diumenge, 26 de gener de 2014

Villamalea el pròxim repte

     “Mai pertanyeria a un club que admetera com a soci a algú com jo” és una famosa frase de Groucho Marx que no podem o hem d'aplicar a la majoria de clubs de corredors ni tampoc a Dorsal 19, ja que per molt insignificants que siguem com a corredors (massa grossos, massa lents, massa seriosos, massa el que siga) i pensem que el club ja té corredors com nosaltres, no hem de pensar que no és prou bo per a nosaltres ja que esta és una actitud narcisista que hauríem d'oblidar. Ja que, al final, el corredor narcisista se sent insatisfet amb el seu estat, s'odia a si mateix i vol pertànyer a un club que siga millor que ell.


     “Mai pertanyeria a un club que admetera com a soci a algú com jo” pero si a Dorsal 19.
     Millor o pitjor, Dorsal 19 ja ha pres les seues primeres decisions, millors o pitjors les primeres decisions d'este 2014 ja estan preses, es van resoldre en unes llargues votacions per a l'elecció de la carrera que acollirà el V Trofeu Dorsal 19.
     Com la democràcia no consistix en el despotisme de la majoria sinó en un sistema de limitació del poder i de garantia dels drets, vam realitzar fins a tres votacions durant les quals se van anar eliminant carreres i la triada en la ultima votació va ser les Tres Llegües de Villamalea, carrera que curiosament ningú de què allí estàvem havia corregut.
     Podríem pensar que les votacions es van realitzar de forma automàtica sense reflexió ni discussió, però no va ser així. La primera votació la vam realitzar abans de la paella, la segona amb les postres i la ultima amb el gin-tonic, i encara que el normal és que coincidim en moltes coses amb què ens resulten més pròxims per un motiu o d'un altre, el que no seria normal és que coincidírem sempre i en quasi tot, perquè això seria mostra d'haver renunciat a tindre criteri propi. 

     Superar eixe pensament automàtic amb què prenem moltes de les nostres decisions ha de ser un acte de rectitud i de valentia, no d'orgull panoli de significar-se davant dels altres, ni d'afany de comoditat, o de portar la contra, o de presentar-se com a original. I per descomptat ha de ser empleat amb sensatesa i oportunitat.
     Vam triar les Tres Llegües de Villamalea i encara que és dificilísim comprometre al personal esperem comptar amb molts assistents eixe dia, que encara que pareix llunyà se'ns tirarà en damunt en res.
     Però situem primer per als que la vullguen anar entrenant que és una llegua?.
     La llegua és una antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona, a peu o en cavalcadura, pot caminar durant una hora.
     La llegua castellana es va fixar originàriament en 5.000 vares castellanes, és a dir, 4,19 km o unes 2,6 milles romanes, i variava de mode notable segons els distints regnes espanyols, i inclús segons distintes províncies, entre 5.573 i 5.914 metres.

     Però va ser Carles IV d'Espanya, per Reial Orde de 26 de gener de 1801, el que aclarisc les coses i va establir:
"Perquè la llegua corresponga pròximament al que en tota Espanya s'ha anomenat i diu llegua (que és el camí que regularment es camina en una hora) serà la dita llegua de vint mil peus, la que s'usarà en tots els casos que es tracte d'ella, siguen camins Reials, en els tribunals i fora d'ells".
     Així doncs, les llegües, dividides en vint mil peus, equivalen a 5.572,7 metres, eren les utilitzades per a mesurar els camins d'Espanya, abans d'adoptar-se els quilòmetres del sistema mètric decimal.
     Per tant, es tracta d'una carrera amb un recorregut totalment urbà per asfalt de 16.716 m. que transcorre pels carrers de Villamalea, traçat que és essencialment pla, amb lleus desnivells, una carrera bonica, però disputada en una data amb altes temperatures, que la convertix en una dura prova.
     Així que amb les vistes posades, també, en el 2 d'agost, diumenge passat ens vam presentar en les 3,7 llegües de Santa Pola, perdó, en la Mitja Marató de Santa Pola per a participar en la seua XXV edició.

     Res podem dir o afegir a tot el que ja coneixeu d'esta gran carrera, cada vegada millor i ben organitzada encara que enguany els haja fallat el clima perquè la pluja i el fred ha sigut una exclusivitat de esta XXV edició.
     Bona carrera de Máximo i molt bona la seua marca, i també gran marca personal d'Armando que entra en la categoria sub-5 minuts en una Mitja Marató.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada