IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 17 d’octubre de 2013

"Crega'm que funciona, tire tota l'aigua"

     Una persona es trobava perduda en un desert. Pareixia condemnada a morir de set. Per sort, va arribar a una vella cabanya atrotinada, sense sostre ni finestres. – Així comença un curt conte que li vaig llegir fa anys a Alfonso Aguiló en una revista i que copie i hui aprofite - Va rondar un poc al voltant fins que va trobar una xicoteta ombra on va poder acomodar-se i protegir-se un poc del sol. 


     Mirant millor, va distingir en l'interior de la cabanya una antiga bomba d'aigua, prou oxidada. Es va arrossegar fins a ella, va agafar la maneta i va començar a bombar, a bombar amb totes les seues forces, però d'allí no eixia res.
     Desil·lusionat, es va reclinar contra la paret sumit en una profunda tristesa. Llavors va notar que al seu costat hi havia una botella. Va netejar la pols que la cobria, i va poder llegir un missatge escrit sobre ella: "Utilitze tota l'aigua que conté esta botella per a encebar la bomba del pou. Després, faça el favor d'omplir-la de nou abans d'anar".
     L'home va desenroscar el tap, i va veure que efectivament estava plena d'aigua. Plena d'aigua! De sobte, es va trobar davant d'un terrible dilema: si es bevia aquella botella, calmaria la seua set per un xicotet temps, però si la utilitzava per a encebar eixa bomba vella i oxidada, tal vegada obtindria aigua fresca del fons del pou, i podria prendre tota la que volguera, i omplir les seues cantimplores buides, però tal vegada no, tal vegada la bomba no funcionara i desperdiciaria estúpidament tot el contingut de la botella, tenint tanta set.


        Què havia de fer? Havia d'apostar per aquelles instruccions poc fiables, escrites no se sap quant de temps arrere?
       Al final, es va armar de valor i va buidar tota la botella en la bomba, va agafar de nou la maneta i va començar a bombar. La vella maquinària rechinaba pesadament. El temps passava i el nostre home estava cada vegada més nerviós. La bomba continuava amb els seus grinyols secs, fins que de sobte va sorgir un filet d'aigua, que de seguida es va fer un poc major, i finalment es va convertir en un gran doll d'aigua fresca i cristal·lina. Va beure ansiosament, va omplir les seues cantimplores i al final va omplir també la botella per al pròxim viatger. Va prendre la xicoteta nota i va afegir: "Crega'm que funciona, tire tota l'aigua".
     Esta és una senzilla història que ve al pèl per a parlar un poc sobre estes setmanes anteriors a la marató així com perquè nos en adonem que qualsevol èxit que vullguem aconseguir suposa quasi sempre ajornar una possible gratificaçio instantània i córrer el risc que tot el sacrifici que estem realitzant amb el nostre entrenament resulte improductiu.
     Ens trobem en unes setmanes en què pel nostre entrenament ens trobem en molt bona forma i un excés de confiança ens pot portar a realitzar o acudir a carreres i realitzar esforços considerables que si bé ens donaran una satisfacció immediata poden tirar al fem tot l'esforç de mesos.


     Tots hem de sacrificar coses d'un orde inferior per a aconseguir altres que són d'orde superior.
     En estos dies se'ns presentaran moltes ocasions en què podrem mostrar el nostre bon estat de forma però el nostre objectiu esta uns en la marató, altres en la mitja i alguns simplement estan agafant la forma cap a dins d'uns mesos i si tendim a acontentar-nos amb satisfaccions a curt termini i no invertim en els objectius principals a un termini més llarg, és fàcil llavors que no aconseguim arribar amb èxit a les nostres grans cites.
     Ja se, que ens costa pensar en el després, sobretot quan ens trobem participant en una carrera, no ens devem acostumar a pensar que amb dos dies em recupere de l'esforç i que tot va hi ha continuar igual perquè açò convertirà en desorganitzats i sense control als nostres entrenaments.
     Perquè hi ha trens que es perden i després tornen a passar, però altres no.
     La setmana passada vam acudir a moltes carreres, també vam realitzar molts entrenaments i vam aconseguir controlar els nostres impulsos.


     A Paterna ens vam demostrar que podem, que el nostre estat de forma contínua millorant i que al trobarmos amb la botella d'aigua amb el seu missatge vam triar encebar el nostre entrenament en compte de realitzar una bona carrera i beure'ns l'aigua.

     Ens anem a arriscar i a confiar que la bomba funcionara i que els nostres entrenaments seguiran pel bon camí, uns per a arribar bé fins a la marató, altres per a anar millorant el seu estat físic i així poder afegir "Crega'm que funciona, tire tota l'aigua".  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada