San Silvestres i 2013, ¡adeu!

     Hi ha una tradició francesa de carreres nocturnes que se celebraven a principis del segle XX on els corredors portaven torxes i que es realitzaven la nit d'any nou, i va ser d'eixa tradició d'on Cásper Libero copia la idea per a organitzar la I Correguda Internacional de São Silvestre en Sao Paulo.

     Des de aleshores han passat ja 89 anys i no hi ha quasi cap corredor que no haja corregut alguna vegada una Sant Silvestre, i és que les tenim en tots els costats amb diferents noms, formes i dates.

     Entre la Marina i la Safor hem tingut l'ocasió de córrer moltes, quasi tots els dies d'estes festes nadalenques hem pogut exercir la nostra passió per la carrera a peu, encara que en realitat sol es pot córrer una Sant Silvestre el dia 31 de desembre. El nostre objectiu d'acabar l'any corrent s'ha complit un any més, esta vegada una altra vegada a Pego.

     Era dia de fer balanç, no de Dorsal 19 que el farem en el V Trofeu Dorsal 19. El fi d'un any és un moment important per a revisar les nostres carreres, els nostres entrenaments, els objectius que hem aconseguit i els que no hem pogut aconseguir, no sols en el pla de la carrera a peu, sinó que també ho haurem fet del nostre desenrotllament personal.

     Tindrem a corredors que els haurà anat millor a altres no tant però tots hem acabat l'any amb la il·lusió d'aconseguir que el 2014 siga millor, molts ens hem preguntat, si som millors o pitjors, o si estem estancats en la mediocritat i la rutina.

     Quants moments de reflexió estos dies! La majoria ja tindrem les conclusions i ara ens falta que en este 2014 les puguem portar a la pràctica.

     I el 2014 comença com quasi tots els anys amb el Gran Fons de Xeraco però enguany a més comença amb la fase especifica de l'entrenament per a la marató de Sevilla, on tornarem una altra vegada a l'entrenament clàssic de marató i ens oblidarem, de moment, dels nous sistemes.

     I, ho farem perquè no tenim l'entrenament necessari per a triar sistemes més arriscats. Tornem al vell sistema de picar el ritme de marató que pensem podem aguantar a Sevilla i renunciem a buscar el millor ritme possible per a eixe dia.

     El criteri mes elemental i més simple de qualsevol tipus d'entrenament és el d'imitar la competició, ja se que molta gent oblida este ingenu raonament, però és el que nosaltres anem en una certa forma ha seguir.

     Se'm podrà dir que això no és de valents però és que les sales d'espera dels fisioterapeutes i dels massatgistes estan plenes de valents i este 2014 va hi ha ser molt llarg i amb molts quilòmetres per recórrer.

     Quatre, van hi ha ser els entrenaments bàsics que anem ha realitzar fins a Sevilla; ritme de marató que el realitzarem durant les mitges maratons que realitzem, una cada dos setmanes. També les sèries llargues entre dos i tres repeticions de cinc o set quilòmetres bàsicament a ritme de marató o un poc més ràpides amb una recuperació d'un quilòmetre a un ritme lleugerament més lent que el ritme de marató.

     Tornarem a les repeticions d'un quilòmetre una altra vegada un poc més ràpides que el ritme de marató recuperant un quilòmetre amb un ritme un poc més lent que el ritme de marató i açò ho farem entre huit i deu repeticions. Com no, no podien faltar els llargs fins a arribar als 30 quilòmetres que intentarem intercalar-los entre les setmanes en què no acudim a les mitges maratons i els realitzarem a un ritme del 80% del ritme de marató.

     Com ja vos n'haureu adonat tornem als entrenaments de carrera contínua i per als que desitgen un poc més d'informació diré que les sèries llargues les realitzarem o a ritme de marató o al 102 % i la recuperació al 90 % del ritme de marató, les sèries de quilòmetre entre el 102 i el 103 % i la recuperació al 97 %, com veieu practique i senzill.

     Ara ens toca mesclar-ho tot, procurant no realitzar dos dies seguits cap dels quatre entrenaments i col·locar al mig dies de recuperació i dies de carrera contínua lenta. Res complicat de programar però un poc més complicat serà ja el complir-ho.

     Com veieu, carrera continua, sense recuperació total ni caminant, només baixant i pujant el ritme.

     Estem per tant esperant els Reis Mags i la primera carrera de l'any a Xeraco i després entrenar, entrenar i entrenar.