IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimarts, 28 de gener de 2014

Elogi al gos

      En este món hi ha persones que tenen bones idees i altres que tenen males idees. També hi ha gent d'acció i gent que es limita ha parlar. Cal cuidar-se de la combinació que es dóna en les persones d'acció que tenen males idees. Afortunadament per a nosaltres i per a ell, Máximo encaixa en la categoria ideal: corredor que té bones idees. Va decidir ser el primer corredor de Dorsal 19 a córrer una carrera mixta, i una vegada presa la decisió no va retrocedir.

Maximo i Lluna
      Dissabte passat es va anar cap a Requena per a participar en una carrera amb gos, dir també que els organitzadors també estan en la categoria ideal, Máximo i Lluna (crec) van participar en la categoria de “pota llarga”, el resultat importa poc, però si el fet de promoure una activitat esportiva que mereix unes carreres especifiques.
     Cada vegada anem hi ha veure menys corredors amb gos en les carreres ja que els organitzadors ja ho estan prohibint en els seus reglaments perquè les molèsties per als corredors són evidents i també se'n van hi ha prohibir els corredors amb carrets i xiquet pel mateix motiu.
     El gos que va ser probablement el primer animal a ser domesticat. I que ha acompanyat l'home durant uns 10.000 anys mereix que recordem ara el que va succeir quan l'advocat americà George Graham Vest va prendre un cas el 23 de setembre de 1870 en el qual va representar a un client, el gos de caça del qual un llebrer dit "Vell Barril o tambor" (Old Drum), va ser mort per un veí granger, i l'amo del gos va sol·licitar una indemnització per la quantitat de 150 dòlars, el màxim permés per la llei i quan en el juí va dir la frase "el gos és el millor amic de l'home" no podia pensar en la repercussió que tindria el seu discurs final.
     L'argument final de Vest al jurat, va pronunciar un discurs que ha donat a denominar-se "Elogi al gos". És un dels passatges més entranyables en la Història dels juís dels Estats Units (només es conserva un extracte de l'original):
"Cavallers del Jurat:
     El millor amic que un home puga tindre, podrà tornar-se en contra seu i convertir-se en el seu enemic. El seu propi fill o filla, a la que cria amb amor i atencions infinites, poden demostrar-li ingratitud. Aquells que estan més prop del nostre cor, aquells als que confiem la nostra felicitat i bon nom, poden convertir-se en traïdors.
     Els diners que un home puga tindre també podrà perdre'l, s'evaporara en el moment que més el necessite.
     La reputació d'un home quedarà sacrificada per un moment de bogeria o debilitat.
     Les persones que estan disposades a caure de genolls per a honrar els nostres èxits, seran els que tiren la primera pedra, quan el fracàs col·loque núvols sobre el nostre esdevenidor.
     L'únic, absolut i millor amic que té l'home en este món egoista, l'únic que no ho va a trair o negar, és el seu GOS.
     Cavallers del jurat, el gos d'un home està al seu costat en la prosperitat i en la pobresa, en la salut i en la malaltia. Dormirà en el fred pis on bufa el vent i cau la neu, només per a estar junt amb el seu amo.
     Besarà la mà encara que no tinga menjar per a oferir-li, lleparà les ferides i amargors que produïx l'enfrontament amb l'aspre món.
     Si la desgràcia deixa el seu amo sense llar i amics, el confiat gos només demana el privilegi d'acompanyar al seu amo per a defendre'l contra tots els seus enemics.
     I quan arriba l'últim acte i la mort fa la seua aparició i el cos és soterrat en la freda terra, no importa que tots els amics hagen partit. Allí, junt amb la tomba, es quedarà el noble animal, el seu cap entre les seues potes, els ulls tristos però oberts i alertes, noble i sincer, més enllà de la mort".


     Un profund silenci va omplir la sala d'audiències quan el Dr. Vest va acabar. El jurat va decidir en forma unànime castigar a Leònides Hornsby amb una multa de 550 dòlars (400 dòlars més del que marcava el límit legal) i la frase "El gos és el millor amic de l'home" es va fer popular per sempre.
     Una estàtua del gos es troba davant de La Cort de Warrensburg, Missouri.
     A molts ens agraden els animals i tots els dies podem veure gent passejant amb els seus gossos i igual que Máximo corrent amb ells, podem també veure com cuiden dels seus gossos i de la caça els caçadors igual que ho fan els pescadors amb els peixos però en tot el que portem dit hi ha un element comú que és summament important a l'hora de parlar dels animals: no podem pensar en ells sense tocar els nostres sentiments humans. 
     En altres paraules, parlar dels animals és fer-ho des de nosaltres mateixos, des dels nostres gustos i temors, des de les nostres esperances i tristeses, des del nostre afecte o el nostre odi. Diem quelcom d'ells des de la nostra perspectiva. Per més que vullguem, no podrem veure els animals com ells es veuen a si mateixos i com ells ens veuen a nosaltres: el “error” de perspectiva és inevitable. Som hòmens i ho veiem i pensem tot en tant que som hòmens.


     El respecte i afecte que oferim a molts animals, en el fons, depén de l'amor que sentim cap a nosaltres mateixos i cap als nostres semblants. Amar els animals té sentit si sabem amar i respectar al ser humà.
     Som corredors a peu i sabem els molts problemes que tenim amb els gossos molts dies quan correm, a vegades ens ataquen, ens lladren, ens perseguixen, s'enreden en les nostres cames i ens espanten però tractar de manera cruel a un gos abandonat, espedaçar una sargantana o ferir a pedrades a una oroneta són senyals d'un cor endurit, incapaç de descobrir la bellesa i l'harmonia que vibra en cada animal que viu en el nostre al voltant, en cada forma de vida que compartix el nostre entorn.
     És cert que nosaltres som “superiors” per la nostra capacitat de pensar i d'amar, de sacrificar-nos i de servir als altres, també als animals. Però esta superioritat mai ha de convertir-se en motiu per a l'abús o l'embrutiment. Abusar dels animals pot ser el senyal que abans s'ha abusat dels hòmens.
     Per això, el millor camí per a fomentar un sa respecte cap als animals consistix a promoure el respecte a l'home, a cada home, des de la seua concepció fins a la seua mort.
     A més, podríem dir que és una forma d'analfabetisme no descobrir la funció de cada animal ni respectar el seu paper en la Terra. Es dóna un equilibri meravellós de vida i força entre els distints tipus d'animals, i cal saber-ho descobrir i respectar. Hui pensem un poc en els animals. Anem a tractar-los millor, respectarem la riquesa de vida que ens rodeja. Però, sobretot, respectarem als altres sers humans, hòmens i dones que volen el nostre afecte i la nostra justícia.
     És possible que alguns animals necessiten més protecció però hauríem de fer més força i més insistència subratllant els deures humans en compte dels drets dels animals. Els nostres deures cap als animals són molt clars. Cap als animals tenim el deure del cuidao providencial i l'amabilitat. És contrari a la dignitat humana causar patiment o provocar la mort innecessària dels animals, i això inclou el deure de impedir la reproducció excessiva. També és indigne gastar diners en ells quan la prioritat hauria de ser l'alleugeriment del patiment humà. Podem i hem d'amar als animals, però és pecaminós professar-los l'afecte que només es deu a les persones.
     Uf! No se si m'he passat amb el sermó però m'alegre que Máximo córrega amb la seua Lluna i que esta modalitat de carreres es veja cada vegada més, perquè l'important és practicar este esport de la forma que siga.



     Una altra cosa, els gossos domèstics no sols servixen de companyia, molts també es guanyen el sustent treballant de valent. Els gossos cuiden ramats, ajuden als caçadors, guarden vivendes i realitzen tasques policials i de rescat. Inclús alguns d'ells, especialment entrenats, servixen de guia als invidents; un commovedor símbol de l'antic paper del gos com el millor amic de l'home.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada