bàsicament, que ens hem preparat per a l'ocasió i, les males estones, si és que arriben a aparéixer, no ens agarren de sorpresa.
     En este aspecte també he de comentar que la nostra ment passa per cinc fases diferents durant els 42195 metres: la primera, la de l'eufòria (que es prolonga des d'abans de la carrera fins als primers quilòmetres de la mateixa); la segona, la de la "xarrada" (que va des dels quilòmetres 6-7 fins al quilòmetre 14-15 aproximadament), la tercera, la de transició (va des dels quilòmetres 16-17 fins al quilòmetre 22-23), la quarta, la latent (transcorre des del quilòmetre 24-25 fins al quilòmetre 30-31) i la quinta, la del patiment (des del quilòmetre 32 fins al final de la prova).


     Durant estes fases, el nostre estat anímic varia des d'un pol fins a l'oposat (de nord a sud, de blanc a negre), passant d'estar alegres a estar suplicant perquè arribe el final de la carrera. 
     No obstant això, lo dit es pot remediar, sinó eliminar, sí almenys mitigar fins a l'extrem d'aconseguir, inclusivament, disfrutar dels ùltims quilòmetres de la Marató. Però per a aconseguir-ho, cal mentalitzar-se de l'existència dels mals moments i de la necessitat superar-los.
     Tots ja sabreu les marques de la Mitja Marató de València, que se celebrá fa ja dos caps de setmana, recordàreu que Máximo va tornar  a rebaixar la millor marca de la temporada amb una marca d'un excel·lent nivell perquè l'hora i quinze minuts són ja paraules majors. També recordar que Jorge va tornar a apujar la pitjor marca i que esta contínua, encara, per davall de les dos hores. Atents per tant en la Mitja de Gandia on la participació serà massiva.

Mitja de Mora de Rubielos.

Folques Lorente, Máximo      01:21:10
Siscar Bay, Carlos                01:25:25
Sala Ferrer, Carmen             01:37:03
Sala Gonzalez, Vicent          01:43:29
Sendra Franqueza, Pascual   01:44:33


divendres, 25 d’octubre del 2013

Carnet 13-14

     Tenim ja confeccionat el carnet que ens servirà per a reconéixer-nos durant esta temporada i amb el que ens podrem identificar com a membres de Dorsal 19.
     Encara que tots els carnets són iguals no tots els corredors som iguals, i no hem de ser iguals. Tots som diversos, diferents, cada un amb les seues pròpies qualitats i eixa és la bellesa de la carrera a peu.
     I en un club de corredors com a Dorsal 19 entre els seus membres hi ha esta diversitat, però és una diversitat que no entra en conflicte, no es contraposa; és una varietat que es deixa fondre en harmonia.
     Per a esta temporada hem abandonat el color negre que predominava en el nostre carnet en els anys anteriors i l'hem substituït pel blau, que cobrix la imatge del nostre Dorando Pietri creuant la línia de meta de la marató dels Jocs Olímpics de Londres en 1908, amb el seu dorsal 19 en el pit.
     Quan mirem el nostre carnet podrem observar no sols aun corredor entrant el primer en una marató olímpica, també veiem l'esforç, el sacrifici i la força de voluntat infinita que tenim els corredors que ens fa seguir cap avant encara que els nostres genolls no puguen sostindre'ns, tot per a aconseguir creuar la meta.


     A causa de la certesa que la majoria dels corredors d'un club com a Dorsal 19 els agrada córrer podríem pensar que el treball en el club esta realitzat perquè hem aconseguit que hòmens i dones es convertisquen en corredors, em va impressionar escoltar l'altre dia que el que un club necessita no són milers de corredors sinó bons i saludables corredors. Estes paraules no sols em van impressionar sinó que van fer replantejar-me la funció d'un club de corredors: no hem de conformar-los de ajudar a fer que les persones es convertisquen en corredors, hem d'aconseguir que siguen bons i sans corredors.
     Vaig pensar que el treball seria fàcil: si ja són corredors - em deia a mi mateix - un xicotet esforç i seran bons corredors. En canvi he descobert que el xicotet esforç es requerix més aïna per a donar el salt de no ser corredor a ser-ho. En canvi, el pas de ser corredor a ser un corredor saludable és un poc més que un xicotet esforç.
     Per a ser un corredor Dorsal 19 es necessita canviar de perspectiva, deixar de veure les coses des d'una visió normal per a començar a veure des de la perspectiva de viure la carrera a peu durant totes les hores del dia, es requerix deixar de ser el corredor que jo desitge ser per a començar a ser el corredor que representa tots els valors de Dorando Pietri, cuidar l'alimentació i buscar hàbits de vida saludable.
     Dorando amb el seu Dorsal 19 busqua en cada moment disfrutar i divertir-se, inclús si això comporta dolor i patiment. Buscant ser el millor no va regatejar el “morir-se” amb cada caiguda i repetir cada vegada eixe mateix sacrifici a l'alçar-se i tornar a defallir.
     Dorsal 19 alimenta als seus corredors per mitjà de les seues activitats amb eixe esperit però deixant una total llibertat. Ací estan els entrenaments conjunts, els esmorzars, les carreres…, per a tots, però no tots ho reben amb la freqüència que Dorsal 19 desitjaria. Dorsal 19 és pacient, espera, motiva, però no obliga a ningu.
     I ara preguntem-nos: en les nostres famílies, treball, amics o en Dorsal 19 vivim en harmonia, o discutim entre nosaltres? En la meua família, en el meu treball, amb els amics o en Dorsal 19 hi ha parleries? I, si hi ha parleries, no hi ha harmonia: hi ha lluita. I esta no és la idea de societat ni de club que busquem: un entorn per a viure i un club com a Dorsal 19 és l'harmonia de tots. Acceptem a l'altre, acceptem que hi haja una justa varietat, que açò siga diferent, que este pense així, o pense ansa? Però, en un mateix club es pot pensar així, o tendim a uniformar-ho tot? La uniformitat mata la vida. La vida de Dorsal 19 és varietat, i quan volem posar esta uniformitat en tot, matem els dons del club!

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Diumenge 27 d'octubre del 2013

     Dia amb moltes activitats per a Dorsal 19, diumenge 27 d'octubre del 2013.


07:30. Piscina Coberta, 30 quilòmetres.

08:30. Al passeig Cervantes per a col·laborar en la PUJADA AL REFUGI DE LA FIGUERETA.

16:30. Pistes d'Atletisme segona eixida per a entrenar per als que han col·laborat en la PUJADA AL REFUGI DE LA FIGUERETA.


dijous, 17 d’octubre del 2013

"Crega'm que funciona, tire tota l'aigua"

     Una persona es trobava perduda en un desert. Pareixia condemnada a morir de set. Per sort, va arribar a una vella cabanya atrotinada, sense sostre ni finestres. – Així comença un curt conte que li vaig llegir fa anys a Alfonso Aguiló en una revista i que copie i hui aprofite - Va rondar un poc al voltant fins que va trobar una xicoteta ombra on va poder acomodar-se i protegir-se un poc del sol. 


     Mirant millor, va distingir en l'interior de la cabanya una antiga bomba d'aigua, prou oxidada. Es va arrossegar fins a ella, va agafar la maneta i va començar a bombar, a bombar amb totes les seues forces, però d'allí no eixia res.
     Desil·lusionat, es va reclinar contra la paret sumit en una profunda tristesa. Llavors va notar que al seu costat hi havia una botella. Va netejar la pols que la cobria, i va poder llegir un missatge escrit sobre ella: "Utilitze tota l'aigua que conté esta botella per a encebar la bomba del pou. Després, faça el favor d'omplir-la de nou abans d'anar".
     L'home va desenroscar el tap, i va veure que efectivament estava plena d'aigua. Plena d'aigua! De sobte, es va trobar davant d'un terrible dilema: si es bevia aquella botella, calmaria la seua set per un xicotet temps, però si la utilitzava per a encebar eixa bomba vella i oxidada, tal vegada obtindria aigua fresca del fons del pou, i podria prendre tota la que volguera, i omplir les seues cantimplores buides, però tal vegada no, tal vegada la bomba no funcionara i desperdiciaria estúpidament tot el contingut de la botella, tenint tanta set.


        Què havia de fer? Havia d'apostar per aquelles instruccions poc fiables, escrites no se sap quant de temps arrere?
       Al final, es va armar de valor i va buidar tota la botella en la bomba, va agafar de nou la maneta i va començar a bombar. La vella maquinària rechinaba pesadament. El temps passava i el nostre home estava cada vegada més nerviós. La bomba continuava amb els seus grinyols secs, fins que de sobte va sorgir un filet d'aigua, que de seguida es va fer un poc major, i finalment es va convertir en un gran doll d'aigua fresca i cristal·lina. Va beure ansiosament, va omplir les seues cantimplores i al final va omplir també la botella per al pròxim viatger. Va prendre la xicoteta nota i va afegir: "Crega'm que funciona, tire tota l'aigua".
     Esta és una senzilla història que ve al pèl per a parlar un poc sobre estes setmanes anteriors a la marató així com perquè nos en adonem que qualsevol èxit que vullguem aconseguir suposa quasi sempre ajornar una possible gratificaçio instantània i córrer el risc que tot el sacrifici que estem realitzant amb el nostre entrenament resulte improductiu.
     Ens trobem en unes setmanes en què pel nostre entrenament ens trobem en molt bona forma i un excés de confiança ens pot portar a realitzar o acudir a carreres i realitzar esforços considerables que si bé ens donaran una satisfacció immediata poden tirar al fem tot l'esforç de mesos.


     Tots hem de sacrificar coses d'un orde inferior per a aconseguir altres que són d'orde superior.
     En estos dies se'ns presentaran moltes ocasions en què podrem mostrar el nostre bon estat de forma però el nostre objectiu esta uns en la marató, altres en la mitja i alguns simplement estan agafant la forma cap a dins d'uns mesos i si tendim a acontentar-nos amb satisfaccions a curt termini i no invertim en els objectius principals a un termini més llarg, és fàcil llavors que no aconseguim arribar amb èxit a les nostres grans cites.
     Ja se, que ens costa pensar en el després, sobretot quan ens trobem participant en una carrera, no ens devem acostumar a pensar que amb dos dies em recupere de l'esforç i que tot va hi ha continuar igual perquè açò convertirà en desorganitzats i sense control als nostres entrenaments.
     Perquè hi ha trens que es perden i després tornen a passar, però altres no.
     La setmana passada vam acudir a moltes carreres, també vam realitzar molts entrenaments i vam aconseguir controlar els nostres impulsos.


     A Paterna ens vam demostrar que podem, que el nostre estat de forma contínua millorant i que al trobarmos amb la botella d'aigua amb el seu missatge vam triar encebar el nostre entrenament en compte de realitzar una bona carrera i beure'ns l'aigua.

     Ens anem a arriscar i a confiar que la bomba funcionara i que els nostres entrenaments seguiran pel bon camí, uns per a arribar bé fins a la marató, altres per a anar millorant el seu estat físic i així poder afegir "Crega'm que funciona, tire tota l'aigua".  

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Què té la tardor?

     Fa ja unes setmanes que hem començat la temporada de maratons i mitges maratons, després d'un estiu en què les carreres es troben al voltant dels 10 quilòmetres, el gran fons ha pres el protagonisme.


     Cal reconéixer que la reputació de la tardor és, més aïna, desastrosa. De manera constant, la literatura, el cine i els mitjans de comunicació han clavat sobre la tardor, una etiqueta amb un missatge i una classificació neta, l'al·lusió de la tristesa, la foscor, la destrucció i de la mort.
     I em tem que, si no fóra perquè amb l'estació es torna als entrenaments llargs junt amb tots els companys i tornen les mitges i les maratons, que ens aparten de quedar-nos a soles amb els nostres entrenaments, hi hauria moltes més melancolies o tristeses que les del famós espectacle primaveral, que pareix que té un origen més fisiològic.


     Per al corredor, la tardor és una estació gojosa, en realitat és l'estació de les maratons, de les nostres maratons, ací es troben la de València, Castelló i enguany també Múrcia, les de Berlín, Praga, Venècia i Nova York. Les nostres millors mitges també les trobem a la tardor, València, Alacant, Castelló, Benidorm, Gandia, Oliva, Petrer i Alcoi.
     La tardor va començar just el dia després de la III Mitja Marató “Vila de Pego” i acabara amb la Mitja de Paiporta – Picanya, seran quasi 90 dies, faltaren només 4 hores, de carreres intenses i llargues amb fred però amb molta calor en els carrers.


     El ball de millors i pitjors marques de la temporada en Dorsal 19 ha començat també, Berlín i Alacant han donat el senyal d'eixida i Fede amb les seues 3 hores, 25 minuts i 55 segons, temps real, perquè en estes grans maratons així com en les grans mitges no aplicarem la marca oficial perquè seria injust, i Máximo amb la seua hora, 17 minuts i 41 segons en mitja han posat les primeres marques hi ha batre.
     Jorge també a Alacant, perquè enguany tornem només a les marques realitzades en circuits homologats, a posat la seua marca d'una hora, 55 minuts i 20 segons com la pitjor marca. Hi ha corredors que no entenen que es premie la pitjor marca però un club també es mesura per la diferència entre la millor i pitjor marca ja que com més gran siga eixa distància major varietat de corredors pot existir.


     Perquè així és el món de la carrera a peu; amb millors i pitjors marques, i nosaltres estem en ell. Més per això mateix és bell, i cal prendre eixa bellesa i alegrar-se.
     Què té la tardor? Comencen a acurtar-se els dies i els entrenaments sempre són nocturns, arriben els primers núvols amb la seua pluja i ens obliga a buscar els impermeables, canvia l'hora i l'ànim se'ns desunfla.
     En estes dates alguns corredors es deprimixen per raons molt variades. En la majoria de les depressions juga un paper decisiu l'ànsia per aconseguir unes marques que no podem aconseguir, alguna lesió que no acaba d'anar-se o alguna experiència vital traumàtica.
     La tardor amb els seus vents gelats desperta els fantasmes de la depressió. La calor que fa un instant teníem front nosaltres i ara s'ha descompost en canvis ràpids de temperatura conduïx a l'abatiment, a la freda rutina, a la pluja, a la nit primerenca. Però es pot remuntar, hem nascut per a ser feliços inclús en les circumstàncies més adverses i no hem de deixar de buscar el gaudi cada vegada que isquem a córrer.

     Per això, quan la tardor es presente esquerp i mal educat, donem un vot de confiança al demà amb les seues xicotetes coses.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Acabem ja

     Devem ara escriure sobre els corredors que van participar en la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató, fent un poc més de insistència en els de Dorsal 19.


      Als que van participar en l'organització de la carrera mentres els altres corrien donar-los les gràcies i esperar que l'any que ve tinguen tant d'entusiasme com este.
      Als que van córrer i no van aconseguir cap trofeu que l'any que ve tinguen millors entrenaments i un poc més de sort el dia de la carrera, que s'emporten el record d'haver participat en una carrera molt volguda per tot el club i que recorden també que fins a l'any que ve no podran disfrutar de la carretera del Mar com ho van fer el dissabte 21 de setembre.
      Als que van entrar en la Marjal que no obliden que fins a l'any que ve la Marjal estarà tranquil·la i silenciosa com ens agrada a molts, encara que veure una vegada a l'any que els corredors prenguen la Marjal és també un gran al·licient.


      Encara que enguany hem realitzat la III Mitja Marató “Vila de Pego” i la I Quarta de Marató en realitat han sigut 364 carreres les que es van desenrotllar el dissabte 21 de setembre i és que per a cada corredor la carrera és distinta.
     Ens agradaria poder donar u per un a tots els corredors el reconeixement que es meréixer a l'haver pogut primer participar i després acabar la carrera. Perquè a tots ens agrada el reconeixement dels altres. I els que diuen que no els importa en absolut, probablement no són del tot sincers en eixe moment. 
     He mirat la classificació dels nostres corredors i hi ha un fet que m'ha cridat l'atenció, els primers llocs porten els mateixos cognoms.


     Folques Lorente, estos són els cognoms i Màxim i Juan Antonio són els seus noms, dos germans i dos primers llocs en la classificació de Dorsal 19.
     Máximo en la Mitja i Juan Antonio en la Quarta, els dos amb grans marques, Máximo es porte dos trofeus, primer en la seua categoria i primer local i el plaer de ser el tercer de la general absoluta i Juan Antonio cap, i és que l'esport moltes vegades no repartix la justícia de la mateixa manera.
     Ens toca per tant des d'ací intentar recompensar d'alguna manera el que les classificacions no van poder donar.
     Felicitar Juan Antonio per l'excel·lent Quarta de Marató que realitza i si bé no va poder obtindre cap trofeu té el reconeixement de Dorsal 19 no sols a la seua actuació si no també a tot l'entusiasme que aporta a la carrera a peu a Pego.


     Ramón Alemany també va pujar a arreplegar un trofeu, si l'any passat va aconseguir el primer lloc de la seua categoria en la II Mitja Marató “Vila de Pego” enguany repetix però en la Quarta, no és que enguany es trobe amb menys entrenament a l'abandonar la Mitja si no que és més llest i és que l'experiència és un grau, si se li sap fer cas.


     Jorge Alcaraz també va aconseguir guanyar en la seua categoria i encara que ho va fer amb una marca discreta, de la seua joventut només esperem grans satisfaccions que sens dubte arribaran.
     Carmelo Vidal aconseguix per fi pujar al podi a Pego, i encara que ho aconseguix en la categoria local no per això devem deixar de felicitar-lo perquè el seu sacrifici i l'esforç que posa en les seues carreres mereixien a ja temps esta recompensa.


     Este ha sigut un xicotet reconeixement a alguns corredors de Dorsal 19, com no reconéixer els guanyadors absoluts, MOUNIR FORMA i MAXINE MCKINNON en la Mitja i JUANRA POUS PEREZ i ROSA MARIA PORTES MEDINA en la Quarta, ells van ser els més ràpids eixe dia.
     Està clar que no és roín, ni negatiu, voler que ens reconeguen el nostre esforç i resultats en una carrera.  Al contrari, és una pretensió lògica i positiva, perquè fa millorar als corredors, i el contrari, en canvi, ens faria empitjorar als uns i als altres. Però no hem d'entrenar ni viure per a ser reconeguts, sinó per a trobar el nostre lloc de millora personal per a poder disfrutar més de la carrera a peu.
     Se que deixe d'anomenar a la gran majoria de corredors que ens van acompanyar i a quasi tots els que ens van ajudar, se també que tots necessitem una certa aprovació dels altres i, al temps, tots necessitem no dependre massa de la confirmació dels altres. Som interdependents uns de altres. Tots volem ser saludats, felicitats, sol·licitats, tinguts en compte. Tots necessitem autonomia i, al mateix temps, necessitem de l'estima i de l'afecte dels altres.


     És complicat, però no hem de viure pendents d'eixe reconeixement, però sí que hem d'estar pendents de reconéixer el mèrit i l'esforç dels altres.
     M'agrada des d'estes línies fomentar en el nostre club eixa dinàmica d'estima, d'estima i de gratitud que ens fa traure el millor de nosaltres mateixos, i exigir-nos més, siguen moltes o poques les nostres qualitats físiques per a córrer. Una dinàmica que no exalça al millor dotat per a envanir-lo estúpidament, ni humilia al què posseïx menys qualitat, sinó que transmet a tots un desig de fer bé les coses, un sentiment de seguretat personal, d'estímul per a ser millor. Sentir-se reconegut quan s'obra bé és vital per a construir un club, perquè ens fa sentir-nos més compromesos i rendir més.
     Servisca per tant esta entrada per a donar les gràcies a tots els que van participar de totes maneres en la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató i donar reconeixement és a dir el més just a tots.
     Premiar l'esforç i l'actitud, no sols el resultat final. No solen ser necessaris grans elogis ni recompenses materials. Moltes vegades basta amb un somriure o unes senzilles paraules d'estima. Un detall d'atenció que expressa la nostra satisfacció, que transmet eixa energia que prové de saber-se valorat. Un reconeixement que no genera addicció, perquè no està centrat en l'afalac personal, sinó en l'esforç per millorar i en el sentit de servici als altres.


III MITJA MARATO “VILA DE PEGO”

MAXIMO FOLQUES LORENTE        1:19:39
CARMEN SALA FERRER                1:32:22
CARMELO VIDAL BAÑULS             1:35:23
 MANUEL MIRA SENDRA               1:38:23
CARLOS SISCAR PASTOR             1:39:48
CARLOS BAÑULS ORTOLA            1:41:37
JUAN CARLOS BOLTA BORDES     1:41:50
VICENTE ARBONA CARAVACA       1:45:42
PEDRO GARRIGÓS PINA               1:49:13
ARMANDO GINER MOMPARLER     1:54:00
CARLOS FELIU SENDRA               2:00:16
JORGE ALCARAZ ESCOLANO        2:10:21

I QUART DE MARATO.

JUAN ANTONIO FOLQUES LORENTE  49:17
JOSE MARÍ PEREZ                           57:19
RAMON ALEMANY SENDRA               1:00:04
PAU FOLQUES NADAL                      1:05:06