IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dilluns, 14 d’abril de 2014

Els Qm. 5 i 6 de la XXXII Volta a Peu.

     Ens trobem hui en el passeig Atzaneta, junt amb el quiosc, i començarem els dos quilòmetres més durs de la XXXII Volta a peu a Pego i encara que els primers 400 metres ens poden fer pensar tot al contrari, perquè són plans, hem de saber que en el moment que realitzem el gir de 180é en l'avinguda Il·lustrat Joan Sala anem hi ha tindre davant de nosaltres una suau però llarga pujada.
     Si hem de triar per alguna tàctica, abans del gir de 180é caldrà prendre-la. Cal optar. Algunes opcions han de ser preses de pressa, a la carrera, per descomptat, en l'emergència també podem equivocar-nos, però l'error més gran és quedar-se amb els braços creuats sense decidir-nos abans del gir.


     Esta clar que la realitat amaga mil sorpreses que ens deixen a vegades amb un sabor amarg davant del fracàs més desesperant o amb una alegria estranya davant d'un èxit imprevisible. No tot està davall el nostre control. A vegades, la dificultat consistix en el fet que ens falta informació. Sense ella decidir pareix un joc d'atzar on la deessa fortuna dicta capritxosament la seua llei.
     Però abans d'arribar al quilòmetre quatre ja haurem començat hi ha veure als corredors que van davant de nosaltres i ha partir del quiosc també podrem veure als què van darrere de nosaltres, ja sabem quina és la nostra situació exacta en carrera.
     Després del gir de 180é podem fer molt, hi ha temps, distància i suficients dificultats en el circuit.


     Pot passar-nos que la dificultat residisca en un excés d'informació que siguem incapaços de diferenciar i ponderar. En les carreres he observat diferents estils decisoris. Hi ha corredors extraordinàriament analítics, rigorosos i precisos. Es manegen criteris, ritmes, quilòmetres, marques, ponderen alternatives, sospesen conseqüències amb una elegància i lògica admirables.
     Reflexius i perfeccionistes, per excés d'anàlisi poden desembocar en la paràlisi. N'hi ha més audaços. Corredors tendents a l'acció entropessen després amb obstacles anteriorment ignorats. N'hi ha que només es fien de la raó, cartesians implacables recelen de tot el que escape a la seua experiència. N'hi ha intuïtius i indesxifrables, són corredors que es guien dels seus instints més viscerals. El cor mana, és l'òrgan intel·ligent a què les cames han de sotmetre's.
     De vegades fer un pas arrere serà una decisió dolorosa però justa. En altres, no hi ha pas arrere: una nova situació ens demana un nou pas avant, una nova decisió, tal vegada heroica, per a aconseguir el nostre propòsit.


     Tenim davant de nosaltres uns 1500 metres tàcticament meravellosos, hi ha tantes formes d'afrontar-los com possiblement corredors estiguen en esta XXXII Volta a Peu a Pego però ja sabeu a viure s'aprén vivint i a córrer s'aprén corrent.

     Decidir és més fàcil si tenim a algú al nostre costat. Si correm amb un amic que sabem no ens deixara sols. Si el nostre amic és un rival llavors és una altra història però segurament la nostra història en la XXXII Volta a Peu a Pego s'escriurà i quedara escrita en estos dos quilòmetres que ara acabem de presentar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada