IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 13 de març de 2014

Els artistes de la carrera a peu

     El XVIII Circuit a peu Marina Alta ja ha començat i esta vegada he vist els “bous” des de la barrera, quan vas d'espectador si obris bé els ulls i eres observador pots veure moltes coses i entre tant de corredor pots diferenciar moltes classes de corredors. Els he vist que mentres corren s'agraden, estan enamorats de si mateixos. Els he vist també que quan corren ho fan de cara a la “galeria” que es veja que són esportistes. També he vist als que quan corren fan l'amor a la carrera a peu, estan disfrutant amb la carrera. 


     Per descomptat, no és difícil discernir de qui vaig ha parlar. Aquell que fa l'amor a la carrera a peu, per descomptat, és el que millor honra a este esport i arranca energia d'algun lloc més profund.
     I fa açò per que inclús sense saber-ho és un artista, capaç de traure d'ella el millor que té, són artistes de la carrera a peu. El que fa un bon artista -siga cantant, escriptor, pintor, artesà, fuster o jardiner- és connectar amb les forces profundes que hi ha en el cor de les coses i traure-les per a crear alguna cosa que siga única, verdadera, bona, bella. Al fi la creativitat no és sobre la persona que fa la creació. És sobre l'obra que realitza.
     Molts de vosaltres els haureu vist, i els haureu vist en les tres fases, en els preliminars, en l'elaboració i en l'èxtasi final. Fan l'amor.

     A molts corredors els succeïx, preparar una carrera significa entrenar unes quantes setmanes abans. Significa acariciar dolçament i suaument la idea del que pensem fer. Significa imaginar i somiar cada moviment del nostre cos i de totes les corbes amb les seues pujades i baixades, tancar els ulls i poder recórrer tot el circuit, saber on és més suau per a poder-lo acariciar, on accelerar i on no podem tocar ni atacar i és que no podem deixar res a l'atzar encara que eixe dia siga fàcil que seguim al nostre instint més primitiu i salvatge. Igual que abans de fer l'amor, quan ens trobem davant de la línia d'eixida i l'adrenalina s'apodera de nosaltres, tots els nostres músculs treballen al mateix temps, les pupil·les es dilaten, el frenesí i l'excitació arriben fins al cel i som un embolic de nervis que no veuen l'hora de fondre's.


     Després de mesos de preparació finalment arriba el fatídic moment. Donen l'eixida, comencem donant el millor de nosaltres, correm, ens preocupem, procurem no perdre el ritme, ara amb suavitat, ara més ràpid. En eixos moments la nostra ment viatja lleugera, només pensaments positius ja que no volem que després de tant d'entrenament res ens moleste. Però, el destí és bromista, i de tant en tant tenim algun pensament negatiu, alguna preocupació ressorgix i obri una porta en la nostra ment per on van entrant sensacions panolis que estan fora de lloc i si els fem cas el resultat és terrible, abandonem la carrera i fallem en l'acte final i no anem ha ser capaços de rematar la carrera, amb gran desil·lusió ja siga del nostre club o de la nostra companya o company. Però si podem mantindre a ratlla les nostres preocupacions i tot funciona sense problemes, gest després de gest, carícia a carícia, pas a pas, murmuri darrere de murmuri, amb gran plaer ens acostem a la línia de meta.


     Estem acabant, ens divertim, hem corregut, ara la meta esta molt, molt prop. Ens assegurem que tot funcione correctament, l'últim tram de la carrera sol ser el més bell, és aquell on en els ulls i en els nostres llavis un somriure ens il·lumina. Accelerem, el nostre ritme és més seductor més lleuger, ens movem en sincronia completa i el nostre nivell d'excitació arriba al seu punt màxim just abans de la línia de meta. La creuem i ací és quan s'arriba a l'èxtasi del corredor.  Ah ah… alliberament, que felicitat que sensació única i incomparable. Estem cansats i esgotats, però l'única cosa que volem és relaxar-nos un moment amb un cigarret o sense ell i tornar a començar de nou.
     Cuantes vegades ens ha succeït una cosa pareguda a nosaltres i açò es veu moltes vegades en una carrera popular i és important per moltes raons.


     No tot són marques ni classificacions, moltes vegades mentres correm o a l'acabar notem que alguna cosa hem fet que ens ha agradat, que es important, alguna cosa hem creat, quelcom nou ha sorgit mentres corríem que té algun sentit, i així, generalment, callem i amaguem les nostres experiències perquè no podem fer el que fan els millors i només li donem valor als freds números de marques i de classificacions.
     Però eixa és una idea equivocada de la carrera a peu. Ens apuntem a les carreres, no perquè puguem guanyar o pujar al podi. Participem en les carreres perquè creem en nosaltres sensacions noves que ens omplin de satisfacció. Finalment, no és important que el que fem siga reconegut públicament, siga publicat o ens faça aconseguir un premi monetari. La creativitat és el seu propi premi. Quan tu actues com un artista, aconseguixes sentir-te artista, o, almenys, aconseguixes sentir una admirable energia divina.
     
Xábia
     
     Molts de vosaltres, ara estareu pensant “només ho puc fer una vegada cada mil” un corredor no pot convertir-se en cada carrera en un artista, i és fàcil que un poc de raó tingueu però jo vos he de contestar “rebaixeu el vostre nivell”.
     Tinc raó! No ens exigim tant, no siguem tan rigorosos amb els nostres resultats. No hauríem d'emmordassar les nostres energies creatives perquè no ens sentim particularment inspirats en esta carrera, o perquè no ens prenen amb serietat els nostres entrenaments, o perquè no podem aconseguir que algú parle de nosaltres, o perquè el que hem aconseguit en una carrera parega amateur o de segona categoria en comparació amb el que fan els millors. No correm, ni entrenem, ni competim, ni suem, ni acabem cansats, ni ens esforcem tant perquè ens reconeguen els nostres esforços i ser admirats per la gent. Ho fem per nosaltres, per a entrar en una dansa divina, per a connectar-nos al cor de les coses.

Anim Tino, encara que l'excusa és bona, recupera't prompte que el 16 de novembre anem hi ha tindre un   orgasme amb la marató.
     Si mirem les imatges d'entrada a meta de Xàbia podrem endevinar qui són els corredors artistes, els que li van fer l'amor a la carrera a peu, a tots ells, FELICITATS! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada