IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimarts, 10 de desembre de 2013

S'acosta el Nadal

     Acabem de passar un llarg cap de setmana amb moltes carreres i moltes hores per a realitzar qualsevol classe d'activitats que ens pogueren relaxar i fer-nos disfrutar de la família i del bon temps que hem tingut.
     Hi ha qui se l'ha passat corrent dos carreres en tres dies, mentres que altres amb una carrera han tingut prou pensant en este hivern que se'ns va ha presentar ple de grans competicions.


     Buscar l'estat de forma i mantindre'l en estes dates nadalenques que s'acosten i aconseguir passar-les sense perdrel és un dels al·licients i reptes que sempre ens anem a trobar en estes festes, encara que els que tenen la sort de tindre vacacions poden no sols mantindre la forma sinó trobar-la, la lluita del corredor sempre esta a buscar i mantindre la seua bona forma.
     La bona forma física d'un corredor pareix que tinga vida pròpia, a vegades ens encabotem a mantindre la subjecta per un temps i ella s'alça i se'n va. I és que l'estat de forma moltes vegades funciona de la manera següent: hi ha dies en què eres capaç de córrer magníficament, i altres dies t'afones de manera irremeiable. Quan creus que coneixes el secret per a aconseguir-la i mantindre la de sobte se t'escapa, i quasi sense adonar-te la tornes ha trobar. Uns dies la tens i altres no. Per què?
     Perquè la carrera a peu és com la vida i “estar en forma” un viatge amb constants pujades i baixades, amb períodes alternatius d'entusiasme i deslluïment, amb grans carreres o entrenaments que sempre són el camí a la desolació, amb moments d'èxtasi que són eclipsats a les nits fosques en què sentim que hem sigut abandonats i notem en les nostres cames els durs quilòmetres. És este un món estrany, a vegades et sents lligat a la sort amb una cadena d'acer, altres sents que estàs en caiguda lliure perseguit per les lesions i les males carreres, i llavors, justament quan creus que has arribat al fons, sents de nou la necessitat eixir a córrer i notes que els mals moments han acabat.


     Per què este món de la carrera a peu és tan confús? No és perquè siga cruel, o estiga jugant amb nosaltres, o vullga provar la nostra fidelitat, o vullga posar-nos algunes dificultats pa què puguem després disfrutar més. No, les pujades i baixades de la nostra forma o del nostre ànim quan correm tenen a veure amb els ritmes que ens va marcant la vida, especialment amb el ritme del nostre estat anímic. La nostra vida diària, com la carrera a peu també té els seus períodes d'entusiasme i les seues nits fosques. Tots nosaltres sabem que en el si de qualsevol compromís a llarg termini (matrimoni, família o amistat) hi haurà certs dies i períodes sencers en què el nostre cap i el nostre cor no estan en el compromís realitzat, inclús estant plenament centrats en ell. Els nostres caps i els nostres cors entren i ixen, però sempre experimentem sensacions positives com quelcom definitiu que està per damunt del nostre cap i el mostre cor.  Algo més profund ens sosté, i ens sosté en un moment donat més enllà dels pensaments del nostre cap o dels sentiments del nostre cor.
     S'acosten dies de molt de tràfec on hem d'atendre a molts compromisos i la nostra carrera a peu es quedara un poc abandonada, no prestarem la deguda atenció als entrenaments, les nostres ments i els nostres cors experimentaran alguna cosa així com el que en el món del so s'anomena un fundit d'entrada i un fundit d'eixida. Algunes vegades hi ha passió i en altres tot és pla. El nostre entrenament funcionara de la mateixa manera.


     Però com arribem a açò? Què hauríem de fer en estes festes quan sentim que no estem entrenant i se'ns escapa la forma?
     Dorsal 19 ens oferix el següent consell. Si vols trobar en estes festes Nadalenques l'entusiasme per la carrera a peu de nou, en eixos moments quan se sent la seua absència, acudix al dinar de Nadal de Dorsal 19.
     Què vull dir amb açò? Com es troba la passió per la carrera a peu en una dinar de Nadal? Com podem tan sols trobar l'entusiasme per córrer amb un altre dinar? Per a ser honest, no estic segur del ens podrem trobar però estic segur que allí trobarem nous reptes afins a la nostra possibilitats i sabrem quan celebrarem la carrera del club amb el seu V Trofeu Dorsal 19, esta classe d'experiència i altres seran reals, insondablement verdaderes i ens llançara a una aventura que durara tot el 2014, així, si és possible trobar l'entusiasme en la carrera a peu, No hauria de trobar-se allí?
     Amb açò estic dient que quan ens sentim desanimats i amb poques ganes de córrer hauríem d'anar a les menjades del club?
     Sospite que açò és exactament el que estic proposant.
     El món que rodeja la carrera a peu per si sol és suficient i només eixint a córrer un bell matí deuria bastar per a reconciliar-nos amb la carrera a peu i per això poder parlar i transmetre les nostres sensacions i experiències deuria tindre també el poder de transformar les nostres inestables ments i cors. Escoltar o contar l'experiència correcta pot fer que comencem l'any amb expectatives noves.
     Però quines paraules tenen el poder de fer açò en nosaltres? Tots som diferents i no trobem la veritat i la profunditat de la mateixa manera. Cada un de nosaltres necessita necessàriament fer la seua pròpia, profunda i personal busca.
     Podem escoltar com Màxim i Bay ens compten la seua Marató de Castelló i tindre enveja però al mateix temps sentir-nos enfortits al comprovar com es pot disfrutar de la carrera a peu, podem també escoltar els nombrosos casos de lesions que tenim en el club i sentir tristesa però al mateix temps sentir-nos reforçats a l'evidenciar que no hi ha mal que cent anys dure i que les lesions sempre acaben curant-se i, perquè no, podem contar les nostres sensacions encara que ens puguen paréixer simples i sense cap emoció perquè per molt insignificants que ens puguen paréixer, l'important no és el que hem aconseguit ni el que pensem fer, sinó córrer.

     I és que quan correm, el nostre objectiu no és buscar una marca o aconseguir una meta. És disfrutar amb cada camallada.

EL RAVAL.

MARATO DE CASTELLO.
Maximo Folques  02:39:36.
Carlos Bay          03:14:26.
MITJA D`ALCOY.
Carmen Sala   01:30:11.
Manuel Mira    01:33:58.
Vicent Sala     01:50:32.
Tony Woodall  01:50:32.
Jorge Alcaraz  01:59:48.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada