dijous, 30 d’octubre de 2014

Com tenim l'hort?.

     Després de veure com han passat estos dies en què hem patit i transitat d'un feliç sentiment d'admiració a un desgraciat sentiment de zels, sobretot al veure la classificació de la Mitja Marató de València i no sols pels primers classificats que seria normal si no pel bon estat de forma de tots els corredors de Dorsal 19 que van participar en ella.

     Després, també, de dos setmanes en què les celebracions sempre al voltant d'un menjar ens ha deixat davant de la Marató de València amb la sensació de tindre encara molt de camí per recórrer per a poder acabar els 42 195 metres amb la facilitat que desitjaríem, així doncs ens trobem ací, amb moltes raons per a estar queixosos del nostre estat de forma.
     Sí, sempre hi ha alguna bona raó per a estar preocupats davant d'una marató, sobretot si ens volem comparar amb els nostres companys i comprovem com van realitzar de bé els 30 quilòmetres diumenge passat i és que segons passen els dies i s'acosta el 16 de novembre he de començar a admetre la nostra pròpia zelosia.

     No sempre ens sentim entusiasmats, rumbosos i segurs amb el nostre estat de forma davant d'una marató. A vegades ens sentim cansats, queixosos i desil·lusionats. Necessitem que de tant en tant reconeguem que no passa res per sentir-nos d'eixa manera (encara que no hàgem d'actuar d'eixa manera), i esperar tranquils mentres busquem les millors solucions perquè la situació millore.
     Els nostres pares i la major part de la seua generació deien moltes vegades que: “Vivim en un vall de llàgrimes”. La nostra pròpia generació no esta acostumada a sentir d'eixa manera i tendix a veure estes situacions com fora de lloc, com una cosa que enfosquix la bellesa i el goig de la vida. Però hi ha quelcom positiu amagat en esta forma d'acceptar la vida. Es van donar a si mateixos permís per a acceptar les limitacions de les seues vides.
     Nosaltres els corredors i inclús més si caben en els maratonians podem trobar en eixes simbòliques frases la ferramenta per a manejar els revessos que tenim en la nostra preparació per a una marató, una cosa -pense jo- al que hem deixat de donar la importància que mereix.


     A vegades, davant de la marató, simplement cal acceptar que, tot el que nosaltres podem fer és posar el cos ha descansar i esperar!
     Això, que a més d'un li pot sonar a avís pronunciat des d'un cas particular, és només una reflexió general sobre l'estat d'ànim de molt de maratonià ant la proximitat dels 42195 metres. Ja que ens trobem en unes dates en què hem de començar a aclarir els dubtes sobre qual ha de ser el nostre ritme en la marató.
     Este cap de setmana, en el que realitzarem l'últim gran entrenament amb vista a la marató se'ns sol presentar amb la incertesa de no saber de ciència certa el que succeirà.
     Podríem ara fer una comparació amb les labors del camp. De la mateixa manera que seria ridícul oblidar-se de sembrar a la primavera, gandulejar després durant tot l'estiu, i pretendre al final acudir afanyadament a la tardor a arreplegar la collita..., per la mateixa raó, no es pot pretendre córrer bé la marató sense haver posat prèviament els mitjans necessaris.
     El camp, com la marató, és un sistema natural. Un fa l'esforç, el procés natural seguix el seu curs i –encara que el procés estiga exposat a incerteses - el normal és que es culla el que se sembra. I, per descomptat, si no se sembra, si el camp no es treballa, el normal és que no s'arrepleguen més que males herbes.

Mitja de Valencia
     Així que este cap de setmana hem de saber com tenim l'hort, ens espera realitzar el que des de fa algunes maratons coneixem com “cap de setmana especial marató”.
     Molts ja el coneixereu, el dissabte a la vesprada realitzem la distància de la mitja marató a un ritme un 10% més lent que el nostre ritme previst per a la marató i el diumenge al matí en la Mitja de Gandia correrem a ritme de marató i si hem entrenat ben no deuríem tindre cap problema a Gandia. Si al contrari ens costa acabar la Mitja de Gandia a eixe ritme, per a la marató de València deuríem córrer a un ritme més lent que el previst.

     Per tant, anime i que el cap de setmana ens confirme que no deuríem tindre cap problema a València.

3 comentaris:

  1. M'agrada eixe doble 21K com a test. Potser me l'agèncie per a la Marató de Castelló. Només tinc dos dubtes:
    1 - El de dissabte ha de ser necessàriament per la vesprada, o pot ser pel matí??
    2 - Els dies previs rodeu, o feu càrrega normal??
    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Bon dia: nosaltres realitzem este test en substitució als què ja coneixem i que es realitzen dos setmanes abans de la marató, com els de realitzar una marca en una mitja i buscar la seua equivalència en marató, o els de les sèries de 6000, o el test de Yasso o com altres que també coneixeràs.
    Nosaltres al realitzar les dos mitges maratons ens donem una seguretat psicològica que no devem menysprear encara que la validesa de tots els test per a la marató ens vénen marcats pel tipus d'entrenament que hàgem realitzat i com nosaltres som uns seguidors de la carrera contínua i de entrenar sempre al voltant del ritme de marató donem per assentat que a quinze dies de la marató el ritme per quilòmetre el tenim ben assimilat i que només ens falta esbrinar com podrem de lluny arribar amb ell.
    El que intentem fer és un simulacre de la ultima part de la marató, per la qual cosa hem d'estar amb les cames un poc cansades.
    Ací podríem trobar moltes variants diferents i canviar impressions de com arribar amb les cames cansades, però som corredors populars i hi ha molts entrenaments que són massa exigents.
    És obvi que, per a aconseguir comprovar el nostre ritme de marató ho hem de realitzar amb un quilometratge prou llarg i abans de començar hem de tindre un estat muscular no òptim, en la practica hem d'estar un poc cansats, d'ací el córrer una mitja el dissabte a la vesprada, i encara que des del punt de vista energètic podem estar prou recuperats, l'esgotament muscular amb un interval de 12 - 15 hores entre les dos sessions no consent una adequada recuperació.
    A més, i molt important s'ha de dormir de set a huit hores eixa nit perquè els efectes de l'esgotament es manifesten millor després d'un descans dormint. Eixa sensació de cansament no s'advertix per exemple 12 hores després del mateix entrenament si el fem el mateix dia, per exemple dissabte al matí i dissabte a la vesprada, cal deixar que el cos descanse totalment.
    No estic dient que la doble sessió d'entrenament no siga valida, això és una altra història.
    Com el que hem de comprovar és si el nostre ritme de marató és l'encertat, el diumenge no deuríem tindre cap problema i esperar al dilluns al matí per a comprovar que les nostres cames no tenen cap senyal d'adoloriments o qualsevol tipus de molèsties.
    En el cas que tinguem algun problema no ens quedara més remei que revisar el nostre ritme de marató i sobretot arribar al marató molt descansats.
    En este cas ens ajuda psicològicament molt que la distància total siga la marató perquè és més fàcil trobar solucions als nostres dubtes, ja que podem dir que la marca de la suma total de les dos mitges la tenim assegurada, és també més fàcil creure'ns que els ritmes de carrera els tenim assimilats o podem establir amb més seguretat un ritme més conservador en la primera mitja de la marató, en definitiva, com un percentatge molt gran que la marató ens isca bé és la ment amb este test és més fàcil que trobem seguretat en el nostre estat de forma.
    Nosaltres eixa setmana fem l'entrenament normal i és l'última en què realitzem algun esforç per damunt del ritme de marató.
    Com en el futbol, en la carrera a peu també hi ha molts sistemes de joc i d'entrenament i a tots ens agrada sentir-nos un poc entrenadors així que ens agrada parlar i canviar impressions, el que fa a este món de la marató molt més interessant.
    Espere que et servisquen d'alguna cosa les nostres experiències i que seguisques divertint-te amb els entrenaments.
    Sort a Castelló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la resposta!!

      Després de la molèstia que t'has pres, com per a no fer el test ara... jejeje... Ara en serio, el més segur que sí que el duga a terme. Pense que per a la preparació específica que he portat sí que és útil. A més, m'agrada provar coses noves. Per a la Marató de Sevilla vaig fer el 2x6.000 i no vaig acabar content amb ell. A vore si amb aquest trobe la pedra filosofal. Amb el teu permís, el publicaré en el seu moment al meu blog, fent-vos referència.

      La millor manera d'agrair-t'ho serà validant el test el dia de la Marató a Castelló, Així que ja puc espavilar-me... Salutacions!!

      Elimina