IN MEMORIAM

divendres, 28 de novembre del 2014

Preparant el 2015

     Ens trobem en uns dies en què estem preparant la programació per al 2015, tot club per xicotet que siga necessita programar un poc la temporada, no ens n'anem de vacacions sense saber a on anem ni quants dies necessitarem i de quant de diners disposem. I així podríem continuar amb una llarga llista de situacions en què és necessari realitzar alguna programació.
  


     Tindre una programació és hui en dia necessari en cas contrari es perd molt de temps i energia, i seria una pena que un club de corredors com a Dorsal 19 es quedara a mitges en moltes coses per no organitzar millor els nostres recursos i les nostres metes.
      Tots sabem que el principal objectiu de Dorsal 19 era organitzar la Volta a Peu a Pego, i hui en dia contínua sent un dels importants encara que tenim altres activitats que necessiten també que els dediquem la nostra atenció.
     Estem ara en la fase on necessitem conéixer bé el que volem i hem de fer per a preparar el que siga necessari per a aconseguir realitzar tots els nostres objectius.
     Necessitem programar quelcom molt complex, com és tota una temporada per a Dorsal 19. Encara que sabem que no podem programar tot. Ja que no podem profetitzar quants assistiran a cada acte i de l'acceptació de cada un d'ells.

     Sabem ja que l'11 de gener del 2015 celebrarem el menjar de Nadal, Any Nou o com vullguem anomenar-la, que serà la que marcara l'eixida per a la resta de les activitats de 2015, coneixem també que el dissabte 2 de maig organitzem la XXXIII Volta a Peu a Pego.
      Què més sabem? Que organitzarem el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, una altra cosa que sabem és que organitzarem la carrera del club amb el seu sopar d'entrega de guardons que la triàrem l'11 de gener. Encara que estes activitats són les que tenen unes dates prou fixes hi ha moltes més que van apareixent a poc a poc i que no estan en cap programació.
     Quan programem les activitats de Dorsal 19 les fem per als seus corredors i no al revés, el programa és per al corredor i no el corredor per al programa. Per tant, hem de fer activitats que tinguen moltes variables, que es puguen adaptar al nombre més gran possible de corredors.

     Si alguns corredors de Dorsal 19 pensen acudir a La Mitja Marató de Santa Pola, prepararem un pla d'entrenament, prepararem el viatge i les activitats per a eixe dia, si és necessari realitzarem el test VAMEVAL i si per a realitzar-lo hem de preparar un sopar o esmorzar recuperador per tant l'organitzarem. Com veieu en un moment diverses activitats que se'n van hi ha repetir moltes vegades durant tot l'any, Volta a la Marina, Marató de València, Castelló...
     Tots sabem que som un club “viator” ens agrada acudir a carreres noves, torna a succeir el mateix, alguns corredors volen acudir a córrer ja siga La Mitja Marató o la Marató a Pàdua el 19 de abril del 2015 per tant el mateix, tenim eixides a carreres com La Mitja Marató del Burgo d'Osma, de l'Almunia de Doña Godina, d'Alcalá del Moncayo i algunes més, per tant pla d'entrenament, preparació del viatge, test VAMEVAL, sopars, esmorzars entrenaments en grup.
     Succeïx una altra vegada el mateix amb la Volta a la Marina, alguns corredors volen córrer-la i entrenar-la per tant a per la Volta a la Marina.


     Moltes activitats van sorgint constantment i no es poden programar amb molta antelació, per a les maratons en canvi són necessaris cinc o sis mesos, per a un entrenament d'un diumenge amb el seu esmorzar només unes hores, com veieu n'hi ha de tots els tipus.
     De totes maneres algunes activitats són fixes any rere any, la Volta a Peu a Pego és una constant d'una manera o altra. Altres són molt variables i de característiques molt distintes, per això, la primera cosa que hem de fer, després d'acabar de fer un primer esborrany, és decidir què necessita el nostre club. És a dir, fixar els objectius prioritaris. Només així podrem fer un programa que done resultats adequats al club.     
      És bo recordar que els objectius prioritaris deuen sempre diferenciar-se entre els que són necessaris per a l'existència del club i els que busquen una millora per als nostres corredors i que puguen disfrutar més de la seua afició per la carrera a peu.
     Però és clar que estos objectius no han de decidir-se a colp de cor. Hem de triar-los segons les necessitats que percebem més urgents en el nostre club. Poden ser necessitats urgents per les fallades que detectem en el nostre funcionament actual. Però també podem precisar-les per les llacunes que hi haja en les nostres activitats. És a dir, o decidim les necessitats prioritàries perquè les coses no van com ens agraden o, com van bé, perquè vagen millor.

     Per on començar?
     Les activitats de Dorsal 19 per a la temporada que ja ha començat i que continuara durant part del 2015 han de buscar resoldre unes necessitats. Buscar aconseguir uns objectius. Però no podem fer un programa que resolga totes les necessitats de tots els nostres corredors o tots els problemes d'un corredor. Hem de fer un programa que resolga només algunes coses. 
     Quins? Les més importants. Per això, hem de seleccionar que necessitats hem de resoldre primer. Així podrem fixar els nostres objectius prioritaris sobre tots els que tenim davant.
     Però encara queda una pregunta: Com seleccionar bé les necessitats o objectius prioritaris? Com podem tindre la seguretat d'haver triat bé? Tractant d'atendre la necessitat que més afecta nostre club. És a dir, hi ha moltes necessitats en el nostre club. Però hi ha dos o tres que, si es realitzen, donaran més fruit que si realitzem altres menys importants.

     Dos són les dates i les activitats que tenim ja en marxa, la XXXIII Volta a Peu a Pego i El Dinar de Nadal o Any Nou.
     El 2 de maig amb la Volta a Peu ens trobem davant d'una activitat que va encaminada a la promoció i divulgació de la carrera a peu, no sols als nostres corredors sinó que ix fora del nostre club per a anar dirigida a tots els corredors de Pego, de la comarca i a més de tota la Comunitat Valenciana. Promocionem i divulguem el nostre esport.
     L'11 de gener amb El Dinar de Nadal ens trobem davant d'una reunió dels corredors de Dorsal 19 i les seues famílies per a conéixer-nos millor i així saber quals són les nostres necessitats i objectius i intentar realitzar unes activitats que s'adapten al major numere de corredors, sempre ha sigut el punt d'eixida de tota la temporada on s'han marcat la majoria d'objectius.
     Hi ha activitats que es realitzen totes les setmanes i que han aparegut a poc a poc sense cap programació com són els dies en què ens reunim en la pistes d'atletisme, els anomenats “dies de les sèries”, així com són també els entrenaments en grups a què anem hi ha intentar posar-los hora i dia perquè puguen acudir el major numere possible de corredors. 

     Existix també el “Open summer circuit training” que són una sèrie d'eixides per a córrer que s'organitzen a l'estiu i que es realitzen fora dels circuits d'entrenament habituals i que ens permeten conéixer diferents llocs de la nostra zona.
     El Trofeu Dorsal 19 que en el 2015 ja celebrara la seua sexta edició podríem dir que és la carrera del club i el seu sopar de gala, on es reconeixen els merits dels nostres corredors.
     Tenim també dos Gales a què solem acudir, una és la de la Volta a la Marina i l'altra la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego.
     Fins ací totes les activitats que solem realitzar i que segurament realitzarem en el 2015, són prou, Però són suficients? Cobrixen totes les necessitats?
     Un bon programa d'un club de corredors necessita un tarannà sempre propagador. No podem conformar-nos d'atendre als que ja tenen el vici de la carrera a peu ficat en les venes. Necessitem arribar als allunyats a què comencen.
     No podem limitar la nostra labor i sentir-nos satisfets... perquè el nostre club tinga cinc socis més enguany. Dorsal 19 ha de ser també impulsador de la carrera a peu. I, per a aconseguir-ho, és necessari que ens fixem una meta ben clara. I, en este camp, el més clar són els corredors que gràcies a nosaltres han entrat en este món de la carrera a peu.
     L'ensenyança de la carrera a peu és l'assignatura que ens falta, i serà ací on anem hi ha posar un interés especial, podríem dir que el nostre objectiu més ambiciós seria millorar esta parcel·la tan important i en això estem, buscant dies i horari.

     Cal afegir també el projecte de les “24 x 24”, 24 hores corrents a una hora per corredor, una activitat que necessitara 24 hores de plena activitat en les pistes d'atletisme a què anem hi ha intentar posar dia i hora pròximament.
     Com veieu molts projectes i moltes il·lusions que intentarem realitzar i als que anirem posant data i hora.

diumenge, 23 de novembre del 2014

Els trages i el penjador de Dorsal 19

     Uf, ja ha passat l'Assemblea General i ja tenim la nova Junta Directiva que ens va a guiar durant esta temporada, així que ens posem en marxa per a començar amb els nous reptes que ens hem marcat.

     El nostre club sol realitzar les seues reunions en els vestidors de la pista d'atletisme i encara que un poc revolts podem dir que tenim tot el que és necessari per a poder-nos reunir, poder xarrar, parlar de carreres, prendre'ns algunes cerveses i també entrenar, són pense jo uns bons locals i ben acondicionats, però note a faltar un xicotet detall.
     És eixe xicotet moble molt pràctic que s'utilitza per a penjar prendes d'abric com a bufandes, barrets, abrics, etc. i inclús complements, com a bosses de mà. Es col·loquen en el rebedor de les vivendes per a deixar en ells tot el que ens sobra quan entrem en una casa, efectivament un penjador.

     I encara que són vestidors i esta ple de perxes, estan en l'interior i no en l'entrada, així que ens fa falta un penjador en l'entrada de la seu de Dorsal 19, i allí abans d'entrar anirem penjant no les nostres peces de roba sinó els nostres problemes i els nostres ressentiments, que no ens faran falta en l'interior i a l'eixir els agafem, si volem, i ens els tornem hi ha portar.
     Pot passar que alguns de nosaltres no puguem llevar-nos eixe ressentiment de damunt i deixar-lo penjat en el penjador, tal vegada perquè se'ns ha transformat en odi o rancor, llavors si no podem deixar-lo fora en el penjador caldrà parar-nos en l'entrada i junt amb el penjador meditar si val la pena entrar amb eixa càrrega.
     Si som capaços de deixar-los en l'entrada segurament nos en adonarem que a l'arreplegar-los en l'eixida no hi hi ha tants com els que recordem haver penjat a l'entrar. Pot resultar difícil utilitzar el penjador perquè interiorment no volem oblidar, ens podem sentir ferits o dolguts i succeïx que eixe ressentiment torna una vegada i una altra, no donant-nos compte que el verdader dany ens ho estem fent nosaltres, encara que la nostra intenció es dirigisca contra un altre.

     Moltes vegades en les persones ressentides sol haver-hi un error en la forma com interpreten els fets ocorreguts, i una voluntat dèbil que no sap impedir que estos sentiments negatius s'arrelen en la memòria i a poc a poc en el cor.
     Quan la nostra intel·ligència és capaç de reflexionar i de jutjar en la veritat, no des del que sent, eliminant l'exageració i l'imaginari, tractant de comprendre els motius i el que va poder portar a eixa persona a actuar d'esta manera amb mi; llavors molts ressentiments reduïxen la seua intensitat o inclús desapareixen.
     Així doncs, la primera mesura de la nova Junta serà l'adquisició d'un penjador.

     Una vegada que el nostre penjador es comence a usar la nostra activitat tornara a la normalitat i ens tornarem a centrar en el que ens agrada la carrera a peu.
     Ja se que no he anomenat els membres de la Junta Directiva però m'esperare que estiguen coberts tots els llocs per a fer-la publica la setmana que ve.
     Però deixem ja els temes que ens distancien de la carrera a peu i tornem al que ens interessa i pel que estem ací, correr.
     Tots ja sabem que el dia 6 de desembre Dorsal 19 es torna a vestir de marató, ens tornarem hi ha posar la roba de gala i ens tornarem a enfrontar a eixos 42 195 metres que tant ens agraden, esta vegada a Castelló amb quatre corredors, però abans el diumenge que ve dos dels nostres corredors es vestiran de marató en Sant Sebastian.

Vestits amb el trage de marató a València
     Els primers a tornar-se a posar eixe trage seran; Vicent Franqueza i Tony Woodall. Un trage que ja tenen ben ajustat perquè li'l vam veure posat a Vicent en la marató de València i li assentava molt bé eixe ritme de carrrera i hui li l'hem vist a Tony en eixa passarel·la que ha sigut La Mitja Marató de Benidorm que encara que li estreny un poc eixe ritme pues li costava portarlo posat, el portava amb molta gràcia i saler.


     També hem vist lluir els trages de marató a Pascual i a Batiste que han provat uns vestits que pareixen que estiguen fets per un sastre a mesura, tenen el ritme de marato perfectament ajustad. Tot pareix indicar que Sant Sebastian i Castelló tornaran a ser un passe de la moda maratoniana de Dorsal 19, un passe tardor–hivern que marcara la tendència en la marató de la temporada que ve.

     Sant Sebastian i Castelló van hi ha rebre als corredors de Dorsal 19 amb uns ritmes de marató ben ajustats, sense cap arruga i fabricats amb un teixit especial fet a base en entrenament i una gran voluntat de sacrifici, preparats per a suportar el fred i l'aigua, i per descomptat els 42 195 metres sense arrugar-se. 

MITJA MARATO DE BENIDORM.
Carmen Sala: 1h 27m
Pascual Sendra: 1h 42m.
Batiste Piera: 1h 42m.
Tony Woodall: 1h 43m

dimecres, 19 de novembre del 2014

La Marató de Valencia i Dorsal 19

     Bo, la marató de València ha acabat i ara comencen les últimes setmanes d'entrenament per a les maratons de Sant Sebastian i Castelló. És hora per tant de reflexions i anàlisi d'allò que ha succeït a València, que ens ha de servir també per a les següents.

El millor grup de corredors a Valencia
     Però abans, i perquè no se m'oblide perquè segurament m'enrotllare un poc, vull felicitar i donar l'enhorabona per damunt de tots els altres a Armando per haver corregut el seu primer marató amb una marca més que meritòria.

     Felicitar també al primer i a l'ultim classificat de Dorsal 19 perquè se que Paxti i Máximo han fet el que han pogut per a millorar la seua marca i com no als que van aconseguir arribar a la cima de l'èxit en una marató com és el cas de Vicent Arbona, Tino i Fede que van realitzar marca personal. 
     
Lo millor de Dorsal 19 a Valencia
     Als altres que van estar corrent i els queda la satisfacció d'haver participat un any més en una marató i haver-lo acabat, donar-los també l'enhorabona, enhorabona a Bay, Ferran, Vicent Sala i Alberto.
     Ja se que no he anomenat a tots els que d'alguna forma també van participar en la marató i que no obstant això no estan en la classificació, però a ells no sols vull felicitar-los sinó que vull donar-los les gràcies, gràcies a Picayna pel suport que ens prestà en tot moment amb la seua presència, gràcies a Vicent Sendra, Pascual Sendra i al fill de Vicent Arbona per acompanyar durant molts quilòmetres i “obligar” a seguir els seus ritmes de carrera als seus companys i pare.

El més treballador de Dorsal 19 a Valencia
     Gràcies dobles a Batiste Piera, primer per córrer el 10k i segon per fer de llebre als seus companys durant més de 20 km.
     No podia oblidar-me en este joc floral a eixes esposes, nóvies, amigues, filles i fills que no sols van animar i van prendre fotos diumenge passat sinó que van suportar tot el dur entrenament durant mesos perquè en la Marató de València els corredors de Dorsal 19 estigueren presents, a totes eixes persones que ho van fer possible un bes i un fort abraç.
     I per ultim, encara que no els anomenare, a tots els que van participar en el 10k vull donar-los l'enhorabona per haver triat el diumenge esta carrera i com ja se n'hauran adonat l'any que ve hauran de tornar, això si a córrer la marató.

El millor de Dorsal 19 a Valencia
     Bo, fins ací la part políticament correcta, hem quedat, pense que bé amb tots, ara toca un poc o tal vegada molt d'anàlisi de com s'ha corregut la marató i com es deuria córrer i no sols el de València sinó els que ens esperen d'ací a unes setmanes, Sant Sebastian i Castelló.
     Per a això em remuntare fins a l'Eneida, que és una obra llatina escrita per Virgili de què s'extrauen moltes frases motivadores entre la qual es troba «Audentes fortuna iuvat» que és molt usada pels maratonians, la traducció de la qual ve a ser “ als gosats somriu la fortuna” i que com moltes altres les usem per a motivar-nos encara que com aquesta moltes vegades ens poden portar al desastre.
     En Dorsal 19 solem utilitzar altres frases del tipus “La marató és l'art de saber esperar” que encara que desconec l'autor, que segur serà més contemporani, sol donar millors resultats en esta llarga carrera.

Un altra vegada el millor grup de corredors de la Marató de Valencia


      La marató de València ha sigut un èxit per al nostre club, moltes marques personals i grans objectius complits i és que com hem dit abans “La marató és l'art de saber esperar”, ja siga tàcticament en el dia de la carrera com durant tota la planificació i en tota una vida de corredor.
       Podríem dir que els que van triar a València “ als gosats somriu la fortuna” van atacar la marató i els que van preferir “La marató és l'art de saber esperar” es van defendre de la marató, Quina tàctica és millor? La defensa o l'atac?
      Per a nosaltres esta clar, la defensa, però poguera ser que a algú li agradara més esta altra fase “La millor defensa és un bon atac” llavors hauria de saber que si correm la primera mitat més ràpida que la segona tenim moltes possibilitats de “fracassar”, no aconseguint la marca desitjada.

Mireu bé, dos marques personals en la marató de València
     Mireu, la marató és una carrera que ens va a portar a que consumim per complet les nostres energies, totes, i si volem realitzar una bona marca una tàctica agressiva ens va a portar al fracàs en la majoria de les ocasions.
     Cal saber que és el límit humà el que imposa els límits fisiològics durant la marató i açò val tant per als corredors populars com per als millors del món. O és que no heu vist mai una marató en què ens trobem amb sis o set corredors amb marques per davall de 2:08 i en la que al final només un o cap baixa d'eixa marca i tots arriben separats per diversos minuts, solem pensar que es relaxen al no poder guanyar però la realitat sol ser que el pas per la mitja marató a sigut massa ràpid i en la part final no tenen forces.
     El motiu del defalliment és simple, es gasten massa energies en la primera part anticipant així l'arribada de la crisi, ja que l'energia que tenim per a córrer és limitada.

El cap, estudiant als rivals
     Hi ha algunes coses que hem de tindre present en una marató, quan comencem tenim una mecànica de carrera millor i amb menys consum d'energia de què tenim en la part final ja que els nostres músculs estan més cansats. Anem amb un exemple, si en els primers quilòmetres tenim un gasto d'una caloria per quilo de pes per cada quilòmetre recorregut, en la part final de la marató el gasto s'acostara a una caloria i mitja.


En marató "Ningú tarda quan arriba"
     Com en la part final tenim menys energia a la nostra disposició i a més una perduda d'eficiència mecànica tot unit determina una disminució de la velocitat molt gran, que generalment arriba als 20 o 30 segons per quilòmetre o el que és el mateix més d'un quilòmetre per hora. Amb el que per molta avantatge que s'obtinga en la primera part en uns pocs quilòmetres la perdem. Hem de guardar el nostre combustible en la primera mitat per a disposar d'ell en la part final.

Un altra marató a la saca i van...
     Va córrer Dorsal 19 a València a l'atac? Per tant no. Vam córrer a la defensiva. Ens sorgix llavors una pregunta Llavors com es pot fer marca personal corrent a la defensiva? Eixa és la pregunta del milió i la seua resposta pot ser, -Atacant el ritme de marató en l'entrenament i defenent-nos d'ell en la carrera-.
     
L'alegria en la marató
     Hui anem de frases, hi ha una altra frase de què desconec l'autor que és molt important, “Les medalles es guanyen en els entrenaments, el dia de la competició només anem a arreplegar-les” i així deu ser.
     És curiós que els corredors populars siguen els que normalment trien córrer la marató a l'atac, mentres els corredors d'elit corren amb una estratègia de defensa.
     Els populars corren més ràpidament la primera mitja, mentres que l'elit fan exactament el contrari realitzant la marató amb el ja conegut “negative split”, la segona mitja més ràpida que la primera.

Un altra marca personal de Dorsal 19
     La majoria dels populars trien la tàctica d'agafar avantatge en la primera part per a administrar-la en la segona, l'elit corren prudents la primera mitja per a accelerar en la segona mitat i aconseguir millorar la seua marca.
     La tàctica dels populars no és fisiològicament correcta ja que es basa només en una hipòtesi d'esperança i en este cas quasi sempre ens és desatesa.
     I és que la marató és entre moltes altres coses complicada sobretot si busquem una marca en concret, quantes vegades no hem sentit He anat bé fins a la mitja i despresa no he pogut? Quantes vegades no hem vist que després de la mitja marató el ritme s'afona? O sa corregut a l'atac o no s'estava ben entrenat per a eixe ritme.

 
Les llebres de Dorsal 19 treballant
 
     Es corre a l'atac quan sabem que estem corrent a un ritme per damunt de les nostres possibilitats i açò només val per a desgastar als nostres rivals i intentar guanyar en cas contrari la millor tàctica és la defensa, però ben entrenada.
     No hem entrenat bé el ritme de marató quan, excepte lesió, no podem arribar ni tan sols al quilòmetre 25 amb eixe ritme o arribem a “dures penes”, cal arribar al famós mur de la marató ja passat el quilometre 30 a eixe ritme en cas contrari el nostre entrenament ha tingut alguna fallada, el mur en el marató no pot estar nomes passem la mitja marato, i com no som maquines sempre hem dit que amb la perduda de fins a tres minuts en la segona part es pot considerar un xicotet error que porta al corredor popular hi ha poder dir amb raó que ha realitzat una bona marató.

     A l'atac o a la defensiva les maratons de Sant Sebastian i Castelló ens esperen i podrem veure com els nostres corredors tornen amb un somriure en la cara igual que la que lluïxen els que van córrer València.

Recordeu: “La marató és l'art de saber esperar”.

dijous, 13 de novembre del 2014

Pelegrinatge a la Marató de València

     Molt estem parlant de la marató de València, i ho fem perquè pensem que és la nostra marató i és a la que acudix la majoria de Dorsal 19, a pesar de tot som un club “viator” o el que és el mateix un club viatger, un club que pelegrina en busca de la marató. 


     Milers de corredors arribaran esta setmana a València amb la intenció de veure complides les seues metes darrere de l'esforç d'uns quants mesos d'entrenament, corredors que vindran de totes les parts d'Espanya i de la resta d'Europa, corredors que s'aventuren a córrer una marató que quasi desconeixen, sense cap seguretat de tindre èxit i en la que esperen trobar complides les il·lusions que han posat en la marató.

Gran Fons de San Sebastia.
     També molts dels nostres corredors viatjaran d'ací a poques setmanes a la marató de Castelló i de Sant Sebastian, com ho van fer els que se'n van anar a córrer a Alemanya i a Sant Sebastian i els que viatjaran l'any que ve a Barcelona i Roma. Som un club viatger en busca de noves carreres i noves experiències.
     L'esperit del corredor pelegrí porta amb si l'estar canviant constantment, canviar els circuits on entrena, canviar assíduament d'entrenament, buscar noves carreres, deixar el que coneix i quotidià, per a anar lluny, és a dir, més enllà del que un coneix o posseïx. «Per a anar on no sabem, cal anar per on no sabem», escrivia sant Joan de la Cruz. El corredor busca la novetat, la novetat sempre intentant provar els nous sistemes d'entrenament, les noves sabatilles, el nou gel, els últims GPS i el nou material, i com no noves carreres.
Mitja Marato de Nüremberg
     Corredors de Dorsal 19 eixiran este mes cap a Sant Sebastian i a principi de desembre cap a Castelló a l'espera de trobar allí noves sensacions i experiències, i és que en el caràcter de corredor viatger, sobreïx l'esperança com l'element que l'impulsa a viatjar. Només el corredor que espera quelcom nou pot considerar-se un “corredor viator”.
     El corredor viatger sent l'absència dels seus companys, la precarietat amb què es troba en un lloc desconegut i l'eradicar-se de la seua rutina diària, patix eixos inconvenients perquè espera la satisfacció de realitzar una bona carrera o una bona experiència que sentir i que contar.

Ondara
     Estem còmodament instal·lats en els circuits de carreres de la nostra zona veient tots els caps de setmana les mateixes cares, els mateixos colors en les vestimentes i on el valencià predomina, i de sobte un dia en una carrera com la Marató de València quan anem a pels dorsals nos en adonem que no coneixem a quasi ningú, que encara que predomine el xandall com a vestimenta els seus colors ens són desconeguts i de sobte sentim altres llengües, altres expressions i per fortuna naix en nosaltres la necessitat de conéixer altres gents, altres llocs i com afirma Aristòteles, «tot home desitja per naturalesa saber».
     El corredor es fa viatger acudint a carreres com la marató de València.
     
Ondara
     Molts de nosaltres triem València per comoditat, pel circuit, per l'ambient, per córrer acompanyats i per sentir-nos com a casa, i encara que el corredor viatger accepta tots estos avantatges necessita buscar un sentit més per a córrer, un sentit que tinga totes les garanties de ser innovador, nou i que en ultima instància li dene quelcom que ja va trobar en la seua primera marató.
     Ja se que el corredor viatger també fa turisme i que utilitza eixos dies per a estar de vacacions però no cal oblidar que fa coincidir les seues vacacions amb una carrera i que fa turisme on se celebra una carrera, ací esta la particularitat del corredor “viator”.

Ondara
     Molts no senten la necessitat de buscar eixe “un poc més” que hi ha en la marató més enllà de la marca i d'un bon circuit però el corredor “viator” fa de la seua busca una necessitat, podríem dir que pelegrina a les maratons en busca de la marató perfecta, necessita tindre un sentit per a córrer la marató, un sentit que tinga totes les garanties de ser autèntic, i no limitar-se a rècords i a números que li vénen de fora, busca l'impossible.
     Ací esta la mística de la marató, com deia aquella famosa pintada del maig Francés en el barri de Censier, "Siguen realistes, demanen l'impossible". El maratonià viatger somia, somia amb eixa marató ideal perquè a través del seu somni no sols veu les coses com són, sinó com podrien ser i s'inventa nous sistemes d'entrenament, es fabrica nous reptes perquè a través d'estos nous esforços intenta fer possible el que somia i així és com transforma les seues idees en realitats.
     En fi, així és com molts de nosaltres intentem millorar la qualitat de les nostres vides. Perquè somiem, perquè perseguim somnis.
     Molts acudirem a la marató de València pensant que només busquem una marca i que no hi ha res més però si ens parem un poc a preguntar-nos el Per què? I som capaços de rascar un poc i mirar el que hi ha davall d'eixa marca ens trobarem un món de sensacions i emocions.

     Però bo, ja esta bé de pensar i reflexionar, correm com ho van fer molts dels nostres corredors en el Gran Fons d'Ondara, perquè no tot és marató en Dorsal 19.

     Com veieu estem en una regió privilegiada per a la carrera a peu, tots el fines de setmana ens trobem amb carreres a què podem acudir i la setmana anterior a la marató de València no podia ser una excepció i alguns dels maratonians es van atrevir a competir amb bons resultats el que ens demostra que es troben en gran estat de forma, a ells i a tots els altres sort en diumenge a València.