IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 20 de febrer de 2014

Empatia

     En la nostra vida normal, en els nostres entrenaments i en les nostres carreres de cada dia, estem invariablement tan preocupats per nosaltres, que ens és difícil aplicar a altres la mateixa realitat i valor que ens donem a nosaltres mateixos. En resum, ens és difícil identificar-nos mentalment i afectivament amb els nostres companys, perquè estem molt concentrats en les nostres carreres i entrenaments.


      Segons Freud, estem per sempre tan preocupats de nosaltres mateixos que som incapaços de veure les vides d'altres exactament tan reals com les nostres.
     Si això és cert -i sens dubte hi ha veritat en això- llavors no és sorprenent que ens coste veure, sentir i comprendre les marques i les carreres dels altres.
     Este cap de setmana tres carreres, la Granadella, Benifaió i la Font d'en Carros on els nostres corredors han participat i tots hauran acabat contents -o no- amb una experiència i satisfacció difícil de comparar amb la que haurem sentit cada un de nosaltres.
     Posar-se en la pell de l'altre és difícil, és difícil oblidar-nos de les nostres experiències i ser totalment objectius quan valorem les actuacions dels nostres companys.
     És dur ser purament altruista. I… és especialment dur superar açò.
     És fàcil lloar, exalçar, inclús admirar amb paraules als altres, també ho és criticar, el difícil és comprendre-ho i sentir-ho, fer-ho nostre. Són conceptes diferents.


     El poder exercitar l'empatia amb els altres, col·locant-se, a dir popular, en les sabates de l'altre, ens vindria molt bé a l'hora de comprendre així com valorar les marques i les carreres. En cas contrari ens quedem amb el valor matemàtic dels temps.
      Com valore les carreres d'este cap de setmana? Pels trofeus, l'important és participar, per la classificació, marca personal etc.…
     El millor tal vegada siga lloar, ja que s'ha tornat costum, en alguns ambients, la crítica constant i sonant. La crítica negativa s'ha convertit en esport popular i tant els mitjans de comunicació com la gent mateixa s'afanyen, en més d'un cas, a jutjar, sentenciar i condemnar sense tan sols prendre's el treball de corroborar dades, fets i realitats.
     Parlar bé dels corredors dels nostres clubs i dels nostres companys és una tasca prou senzilla. És molt fàcil lloar a qui ens lloa, perquè d'alguna manera ens sentim correspostos en el nostre desig. Però no és tan senzill quan hem de donar opinions que vagen en sentit contrari.
     És bo dir les coses clares, no?
     Per descomptat. Però cal trobar també un sensat equilibri entre la hipocresia i el que podríem anomenar —mal anomenat— excés de sinceritat. Perquè es pot ser cortés sense adular, sincer sense tosquedat, i fidel als propis principis sense ofendre feixugament als altres.


    Dir la veritat que no resulta convenient revelar, o a qui no es deu, o en moment inadequat, més que mostra de sinceritat sol ser carència de sensatesa.
     Escriure o tirar fora la primera cosa que a un se li passa pel cap, sense a penes pensar-ho, o deixar escapar els impulsos i sentiments més primaris indiscriminadament, no pot considerar-se un acte virtuós de sinceritat. La sinceritat no és un simple desenfrenament verbal.
     Llavors, lloar els temps dels corredors de Dorsal 19 en Benifaió esta bé perquè tots es van esforçar i van realitzar una excel·lent carrera i lloar als corredors de Dorsal 19 per la forma amb què van córrer en la Granadella, és bo i esta bé.
     Però sóc sincer?
     Potser no es deurien haver estalviat eixes bones marques Carmen i Máximo sabent com saben que diumenge que ve han de córrer la Marató de Sevilla, potser no es deuria haver estalviat eixa bona marca Pascual sabent que la seua esquena li ho estarà recordant durant dies o setmanes, potser Jorge no sap que les mitges maratons són una distància en què no hauria de competir, potser Vicent no sàvia que es recuperaria millor de la seua cuixa si s'haguera dedicat només ha aplaudir i animar, potser Alberto, bo Alberto ho va fer perfecte.


     Potser, Què feien tots els corredors de Dorsal 19 fent bots de mata en mata, de penya en penya per la muntanya de la Granadella? Potser no saben que una caiguda els pot provocar una lesió, potser no saben que els seus tendons ja no estan per a tants bots i quan saben que el Circuit de la Marina esta a punt de començar.
     Potser, els que van estar en la Font … bo no cal continuar, criticar és molt fàcil sempre.
     Cal dir el que es pensa, però també s'ha de pensar el que es diu.
     Quina opinió és millor? Quina és la verdadera? Potser les dos són bones?
     Sabem que la paraula és l'expressió oral del que pensem.          D'ací que, per llei natural, allò que jo expresse és una cosa que hi ha de coincidir amb el que pense. Si la meua paraula no reflectix el que estic pensant, estic violentant l'orde natural de les coses, vaig contra natura. Per això es diu que la mentida és intrínsecament roïna, és a dir, no és roïna perquè algú la prohibisca, sinó que és roïna en si mateixa. I una cosa que és roín no pot produir res bo, encara que siguen molt bones les intencions de qui actua.
     Com veieu complicada esta la cosa.


     El més sensat és promoure els comentaris positius dins d'un club. Alguns dels conflictes dins d'un club o entre corredors poden sorgir d'alguna paraula feridora, de frases iròniques o comentaris negatius, etc. La influència que rebem d'alguns mitjans de comunicació ens pot induir a comportar-nos d'esta manera. Basta encendre la televisió per a veure com s'insulten els membres de distints partits polítics, com s'exageren els errors i defectes dels altres. El 90% de les telenovel·les ens mostren com sorgixen les intrigues familiars, en molts casos degudes a la mentida, a la calúmnia i a la difamació.
     Es pot crear un ambient molt positiu si al veure els resultats dels nostres companys, en compte de criticar les seues marques, comentem allò que hem trobat de bo en eixa carrera.      Parlar ben no significa mentir, no significa adular, comporta més aïna reconéixer les qualitats i virtuts dels altres.
     És important silenciar els defectes dels altres. En alguns ambients el xafardeig és el tema de murmuració de tots els dies. Esta és la influència que rebem diàriament gràcies a les “revistes del cor” i a certs programes televisius que únicament busquen ventilar les intimitats dels altres.

La Granadella.
     Si un dia es planteja mal una carrera o un entrenament, podem silenciar este defecte i aconsellar a eixe corredor. Si el meu company de club va fracassar a l'intentar aconseguir la seua marca personal, no tinc per què anar-ho pregonant a tot el món, més aïna podria comentar els aspectes positius que ha tingut la seua carrera. I si no tinc gens bo que dir, el millor és callar. Silenciar els errors no significa fer-se de la “vista grossa”, més aïna estipula que es comente alguna cosa només amb qui pot posar solució al problema. No significa aprovar els errors i defectes: es busca més aïna combatre l'error, però al mateix temps conservar la bona fama de qui el comet.
     Com veieu una altra vegada una entrada llarga, però parlar sempre bé de les nostres carreres no és fàcil i fer una bona critica tampoc ho és, però en açò estem i anem passant.

Per cert, Ana torna ha ser segona.
     El diumenge que ve moltes altres carreres entre elles la Marató de Sevilla amb el que representa per a tot corredor córrer els 42195 metres, allí també estarem representats i les experiències que els nostres corredors puguen sentir abans, durant i després, intentarem contar-les sempre des del nostre punt de vista encara que la realitat de cada un es quedara en cada corredor.

VI Mija Marató Roquette Benifaió.
Maximo Folques.- 01:16:45.
Carmen Sala.- 01:26:03.
Pascual Sendra.- 01:34:18.
Alberto Pons.- 01:34:55.

Jorge Alcaraz.- 01:51:36.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada