dilluns, 28 d’abril de 2014

Els trofeus de la XXXII Volta a peu a Pego ja estan preparats

     Ja estem un pas més prop, els trofeus de la XXXII Volta a peu a Pego ja estan preparats per a honrar els guanyadors. 92 trofeus que només van ha distingir als guanyadors i que deixaran a més de 1000 corredors sense la recompensa de pujar a l'escenari pa què reben l'aplaudiment dels espectadors, i és que la vida és així.

     Però vull que recordem, que fem memòria del que va succeir en l'Olimpíada de Mèxic quan més d'una hora després de l'arribada a la meta del corredor d'Etiòpia Mame Wolde, que havia guanyat la Marató dels desé novens jocs olímpics de Ciutat de Mèxic del 12 al 27 d'octubre de 1968; quan ja molts dels espectadors començaven a retirar-se, perquè l'espectacle de l'ingrés dels corredors suposadament ja s'havia acabat, va entrar a l'estadi l'últim corredor, John Akhwari, que havia vingut des de la republica de Tanzània; més que amb un ritme d'estar derrotat, caminava lent, però amb l'actitud d'estar jugant-se la seua pròpia història i la del seu poble.


     John coixejava, el seu rostre mostrava unes carasses de dolor, el dolor que li produïa cada pas que donava per la pista atlètica; a pesar que portava embenada un dels seus genolls, se li notava la sang escampada per la tela; el public que estava en l'estadi es va posar de peu i va animar a l'atleta durant els últims moments més dramàtics d'esta marató; llavors, un gran crit de victòria, tal vegada major que el que li van propiciar al primer que va arribar a la meta, es va escoltar en eixe estadi quan el maratonià va sobrepassar forçosament la línia d'arribada.

     Més tard quan els periodistes li van preguntar de perquè no s'havia retirat de la carrera, el corredor per Tanzània va contestar: “El meu país no em va enviar a 11.265 quilòmetres perquè començara una carrera, m'envia a 11.265 quilòmetres pa què l'acabara”.
     Més de 1000 corredors correran el dissabte que ve a Pego amb l'única intenció d'acabar la seua missió, que no serà una altra que creuar la línia de meta en el passeig Cervantes. Seran els hereus de les odes amb què Píndar va cantar en homenatge als campions dels jocs Olímpics de la antigua Grecia, per als competidors grecs arribar a la meta era el mateix que aconseguir el premi.
     No seria inusual que molts arribant a la meta emeteren un fort i agònic crit de victòria, “Està acabat”, “Consumatum est” expressant així la seua consciència d'estar complint amb la missió per a la qual han corregut la XXXII Volta a Peu a Pego.


     Però açò no és pròpiament d'un dèbil perdedor, és el d'un físicament dèbil i espiritualment victoriós lluitador, que ha complit amb el seu propòsit de córrer la XXXII Volta a Peu de Pego.
     Amics i col·legues corredors, anem hi ha córrer a Pego no a començar una carrera, anem  a acabar-la i tant al primer com a l'ultim en arribar tots seran guanyadors.
     Vos deixe per a acabar hui eixe himne al corredor popular – Eixos bojos que corren- que tan bé va escriure Marciàno Duran.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada