dijous, 12 de juny de 2014

Benissa, el principi

     En la carrera a peu i també en la vida, cada u va traient la seua pròpia qualificació; hi ha els que es conformen de participar en una carrera i passar un estona agradable, amb un mínim esforç.


     No sé si exagere pensant que de 100 corredors, el 95% acaben assentant-se en la comoditat dels ritmes tranquils, mentres que el 5% restant acaba la carrera pensant en la forma de millorar les seues marques i realitzar una bona competició.
     Hem hagut d'esperar fins a Benissa, la ultima carrera del XXVIII Circuit Marina Alta, perquè Dorsal 19 entrara a formar part d'eixe 5%, mecs mal que al final hem pogut veure el verdader nivell del nostre club i les seues ganes de competir mostrant un nivell competitiu molt alt.
     Hem acabat el XXVIII Circuit de la Marina Alta en la posició 12, obtenint la màxima puntuació en l'última carrera demostrant que som capaços, si volem, d'aspirar a llocs millors, estar entre els 10 primers és possible.


     L'actitud de Dorsal 19 a Benissa és la bona, felicitats a tots.
     I no és casual que d'eixa actitud isquen millors corredors; aquells que guanyen carreres, campionats i baten rècords són els que no es resignen a ser mediocres, són els que sempre seguixen avant a pesar dels fracassos, caigudes, lesions; són ells els que no es donen per vençuts, els que sempre intenten una vegada i una altra aconseguir eixa marca amb què somien.      Són els que no diuen: “açò és impossible”, sinó que ho fan possible; aquells que fan un pas més i, si no és suficient, un altre i un altre. Són els que no pensen: “ací no hi ha res que fer”, sinó: “ací està tot per fer-se”.
     Un amic solia dir-me que un gasta la mateixa energia fent malament les coses que fent-les bé, llavors per què fer-les malament? Jo li canviaria un poquet a la seua cita i diria: guanyes el mateix fent-les de bones que de mala gana?
     Esta clar que no tots poden guanyar però igual que un alpinista, per a arribar a la cima cal començar des de baix, tots hem estat alguna vegada en la vall per a començar a pujar només que alguns tenen més qualitat però sobretot, ells volen pujar al mes alt de la muntanya.


     Tots quan comencem ha córrer estem en el mateix lloc, en la vall, i comencem a pujar la muntanya agafant primer la forma i després corrent cada vegada més ràpid i cada vegada més lluny. La majoria segons van agafant altura, segons van corrent més i millor, es paren a contemplar el paisatge, els entra el mal de la muntanya, senten nostàlgia de la vall, enyoren les carreres tranquil·les, els entrenaments fàcils i a poc a poc donen mitja volta per a tornar a la tranquil·litat de la vall.
     Altres, continuen pujant; són ells els que són com tots, però volen ser diferents; els que eren iguals a tu, igual de roïns, de lents, de pesats; potser fins pitjor que tu, però un dia van donar el primer pas que els portaria fins a les cimes.
     Estos corredors i corredores també van saber de fracassos, de lesions, de dolors terribles, van tindre èpoques fatals com les teues o pitjors. D'ací que no importa d'on isques, on comences, sinó on acabes… a on vols arribar. No importa el que hages fet o hages deixat de fer abans de hui, el que importa és el que estàs decidit a fer de hui en avant.
    La diferència entre els grans corredors i nosaltres, està en només això: ells van voler. En la vida d'estos corredors i corredores, va haver-hi un dia gran en què van prendre la seua decisió, i eixa entrega va trencar d'una vegada per sempre, amb les mitges tintes, les fluixedats, els temors; ells es van plantejar la seua meta cruament, valentament: o tot o tot, o sí o sí.

Benissa.
       En algun moment mentres estaven entrenant o corrent tranquil·lament un impuls apassionat els va portar a arriscar-se amb la carrera a peu, a començar una nova aventura, una voluntat d'acer els va ajudar a la realització dels seus entrenaments, i ací els tens en la cima: els grans de tots els temps, els grans del nostre temps.
     I nosaltres, què necessitem per a realitzar esta aventura? Mitjans? Hi ha mitjans de sobra. Temps? Tenim tot el necessari; però ens fa falta una cosa, voler!; el dia que tu vullgues... Però, voldràs algun dia?
     La carrera a peu és un món tranquil d'esport i diversió, sense presses i sense aclaparaments on la salut i el benestar estan sempre presents.
     Però si sents que et falta alguna cosa, si necessites un poc més, si la carrera a peu no et fa feliç no et resignes. Si no et sents realitzat tal vegada siga perquè t'has resignat. Si et sents fracassat… No penses molt, és perquè t'has resignat a la mediocritat. Llavors busca les teues metes i vés a per elles.


     La nostra meta en esta edició de la Volta a la Marina esta complida, ens hem divertit, hem passat uns mesos entretinguts corrent per tota la Marina Alta i ara ens toca buscar altres objectius, l'estiu és una època de l'any perfecta per a córrer i entrenar aprofitem-la. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada