dissabte, 1 de febrer de 2014

Les muntanyes

     Per a mí que sent la muntanya com a muntanyer o millor dit com a senderista, que veig la muntanya com un lloc on relaxar-se i aïllar-se, que m'escape uns dies quan puc a les cimes el més alt i lluny que puc per a deixar de xafar els carrers i les carreteres, que vaig a la muntanya per a desdenyar això que anomenem civilització, no entenc molt bé l'èxit de les carreres de muntanya.


      Oh, en les muntanyes, veient la posta del sol!
     Viure uns dies en el silenci i del silenci de les muntanyes, nosaltres, els que normalment vivim en sarau i del sarau!
     En les muntanyes no rep un les notícies, les queixes, les preguntes, les amonestacions i reprotxes. Com podria suportar esta tossuda lluita d'un dia després d'un altre i un i un altre mes i l'un i l'altre any, si no fera de tant en tant una escapada a les muntanyes?
     Com podria jo portar a la muntanya l'algaravia i l'aldarull? Quan allí, en les muntanyes, embolicat en el silenci, puc somiar, pensar i xarrar tranquil·lament.
     Però en canvi el numero de carreres de muntanya i els seus participants creix i creix, catapultat per clubs, empreses i corredors que s'involucren en la seua organització.


     Abans gaudir de la naturalesa era sinònim d'excursió relaxada. Però hui els corredors la creuen de cap a peus a tota velocitat.
     Així és, el record de les marxes per la muntanya i l'esperança de tornar a caminar per les seues sendes és una de les coses que més i millor em sostenen enmig del tràfec diari. Hi ha potser plaer major que, assentat en un tossal observar davall els teus peus la fonda vall?
     Ho comprenc, Què ho comprenc! Que la carrera de muntanya està de moda, i ha arribat per a quedar-se i que comença a apegar fort.
     Però no entenc perquè he de portar el tràfec dels carrers a les sendes, hi ha coses de les ciutats que ni porte ni vull portar a la muntanya, hi ha moltes coses que m'agrada deixar quan m'enjogassaré entre valls i muntanyes, i és la ciutat odiable i odiosa del tragí social, dels cafés, dels bars, l'odiosa ciutat de les vanitats i les enveges. Fuig d'esta ciutat, en quan puc. Les muntanyes són un alliberament.
     Trista tasca, la de deixar-se les carreres i els entrenaments a casa per a anar-se a la muntanya però és necessari tindre un refugi on poder descansar de tot per a després tornar amb les forces renovades.
     Però, perquè correr per les muntanyes? Hi ha algo més llacerant, més molest, més insuls que córrer per les muntanyes com si fores un turista? L'enemic del què va a la muntanya per passió, per alegria o per tristesa, per a recordar o per a oblidar, és el que va per vanitat o per moda. I hi ha qui correrà per la muntanya, ho he dit abans d'ara, per a fugir de les carreres clàssiques, no buscant la grandiositat de les muntanyes, sinó escapant-se de l'asfalt a què ha pertangut des de sempre perquè es creu un fracassat de l'asfalt.


     Pot arribar un dia en què el ritme constant que mantenim en una carrera per asfalt ens coste molt de mantindre i ens diuen que en les carreres de muntanya se'n va més relaxat i és veritat a mitges, en les carreres a ritme constant sempre estem utilitzant el mateix tipus d'energia el famós glucogen i normalment per falta d'entrenament notem molt el canvi als greixos però en les carreres de muntanya a l'utilitzar diferents ritmes utilitzem diferents fonts d'energia i la seua falta es nota menys perquè al caminar podem utilitzar els greixos i sempre se sol menjar alguna cosa durant la carrera.
     Ara bé, alguns poden dir que la febra de la carrera de muntanya comença a apegar tan fort perquè la poden practicar corredors menys preparats ja que pots córrer, caminar i parar-se a menjar però el problema és muscular perquè generalment els corredors de muntanya són persones sense experiència i amb poca habilitat tècnica que s'enfronten a grans desnivells i baixades implacables que les nostres articulacions pagaran amb el temps, en canvi jo sóc de l'opinió que és un esport que requerix d'un entrenament molt especial i també, cal reconéixer-ho molt atractiu.
     Oblida't de “correré mitja hora, torne de seguida” el corredor de muntanya ha d'adonar-se que el que està fent és un treball molt intens i que té molt de risc, per això mateix la preparació ha de ser molt minuciosa.
     En els corredors de muntanya la força muscular cobra molta importància especialment per la geografia del terreny, els seus alts i baixos repetitius, els seus pronunciats desnivells faran que hàgem de comptar amb un to muscular òptim especialment en membres inferiors, i abdominals.

     Abans d'apuntar-nos a una carrera de muntanya hem d'aprendre a córrer per sendes i per pistes forestals. Una vegada que ens volem iniciar en esta disciplina, hem de ser cautelosos i sobretot primar la seguretat, amb això vull dir, tindre bon material, en principi anar acompanyat o amb un telèfon per si tenim algun problema i una cosa que per a mi és bàsic, conéixer el terreny, la millor forma d'iniciar-se és caminant per la muntanya, és una forma de conéixer el terreny, els seus desnivells i totes les seues dificultats que el dia que vages a córrer agrairàs.
     Pense que cal realitzar algunes sessions de gimnàs, reforçant abdominals, lumbars alhora que enfortim membres inferiors i si és el cas muscular el tren superior per a l'ús dels bastons, no és el primer que es recorda dels braços a mitja carrera quan porta una bona estona usant els bastons.
     Suportar pujades intenses amb pendents increïbles és d'una exigència molt elevada però si a això li sumem baixades esteses a una velocitat elevada, possiblement l'impacte articular de les baixades si no tens la musculatura acostumada al treball muscular excèntric serà sinònim d'una lesió.
     Inclou exercicis excèntrics en el gimnàs especialment en pretemporada on el treball de força serà més evident, posteriorment vete traslladant a la muntanya els entrenaments de força, realitzant sèries de costes o descendents, o fartlek amb els pendents naturals del terreny, tot açò sense descuidar el treball en el gimnàs.
     
   
     Com ja he comentat abans, les baixades són molt més lesives que les grans ascensions, a l'impactar contra el sòl el múscul s'estira i es contrau al mateix temps, sent per exemple les lesions en els isquiotibials molt comuns en els corredors de muntanya, has d'aconseguir baixar amb eficiència i amb soltesa malgastant la mínima energia i evitant el gran impacte articular que té anar frenant-se i bloquejant les articulacions en cada pas.
     Jo, continuare ascendint les muntanyes pas a pas i alé a alé per la senda per a fer provisió de sol i d'aire i de repòs.
      Als que els agrada córrer per la muntanya, espere que no porten auriculars amb música per a distraure's o divertir-se. No, per Déu, no! Ni distracció, ni diversio, sinó més aïna in-tracció i in-versió. En la muntanya cal ficar-se en si mateix. Però en el millor de si. Meditar, açò és, vagabundejar amb l'esperit mentres es contemplen els paisatges que es van succeint.
     Si en compte de caminar tranquil·lament per la muntanya fins i tot preferixes participar en una carrera per ella el millor és que realitzes abans eixides caminant per muntanya o anar alternant caminar i córrer per a dominar el terreny i acostumar al cos que no tot és córrer, el caminar serà igual d'important, ja que una gran part de les carreres es realitzen caminant a pas ràpid, especialment en pendents ascendents.
     Intenta adaptar el teu ritme segons la dificultat del terreny, en sendes obertes i lliures d'obstacles aprofita per a augmentar la velocitat, però quan el terreny es complique hauràs de disminuir-la i augmentar la teua atenció.
     Procura anticipar el teu recorregut, no vages mirant cap als peus, has de prestar atenció al terreny però sempre uns passos per davant.
     Alterna els teus entrenaments, no abuses de la muntanya, per molt fracassat de l'asfalt que et sentes, també serà un mitjà on hauràs d'entrenar, encara que vullgues ser un corredor de muntanya no significa que únicament córregues per muntanya, sigues llest i aprofita el terreny uniforme de l'asfalt per a fer entrenaments de velocitat, la qual cosa és complicat en la muntanya.

         Tin atenció a la superfície de contacte dels teus peus minimitza-la, realitza passos curts abans que llargues camallades, especialment en les baixades on si abuses d'una longitud de camallada estaràs arriscant-te a lesionar-te.
     Sobretot les 3 S, seguretat, seguretat i seguretat, esta serà la primera, la segona i la tercera regla de tot corredor de muntanya. No l'oblides mai.
     I quan pugues agafa la teua motxilla, el teu bastó i un poc d'aigua i puja a qualsevol de les nostres muntanyes perquè l'efecte i la sensació que les muntanyes ens produïxen, no creix, ni amb molt, a mesura de la seua altura. Perquè així com des d'un globus que s'eleva a 2.000 metres sobre el sòl no es comprén amb la vista doble extensió de terreny que es comprenia quan només s'ha pujat 1.000 metres, ni moltíssim menys, així l'efecte de les muntanyes no creix amb la seua altura.
     Havent de tindre's a més en compte la seua altura, no sobre el nivell del mar, sinó sobre el camp circumdant que les rodeja. I d'ací que no siguen les muntanyes més elevades del món les que produïxen efectes més emocionants als que pugen a unes i a altres. Són molts els que preferim els Pirineus als Alps i els Alps a altres serralades més altes.
     El Chellibre, que junt amb Pego s'eleva escassament 900 metres, m'ha paregut sempre tan imponent com la Pica d'Estats que supera els 3000 metres. I estic segur que cimes del doble no em produirien no ja el doble d'impressió, si açò poguera mesurar-se, que altres de 2000 m'han produït. L'altura geomètrica és d'una importància secundària e el respecte estètic.
     Espere que este simple anàlisi vos faça reflexionar sobre si estem preparats per a córrer per muntanya, i que vos en adoneu que necessitem preparar-nos per a afrontar les irregularitats del terreny.


     En fi, practiquem esport, igual en la muntanya que en el pla i intentem millorar sempre la nostra salut i entrena-vos per a les carreres de muntanya perquè si arribe algun dia hi ha ser també un fracassat de l'asfalt, aneu hi ha tindre un dur rival a qui batre.
MITJA MARATÓ DE MUNTANYA OCAIVE PEDREGUER
Server Costa, Frederic.- 02:38:34
Cambrils Camarena, Joan Carles.- 02:40:45
Arbona Escriva, Juan Jose.-  02:51:29

Piera Ferrer, Bautista.- 03:01:56

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada