divendres, 4 d’abril de 2014

Continuem.

     Han passat ja molts dies des de la ultima vegada que vam publicar alguna cosa, ha passat la carrera de Gata amb una gran participació de Dorsal 19 i els trofeus obtinguts per Ana i Carmen, ha passat també la carrera de Benitatxell amb els trofeus de Máximo, Ana, Lorena, Amalia i Carlos, ha passat la Mitja Marató d'Elx amb trofeu per a Carmen, ha passat també la redacció final del reglament de la XXXII Volta a Peu a Pego i la seua publicació, ha passat també l'elaboració d'una millora del circuit de la Volta a Peu, han passat molts dies i moltes coses en este club dels nostres amors, però saludem abans de començar a tots els corredors que encara que també han participat en alguna carrera i no anomenem.


     La XXXII Volta a peu a Pego ens esta absorbint la major part del nostre temps lliure en un afany de tindre-ho tot baix control i fem tot el que es puga per a aconseguir-ho.
     Preparar bé el circuit i la zona de meta, anar a reunions, parlar amb l'ajuntament perquè ens ajude, organitzar l'avituallament i l'entrega de dorsals i camisetes… Són actes que realitzem perquè no ens sorprenga un imprevist, perquè un descuit no pose la nostra carrera en cap situació que voldríem veure el més lluny possible. 
     Però la vida ens sorprén. Escapa i corre molt més enllà i més ràpid que les nostres previsions. Aquell conductor que se'ns fica en el circuit per on menys ho esperem. El corredor que no troba l'aigua o la camiseta adequada a la seua dimensió. El company que es despista i col·loca el punt quilomètric en un altre lloc.

     No es tracta, per descomptat, de veure perills en totes parts, ni de deixar de prendre precaucions per a evitar mals que, amb un poc d'atenció, podem allunyar. La previsió i l'anàlisi amatent de l'organització de la carrera són part del nostre deure com a part de l'organització, que consistix a discernir i distingir el que és bo o roín, per a seguir-ho o fugir d'això.
     Però també és part de la mateixa prudència i del realisme de la vida el reconéixer que hi ha una enorme quantitat d'esdeveniments i de coses que escapen al nostre control. Com també és realisme abandonar qualsevol obsessió teclosa que ens paralitze precisament perquè volem tindre tots els fils en la mà, tot baix control.

     Hem de reconéixer esta senzilla veritat: no podem tindre tot baix control.
     Darrere de l'imprevisible, darrere de les mil sorpreses que se'ns puguen presentar va hi ha estar Dorsal 19 que coneix com són les carreres i que invita a la confiança. Encara que moltes coses no estiguen, segons el meu pobre punt de vista, baix control.
     Enguany tornarem hi ha tindre les categories dels més xicotets, els que estan fora del circuit. Així com anem ha donar un trofeu al primer local en totes les categories inferiors. Hem canviat els primers tres quilòmetres del circuit perquè l'eixida siga més ràpida, només pujarem al calvari una sola vegada i només creuarem el centre del poble, amb els seus bol·lards, en el quilòmetre 7. Tot amb la intenció de millorar.

     Tots els nostres corredors així com tots els que col·laboren en qualsevol moment en l'organització van ha posar el que estiga de la seua part perquè tot isca de la millor manera possible, i confiar per complet en la nostra experiència per a portar avant la XXXII Volta a peu a Pego.
     L'última paraula s'escriurà quan l'últim corredor entre en meta i s'entregue l'últim trofeu, irremeiablement eixe moment arribara i esperem que tot isca bé.

     El dissabte mesurarem i senyalitzarem el nou circuit i la setmana que ve començarem a mostrar-lo a tots perquè puguen anar entrenant-lo i si podem contarem els nostres triomfs a Calp que de segur continuaran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada