diumenge, 15 de juny de 2014

Máximo és un bon exemple

     En el cap de setmana hem assistit a dos gales de l'esport; la del Circuit de la Marina Alta i la del M.I. Ajuntament de Pego, dos sopars en què la majoria dels assistents han sigut esportistes, només corredors en la del Circuit la Marina i representants de la majoria dels esports a Pego.


     La meua il·lusió és que, a més d'una festa de l'esport, estes reunions es puguen transformar en unes festes d'unió entre esportistes.
     Açò suposa, no obstant això, reconéixer que la practica esportiva ha de ser considerada pel que és essencialment: un joc i al mateix temps una ocasió per a anar coneixent-nos i fent amics. 
     L'esport és no sols una forma d'entreteniment, sinó també - i sobretot - una manera per a comunicar els valors que es promouen durant la convivència entre les persones i que ajuden a fer que la nostra societat siga més pacífica i fraterna. Pensem en la lleialtat, la perseverança, l'amistat, el compartir, la solidaritat. Certament, qualsevol esport suscita molts valors i actituds que han demostrat ser importants no sols durant la seua practica, sinó també en tots els aspectes de la vida, més específicament en les relacions entre les persones. L'esport és una escola d'amistat, ens ensenya a construir i a trobar amics.

     En este sentit, es poden destacar tres ensenyances de la pràctica esportiva, tres condicions essencials: la quasi necessitat entrenar-se, el "joc net" i el respecte entre els adversaris.
     L'esport ens ensenya que per a guanyar cal entrenar-se. Podem veure, en la pràctica de qualsevol esport, una metàfora de la vida. En la vida cal lluitar, "entrenar-se", esforçar-se per a aconseguir resultats significatius.
     Estes dos Gales de l'Esport ens han servit per a reunir molts esportistes sense que el motiu siga el de la competició, més aïna per a conéixer-nos i crear entre nosaltres uns llaços d'unió i amistat. Perquè açò siga possible hem de posar en pràctica una altra condició essencial de qualsevol esportista: el que el "joc net" ens pot ensenyar.


     Per a practicar molts esports és necessari pensar, en primer lloc, en el bé del grup, no per a si mateixos. Per a guanyar, cal superar l'individualisme, l'egoisme. Per tant, ser "individualistes" en els esports d'equip és un obstacle per a l'èxit de l'equip, la carrera a peu és no obstant això un esport individual però si tenim actituds “individualistes” ens trobarem sols dins d'este gran món de la carrera a peu, igual que si som "individualistes" en la vida, ignorant les persones que ens rodegen, ix perjudicada també tota la societat.
     Una última lliçó que hem pogut aprendre este cap de setmana, el deure de respectar a l'adversari. Sobretot si va vestit de carrer, sense les sabatilles i sense els pantalons curts. 


     És més fàcil i moltes vegades més incomprensible entendre que persones amb jaqueta i corbata que han estat tota la nit al nostre costat amb una imatge tan poc atlètica siguen capaços de transformar-se i córrer com ho fan en quant es posen unes sabatilles i uns pantalons curts. És per tant, molt difícil identificar en estos sopars als nostres competidors però molt més ho és reconéixer a les nostres companyes, quan el xandall i la vestimenta del club deixa de ser allò més habitual, el món de la carrera a peu es transforma.
     I, si bé és cert que al final sempre arrepleguen els premis els mateixos, sabent i veient-nos tots tan iguals, tots som un poc guanyadors perquè en estos sopars enfortim els llaços que ens unixen a tots.


     La Gala del Circuit de la Marina entregá els seus trofeus als guanyadors i en la Gala d'Esports del M.I. Ajuntament de Pego es van entregar també els que corresponien a cada especialitat.
     Dorsal 19 va reconéixer públicament als tres millors classificats del club en el Circuit de la Marina fent-los entrega d'una placa de record, el nostre primer classificat va ser Màxim Folques, en segon lloc va estar Carlos Siscar i la tercera posició va anar per a Manuel Mira.
     Però la Gala d'Esports del M.I. Ajuntament de Pego també reconeixia i entregava un premi al millor esportista de Pego en este 2014, el triat va ser el nostre Máximo Folques Lorente.


     I, Dorsal 19 felicita primer a Máximo i després s'alegra que un corredor siga triat com el millor entre tots els esportistes de Pego.
     Tots els que habitualment visiteu este blog ja haureu vist com Màximo posseïx les millors marques del club en marató i en mitja marató però si busqueu en les classificacions vos en adonareu que domina en totes les distàncies i si fins fa poc era, sens dubte, el millor corredor de Dorsal 19 des del dissabte 14 de juny del 2014 és el millor esportista de Pego, i açò ens ompli d'orgull a tots els corredors.
     No sabem en realitat els motius pels quals va ser triat Máximo com el millor esportista Pegoli en este 2014 però des de Dorsal 19 no sols el considerem el millor corredor en l'actualitat perquè siga més ràpid que tots nosaltres i arribe davant en totes les carreres sinó, sobretot, i més important que és el millor perquè és el que més sa esforçat per a aconseguir els seus objectius.


     Eixe premi no ressalta al què puja més alt que un altre, perquè és molt difícil comparar diversos esports, sinó al que va lluitar per arribar sempre a lo mes alt, no al què va pujar més alt que un altre. 
     Máximo, es mereix molt eixe premi, no per córrer més que jo, que també; sinó que per tindre les tres condicions essencials, que nomene al principi d'esta entrada: la quasi necessitat entrenar-se, el "joc net" i el respecte a tots els seus adversaris, y les tres les porta al maxim.
     No dic que altres esportistes no les posseïsquen també, el que vull dir és que Máximo, té eixes condicions i ens les mostra tots els dies i és eixe el verdader motiu pel qual mereix ser un punt de referència per a qualsevol esportista de Pego.
     En la III Gala d'Esports de Pego estaven reunits la majoria d'esportistes de Pego, però sobretot estaven els més jóvens, els més necessitats a saber que l'esport que practiquen servix per a alguna cosa i Máximo és un bon exemple, espere tambe que puguen conéixer-lo i seguir el seu exemple.


     En fi, un altre cap de setmana en què Dorsal 19 s'ompli d'alegria i de satisfacció, també de treball, perquè ens toqua muntar la Gala i és eixe un treball al què no estem acostumats i que segur presentá moltes fallades però vam fer el que vam poder, que per nosaltres no quedara.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada