IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

divendres, 20 de juny de 2014

Primera etapa, Orba

     Bo, ja tenim l'estiu ací, i com tots els anys comencem eixos entrenaments llargs, els anomenats “llargs” dels diumenges que realitzem per tota la comarca de la Marina Alta i la Safor i que ens servixen com a excusa per a reunir-nos i esmorzar.

     Enguany per a fer-ho un poc més formal li hem posat un nom; “I Open summer training circuit” de Dorsal 19. Ja se que pot paréixer, o tal vegada ho siga, pretensiós però només es tracta de posar-li un poc d'humor.
     Estos dies es posava sobre el tapet la discussió sobre si és massa prompte per a realitzar estos entrenaments amb tants quilòmetres quan la marató de València esta tan lluny.
     Però hem de recordar que la sessió llarga representa un entrenament fonamental per al maratonià perquè ajuda al nostre cos a adaptar-se per a estar molt de temps corrent i ensenya al nostre cos a consumir greixos al mateix temps que capilarizem molt bé els nostres músculs.
     El que isquem fora de Pego a realitzar-los a l'estiu és per a deixar els nostres circuits tranquils per a quan estiguem més prop de la marató ja que al final els entrenaments poden resultar molt repetitius.
     Al desplaçar-nos a Orba, la Reprimala-Lorcha, Vall d'Alcala, Murla i la Marjal Pego-Oliva és, fonamentalment, per a buscar circuits diferents, circuits en el que és més important l'entorn que els ritmes que s'ha de seguir i on la sensació d'estar entrenant es veu eclipsada per la sensació d'estar d'excursió.


     Una altra raó i no menys important, és que, és més fàcil córrer en grup a l'hora d'ara on els ritmes quasi no importen, que quan estem ficats de ple en un pla d'entrenament.
     Com és este circuit d'Orba? El denominat, amb humor, Gran fons d'Orba és un circuit que ens han preparat els nostres companys d'Orba; Vicent, Tony, Alberto i del que Armando ens explica les seues característiques:
- 2 Km de cami de terra.
- 100 m de túnel.
- 300 m de trail.
- Aigua al Km 8.6 (Font de Sagra).
- 223 m desnivell positiu.
- Del Km 1 al 3 pujem.
- Del Km 3 al 10 pujades i baixades assaonaes, però en general baixem.
- Del Km 10 al 15 anem pujant molt poc a poc.
- Ultims 300 m baixada.
     Com veieu una informació molt detallada d'un circuit que Armando ha mesurat i ha estudiat paquè pugem disfrutar d'una vall que mira al mar amb el riu Girona al nostre voltant i amb la vall de la Retoria als nostres peus.
     Mes informacio sobre el circuit en: http://connect.garmin.com/activity/513917458

La font de Sagra.
     Tots ja coneixem Orba perquè és un lloc pel qual passem moltes vegades, molts hem participat en la seua Volta a Peu però molt pocs hem pogut entrenar pel seu terme municipal i ni hem passat per Tormos, ni per Sagra, ni hem creuat el túnel del pantà d'Isbert.
     Un circuit variat per al que serà necessari portar una xicoteta llanterna per a creuar el túnel, d'altra banda no representa cap dificultat.
     Com veieu un entrenament per al diumenge que serà nou per a la majoria de nosaltres i amb el que comencem un estiu que va ha tindre molts quilòmetres que córrer.
     Hi ha un problema en l'entrenament per a una marató que intentem anar solucionant durant l'estiu amb estos entrenaments, resulta que molts de nosaltres no tenim la força mental per a suportar eixos entrenaments tan llargs, no per la velocitat si no per la duracio, per això córrer en companyia estes distàncies llargues ens prepara mentalment per als llargs que algunes vegades ens veurem obligats a realitzar sols.
     Córrer estos entrenaments en companyia, per circuits nous nos fa la impressió que el temps i els quilòmetres passen més ràpidament i a més córrer i parlar al mateix temps ens relaxa i no estem tan pendents del nostre cos pel que la sensació de fatiga és menor.
     Córrer en companyia és bo per a anar agafant fons i anar adaptant-nos mentalment, però no ho és tant quan estem realitzant els “llargs” per a la marató, m'explicare: Succeïx que, quan realitzem els “llargs” de 30 Km. Normalment els realitzem amb ritmes més lents sobretot en la part final el que ens obliga a canviar la mecànica de carrera, quan correm més lent del normal resulta que el temps de duració de la fase de suport del peu és més llarga, i açò determina que la força d'impacte del peu en el sòl esta més temps repartint-se entre els músculs que s'encarreguen d'amortir els colps, com açò succeïx en la part final on els músculs i tendons estan més rígids el risc de lesió augmenta considerablement. 


     Açò ens porta a la conclusió que els “llargs” és millor córrer-los en la part final sols, perquè corrent sols percebrem millor qualsevol anomalia que puguem tindre i com a conseqüència el nostre cos reaccionara adequadament i intentara resoldre el problema i a més, i també, molt import no caurem en eixos “emprenyaments” que ens obliguen moltes vegades a canvis de ritme que no ens beneficien en res.
     El dia de la marató, és fàcil que ens trobem sols en els últims quilòmetres i és bo que ens anem acostumant a les doloroses sensacions físiques i psíquiques que sentirem, el dia de la marató ja hauríem de saber controlar-les i superar-les.
     És hora per tant, d'aprofitar estos entrenaments per a anar acostumant al cos als ritmes lents i anar acostumant, en bona companyia, a la nostra ment a les llargues hores d'entrenaments que ens esperen.

Plaça de Orba.
     Dels beneficis del “carajillo” i del gin-tonic al finalitzar l'esmorzar no parlare hui, em guardare el secret durant algunes setmanes més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada